Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Aprenentatge de-la-llengua-1231842768924194-2

345 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Aprenentatge de-la-llengua-1231842768924194-2

  1. 1. APRENENTATGE DE LA LLENGUAAULA D’ACOLLIDA GRUP DE REFERÈNCIA
  2. 2. APRENENT: Tenir una exposició intensiva en la nova llengua. Percebre que no es posa en perill la llengua vehicular de la persona. Percebre que l’esforç li aporta un benefici. Percebre la importància d’aquest aprenentatge.ENSENYANT: Afavorir actituds positives. Determinar una metodologia i uns materials que facilitinl’aprenentatge. Definir objectius concrets.CONDICIONS BÀSIQUES PER APRENDRE UNA NOVA LLENGUA
  3. 3. Aprenentatge d’una nova llengua0 1 2 3 4 5.....+Habilitatsbàsiques per ala comunicacióinterpersonalCompetència lingüísticacognitiva i acadèmicaMolta interaccióContinguts familiarsLlenguatge contextualitzatVocabulari freqüentLLENGUATGE RESTRINGITInteracció limitada.Continguts poc familiars.Llenguatge descontextualitzatVocabulari menys freqüent.LLENGATGE FORMALCombinar la instrucció del llenguatge restringit i el formal
  4. 4. MODELS D’ INTERVENCIÓ DEL TUTOR/A DE L’AULA D’ACOLLIDAAVANTATGES INCONVENIENTSTIPUS DE SUPORT
  5. 5. ALUMNAT NOUVINGUTALUMNAT QUEDESCONEIX LESDUES LLENGÜESOFICIALSALUMANT QUEDESCONEIX LALLENGUAVEHICULAR ID’APRENENTATGE
  6. 6. Ensenyar una llengua per fer-la servir ensituacions esporàdiques ( turisme).Ensenyar una llengua per conèixer unidioma més.Ensenyar llengua per viure en un país.Ensenyar llengua per viure en un país i PERAPRENDRE.
  7. 7. Mínims imprescindibles per poder:•Interactuar en el context escolar.•Aprendre els continguts del grup dereferència.•Participar en activitats ordinàries.•Interactuar en altres entorns.Detectar els problemes que actuen debarrera.
  8. 8. ALUMNAT QUE DESCONEIXLES DUES LLENGÜESOFICIALSSAP LLEGIR I ESCRIUREALUMANT QUE DESCONEIXLA LLENGUA VEHICULAR ID’APRENENTATGESAP LLEGIR I ESCRIREALUMNAT QUE DESCONEIXLES DUES LLENGÜESOFICIALSNO SAP LLEGIR I ESCRIUREALUMANT QUE DESCONEIXLA LLENGUA VEHICULAR ID’APRENENTATGENO SAP LLEGIR I ESCRIRETé les habilitats iestratègies per a lacomprensió iproducció de textosNo té les habilitatsi estratègies per ala comprensió iproducció de textosAgrupaments possible d’alumnes
  9. 9. Habilitats bàsiques per a la comunicació interpersonalVocabulari potencialment actiuEstructura de la fraseComprensió i producció de frases interrogativesComprensió d’instruccions, ordresALUMNAT QUEDESCONEIX LESDUES LLENGÜESOFICIALSALUMANT QUE DESCONEIXLA LLENGUA VEHICULAR ID’APRENENTATGEEspecífics del català respectedel castellà
  10. 10. Agafa el llibre, el full de paper...Anem al pati, a informàtica...Contesta aquestes preguntes.Escolteu bé perquè haureu de triar la resposta correcta.Heu de trobar el dibuix, el número... que correspon...Expliqueu per escrit el que hi passa.Completa les frases, la seqüència... següent.Encercla la lletra de la resposta correcta.Escriu el número a la part del dibuix que hi vagi bé.Relaciona cada frase amb el .....Assenyala amb una creu el dibuix que representa, quecorrespon ...Exemples d’instruccions que han de comprendre els alumnes:
  11. 11. ALUMNAT QUE DESCONEIXLES DUES LLENGÜESOFICIALSSAP LLEGIR I ESCRIUREALUMNAT QUE DESCONEIXLES DUES LLENGÜESOFICIALSNO SAP LLEGIR I ESCRIUREConèixer les característiquesformals del sistema escrit.Desenvolupar la consciènciafonològicadiscriminar i produir els sonsde la llengua catalanaespecífics i diferencials delscatalà en relació a la sevallenguaHabilitats i estratègies per a lacomprensió i producció de textos
  12. 12. ALUMANT QUE DESCONEIXLA LLENGUA VEHICULAR ID’APRENENTATGESAP LLEGIR I ESCRIREALUMANT QUE DESCONEIXLA LLENGUA VEHICULAR ID’APRENENTATGENO SAP LLEGIR I ESCRIRESONS DIFERENCIALS I ESPECÍFICS DEL CATALÀRESPECTE DEL CASTELLÀDesenvolupar laconsciència fonològicaHabilitats i estratègies decomprensió i producció detextos
  13. 13. LLEGIR ESCRIURESINTESI percepció visual globalrepresentació mental globalANÀLISISINTESI
  14. 14. la gacita es grocala racil toca la gitaracoli seriras de larbrasla gosate cuatra potastinc sero eurosLa jaketa es garogaLa raqueta to guitaraqui cera la abraLa roca te cat otasTi zero euroLa jaqueta és groga. La gossa té quatre potes.La Raquel toca la guitarra. Tinc zero euros.Collim cireres de l’arbre.Exemples d’escriptura al dictat:
  15. 15. un seneor seu una cadirauna nena megna cigronsEl senior esta lliasin un llibre.Hi ha una llibra sobe de la taula.Ala doas migas prlanExemples d’escriptura lliure
  16. 16. CONSCIÈNCIA FONOLÒGICAGrau de coneixement conscient i reflexiu que tenen les persones sobrel’estructura fonològica de la llengua.Capacitat per discriminar i segmentar les diferents unitats de la llenguaoral: frase, paraula, síl·laba, fonemapercebre que les frases estan formades per paraulespercebre que les paraules estan formades per síl·labespercebre que les síl·labes estan formades per fonemes
  17. 17. Quantes paraules té aquesta frase ?La Celeste escriu una carta.Quantes lletres té la paraula cadira ?//////
  18. 18. SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA PER A TREBALLARELS SONS1.Audició – repetició d’un so2.Discriminació d’un so comparant-lo amb unaltre de molt diferent.3.Discriminació d’un so comparant-lo amb unaltre de similar.4.Relació so-grafia
  19. 19. CANÇÓ DELS SOROLLSFa el gall ( castellà, àrab, amazig, xinès, panjabi, tagàlog, ucraïnès, romanès...)quic- quic ( xinès, ucraïnès )i noxiu – xiu ( castellà, panjabi, tagàlog)tampocnyeu-nyeu (àrab, amazig, xinès, tagàlog, ucraïnès, romanès )si estàcloc-piu...(Miquel Desclot)
  20. 20. DESCODIFICARVia lexical Via fonològicaLectura global Lectura analíticaParaules d’ús mésfreqüentParaules desconegudes
  21. 21. Paraules i estructures d’ús més freqüentellaelslesununaunesuns...quèperquèper quèméssónhi hatincdequanen...mesos de l’anydies de la setmananúmerossituacionalstemporals...
  22. 22. LES AUSLes aus són animals que tenen la boca en forma debec que és diferent segons el que mengen.Les aus que s’alimenten de peixos tenen un bec llarg iestret per posar-lo dins l’aigua.Les aus que s’alimenten de gra tenen el bec curt ifort.Les aus que s’alimenten d’altres animals tenen el becgros i fort,en forma de ganxo.
  23. 23. Les ausLes aus són animals que tenen la boca en forma debec que és diferent segons el que mengen.Les aus que s’alimenten de peixos tenen un bec llarg iestret per posar-lo dins l’aigua.Les aus que s’alimenten de gra tenen el bec curt ifort.Les aus que s’alimenten d’altres animals tenen el becgros i fort,en forma de ganxo.
  24. 24. LES AUSLes aus són animals que tenen la boca en forma de bec queés diferent segons el que mengen.Les aus que s’alimenten de peixos tenen un bec llarg i estretper posar-lo dins l’aigua.Les aus que s’alimenten de gra tenen el bec curt i fort.Les aus que s’alimenten d’altres animals tenen el bec gros ifort,en forma de ganxo.De quants tipus de bec parla el text?Com poden ser els becs?Com tenen el bec les aus granívores?Per què són diferents els becs de les aules?
  25. 25. Les aus són animals que tenen la boca en forma debec que és diferent segons el que mengen.Les aus que s’alimenten de peixos tenen un bec llarg iestret per posar-lo dins l’aigua.Les aus que s’alimenten de gra tenen el bec curt ifort.Les aus que s’alimenten d’altres animals tenen el becgros i fort,en forma de ganxo.Les aus
  26. 26. •La casa és alta.•El meu germà va pescar un peix molt gran.•La Fàtima parla xiuxiuejant.•Un amic de la mare li va deixar la casaperquè hi anéssim de vacances.•A la classe hi ha moltes cadires, moltestaules i algunes prestatgeries.•Ahir,després de sortir de casa,vaig haverde tornar-hi perquè m’havia deixatl’esmorzar.•Aquest treball, porta-me’l demà.
  27. 27. Els cotxes circulen per les carreteres.Els avions es desplacen per l’aire. Elsvaixells naveguen per rius, llacs i mars.Els trens van per la via.1.Els cotxes i els trens van per terra.2.Els vehicles es desplacen per terra,mar iaire.3.Els mitjans de transport només circulen perl’aire.4.Els cotxes,els avions, els vaixells i els trenssón útils.
  28. 28. ABANS. Concretar el propòsit lector.. Establir l’objectiu lector.. Determinar el tipus de lectura que haurà de fer.. Activar els coneixements previs necessaris per afrontar lalectura: temàtics, lingüístics i textuals.. Formular una primera hipòtesis del contingut a partir deltítol, les il·lustracions, els indicadors textuals, elsesquemes...
  29. 29. DURANT. Aplicar el tipus de lectura determinada- Controlar la lectura: comprovar si el propòsit es va assolint.. Formular - reformular - verificar hipòtesis.- Processar la informació:.Seleccionar idees.Generalitzar idees.Integrar o construir idees. Connectar el significat del text amb les experiències pròpiesDESPRÉS- Comprovar que el propòsit s’hagi assolit.- Construir un significat global.- Retenir i integrar la informació rellevant en els esquemes deconeixement que ja es tenen.
  30. 30. Aquest noies estan parlan y agafan les sevas motxila.Aquest noies estem jugan a basquet con la pilota.Aquest noi l’han robat la motxilla.Aquest nois estic parlar i despres vama jugar a basquet a losamic i qun surt un nois esta mol cansat i veu que robar lamoxila.El noi que porta la salmarreta negre juguen a basquet amb elsseus ammics. Després del parti va a busca la seva motxilla iveo que ha perdut.
  31. 31. En el aniversari d’un nen que te cuatre anys i enla festa hi ha la seva mare i també el seu pare,al tiet las dues amigas i el nen es al seu mijoramic. I tambehi ha un apsti de chocolata, el nenesta molt feliç, hi ha molta de coració, hi haplantes. I totd li ajudan a fufa molt fort, itambé volt pedir un dexige.Colombia ( 3r- 5è)
  32. 32. ANIVERSARI DEL SEU FILLJo veig que esta fent un aniversari del seu fill.Veig que hi ha un pastís i molt globua i hi haplat i sobre del plat hi ha menjar hi ha unarmari i dins la’rmari hi ha molta flor. Hi ha unpare i hi ha un mare i el seu fils tres i un amicamb el seu fila itot esta a Bufant al espelma.Bangaldesh (4t-5è)
  33. 33. Hi havia una vegada una familia que estadormir amb la llit i toca el rellotge . Esvan aixeca el llit, primer aixeca la mama idesprés aixeca la papa i despres aixecales tres germans i la mama i la papasemba anar a la cuina.Chaoyi ( Xina) Sultan ( Bangladesh)
  34. 34. OBSERVARSEGMENTAR ( sintagmes – paraules )RECONSTRUIR SUBSTITUIR AMPLIARTRANSFORMAR
  35. 35. Frase produïda per un alumne de llenguaurdúNEN POMA MENJAMENJA POMAEL NEN MENJA UNA POMA

×