Durant les primeres setmanes del curs passat (20-21) vàrem treballar diverses activitats sobre diversitat lingüístistica i llengües del món, en relació amb l’efemèride del 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües. Per donar coherència a aquests aprenentatges, el curs 21-22 hem començat amb un petit projecte amb els objectius de: millorar l’autoconeixement lingüístic, ser conscients i valorar la diversitat lingüística tant de la classe, com d’altres grups de l’institut i, alhora, en general de la col·lectivitat. Aquest projecte gira al voltant de les llengües de la nostra vida i té com a producte final la redacció d'una Biografia Lingüística.

1. Les llengües de la meva vida.
Biografia lingüística.
2n d’ESO
Àmbit Sociolingüístic (SIL)
curs 21-22

2. LES LLENGÜES DE LA MEVA
VIDA.
Projecte SIL
Primer trimestre 2021
Durant les primeres setmanes del curs passat (20-21) vàrem treballar
diverses activitats sobre diversitat lingüístistica i llengües del món, en relació
amb l’efemèride del 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües.
Per donar coherència a aquests aprenentatges, el curs 21-22 hem començat
amb un petit projecte amb els objectius de: millorar l’autoconeixement
lingüístic, ser conscients i valorar la diversitat lingüística tant de la classe, com
d’altres grups de l’institut i, alhora, en general de la col·lectivitat.
El resultat final de les diverses tasques que es faran, es podran veure a un
mural que farem a l’espai de l’escala. Aquest mural es fa conjuntament amb
2nESOB i 1rESO.
Tasca 1: Quines són les llengües de la classe?
A través d’un dossier descobrirem quines són les llengües del grup.
Tasca 2. Fitxa de dades sobre una llengua.
A través del Classroom, l’alumnat haurà d’omplir aquesta fitxa amb una de les
llengües del grup. A més a més, com que la fitxa és molt senzilla, es pot
completar amb un mapa del domini lingüístic, una bandera i també algunes
frases en la llengua en qüestió.
Tasca 3. Sabies que….
A través del Classroom, l’alumnat cerca curiositats lingüístiques a unes
pàgines web.

3. ● https://www.okodia.cat/les-10-curiositats-mes-desconegudes-dels-idiomes/
● https://www.ubinding.cat/curiositats-de-la-llengua-i-el-llenguatge/#page-conte
nt
● https://format-e.es/ca/curiositats-idiomes/
Les copia a un full amb bona lletra per després posar-les al mural.
Com a conclusió, a més a més del mural, es posarà en comú la feina de la
fitxa com a petit exercici d’expressió oral.
L’objectiu final és remarcar que la diversitat lingüística no és una
qüestió allunyada de nosaltres sinó que vivim en ella i que cal
respectar-la i valorar-la.
Tasca 4. Qüestionari sobre la informació del mural.
En petits grups, han de completar la fitxa amb informacions que hi ha al mural
que s’ha fet prèviament.
Posteriorment, a classe, es posarà tot en comú i es redacten unes
conclusions.
Tasca 5. Les llengües de la meva vida. Preguntes obertes.
L’objectiu final serà redactar una “Autobiografia lingüística”.
Començam proposant una sèrie de preguntes obertes que han de respondre
als quaderns. Aquestes preguntes serveixen per iniciar un buidatge
d’informacions personals que, més tard, servirà per redactar un text amb
coherència, cohesió i correcció.
Tasca 6. Redacció de la Biografia lingüística.
A partir d’un document molt pautat, amb les indicacions estructurals: títol, tres
paràgrafs, conclusió; i també amb indicacions del contingut, es demana que
redactin una biografia lingüística.
En una primera fase de redacció, es demanarà a l’alumnat que comparteixi el
document amb la professora per tal d’anar acompanyant la redacció a nivell
d’estructura i contingut.
Després de realitzar les correccions en adequació, coherència, cohesió i
correcció, el resultat dels textos de la biografia lingüística és el següent:

4. LA MEVA BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA
per Adriana Garí
Hola, jo soc n’Adriana, visc a Palma de Mallorca i tinc 12 anys.
Per començar diré quina és la llengua que parlem a la meva casa. La
llengua que parlem és el castellà, però de vegades amb el meu avi parlem en
mallorquí.
Des de petitona als meus germans i a mi ens han ensenyat parlar
català. Els meus avis de part de mare són d’Andalusia (Jaén) però saben un
poquet de català perquè varen venir aquí quan eren joves. En canvi la meva
mare, el meu pare, el meu germà, la meva germana, el meu padrí de part de
pare i jo som tots de Palma de Mallorca.
A més a més del castellà i del català, jo aprenc l’anglès a l’escola. Em
costa molt aprendre perquè no entenc moltes coses de les quals diuen.
Algunes coses les entenc, bàsicament sé el bàsic.
Jo crec que els idiomes són molt importants perquè fan molta falta per
treballar en alguns llocs i per viatjar. Un exemple és que imagina’t que ara
estàs en un altre país i t’has perdut, no sabries com comunicar-te. En canvi,
si tens idiomes et seria més fàcil comunicar-te i preguntar.
Jo vull que la llengua materna dels meus fills sigui el castellà, però que
també sàpiguen xerrar català. I que sàpiguen xerrar bé l’anglès.
Com a conclusió diré que no m’agrada molt aprendre idiomes perquè em
resulta molt difícil, però com són molt important vull aprendre bé l’anglès.

5. La meva biografia lingüística
per Aylin Pinzón
Jo soc n’Aylin, tinc tretze anys, estic estudiant a segon d’ESO i visc a les Illes
balears.
Jo parlo el castellà, el català, l’anglès, i un poc el coreà. Llegeix aquestes
mateixes i entenc totes aquestes i també el portuguès. Les utilitzo per
comunicar-me amb la meva família, amics i mestres.
El català i castellà els vaig aprendre de petita i l’anglès a una acadèmia. Pel
que fa al portuguès, va ser una història del tot diferent: la meva millor amiga
em va parlar en portuguès i va ser aquí quan em vaig adonar que l’entenia
molt bé. Per últim el coreà l’estic aprenent tota sola amb la meva millor amiga.
El coneixement què tinc d’aquestes llengües és un poc diferent, per què
entenc més el castellà, català i l’anglès què el portuguès i el coreà. Amb la
llengua què em sento més a gust és l’anglès.
Una anècdota que tinc és que quan em varen demanar si jo parlava el
portuguès i vaig dir que no, però una cosa molt curiosa és què l’entenc molt
bé. Per últim el català el vaig aprendre a l’escola i el parlo a casa i a l’escola.
El meu pare parla castellà i alemany, la meva mare parla castellà, català i
quítxua i els meus padrins parlen castellà, quítxua i italià. Jo penso que en un
futur els meus fills parlaran castellà, anglès, català i coreà.
Com a conclusió diré que a mi m’agrada molt aprendre moltes llengües, però
no sempre és molt fàcil. Jo penso què aprendre moltes llengües serveix per
tindre més comunicació amb les persones i em serviran per tindre més
oportunitats d’estudi.

6. Biografia lingüística
per Carlos X Sánchez Serra
El meu nom és Carlos X i tinc tretze anys. Em dedico a
aprendre a l’escola i faig 2n d’ESO. Visc al passatge de can
Feixina, a Palma de Mallorca. M’agraden els esports,
especialment la natació en la piscina.
La meva llengua materna és castellà i el parlo amb els meus
pares. A més de castellà conec dues llengües que són: català
i anglès. Jo llegesc en castellà, anglès i català. El castellà la
utilitz per parlar amb la meva família i la vaig aprendre quan
tenia tres anys.
Em costa una mica aprendre anglès i em sent més agust amb
el castellà. Vaig començar a aprendre anglès quan tenia 5
anys a l’escola. Els exàmens no m’anaven massa bé!
Ara parlaré de la meva família. La llengua que parlen els
meus pares i els padrins és castellà. Els meus pares també
parlen el català i l’anglès i els meus padrins parlen castella i
català.
Crec que en el futur els meus fills parlaran xinès, català,
castellà i anglès.
Com a conclusió m’agrada aprendre llengües però em
resulta un poc difícil. Em serveixen per anar de viatge i per
parlar amb les persones.

7. Les llengües de la meva vida
per FLAVIA SOARES DA SILVA
El meu nom és Flavia Soares, tinc dotze anys i estic a 2n d’ESO. Visc a les
Illes Balears a un poblet anomenat Campos. A mi m’encanta patinar i escoltar
música.
Jo sé parlar portuguès, castellà, català i un poquet anglès. Sé llegir en
castellà i català. També entenc el portuguès i el castellà i català. Jo
normalment faig servir les llengües per poder comunicar-me amb altres
persones. Vaig aprendre el portuguès des de petita perquè els meus pares
parlen en portuguès: és la meva llengua materna. En canvi el castellà l’he
après des de primària quan tenia més o manco uns sis anys a l’escola de
Brasil, i el català des de segon de primària aquí a Espanya. Entenc totes les
llengües tot i que em costa un poquet el català. La llengua amb la qual em
sent més agust és el portuguès.
Una anècdota que puc explicar és que quan vaig arribar a l’escola aquí a
Espanya varen començar a parlar-me en català i jo no sabia res, ni un poquet!
Fins que amb el temps l’escola em varen ensenyar.
Els meus pares parlen en portuguès i castellà, els meus padrins només saben
parlar en portuguès. M’agradaria que els meus fills parlessin coreà, castellà i
portuguès.

8. A mi la veritat m’agrada aprendre llengües, però per mi és difícil. Per mi les
llengües serveixen per quan vulguis viatjar i visitar altres països també per no
estar parlant només un idioma quan hi ha molts més.
LES MEVES LLENGÜES
per Freddy González Luna
Hola, em dic Freddy, tinc tretze anys, he nascut a Colòmbia i per
motius personals em vaig venir a viure a Palma de Mallorca i he
vingut el 14 de febrer de 2019. Soc estudiant de 2 ESO A.
Jo conec tres llengües: el català el castellà i l'anglès. Les utilitzo
per comunicar-me amb tots. No tinc el mateix coneixement entre
ses tres llegües perquè el català no és el meu idioma original i em
sent més a gust amb el castellà. Pel que fa a l’anglès, el meu grau
de coneixement és més o manco bo.
Tinc una anècdota amb el català que és que quan he començat
no entenia res del que parlaven i ara el parlo a l’institut amb els
professors.
Per continuar diré que la llengua que parlen els meus pares i els
meus padrins és castellà però és diferent una mica del castellà
d’aquí. Les diferències en el castellà de Mallorca i Colòmbia, és
que hi ha algunes paraules amb el significat diferent. Per exemple
a Colòmbia el perfum es diu losión.
Crec que en el futur els meus fills parlaran castellà, català, anglès i
alemany.

9. Com a conclusió diré que sí que m’agrada aprendre llengües
perquè em serveix més per al futur tot i que no em resulta fàcil.
Les meves llengües
per HAMZA KHIDER JIMENEZ
El meu nom és Hamza Khider Jiménez, tinc dotze anys i el 10 de novembre és el
meu aniversari. Estudiï al Joan Miró, específicament a Mallorca, també hi visc aquí.
Jo sé parlar poques llengües. Ho dic perquè tinc moltes oportunitats per aprendre
moltes més. Les llengües què sé parlar són: castellà, català, anglès i un poc d’àrab,
però m’agradaria parlar 2 llengües més que són: francès i alemany, però tinc molta
mandra. Sé llegir i entendre totes encara que l’àrab és l’idioma que manco sé. El
castellà i el català els utilitzo quotidianament per parlar amb la gent del meu voltant,
en canvi l’anglès l’utilitzo per parlar amb els guiris en els jocs en línia i per parlar
amb n’Annalisa, la meva mestra d’anglès, i l’àrab l’utilitzava per parlar amb la meva
família paterna que hi viu a Algèria.
El castellà i el català són llengües que hi parlo perfectament des dels tres anys a
l’escola Balmes gràcies a la meva professora. L’anglès l’estic aprenent durant tota la
vida, i l’àrab el vaig aprendre al cap de cinc anys gràcies al meu pare, però cada
vegada se m’està oblidant més perquè no el parlo.
Els meus pares parlen castellà. Però les altres llengües les parlen per diferent, el
meu pare sap parlar castellà, molt poquet de català, un poc d’anglès, italià, francès i
crec que hi sap parlar alemany. En canvi la meva mare sap parlar menys llengües
que el meu pare. La meva mare sap parlar castellà, català, un poc d’anglès i 1 o 2
paraules en àrab.

10. Els meus padrins saben el mateix que la meva mare: castellà, català, un poc
d’anglès i crec que el meu padrí sap parlar un poc d’Euskera.
No em recordo de moltes anècdotes lingüístiques, però aquesta és l’única. Quan jo
tenia aproximadament uns quatre anys a la meva escola Balmes vaig dir la paraula
en castellà: jopetas, i els meus companys es varen pensar que això era una
paraulota, així què li varen dir a la mestra, minuts després la meva mestra em va dur
a direcció per un mal entès. Temps després, en sortir de l’escola el meu pare em va
dur al parc perquè ell sabia que jo no vaig fer res.
Jo crec que els meus fills parlaran, passi el que passi, castellà, català i anglès. La
resta de llengües no ho sé, això depèn de la seva evolució i les seves curiositats
lingüístiques.
A mi sí m’agrada aprendre llengües, però em fa molta mandra aprendre. Les
llengües que sé parlar ara no m’han estat difícils d’aprendre: la meva mare em diu
que de mentre més petit aprengui a parlar llengües, més fàcil serà.
Com a conclusió, cada llengua és molt diferent i em serveixen segons amb quin
tipus de persones les utilitzi.

11. La meva vida lingüística
per IMAD EL OUARDI
Hola, soc Imad tinc tretze anys i visc a Palma de Mallorca i, si hi ha sort,
cada estiu viatjo al Marroc. Em dedico a estudiar en l’institut. M’agrada
jugar a futbol i menjar pizza, també m’agrada molt jugar a jocs i al mòbil.
Les meves llengües són el castellà, el català i l’àrab. Aquestes llengües
les utilitz per a comunicar-me amb amics, familiars i professors.
Entenc l’àrab, però no sé llegir-lo, en canvi entenc i sé llegir el català i el
castellà. Sí que m’agradaria saber llegir en àrab i també escriure, es pot
aprendre en classes d’àrab. Els meus pares sempre xerren en àrab.
Amb els meus germans xerro castellà i àrab.
El castellà el conec des de naixement i el català el vaig aprendre a
l’escola. L’anglès el parlo més o menys bé, però jo no sé la llengua
només poques paraules i intento aprendre més.
EL castellà el parlo molt millor que el català i un poc més que l’àrab. Per
això em sent millor amb el castellà, ja que és la llengua que millor parlo.
Tinc una anècdota de quan era petit i anava a l’escola: com jo tenia cinc
anys no entenia gens del català, però a mi no m’importava perquè en
aquells moments no servia de res el català. Però amb el temps ja havia
après el català i avui en dia ja sé parlar-lo molt bé, també escriure i
llegir.

12. En el futur crec que els meus fills parlaran el castellà, l’àrab i l’anglès.
En conclusió, m’agrada aprendre llengües però no em resulta fàcil. Crec
que em serviran per cercar treball en un altre país.
Biografia lingüística
per Izan Millán García
Hola em dic Izan i tinc tretze anys, em dedic a estudiar i visc a
Palma de Mallorca.
Per començar diré que jo xerro castellà i català, i tenc més o
menys el mateix grau de coneixement a les dues. Jo vaig
aprendre el castellà i el català quan tenia tres anys. Amb el
castellà em sent més a gust que amb el català, ja que em
resulta més fàcil d’aprendre i és la meva llengua materna.
Exactament el català el vaig aprendre als tres anys a l’escola,
el català el parlo a l’escola i amb els professors.
No tinc cap anècdota de les llengües, però una vegada la
meva germana una vegada sense voler va posar perra en
comptes de platja.
A continuació parlaré de la meva família. Els meus pares
xerren castellà i català i els meus padrins xerren només el
castellà, ja que ells són de Còrdova (Andalusia) i els meus
pares, en canvi, són de Palma de Mallorca. A mi m’agradaria
que els meus fills parlessin castellà, català i anglès.

13. En conclusió diré que la llengua que m’agradaria aprendre és
l’Alemany, ja que m’agrada molt el país, però em costa molt
aprendre els idiomes, ja que hi ha moltes de paraules.
Les llengües són molt importants, ja que així podré parlar a
més gent.

14. LA MEVA BIOGRAFIA LINGÜÍSTICA
per Joyce da Silva Venancio
Jo soc Joyce da Silva Venancio i tinc 13 anys. Soc estudiant i visc
a Espanya, Palma de Mallorca, des que tinc més o menys 1 any.
Jo parlo castellà, català, anglès i també portuguès i entenc tots
aquests idiomes però l’anglès no tant. Llegeixo també castellà i
català i un poquet d’anglès. Jo utilitzo aquests idiomes per poder
ajudar a la gent que no entén, per exemple. Pel que fa a
l’aprenentatge d’aquestes llengües, el castellà el vaig aprendre
aquí perquè visc a Palma de Mallorca, el català el vaig aprendre a
l’escola, l’anglès també el vaig aprendre a l’escola i el portuguès
gràcies a la meva família.
Aleshores la meva llengua materna és portuguesa Em sent més a
gust amb el castellà. Una anècdota que tinc és que l’anglès no el
sabia molt bé fins a la quarantena de l’any 2019, ja que en la
quarantena vaig estar molt amb l’ordinador i vaig veure moltes
coses en anglès, per exemple entrevistes, sèries... i després
d’aquest temps vaig saber mot més anglès. El català el parlo amb
els professors en l’institut.
Pel que fa a les llengües que parlen els meus pares i padrins és
portuguès de Brasil i els meus pares també parlen castellà. La
llengua portuguesa és parlada per més de 200 milions de brasilers
al voltant del món. També hi ha parlants de portuguès brasiler
com a llengua materna en els països en els quals hi ha grans
comunitats brasilers, com a Estats Units, Paraguai, Perú, Japó, així
com en diferents països d’Europa.
Per acabar al futur jo crec que els meus fills parlaran portuguès, I
crec que una llengua que té molt de futur per a mi és l’anglès

15. perquè vull anar a viure a Estats Units i necessitaré aprendre-la
per viure i treballar allí.
Com a conclusió diré que m’agrada molt aprendre llengües i crec
que algunes llengües són fàcils tot i que no totes les llengües són
fàcils, per exemple el xinès mandarí. El xinès mandarí és difícil
perquè és una llengua molt diferent de la nostra, és totalment
diferent el vocabulari i la pronunciació.
És molt important saber més llengües per poder comunicar-te
amb moltes més persones.

16. Les meves llengües
per NAIM TALIDI
Hola, soc en Naim i tinc tretze anys. Em dedic a estudiar a l’institut
i visca a Palma al carrer passatge Can Curt. Abans vivia a
Barcelona, però quan tenia vuit anys vaig venir a Palma. M’agrada
jugar amb el mòbil, entre altres coses.
Per començar parlo àrab, però no el llegeixo. L`àrab és la meva
llengua materna. També parlo català i castellà i també el sé llegir.
Entenc l’alemany però no el sé llegir,
Les llengües les utilitzo per poder comunicar-me. L’àrab la conec
des que vaig néixer i el castellà des de molt petit i el català també.
El català el vaig aprendre a l’escola quan tenia 6 anys. L’alemany
l’he començat a aprendre aquest any. Vull aprendre Alemany
perquè en batxillerat me n’aniré a viure a Alemanya.
De moment encara estic aprenent l’anglès. El vaig començar a
aprendre a l’escola i encara l’estic estudiant.
Pel que fa al grau de coneixement, sé parlar més àrab que el
castellà i català I que l’alemany. No sé escriure l’àrab i crec que no
m’agradaria perquè és molt difícil i m’estim més aprendre ara
alemany.
Em sent més a gust amb l’alemany perquè és una llengua molt
estranya i cada dia descobreix noves paraules.
A la meva família tots parlen àrab: els pares i els padrins també.
L’únic que sé d’aquesta llengua és que és molt religiosa Es parlen
diverses llengües del Marroc, però les dues úniques llengües
oficials són l'àrab estàndard modern i l'amazic.
En el futur els meus fills parlaran àrab, castellà anglès i alemany.
En conclusió, m’agrada aprendre llengües però és difícil.
Els idiomes serveixen per poder viatjar i anar a llocs que es parla
idiomes distints com a Alemanya.

17. Les llengües de la meva vida
per Nati Fernández Escalona
Jo sóc Nati, tinc 13 anys, estic estudiant i visc a Palma de Mallorca.
Les llengües que parlo jo són l'Espanyol i el Català, però m’agradaria parlar
anglès.
Les utilitzo per comunicar-me, escriure i per fer treballs de classe.
Jo vaig aprendre espanyol i el català quan tenia 3 anys a l'escola. Parlo millor
l'espanyol que el català, perquè és la meva llengua materna.
Em sento més a gust parlant espanyol perquè amb els meus amics i familiars
sempre parlo espanyol amb ells.

18. LLENGÜES QUE FORMEN PART DE LA MEVA VIDA
per SOFIAN EL OUARDI
Soc en Sofian El ouardi El ouardi tinc tretze anys, em dedico als
estudis i visc a Palma de Mallorca. M’agrada jugar a la play i al
mòbil amb els amics i anar al carrer amb el meu germà.
Jo parlo marroquí, català i castellà: el marroquí per xerrar amb la
família, el català a l’escola i el castellà a totes bandes.
El marroquí el parlo des de ben petit, i també el castellà. El català,
en canvi l’he après a l’escola escoltant els professors. El meu grau
de coneixement és igual a totes tres. Em sent més a gust amb el
castellà perquè des de sempre l’he parlat. El Marroquí el xerro
amb la meva família. Quan tenia set anys vaig començar a parlar
català un poc. El parlo a l’escola amb els professors.
Els meus pares i padrins parlen Marroquí. Venen del Marroc. Els
meus pares parlen Marroquí perquè són de Marroc. Aquesta
llengua és més difícil de pronunciar que el castellà.
Potser en el futur els meus fills parlaran marroquí i castellà.
Ara parlaré de l’anglès. L’anglès no m’agrada perquè no puc
pronunciar-lo bé. L’he començat a aprendre quan anava a primer
de primària i només entenc un poc i sé escriure una mica.
Com a conclusió, no m’agrada molt aprendre llengües i la majoria
em resulten difícils. Tot i així crec que em serviran per a
comunicar-me.