SlideShare a Scribd company logo
1 of 59
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
a) Característiques del relleu peninsular.
Forma massissa Elevada altitud mitjana Disposició perifèrica del
relleu peninsular
Unitats naturals ben
diferenciades.
b) Unitats morfoestructurals de la península.
La meseta Les serralades exteriors a la
meseta
Les depressions de l’Ebre i
del Guadalquivir
Els relleus litorals.
c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.
Els Pirineus Les Serralades litorals
catalanes
La Depressió Central Les costes catalanes.
Vocabulari: Depressió, Unitat Morfoestructural, Relleu,
Cinglera, Litoral, Meseta, Serralada, Geologia.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.
El relleu és va construint i destruint
amb el pas de milions d’anys. Les
formes de relleu són dinàmiques.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
1. Relleu. Què és?
Situació de la Península Ibèrica.
El punt més occidental d’Europa.
Sud-Oest d’Europa.
Espanya abasta 4/5 parts del
territori de la península.
La posició geogràfica de la
península resta facilitats a les
comunicacions i el comerç amb
Europa (Pirineu) i pel sud (Àfrica).
L'arxipèlag balear i sobretot el
canari es diferencien del territori
peninsular pel seu caràcter insular
i el seu vulcanisme (en el cas de les
Illes Canàries).
La península Ibèrica forma part de
la regió mediterrània i de la zona
atlàntica.
“Una pell de brau estesa al sol”
segons Estrabó.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
a) Característiques del relleu peninsular.
Determinada per
l’amplada i l’extensió
de les costes (4000-
5000 Km). Costes
rectilínies.
Forma massissa
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
a) Característiques del relleu peninsular.
Existència d’un extens altiplà
central i les nombroses
serralades que travessen la
península. 660 metres de
mitjana.
Elevada altitud mitjana
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
a) Característiques del relleu peninsular.
Cinturó muntanyenc que
voreja la meseta i les
serralades exteriors. Amb
greus conseqüències pel
clima (més extremat) i les
comunicacions.
Disposició perifèrica del
relleu peninsular
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
a) Característiques del relleu peninsular.
La seva complexa formació
geològica explica les unitats
naturals ben diferenciades.
Aquesta característica ha
condicionat la diferenciació de
les regions i la varietat de
paisatges.
Unitats naturals ben
diferenciades.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
a) Característiques del relleu de Catalunya.
Catalunya és un país
petit (31.904 kilòmetres
quadrats).
“Marqueteria de relleus”
segons Deffontaines.
Complexitat de relleus.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
a) Característiques del relleu de Catalunya.
Quatre grans
unitats: els Pirineus
(axials i Prepirineu),
les Serralades
Litorals, la
Depressió Central i
les planes litorals.
1. Relleu.
b) Unitats morfoestructurals de la península.
La meseta Les serralades exteriors a la
meseta
Les depressions de l’Ebre i
del Guadalquivir
Els relleus litorals.
c) Unitats morfoestructurals de Catalunya.
Els Pirineus Les Serralades litorals
catalanes
La Depressió Central Les costes catalanes.
Vocabulari: Depressió, Unitat Morfoestructural, Relleu,
Cinglera, Litoral, Meseta, Serralada, Geologia.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. b) Unitats morfoestructurals de la península.
La meseta
Les serralades
exteriors a la
meseta
Les
depressions de
l’Ebre i del
Guadalquivir
Els relleus
litorals.
La Meseta
La Unitat principal del relleu espanyol.
Ocupa un 45% de tot el territori.
Aquest altiplà es troba dividit en dues
parts, una nord (septentrional) i una sud
(meridional) pel Sistema central.
La Meseta és l’equivalent a un altiplà. Recordeu que un altiplà és una
superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. La
Meseta
Meseta nord.
Meseta nord. Altitud mitjana de 800-850m.
Meseta Sud.
Meseta nord. Envoltada de muntanyes
(Serralada cantàbrica, Sistema Ibèric i
Sistema Central) i travessada per la xarxa
fluvial del Duero.
Meseta nord. Engloba tot
el territori de la CCAA de
Castella i Lleó.
Meseta nord. Té un clima
mediterrani amb tendències
climàtiques continentals.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu.
La Meseta
Meseta nord. Paisatge
típic de la zona de
Valladolid.
Meseta Sud. Paisatge
típic de la zona de la
Manxa.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. La Meseta Meseta nord.
Meseta sud. Altitud mitjana de 500-700m.
Meseta Sud.
Meseta sud. Està formada per dos altiplans
separats per les muntanyes de Toledo. Un
altiplà solcat pel riu Tajo i l’altre pel
Guadiana.
Meseta sud. Engloba tot el territori de la CCAA de
Castella i la Manxa. La planura de la Manxa és la
més extensa de tot Europa.
Meseta sud.
Inclinació dels rius
vers l’atlàntic.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors
de la Meseta.
Massís Galaic
Les Muntanyes de
Toledo
El Sistema Central
La Serralada Cantàbrica
El Sistema Ibèric
Sierra Morena
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta.
Serralada situades a
l'interior.
El Sistema
Central
Situades d'est a oest de la
península.
El Sistema Central divideix la
Meseta en dues parts.
Està format per diferents
serres d'altitud important.
Somosierra, Guadarrama,
Gredos i Gata.
Pic d'Almanzor(2592m).
Dificultats de
comunicacions
terrestres.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta.
Serralada situades a
l'interior.
Muntanyes de
Toledo.
Situades d'est a oest de la
península. Longitud de 350 km.
Les Muntanyes de Toledo
divideixen la Meseta Sud en
dues parts.
Divisòria d'aigües: Conca Fluvial
del Tajo i Conca Fluvial del
Guadiana.
En general les altituds són modestes amb
corredors transversals que faciliten les
comunicacions.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta.
Serralada situades a
l'interior.Massís Galaíc
Situades a la zona nord-oest penínsular.
Quadrat muntanyós de 200 km de
costat. Comprèn Galícia, serres
d'Astúries i muntanyes de Lleó.
Altitud mitjana d'uns 500m.
Pico de Teleno
(2188m).
Pico Peña Trevinca
(2127m).
L'amplitud i la disposició de relleus del
Massís ha dificultat durant segles les
comunicacions entre la Meseta i
Galícia.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta.
Serralada situades a l'interior.
Serralada
Cantàbrica Part Occidental/part Oriental.
Part Occidental. Massís Asturià.
Grans jaciments de carbó, ferro i
mercuri. Comunicacions dolentes
degut a l'altitud del relleu. Caràcter
nevós.
S'estén entre les comunitats d'Astúries, Cantàbria i
Castella i Lleó amb alçades superiors als 2.500 m. molt
a prop del mar Cantàbric.
Picos de
Europa.
Part Oriental o muntanya cantàbrica.
Domini de relleus plegats, de materials
sedimentaris que formen pics i crestes
importants.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta.
Serralada situades a
l'interior. Limita la Meseta.Sistema
Ibèric.
Part nord/part Sud.
Part Nord. Massissos de més de
2000m d'altitud. Serra de la
Demanda, Picos de Urbión i la Serra
de Moncayo. Separació de la Meseta
amb la Depressió de l'Ebre.
Serralada que es troba a la zona sud-oest del Sistema Ibèric.
Montes
Universales
Part Sud. Domini de serres i
depressions. S'hi distingeixen dos
conjunts diferenciats: Conjunt interior
(Montes Universales) i Conjunt exterior.
Aïllen la Meseta de la costa.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la
Meseta.
Sierra Morena
Separa la Meseta de la
Depressió del Guadalquivir.
Part de la Meseta. Massissos
d'escassa entitat muntanyosa (700m).
Sierra Madrona és una cadena muntanyosa situada a
la Sierra Morena, situada dins de la província de
Ciudad Real i pròxima als límits de Córdoba i Jaén.
Sierra
Madrona
Des de l'antiguitat s'explotaven
importants jaciments miners (Mercuri,
Coure i Carbó).
Part de la depressió del Guadalquivir.
Massissos alts i escarpats (1200m).
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors
de la Meseta.
Els Pirineus.
Les Serralades
Litorals Catalanes.
Les Serralades Bètiques.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta.
Els
Pirineus.
Les Serralades
Litorals Catalanes.
Les Serralades
Bètiques.
Formades durant el moviment
alpí.
Col·lisió i trencament de les plaques de
l'escorça.
Compressió i plegament dels dipòsits
sedimentaris.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta.
Els Pirineus. Alineació continua de muntanyes d'uns 440 km.
Separació de la península amb
la resta d'Europa.
D'Est a Oest.Amplàries de 100 km.
Dues unitats diferenciades: Prineus
axials i Prepirineus.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta.
Els Pirineus.
Pirineus axials o
centrals
Existeixen encara Glaceres.
Est a Oest.Massissos elevats i crestes.
Pic del Orhi (2021m)
Clima d'alta muntanya.
Pica del Canigó (2784m)
Durant el període quaternari el Pirineu axial estava cobert de glaç.
Prineu axial.
Cim de l'Aneto (3404m)
A Catalunya el cim més alt
és la Pica d'Estats (3143m)
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta.
Els Pirineus. Prepirineus.
Formen dues alineacions paral·leles: Serres interiors i Serres exteriors.
Est a Oest.Massissos menys elevats.
Serra del Cadí.
Materials calcaris.
Serra del Montsec.
Serres exteriors
catalanes
Entre els dos
grups de serres
s'obre la
Depressió Mitjana
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta.
Les Serralades
Litorals Catalanes.
Serralada
Prelitoral.
Turó de l'home
(1706m)
Massís de
Montserrat (1236m)
Els Ports de
Besseit (1441m)
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta.
Les Serralades
Litorals Catalanes.
Serralada Litoral.
Massís del
Montnegre
Serra de
Collserola (516m)
Té un desenvolupament
escàs.
Són molt properes al mar.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta.
Serralada
Penibètica.
Donen lloc a un paisatge
de Badlands.
Formades pel
moviment alpí.
Les Serralades
Bètiques.
Serralada
Subbètica.
Pic de Mulhacén
(3482m)
Pic de Veleta
(3398m)
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta.
El Quaternari, és el període geològic que va des del final de
l'època del Pliocè (fa uns 1,806 milions d'anys) fins al
present. El Quaternari està subdividit en les èpoques del
Plistocè i l'Holocè.
La fauna del quaternari està formada, per animals idèntics o
molt semblants als actuals.
Cobreix aproximadament el temps que duraren les últimes
glaciacions.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el Guadalquivir.
Qué és una
Depressió?
Una depressió, en geografia, és un terreny
pla enfonsat respecte de les terres que
l'envolten.
A Catalunya tenim dos exemples
importants: la Depressió Central, entre els
Pirineus i la Serralada Prelitoral, i la
Depressió Prelitoral, entre la Serralada
Prelitoral i la Litoral.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el Guadalquivir.
Qué és una
Depressió?
Materials sedimentaris aportats pel mar i
pels rius.
Això dòna lloc a un relleu de tipus Tabular.
Depressió de l'Ebre.
Zones ocupades pel marantigament.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el Guadalquivir.
Depressió de
l'Ebre.
Situació d'encaixament entre espais muntanyosos.
Longitud d'uns 380 km.
Primer fou ocupada pel mar i després es convertí en llac.
El riu Ebre recorre tota la depressió.
Amplitud d'uns 150 km.
En la depressió de l'Ebre s'hi ubiquen ciutats
importants: Saragossa, Logronyo, Tortosa.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el Guadalquivir.
Depressió del
Guadalquivir.
Situació d'encaixament entre Sierra Morena i
les Serralades Bètiques.
Longitud d'uns 330 km.
Extenses zones d'aiguamolls.
Aiguamolls
de Doñana.
Amplitud d'uns 200 km.
Camps fèrtils
de formes ondulades.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Atlàntiques.
En general, podem parlar
d'unes costes obertes amb
un contorn poc retallat.
Costes rectilínies.
Són gairebé 7.876 km
de costes entre la
península i els dos
arxipelags.
Les Costes
Mediterrànies.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Atlàntiques.
Són gairebé 7.876 km
de costes entre la
península i els dos
arxipèlags.
La costa cantàbrica
La costa gallega
La costa atlàntica
andalusa
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Atlàntiques.
Predomini evident de
les formes altes i
rectilínies.
La costa cantàbrica
Enfonsament de la Serralada
Cantàbrica al mar.
Penya-segats Ries
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Atlàntiques.
La costa cantàbrica
Penya-segats
Costes que penetren al mar
amb un fort pendent. L’erosió
del mar crea coves, arcs marins
i farallons.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Atlàntiques.
La costa cantàbrica
Ries
Valls de rius antics, avui
inundades i envaïdes per les
aigües marines a causa d'un
enfonsament de la costa.
Les ries del cantàbric, en
general són curtes i estretes.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Atlàntiques.
La costa gallega.
És el punt més
septentrional de la
península.
El tret més
característic
són les ries.
Ries Baixes.
Ries Altes.
Menys profundes i curtes.
Bons ports. A Coruña,
Ribadeo.
Profundes i amples.
Limitades per relleus.
Vigo.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Atlàntiques.
La costa gallega.
El tret més característic són
les ries.
Ries Baixes. Ries Altes.
Població d'Ortigueira. Rías Altas.Població Muros. Rías Baixas.
Gran riquesa
pesquera.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Atlàntiques. La costa atlàntica
andalusa.
Entre la frontera de Portugal i
el penyal de Gibraltar.
Golf de Cadis. Costa rectilínia
Aiguamolls
Dunes
Fletxes LitoralsPlatja de MazagónPlatja de Huelva.
Isla Cristina.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Atlàntiques.
La costa atlàntica
andalusa.
És un terreny impermeable i
planer amb herbes, canyes,
typha i altres plantes herbàcies
en un medi d'aigües.
Aiguamoll
Aiguamolls de Doñana
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Atlàntiques.
La costa atlàntica
andalusa.
Són monticles d’arena propis de
costes arenoses. Es formen pel
transport i acumulació d’arena
pel vent, la qual queda fixada per
la vegetació.Punta de Tarifa.
Dunes
Platja de Bolonia. Cadis.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Atlàntiques.
La costa atlàntica
andalusa.
Són barres d’arena que prolonguen
una costa rectilínia i arenosa cap a
l’interior d’una badia. Si la fletxa tanca
el front de la badia s’anomena cordó
litoral.
Fletxa de El Rompido
Fletxes
Litorals
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Són gairebé 7.876 km
de costes entre la
península i els dos
arxipèlags.
Les Costes
Mediterrànies.
Litoral català
Golf de València
Costa mediterrània
d'Andalusia i Múrcia
Costes
baixes
Costes
rectilínies
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Mediterrànies.
Litoral català
Des del Cap de Creus fins al
Delta de l'Ebre.
Costa Brava (nord),
la Costa Central i
la Costa Daurada
(sud).
Relleus molt heterogenis.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Mediterrànies.
Litoral català
Costes abruptes quan la serralada
litoral catalana arriba al mar i platges.
El litoral nord:
Petits penya-segats.Petites cales.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Mediterrànies.
Litoral català
Delta de l'Ebre
El Delta de l'Ebre és el delta
més gran que hi ha a la
península.
El litoral català
té altres deltes.
Un delta és la formació geològica que
alguns rius originen en arribar al mar a
causa de l'acumulació de sediments en
les seves desembocadures.
Format per planes
litorals i alguns deltes.
El litoral sud:
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Mediterrànies.
El golf de
València.
Un Cap és una part
de la costa que
entra dins del mar.
Un Golf és una part
de mar que entra
dins de la costa.
Plana litoral de gairebé 400 km.
Arc pronunciat amb enormes
sediments terrestres i marins.
Platg e s
Albufe re s
Aig uam o lls
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Mediterrànies.
El golf de
València.
Llacuna d'aigua salabrosa o
salada separada del mar per un
cordó litoral.
Albufe re s
Platja de Gandia.
Vista aèria de l'Albufera de
València.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Mediterrànies.
La costa mediterrània
d'Andalusia i Múrcia.
Des de l'estret de Gibraltarfins el Cap de la Nau.
Coneguda com la
Costa Bètica
Costa de
Granada.
Platja de Sant
Joan (Alacant).
Diversitat de
costes.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus litorals.
Les Costes
Mediterrànies.
La costa mediterrània
d'Andalusia i Múrcia.
Zona d'alta
perillositat sísmica.
Diversitat de
costes.
La Manga del Mar
Menor (Múrcia)
Cordó Litoral
21 km de costa.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus Insulars:
Arxipèlag
balear.
Illa de El Hierro
Illa de Menorca
Arxipèlag
Canari.
Illa de Mallorca
Illa d'Eivissa
Illa de
Formentera
Illa de La Palma
Illa de la
Gomera
Illa de Tenerife
Illa de Gran
Canària
Illa de
Fuerteventura
Illa de Lanzarote
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus Insulars:
Arxipèlag
balear.
Illa de Menorca
Illa de Mallorca
Illa d'Eivissa
Illa de
Formentera
Terres emergents que
formen part dels relleus
peninsulars.
Serralada
Subbètica
Serralada Litoral
Catalana
La Serra de Tramuntana és
la més important de
l'arxipèlag.
La Serra de Llevant són
d'altituds més modestes. Les illes d'Eivissa i Formentera van estar
unides fins el període quaternari.
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus Insulars:
Illa de El Hierro
Arxipèlag
Canari.
Illa de La Palma
Illa de la Gomera
Illa de Tenerife
Illa de Gran Canària
Illa de
Fuerteventura
Illa de Lanzarote
Formació durant el periode
terciari. Moviment alpí.
Formació de la Gran Dorsal Atlàntica
Formació de les Illes volcàniques:
Islàndia, les Açores i les Illes Canàries.
Més properes a l'Àfrica.
Terreny pla.
Illes
muntanyoses
Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
1. Relleu. Els relleus Insulars:
Illa de El Hierro
Arxipèlag
Canari.
Illa de La Palma
Illa de la
Gomera
Illa de Tenerife
Illa de Gran
Canària
Illa de
Fuerteventura
Illa de
LanzaroteMés properes a
l'Àfrica.
Terreny pla.
Illes
muntanyoses.
Volcà del Teide
(3.718m).
Illa de Lanzarote
Volcà Timanfaya.

More Related Content

What's hot

Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaMercè Bigorra
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementNúria Martínez
 
unitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleuunitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleuxgoterris
 
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularLes grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularbenienge
 
Els paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'Espanyaprofessor_errant
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
El relleu peninsular.
El relleu peninsular.El relleu peninsular.
El relleu peninsular.Marcel Duran
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticjmargar3
 
Presentació Oral Tdr
Presentació Oral TdrPresentació Oral Tdr
Presentació Oral Tdrcelia_grn
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Enric Gil Garcia
 
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresL'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresTania Ramirez
 
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunyajordimanero
 
Fitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del marFitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del marJulia Valera
 

What's hot (20)

09. art islàmic
09. art islàmic09. art islàmic
09. art islàmic
 
Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig Goya
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
 
unitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleuunitats morfoestructurals de relleu
unitats morfoestructurals de relleu
 
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularLes grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
 
Els paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'Espanya
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
Curial e güelfa
Curial e güelfaCurial e güelfa
Curial e güelfa
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
El relleu peninsular.
El relleu peninsular.El relleu peninsular.
El relleu peninsular.
 
San vicenç de cardona
San vicenç de cardonaSan vicenç de cardona
San vicenç de cardona
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
8. AUGUST DE PRIMA PORTA
8. AUGUST DE PRIMA PORTA8. AUGUST DE PRIMA PORTA
8. AUGUST DE PRIMA PORTA
 
Mesquita de Còrdova
Mesquita de CòrdovaMesquita de Còrdova
Mesquita de Còrdova
 
Presentació Oral Tdr
Presentació Oral TdrPresentació Oral Tdr
Presentació Oral Tdr
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
 
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresL'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
 
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
 
Rafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'AtenesRafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'Atenes
 
Fitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del marFitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del mar
 

Viewers also liked

Solucions per a la sostenibilitat.
Solucions per a la sostenibilitat.Solucions per a la sostenibilitat.
Solucions per a la sostenibilitat.Marcel Duran
 
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.Marcel Duran
 
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónCatalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónMarcel Duran
 
Els principals desequilibris mediambientals del món actual.
Els principals desequilibris mediambientals del món actual.Els principals desequilibris mediambientals del món actual.
Els principals desequilibris mediambientals del món actual.Marcel Duran
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Marcel Duran
 
El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.Marcel Duran
 
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...Marcel Duran
 
Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.Marcel Duran
 
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Marcel Duran
 
El clima peninsular.
El clima peninsular.El clima peninsular.
El clima peninsular.Marcel Duran
 
La vegetació peninsular.
La vegetació peninsular.La vegetació peninsular.
La vegetació peninsular.Marcel Duran
 
Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Marcel Duran
 
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.Marcel Duran
 
El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.Marcel Duran
 
Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.Marcel Duran
 
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAUnitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAjordimanero
 
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENTUnitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENTjordimanero
 
Unidades morfoestructurales
Unidades morfoestructuralesUnidades morfoestructurales
Unidades morfoestructuralesjlorentemartos
 
Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 1   2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 1   2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYAjordimanero
 
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYAjordimanero
 

Viewers also liked (20)

Solucions per a la sostenibilitat.
Solucions per a la sostenibilitat.Solucions per a la sostenibilitat.
Solucions per a la sostenibilitat.
 
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
 
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónCatalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
 
Els principals desequilibris mediambientals del món actual.
Els principals desequilibris mediambientals del món actual.Els principals desequilibris mediambientals del món actual.
Els principals desequilibris mediambientals del món actual.
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català.
 
El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.
 
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
 
Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.
 
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
 
El clima peninsular.
El clima peninsular.El clima peninsular.
El clima peninsular.
 
La vegetació peninsular.
La vegetació peninsular.La vegetació peninsular.
La vegetació peninsular.
 
Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.
 
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
 
El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.El relleu de Catalunya.
El relleu de Catalunya.
 
Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.
 
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAUnitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
 
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENTUnitat 4   2017-18 -  PAISATGE I MEDI AMBIENT
Unitat 4 2017-18 - PAISATGE I MEDI AMBIENT
 
Unidades morfoestructurales
Unidades morfoestructuralesUnidades morfoestructurales
Unidades morfoestructurales
 
Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 1   2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 1   2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA
 
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
 

Similar to El relleu de la Península Ibèrica.

Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Txeli
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyajordimanero
 
El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaFarran Botargues Laura
 
Geografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuGeografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuescolaribatallada
 
Geografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuGeografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuescolaribatallada
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesJavierEugenio
 
Relleu península ibèrica r
Relleu península ibèrica rRelleu península ibèrica r
Relleu península ibèrica rJoan Piña Torres
 
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torvisco
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torviscoLa diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torvisco
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torviscoToni Guirao
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesJavierEugenio
 
Unitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyesUnitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyesJavierEugenio
 
Power point els paisatges catalunya
Power point els paisatges catalunyaPower point els paisatges catalunya
Power point els paisatges catalunyaeulaliagq
 
El relleu tema 8
El relleu tema 8El relleu tema 8
El relleu tema 8enbielet
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESlocoserrallo
 
01.EL RELLEU
01.EL RELLEU 01.EL RELLEU
01.EL RELLEU jcorbala
 

Similar to El relleu de la Península Ibèrica. (20)

Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
 
El medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunyaEl medi físic d’espanya i de catalunya
El medi físic d’espanya i de catalunya
 
Geografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuGeografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleu
 
Geografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleuGeografia d-espanya-1-el-relleu
Geografia d-espanya-1-el-relleu
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyes
 
Relleu península ibèrica r
Relleu península ibèrica rRelleu península ibèrica r
Relleu península ibèrica r
 
Espanya Física
Espanya FísicaEspanya Física
Espanya Física
 
Relleu península ibèrica
Relleu península ibèricaRelleu península ibèrica
Relleu península ibèrica
 
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torvisco
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torviscoLa diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torvisco
La diversitat territorial i els paisatges de catalunya alicarte i pérez torvisco
 
Unitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyesUnitat 4 trepitgem muntanyes
Unitat 4 trepitgem muntanyes
 
Unitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyesUnitat 4 Sobrevolem muntanyes
Unitat 4 Sobrevolem muntanyes
 
El relleu d’espanya
El relleu d’espanyaEl relleu d’espanya
El relleu d’espanya
 
Power point els paisatges catalunya
Power point els paisatges catalunyaPower point els paisatges catalunya
Power point els paisatges catalunya
 
El relleu tema 8
El relleu tema 8El relleu tema 8
El relleu tema 8
 
Geo1
Geo1Geo1
Geo1
 
Resum Unitat 1 Geografia
Resum Unitat 1 GeografiaResum Unitat 1 Geografia
Resum Unitat 1 Geografia
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
 
01.EL RELLEU
01.EL RELLEU 01.EL RELLEU
01.EL RELLEU
 
El relleu d'Espanya
El relleu d'EspanyaEl relleu d'Espanya
El relleu d'Espanya
 

More from Marcel Duran

La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).Marcel Duran
 
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).Marcel Duran
 
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).Marcel Duran
 
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.Marcel Duran
 
La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.Marcel Duran
 
La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)Marcel Duran
 
Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.Marcel Duran
 
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.Marcel Duran
 
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).Marcel Duran
 
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.Marcel Duran
 
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.Marcel Duran
 
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).Marcel Duran
 
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.Marcel Duran
 
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)Marcel Duran
 
La revolució industrial (1780 1850). 4t B
La revolució industrial (1780 1850). 4t BLa revolució industrial (1780 1850). 4t B
La revolució industrial (1780 1850). 4t BMarcel Duran
 
La revolució industrial (1780 1850). 4t A
La revolució industrial (1780 1850). 4t ALa revolució industrial (1780 1850). 4t A
La revolució industrial (1780 1850). 4t AMarcel Duran
 
Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.
Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.
Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.Marcel Duran
 
La primera Restauració política (1874-1898).
La primera Restauració política (1874-1898).La primera Restauració política (1874-1898).
La primera Restauració política (1874-1898).Marcel Duran
 
La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,
La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,
La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,Marcel Duran
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Marcel Duran
 

More from Marcel Duran (20)

La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
 
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
 
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
 
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
 
La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.
 
La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)
 
Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.
 
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
 
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
 
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
 
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
 
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
 
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
 
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Estatuts de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
 
La revolució industrial (1780 1850). 4t B
La revolució industrial (1780 1850). 4t BLa revolució industrial (1780 1850). 4t B
La revolució industrial (1780 1850). 4t B
 
La revolució industrial (1780 1850). 4t A
La revolució industrial (1780 1850). 4t ALa revolució industrial (1780 1850). 4t A
La revolució industrial (1780 1850). 4t A
 
Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.
Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.
Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.
 
La primera Restauració política (1874-1898).
La primera Restauració política (1874-1898).La primera Restauració política (1874-1898).
La primera Restauració política (1874-1898).
 
La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,
La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,
La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).
 

El relleu de la Península Ibèrica.

  • 1. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. a) Característiques del relleu peninsular. Forma massissa Elevada altitud mitjana Disposició perifèrica del relleu peninsular Unitats naturals ben diferenciades. b) Unitats morfoestructurals de la península. La meseta Les serralades exteriors a la meseta Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir Els relleus litorals. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. Els Pirineus Les Serralades litorals catalanes La Depressió Central Les costes catalanes. Vocabulari: Depressió, Unitat Morfoestructural, Relleu, Cinglera, Litoral, Meseta, Serralada, Geologia. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
  • 2. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. El relleu és va construint i destruint amb el pas de milions d’anys. Les formes de relleu són dinàmiques.
  • 3. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica.
  • 4. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. El punt més occidental d’Europa. Sud-Oest d’Europa. Espanya abasta 4/5 parts del territori de la península. La posició geogràfica de la península resta facilitats a les comunicacions i el comerç amb Europa (Pirineu) i pel sud (Àfrica). L'arxipèlag balear i sobretot el canari es diferencien del territori peninsular pel seu caràcter insular i el seu vulcanisme (en el cas de les Illes Canàries). La península Ibèrica forma part de la regió mediterrània i de la zona atlàntica. “Una pell de brau estesa al sol” segons Estrabó. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
  • 5. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. a) Característiques del relleu peninsular. Determinada per l’amplada i l’extensió de les costes (4000- 5000 Km). Costes rectilínies. Forma massissa
  • 6. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. a) Característiques del relleu peninsular. Existència d’un extens altiplà central i les nombroses serralades que travessen la península. 660 metres de mitjana. Elevada altitud mitjana
  • 7. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. a) Característiques del relleu peninsular. Cinturó muntanyenc que voreja la meseta i les serralades exteriors. Amb greus conseqüències pel clima (més extremat) i les comunicacions. Disposició perifèrica del relleu peninsular
  • 8. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. a) Característiques del relleu peninsular. La seva complexa formació geològica explica les unitats naturals ben diferenciades. Aquesta característica ha condicionat la diferenciació de les regions i la varietat de paisatges. Unitats naturals ben diferenciades.
  • 9. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. a) Característiques del relleu de Catalunya. Catalunya és un país petit (31.904 kilòmetres quadrats). “Marqueteria de relleus” segons Deffontaines. Complexitat de relleus.
  • 10. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Què és? Situació de la Península Ibèrica. a) Característiques del relleu de Catalunya. Quatre grans unitats: els Pirineus (axials i Prepirineu), les Serralades Litorals, la Depressió Central i les planes litorals.
  • 11. 1. Relleu. b) Unitats morfoestructurals de la península. La meseta Les serralades exteriors a la meseta Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir Els relleus litorals. c) Unitats morfoestructurals de Catalunya. Els Pirineus Les Serralades litorals catalanes La Depressió Central Les costes catalanes. Vocabulari: Depressió, Unitat Morfoestructural, Relleu, Cinglera, Litoral, Meseta, Serralada, Geologia. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
  • 12. 1. Relleu. b) Unitats morfoestructurals de la península. La meseta Les serralades exteriors a la meseta Les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir Els relleus litorals. La Meseta La Unitat principal del relleu espanyol. Ocupa un 45% de tot el territori. Aquest altiplà es troba dividit en dues parts, una nord (septentrional) i una sud (meridional) pel Sistema central. La Meseta és l’equivalent a un altiplà. Recordeu que un altiplà és una superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.
  • 13. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Meseta nord. Meseta nord. Altitud mitjana de 800-850m. Meseta Sud. Meseta nord. Envoltada de muntanyes (Serralada cantàbrica, Sistema Ibèric i Sistema Central) i travessada per la xarxa fluvial del Duero. Meseta nord. Engloba tot el territori de la CCAA de Castella i Lleó. Meseta nord. Té un clima mediterrani amb tendències climàtiques continentals.
  • 14. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Meseta nord. Paisatge típic de la zona de Valladolid. Meseta Sud. Paisatge típic de la zona de la Manxa.
  • 15. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Meseta nord. Meseta sud. Altitud mitjana de 500-700m. Meseta Sud. Meseta sud. Està formada per dos altiplans separats per les muntanyes de Toledo. Un altiplà solcat pel riu Tajo i l’altre pel Guadiana. Meseta sud. Engloba tot el territori de la CCAA de Castella i la Manxa. La planura de la Manxa és la més extensa de tot Europa. Meseta sud. Inclinació dels rius vers l’atlàntic.
  • 16. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta. Massís Galaic Les Muntanyes de Toledo El Sistema Central La Serralada Cantàbrica El Sistema Ibèric Sierra Morena
  • 17. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta. Serralada situades a l'interior. El Sistema Central Situades d'est a oest de la península. El Sistema Central divideix la Meseta en dues parts. Està format per diferents serres d'altitud important. Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata. Pic d'Almanzor(2592m). Dificultats de comunicacions terrestres.
  • 18. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta. Serralada situades a l'interior. Muntanyes de Toledo. Situades d'est a oest de la península. Longitud de 350 km. Les Muntanyes de Toledo divideixen la Meseta Sud en dues parts. Divisòria d'aigües: Conca Fluvial del Tajo i Conca Fluvial del Guadiana. En general les altituds són modestes amb corredors transversals que faciliten les comunicacions.
  • 19. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta. Serralada situades a l'interior.Massís Galaíc Situades a la zona nord-oest penínsular. Quadrat muntanyós de 200 km de costat. Comprèn Galícia, serres d'Astúries i muntanyes de Lleó. Altitud mitjana d'uns 500m. Pico de Teleno (2188m). Pico Peña Trevinca (2127m). L'amplitud i la disposició de relleus del Massís ha dificultat durant segles les comunicacions entre la Meseta i Galícia.
  • 20. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta. Serralada situades a l'interior. Serralada Cantàbrica Part Occidental/part Oriental. Part Occidental. Massís Asturià. Grans jaciments de carbó, ferro i mercuri. Comunicacions dolentes degut a l'altitud del relleu. Caràcter nevós. S'estén entre les comunitats d'Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó amb alçades superiors als 2.500 m. molt a prop del mar Cantàbric. Picos de Europa. Part Oriental o muntanya cantàbrica. Domini de relleus plegats, de materials sedimentaris que formen pics i crestes importants.
  • 21. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta. Serralada situades a l'interior. Limita la Meseta.Sistema Ibèric. Part nord/part Sud. Part Nord. Massissos de més de 2000m d'altitud. Serra de la Demanda, Picos de Urbión i la Serra de Moncayo. Separació de la Meseta amb la Depressió de l'Ebre. Serralada que es troba a la zona sud-oest del Sistema Ibèric. Montes Universales Part Sud. Domini de serres i depressions. S'hi distingeixen dos conjunts diferenciats: Conjunt interior (Montes Universales) i Conjunt exterior. Aïllen la Meseta de la costa.
  • 22. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. La Meseta Les Serralades interiors de la Meseta. Sierra Morena Separa la Meseta de la Depressió del Guadalquivir. Part de la Meseta. Massissos d'escassa entitat muntanyosa (700m). Sierra Madrona és una cadena muntanyosa situada a la Sierra Morena, situada dins de la província de Ciudad Real i pròxima als límits de Córdoba i Jaén. Sierra Madrona Des de l'antiguitat s'explotaven importants jaciments miners (Mercuri, Coure i Carbó). Part de la depressió del Guadalquivir. Massissos alts i escarpats (1200m).
  • 23. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta. Els Pirineus. Les Serralades Litorals Catalanes. Les Serralades Bètiques.
  • 24. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta. Els Pirineus. Les Serralades Litorals Catalanes. Les Serralades Bètiques. Formades durant el moviment alpí. Col·lisió i trencament de les plaques de l'escorça. Compressió i plegament dels dipòsits sedimentaris.
  • 25. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta. Els Pirineus. Alineació continua de muntanyes d'uns 440 km. Separació de la península amb la resta d'Europa. D'Est a Oest.Amplàries de 100 km. Dues unitats diferenciades: Prineus axials i Prepirineus.
  • 26. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta. Els Pirineus. Pirineus axials o centrals Existeixen encara Glaceres. Est a Oest.Massissos elevats i crestes. Pic del Orhi (2021m) Clima d'alta muntanya. Pica del Canigó (2784m) Durant el període quaternari el Pirineu axial estava cobert de glaç. Prineu axial. Cim de l'Aneto (3404m) A Catalunya el cim més alt és la Pica d'Estats (3143m)
  • 27. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta. Els Pirineus. Prepirineus. Formen dues alineacions paral·leles: Serres interiors i Serres exteriors. Est a Oest.Massissos menys elevats. Serra del Cadí. Materials calcaris. Serra del Montsec. Serres exteriors catalanes Entre els dos grups de serres s'obre la Depressió Mitjana
  • 28. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta. Les Serralades Litorals Catalanes. Serralada Prelitoral. Turó de l'home (1706m) Massís de Montserrat (1236m) Els Ports de Besseit (1441m)
  • 29. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta. Les Serralades Litorals Catalanes. Serralada Litoral. Massís del Montnegre Serra de Collserola (516m) Té un desenvolupament escàs. Són molt properes al mar.
  • 30. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta. Serralada Penibètica. Donen lloc a un paisatge de Badlands. Formades pel moviment alpí. Les Serralades Bètiques. Serralada Subbètica. Pic de Mulhacén (3482m) Pic de Veleta (3398m)
  • 31. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Serralades exteriors de la Meseta. El Quaternari, és el període geològic que va des del final de l'època del Pliocè (fa uns 1,806 milions d'anys) fins al present. El Quaternari està subdividit en les èpoques del Plistocè i l'Holocè. La fauna del quaternari està formada, per animals idèntics o molt semblants als actuals. Cobreix aproximadament el temps que duraren les últimes glaciacions.
  • 32. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el Guadalquivir. Qué és una Depressió? Una depressió, en geografia, és un terreny pla enfonsat respecte de les terres que l'envolten. A Catalunya tenim dos exemples importants: la Depressió Central, entre els Pirineus i la Serralada Prelitoral, i la Depressió Prelitoral, entre la Serralada Prelitoral i la Litoral.
  • 33. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el Guadalquivir. Qué és una Depressió? Materials sedimentaris aportats pel mar i pels rius. Això dòna lloc a un relleu de tipus Tabular. Depressió de l'Ebre. Zones ocupades pel marantigament.
  • 34. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el Guadalquivir. Depressió de l'Ebre. Situació d'encaixament entre espais muntanyosos. Longitud d'uns 380 km. Primer fou ocupada pel mar i després es convertí en llac. El riu Ebre recorre tota la depressió. Amplitud d'uns 150 km. En la depressió de l'Ebre s'hi ubiquen ciutats importants: Saragossa, Logronyo, Tortosa.
  • 35. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Les Depressions de l'Ebre i el Guadalquivir. Depressió del Guadalquivir. Situació d'encaixament entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques. Longitud d'uns 330 km. Extenses zones d'aiguamolls. Aiguamolls de Doñana. Amplitud d'uns 200 km. Camps fèrtils de formes ondulades.
  • 36. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntiques. En general, podem parlar d'unes costes obertes amb un contorn poc retallat. Costes rectilínies. Són gairebé 7.876 km de costes entre la península i els dos arxipelags. Les Costes Mediterrànies.
  • 37. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntiques. Són gairebé 7.876 km de costes entre la península i els dos arxipèlags. La costa cantàbrica La costa gallega La costa atlàntica andalusa
  • 38. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntiques. Predomini evident de les formes altes i rectilínies. La costa cantàbrica Enfonsament de la Serralada Cantàbrica al mar. Penya-segats Ries
  • 39. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntiques. La costa cantàbrica Penya-segats Costes que penetren al mar amb un fort pendent. L’erosió del mar crea coves, arcs marins i farallons.
  • 40. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntiques. La costa cantàbrica Ries Valls de rius antics, avui inundades i envaïdes per les aigües marines a causa d'un enfonsament de la costa. Les ries del cantàbric, en general són curtes i estretes.
  • 41. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntiques. La costa gallega. És el punt més septentrional de la península. El tret més característic són les ries. Ries Baixes. Ries Altes. Menys profundes i curtes. Bons ports. A Coruña, Ribadeo. Profundes i amples. Limitades per relleus. Vigo.
  • 42. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntiques. La costa gallega. El tret més característic són les ries. Ries Baixes. Ries Altes. Població d'Ortigueira. Rías Altas.Població Muros. Rías Baixas. Gran riquesa pesquera.
  • 43. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntiques. La costa atlàntica andalusa. Entre la frontera de Portugal i el penyal de Gibraltar. Golf de Cadis. Costa rectilínia Aiguamolls Dunes Fletxes LitoralsPlatja de MazagónPlatja de Huelva. Isla Cristina.
  • 44. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntiques. La costa atlàntica andalusa. És un terreny impermeable i planer amb herbes, canyes, typha i altres plantes herbàcies en un medi d'aigües. Aiguamoll Aiguamolls de Doñana
  • 45. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntiques. La costa atlàntica andalusa. Són monticles d’arena propis de costes arenoses. Es formen pel transport i acumulació d’arena pel vent, la qual queda fixada per la vegetació.Punta de Tarifa. Dunes Platja de Bolonia. Cadis.
  • 46. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Atlàntiques. La costa atlàntica andalusa. Són barres d’arena que prolonguen una costa rectilínia i arenosa cap a l’interior d’una badia. Si la fletxa tanca el front de la badia s’anomena cordó litoral. Fletxa de El Rompido Fletxes Litorals
  • 47. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals.
  • 48. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Són gairebé 7.876 km de costes entre la península i els dos arxipèlags. Les Costes Mediterrànies. Litoral català Golf de València Costa mediterrània d'Andalusia i Múrcia Costes baixes Costes rectilínies
  • 49. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Mediterrànies. Litoral català Des del Cap de Creus fins al Delta de l'Ebre. Costa Brava (nord), la Costa Central i la Costa Daurada (sud). Relleus molt heterogenis.
  • 50. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Mediterrànies. Litoral català Costes abruptes quan la serralada litoral catalana arriba al mar i platges. El litoral nord: Petits penya-segats.Petites cales.
  • 51. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Mediterrànies. Litoral català Delta de l'Ebre El Delta de l'Ebre és el delta més gran que hi ha a la península. El litoral català té altres deltes. Un delta és la formació geològica que alguns rius originen en arribar al mar a causa de l'acumulació de sediments en les seves desembocadures. Format per planes litorals i alguns deltes. El litoral sud:
  • 52. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Mediterrànies. El golf de València. Un Cap és una part de la costa que entra dins del mar. Un Golf és una part de mar que entra dins de la costa. Plana litoral de gairebé 400 km. Arc pronunciat amb enormes sediments terrestres i marins. Platg e s Albufe re s Aig uam o lls
  • 53. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Mediterrànies. El golf de València. Llacuna d'aigua salabrosa o salada separada del mar per un cordó litoral. Albufe re s Platja de Gandia. Vista aèria de l'Albufera de València.
  • 54. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Mediterrànies. La costa mediterrània d'Andalusia i Múrcia. Des de l'estret de Gibraltarfins el Cap de la Nau. Coneguda com la Costa Bètica Costa de Granada. Platja de Sant Joan (Alacant). Diversitat de costes.
  • 55. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus litorals. Les Costes Mediterrànies. La costa mediterrània d'Andalusia i Múrcia. Zona d'alta perillositat sísmica. Diversitat de costes. La Manga del Mar Menor (Múrcia) Cordó Litoral 21 km de costa.
  • 56. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus Insulars: Arxipèlag balear. Illa de El Hierro Illa de Menorca Arxipèlag Canari. Illa de Mallorca Illa d'Eivissa Illa de Formentera Illa de La Palma Illa de la Gomera Illa de Tenerife Illa de Gran Canària Illa de Fuerteventura Illa de Lanzarote
  • 57. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus Insulars: Arxipèlag balear. Illa de Menorca Illa de Mallorca Illa d'Eivissa Illa de Formentera Terres emergents que formen part dels relleus peninsulars. Serralada Subbètica Serralada Litoral Catalana La Serra de Tramuntana és la més important de l'arxipèlag. La Serra de Llevant són d'altituds més modestes. Les illes d'Eivissa i Formentera van estar unides fins el període quaternari.
  • 58. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus Insulars: Illa de El Hierro Arxipèlag Canari. Illa de La Palma Illa de la Gomera Illa de Tenerife Illa de Gran Canària Illa de Fuerteventura Illa de Lanzarote Formació durant el periode terciari. Moviment alpí. Formació de la Gran Dorsal Atlàntica Formació de les Illes volcàniques: Islàndia, les Açores i les Illes Canàries. Més properes a l'Àfrica. Terreny pla. Illes muntanyoses
  • 59. Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya. 1. Relleu. Els relleus Insulars: Illa de El Hierro Arxipèlag Canari. Illa de La Palma Illa de la Gomera Illa de Tenerife Illa de Gran Canària Illa de Fuerteventura Illa de LanzaroteMés properes a l'Àfrica. Terreny pla. Illes muntanyoses. Volcà del Teide (3.718m). Illa de Lanzarote Volcà Timanfaya.