La diversitat climàtica

LA DIVERSITAT
CLIMÀTICA

2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros

TEMPS I CLIMA

FACTORS
ELEMENTS
ASTRONÒMICS
Temperatures Zonalitat

FACTORS DINÀMICS
Precipitacions
Corrent en Jet
Front polar
Humitat Característiques de les masses d’aire
Centres d’acció
Insolació
FACTORS GEOGRÀFICS
Influència del mar
Boira
Altitud
Orientació
Pressió i vents Situació
Relleu

DIFERÈNCIA ENTRE TEMPS I CLIMA

El temps és l’estat físic de l’atmosfera en un
moment i un lloc determinat, mentre que el
clima és la successió dels estats del temps. El
temps atmosfèric l’estudia la meteorologia
(rama de la física), mentre que el clima és
objecte d’estudi de la climatologia, rama de
la geografia física.

FACTORS CLIMÀTICS
ASTRONÒMICS: ZONALITAT
-La Península Ibèrica està en la zona temperada del planeta (35º-43º N)
- Aquesta localització provoca una marcada estacionalitat en els nostres
climes (hiverns frescos i estius càlids)), degut a la diferència en la
incidència dels rajos de sol al llarg de l’any.
-Aquesta zonalitat fa que hi haja variacions de temperatures de Nord a
Sud de la península.

FACTORS CLIMÀTICS
GEOGRÀFICS: LA SITUACIÓ

-La proximitat als continents europeu i africà facilita la influència de
les masses d’aire que estan sobre ells, així a l’hivern entra aire fred
del nord europeu, mentre que a estiu entra aire càlid del sud africà.
-La situació de la Península entre dos mars i dos continents la
converteix en lloc de cruïlla de masses d’aire de propietats diferents.

Zona freda

Zona temperada

Zona càlida

FACTORS CLIMÀTICS
GEOGRÀFICS: LA INFLUÈNCIA DEL MAR
-La proximitat al mar exerceix un efecte termoregulador, suavitza les
temperatures, minvant el seu efecte a mesura que ens endinsem en el
continent. Les característiques de les corrents marines (fredes o
càlides) també influeix en el clima de les zones costeres.
- La constitució massissa de la península, les costes poc retallades i
l’existència de relleus muntanyosos paral·lels a la costa, fa que es
noten les diferències tèrmiques entre l'interior i la costa. En els
arxipèlags la influència del mar és decisiva.

HIVERN

ESTIU

FACTORS CLIMÀTICS
GEOGRÀFICS: EL RELLEU
El relleu influeix en el clima per la seua disposició, per l’altitud i per
l’orientació.
La disposició del relleu peninsular vorejant la Meseta, provoca un
descens de les precipitacions cap a l’interior. Sols la vall del
Guadalquivir queda oberta a l’oceà. Les masses d’aire de l’oest
(carregades d'humitat) entren més fàcilment (no hi ha obstacles
muntanyosos) però pel caràcter massís de la península aquestes masses
queden debilitades a mesura que s'endinsen. Les conques de l’Ebre i
Duero tenen escasses precipitacions a causa dels sistemes muntanyosos
que les envolten.

L’altitud. La temperatura disminueix a raó de +/- 6º cada 1000m (0’6º
cada 100m). L’altitud i el relleu també provoquen precipitacions de
tipus orogràfic (efecte Foehn)

L’orientació. L’orientació dels sistemes muntanyosos respecte al sol
també produeixen que hi haja major temperatura en la vessant que rep
major insolació (solana) que l’oposada (ombria)

Efecte Foehn. La topografia obliga a la massa d’aire a ascendir,
el vapor d’aigua es condensa i al topar amb un obstacle
muntanyós (efecte barrera) es produeixen les pluges
orogràfiques. A sotavent l’aire ja sec descendeix ràpidament,
augmenta la pressió atmosfèrica i la temperatura.

Podem observar en aquest
mapa de temperatures
mitjanes anuals, com les
menors temperatures es
donen a les zones on hi ha
serralades, això es deu al
gradient tèrmic vertical.

Orientació

Altitud i pluja
orogràfica

FACTORS CLIMÀTICS
TERMODINÀMICS. LA CIRCULACIÓ EN
ALTURA : CORRENT EN JET

-Es tracta d’un corrent tubular de forts
vents que circulen en las capes altes de
l’atmosfera entre els 30º i els 50º de
latitud Nord amb sentit Oest.Est. Pot
assolir velocitats d’entre 300 y 400
km/h. Forma un cinturó al voltant de
la Terra.
-Aquest corrent fa que els vents que
arriben a la Península estiguen
carregats d’humitat per haver estat en
contacte amb l’oceà Atlàntic.
- També rep el nom de Jet Stream.

El corrent separa les baixes
pressions polars en altura i les
altes pressions tropicals en altura.

Durant l’hivern el jet stream
afecta de ple a la península
(circula més al sud), en canvi a
l’estiu sols a la franja cantàbrica
(es trasllada cap al nord).
A la primavera i a la
tardor, quan el corrent oscil·la
cap al sud o cap al nord, perd
velocitat i pateix ondulacions.
La força de les masses d’aire pot
ocasionar una ruptura temporal
del corrent (crearà una bossa
d’aire => si l’aire és fred = gota
freda.

FACTORS CLIMÀTICS
TERMODINÀMICS. LA CIRCULACIÓ EN
SUPERFÍCIE: CENTRES D’ACCIÓ, MASSES
D’AIRE I FRONTS
CENTRES D’ACCIÓ -La pressió atmosfèrica és el
pes que exerceix l’atmosfera
Són àrees de baixes i altes pressions sobre la Terra. Es mesura en
mil·libars amb el baròmetre.
En els mapes les línies que
uneixen punts amb la mateixa
pressió s’anomenen isòbares.
- Les altes pressions (més de
1016 mb) circulen en el sentit
de les agulles del rellotge i
produeixen temps estable.
- Les baixes pressions (menys
de 1016 mb) circulen en sentit
contrari a les agulles del
rellotge, l’aire és
ascendent, per la qual cosa es
condensa i produeix temps

Els centres d’acció poden ser tèrmics o dinàmics.
Els tèrmics es formen pel refredament o el calfament de l’aire.

L’aire es
Massa calfa, com
d’aire que pesa poc
es refreda s’eleva, es
i com pesa condensa i pot
més precipitar si
descendeix té humitat

Els centres d’acció dinàmics
es formen a partir de les
crestes i els tàlvegs del
corrent en jet. Les crestes
generen anticiclons i els
tàlvegs depressions.

- En la península dominen els següents centres d’acció:
-Anticiclònics: Anticicló de les Açors, Escandinau, Anticicló tèrmic
europeu i ibèric.
-Depressions: Depressió d’Islàndia; depressió del golf de Gènova;
depressió tèrmica del nord d'Àfrica i de l'interior peninsular.

MASSES D’AIRE

Són porcions d’aire amb unes característiques concretes de
temperatura, humitat i pressió.

ELS FRONTS

Són superfícies que separen dues
masses d’aire de característiques
diferents. A Espanya, el front més
important és el front polar, que separa
les masses d’aire tropical i polar.

-En els fronts es produeixen gran
quantitat de precipitacions degut a
Front fred Front ocluit
que les masses d’aire càlid
ascendeixen sobre les d’aire
fred, provocant la condensació de la
humitat i la precipitació.
- En estiu aquesta línea es mou cap
al nord d'Europa, quedant la
Península sota la influència de les
masses d’aire càlid, per tant sense
moltes possibilitades de
precipitacions i amb majors
temperatures.

Front càlid

ELEMENTS DEL CLIMA
Els elements del temps o del clima són
aquelles qualitats físiques de
l’atmosfera que són quantificables i per
tant es poden mesurar mitjançant
aparells específics: com la temperatura,
les precipitacions, la humitat, la
pressió,el vent, la insolació, etc.
-Per a mesurar aquestes Termòmetre
Pluviòmetre variables s’utilitza un sistema
normalitzat d’aparells que es localitzen
en les estaciones meteorològiques. Per
a ser vàlida la mesura i per tant poder
comparar uns llocs amb altres han de
tenir les mateixes característiques. Penell

Baròmetre

Anemòmetre

ELEMENTS DEL CLIMA
LA INSOLACIÓ I LA NUVOLOSITAT
La insolació és la quantitat de
radiació solar rebuda per la
superfície terrestre. A Espanya es
superen les 2000 hores de sol a
l’any, però amb notables diferències
entre el nord i el sud. Varia amb la
latitud i la orientació del relleu. Es
mesura amb l’heliògraf.

La nuvolositat és l’estat de l’atmosfera en
què el cel apareix cobert de núvols.
Per a mesurar l’altura dels núvols
s’utilitza el ceilòmetre.
A l’Estat espanyol l’àrea amb més
nuvolositat és el vessant cantàbric, mentre
que el major nombre de dies clars es dóna
a la Vall del Guadalquivir, costa sud
atlàntica i algunes àrees de les illes
Canàries.

ELEMENTS DEL CLIMA
LA TEMPERATURA DE L’AIRE
És el grau de calor de l’aire. Es mesura en graus centígrads (ºC) o graus
Fahrenheit (ºF). Per la seua medició s’utilitza el termòmetre. Es pot
representar mitjançant mapes de línees (isotermes) o mitjançant mapes
de coropletes.
Les temperatures varien segons:
La major o menor proximitat al mar
La latitud
L’altitud

L’amplitud tèrmica és
la diferència entre la
temperatura mitjana
del mes més càlid i la
del mes més fred.

Quan les temperatures
baixen de 0 ºC es produeixen
gelades, més a l'interior que a
la costa. Especialment són
freqüents a la Meseta
septentrional i a la vall de
l’Ebre.

ELEMENTS DEL CLIMA
LA HUMITAT, LA BOIRA I LA CALITJA
-És la quantitat de vapor d’aigua que
conté l’aire. Depèn de factors com la
proximitat al mar i la temperatura
(minva quan augmenta la temperatura).
L’aparell que mesura la humitat és el
Higròmetre. Es mesura en tants per cent
en relació amb la quantitat de vapor
d’aigua que pot contenir la massa d’aire
en cas d’estar saturat.
A Espanya es supera el 70 % en les àrees
costeres i a la Meseta septentrional (aquí Higròmetre
amb diferències estacionals).
La boira és la suspensió de
diminutes gotes d’aigua a la
capa inferior de la
atmosfera. La calitja és una
boira seca, causada per la
presència de partícules de
pols a les capes baixes de la
atmosfera.

ELEMENTS DEL CLIMA
LA PRESSIÓ I EL VENT
La pressió atmosfèrica és el pes que exerceix l’atmosfera sobre la
superfície de la Terra. És mesura amb el baròmetre i s'expressa en
mil·libars. A l’estat espanyol a l’hivern dominen les altes pressions i als
equinoccis les baixes. Centre d’alta pressió o Anticicló

Mapa del temps o
isobàric, on es representa
la pressió mitjançant l’ús
d’isòbares que uneixen
punts d’igual pressió. On
hi ha més de 1016 Mb
s’anomenen centres d’alta
pressió o
anticiclons, mentre que
on n’hi ha menys
s’anomenen centres de
baixa pressió o
borrasques.
Centre de baixes pressions o Depressió Isòbara

Els vents són moviments horitzontals de masses d’aire. Es
produeixen com a conseqüència de les diferències de pressió.
Circulen des de les zones d’alta pressió a les zones de baixa
pressió, segueixen aproximadament la direcció marcada per les
isòbares.
Per mesurar la direcció del vent s’utilitza el penell. Per mesurar la
velocitat s’utilitza el anemòmetre.

A l’Estat espanyol els vents dominants són els de ponent (d’oest a
est), encara que hi ha nombrosos vents locals.

ELEMENTS DEL CLIMA
LES PRECIPITACIONS

És la caiguda d’aigua procedent dels núvols. Pot ser en forma líquida o
sòlida. Es mesura amb el pluviòmetre en mil·límetres (mm) o litres per
metre quadrat (l/m2). Es representa en els mapes mitjançant línees
(Isohietes) o mitjançant tintes isomètriques de tonalitats blaves (mapes
de coropletes).

Les precipitacions a Espanya
es caracteritzen per tenir un
volum anual modest i per tenir
una gran variabilitat
interanual, estacional i
espacial en funció dels factors
climàtics, com són la latitud, la
proximitat al mar i el relleu.
S’identifiquen tres àrees segons
la quantitat de precipitacions:
Espanya humida, Espanya
seca i Espanya àrida.

Les precipitacions s’originen per la elevació, refredament i
condensació del vapor d’aigua que té l’atmosfera.
Per a que ploga ha d’haver aigua condensada en l’atmosfera (núvols) i
aquesta es condensa quan les masses d’aire ascendeixen i es refreden.
Per tant, quan hi ha ascensos de masses d’aire, es poden produir
precipitacions, i quan l’aire descendeix, hi ha temps estable i sol.
Tipus de pluja: Orogràfica, convectiva i frontal.

Precipitacions: Pluja Convectiva

Pluja Convectiva:
L’aire en contacte amb
una superfície
calenta, s’eleva pel
calor, i la humitat que
conté es condensa
produint-se
precipitacions (situació
de tempestes d’estiu).

Precipitacions: Pluja orogràfica

Pluja Orogràfica:
Les masses d’aire humides
s’encontren amb una
serralada, aquestes
s’eleven per a sobrepassar-
la. En aquest ascens, el
vapor d’aigua es
condensa, produint-se
precipitacions en la
vessant de
Barlovent, mentre que la
vessant de Sotavent esdevé
un lloc sec, puix l’aire ja
baixa sense humitat.
Efecte Foëhn

Precipitacions: Pluja de front
Pluja Frontal. Front Fred.
Una massa d’aire fred (procedent del nord)
avança sobre una massa d’aire càlid
(procedent del sud). L’aire càlid es menys
dens i es veu obligat a ascendir sobre la
massa d’aire fred, condensant-se en aquest
ascens ràpid.

Pluja Frontal. Front Càlid.
Una massa d’aire càlid (procedent del sud)
avança sobre una massa d’aire fred (procedent
del nord). L’aire càlid és menys dens i
ascendeix suaument sobre la massa d’aire fred
que actua com una falca condensant-se
lentament i deixant gran quantitat de
precipitacions davant del front.
Pluja Frontal. Front Ocluid.
Un front fred (que avança més de pressa que
el càlid) s’aproxima a un front
càlid, així, queden en superfície dues masses
d’aire fred (de diferents característiques) i en
altura una massa d’aire càlid. Amb això
desapareix l’energia de la depressió.

Precipitacions de front
Els fronts es representen als mapes de temps mitjançant
símbols, triangulars els freds, semicirculars els càlids, alternança
d’ambdós l’ocluid i un cap avall i l’altre cap amunt l’estacionari.

Front càlid

Front fred Front ocluid

ELEMENTS DEL CLIMA
EVAPORACIÓ, EVOPOTRANSPIRACIÓ I
ARIDESA
L’evaporació és el procés pel
qual l’aigua es transforma en
vapor a temperatura ambient.
A més temperatura més
evaporació.
L’evapotranspiració és la
pèrdua d’humitat de la
superfície terrestre a causa de
la insolació i la transpiració de
les plantes i del sòl.
L’aridesa és la
insuficiència d’aigua en el
sòl i en l’atmosfera. Depèn
de la relació entre
temperatura i precipitació.

ÍNDEX PER CALCULAR L’ARIDESA

ALTRES ÍNDEXS PER CALCULAR L’ARIDESA

TIPUS DE TEMPS ATMOSFÈRIC A ESPANYA
La circulació atmosfèrica en altura i en superfície dóna lloc a la
successió de diverses situacions atmosfèriques al llarg de l’any
que constitueixen els tipus de temps.
Situació d’estiu
Dominen els temps anticiclònics secs i calorosos, causats principalment
per l’anticicló de les Açors, que ascendeixen en latitud en aquesta època
de l’any, i secundàriament per l’anticicló continental del nord d'Àfrica.
Ocasionalment poden produir-se tempestes per l’escalfament del sòl, o
per la irrupció de masses d’aire fredes en altura, que desencadenen gran
inestabilitat.
Situació d’hivern
El descens en la latitud de la corrent en xorro i de l’anticicló de les Açors
permet una major incidència del front polar i de les depressions
atlàntiques. No obstant predomina el temps anticiclònic causat pels
anticiclons tèrmics de l'interior peninsular i de centreeuropa i pels
anticiclons polars atlàntics.
Situacions de tardor i primavera
Són estacions de trànsit entre l’estiu i l’hivern la qual cosa produeix una
certa inestabilitat i alternança entre situacions similars a les de l’hivern i
a les de l’estiu, amb precipitacions derivades del pas de depressions
atlàntiques i produïdes per la gota freda a la Mediterrània.

Temps de nord. Onada de fred.
El mapa de temps presenta l’estat
de l’atmosfera en superfície
mitjançant isòbares o línies que
pressió atmosfèrica,. És del dia 24
de desembre de 1984. en ell
distingim:
•Centres d’acció anticiclònics:
anticiclons polars marítims a l’est
d’Islàndia i a l’atlàntic, al nord-oest
de la península ibèrica. Aquest
darrer correspon en altura amb la
cresta del corrent en jet.
•Centres d’acció depressionaris:
depressions a l’oest
d’Islàndia, associades a un front
pròxim a l’oclusió; i una potent La península es troba en una situació de
depressió sobre la península fluxe del nord que canalitza aire àrtic
escandinava, lligada a un front marítim (Am), en origen molt fred i
fred, que correspon a un tàlveg del sec, però en la seua trajectòria marina cap
corrent en jet. al sud es recalfa per la base, es fa humit i
s’inestabilitza. Situació que predomina a
l’hivern, temperatures baixes i neu a les
muntanyes.

. Temps del NO. Fred i plujós.
El mapa presenta l’estat de
l’atmosfera en superfície
pressió atmosfèrica. És del dia 22
de febrer de 1984. En ell podem
distingir els següents centres
d’acció:
•Centres d’acció anticiclònics: un
anticicló situat al NO de la
península ibèrica, el qual es
correspon en altura amb una
cresta del corrent en jet.
•Centres d’acció depressionaris:
una depressió a l’oest
d’Islàndia, associada a un front
La península es troba en una situació de càlid i fred; una depressió sobre
fluxe del nord-oest, el qual canalitza aire les Illes Britàniques, lligada a un
polar marítim (Pm), fred i humit. Ocasiona front ocluit.
temperatures baixes, precipitacions, i vent
fort (les isòbares estan molt juntes) que
afecten fonamentalment a la vessant
cantàbrica i a l’oest peninsular.

. Temps de l’oest. Pas de fronts.
El mapa presenta l’estat de
l’atmosfera en superfície mitjançant
isòbares o línies que uneixen punts
amb la mateixa pressió atmosfèrica.
És del dia 13 de febrer de 1979. podem
distingir:
anticicló al sud de les illes Canàries.
•Centres d’acció depressionaris: dues
depressions al nord i oest de les illes
Britàniques, associades a un front
ocluit. Coincidint amb el fluxe del
corrent en jet es succeeixen fronts
freds en direcció oest-est.

La península es troba en una situació de fluxe d’aire polar
marítim (Pm), caracteritzat per la successió de depressions
atlàntiques. En aquesta situació les temperatures són
moderades i les precipitacions intenses, sobretot a l’oest
peninsular. Aquestes disminueixen cap a l’est.

. Temps del SO o del sud. Temporal del
sud.
E l mapa presenta l’estat de
amb la mateixa pressió atmosfèrica.
És del dia 23 de setembre de 1983. en
ell podem distingir:
•Centres d’acció anticiclònics: dos
anticiclons polars marítims a l’oest
d’Islàndia; un anticicló polar
continentals al nord d’Europa. Tots
ells es corresponen en altura a dues
crestes del corrent en jet.
•Centres d’acció depressionaris: una
depressió a l’oest de la península
associada a fronts càlids i freds, que
correspon al tàlveg del corrent en jet
en altura. La península es troba en una situació de
fluxe dels SO, el qual canalitza aire polar
marítim (Pm), humit, recalfat per la base i
molt inestable. Ocasiona temperatures
suaus i intenses precipitacions, sobretot a
l’oest peninsular.

. Gota freda. Precipitacions intenses.
amb la mateixa pressió atmosfèrica. És
del dia 19 d’octubre de 1973. en ell
podem distingir:
l’anticicló tropical dels Açors a
l’Atlàntic, a l’oest de la península.
•Centres d’acció depressionaris: una
depressió a l’oest de la peninsula
escandinava i una depressió al sud-est
de la península ibèrica, que correspon
a un tàlveg del corrent en jet, el qual
s’ha separat de la trajectòria zonal més
al nord, d’aquesta manera s’ha
individualitzat aquesta Gota freda. A la península , l’aire fred de les capes altes
, en contrast amb l'aire càlid de les capes
baixes, genera una enorme
inestabilitat, sobretot a la zona del sud-est.
L’aire fred al descendir obliga a ascendir a
l’aire càlid violentament i això origina
precipitacions intenses que poden tenir
conseqüències catastròfiques.

.
Temps càlid i estable.
pressió atmosfèrica. És del dia 7 de
setembre de 1977. en ell podem
distingir:
l’anticicló dels Açores, situat en
una posició septentrional, pròpia
de l’estiu (al centre i sud de
l’atlàntic). Aquesta situació
correspon a les altes pressions que
queden en altura a la dreta de la
trajectòria del corrent en jet, en
aquesta època de l’any es troba La península es troba sota la influència de
desplaçada cap al nord. l’anticicló de les Açores, que canalitza aire
•Centres d’acció depressionaris: hi tropical marítim (Tm), i produeix temps
ha una depressió en la península calorós i sec a l’interior i al litoral
escandinava. mediterrani i Balears calorós i bascós.

. Onades de calor.
pressió atmosfèrica. És del dia30
d’agost de 1975. en ell es
distingeixen:
anticicló polar a l’oceà Atlàntic, a
l’oest d’Islàndia; un anticicló
sobre el Mar del Nord.

La península es troba sota la influència de l’àrea de
les altes pressions del nord d’Àfrica, que canalitza aire
tropical continental (Tc), molt calent i sec, per tant
s’origina una onada de calor, amb temperatures
elevades i calitja, ja que l’aire porta partícules en
suspensió de pols i arena.

.
Temps tempestuós d’estiu.
pressió atmosfèrica. És del dia 2
de juliol de 1977. en ell podem
distingir els següents centres
d’acció:
•Centres d'acció anticiclònics:
l’anticicló de les Açors, a l’oest de la
Península Ibèrica, i un anticicló
sobre el continent
europeu, corresponen ambdós a
dues crestes del corrent en jet.
•Centres d’acció depressionaris: dos
centres de baixes pressions a l’oest
A la península aquesta situació d’Islàndia, associats a fronts freds i
origina precipitacions de caràcter càlids; i dos centres de baixes
tempestuós. Les Balears i les pressions sobre la Península
Canàries es troben en situació Ibèrica, d’origen tèrmic, produïts
anticiclònica, amb temps calorós i per l’escalfament del sòl.
estable.

La diversitat climàtica

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to La diversitat climàtica

Similar to La diversitat climàtica (20)

More from vicentaros

More from vicentaros (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (11)

La diversitat climàtica