1. INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DE L’ART “ Una humanitat sense art seria tan pobra com una naturalesa sense arbres” Paul Klee

3. Com aprendre a mirar?

7. Aquestes fases van completant la formació de l’espectador, que una vegada educada la seva sensibilitat, està en disposició de convertir-se en un adequat receptor, aconseguint que l’obra es mantingui viva i que transmeti el seu missatge al llarg del temps . Recorda: l’anàlisi visual requereix entrenament .

8. El primer pas és formar la nostra capacitat d’observació, a partir dels elements més complexes relacionats amb l’expressió estètica: La percepció : procés fonamental per l’anàlisi d’una obra d’art,perquè ens permet delimitar tots els elements formals de l’obra.(Percepció de la forma) El significat i l’època : L’obra no té sentit si no ens vol dir alguna cosa. Cal considerar les condicions socioculturals i econòmiques de l’època,és a dir el seu context històric. L’estructura : Ens descobreix els diferents components de l’obra d’art i la seva disposició. L’estil : Agrupa obres que tenen determinades afinitats i que corresponen a un determinat temps i espai geogràfic. No obstant és un concepte relatiu donat que no existeixen fronteres exactes entre un estil determinat i el següent , de vegades també poden coincidir en un mateix temps i espai diferents estils.

9. La percepció

10. Formes, colors i focus de llum

11. Estructura

12. Significat i època

15. Així doncs,l’expressió plàstica( arquitectura, pintura, escultura, disseny, fotografia cinema,música, dansa...) és una manera de comunicació, una forma de transmetre missatges a l’espectador. Aquests missatges poden ser múltiples i concorden amb el context històric i cultural de cada època. Podríem diferenciar els següents missatges i idees:

16. Missatge intel·lectual : quan es tracta de transmetre conceptes abstractes, idees,emocions íntimes,suggestions...lluny sempre de fer-lo mitjançant la figuració real, tracta de transmetre idees i continguts mitjançant imatges no reals com per exemple la pintura cubista, de continguts plenament intel·lectuals Missatge sensorial : Tracta de provocar en l’espectador una emoció o sensació a través de representacions molt reals com per exemple la pintura del renaixement o de l’impressionisme. Missatge simbòlic : Són imatges que tenen una segona lectura En aquest sentit les representacions mitològiques o religioses comporten un simbolisme implícit en les seves representacions.

17. Missatge historicista : És quan es representa un fet històric que es vol exaltat, propagar o divulgar, per mitjà de la imatge. Els quadres d’ història del s. XIX tenien sovint aquesta intenció. Missatge social : Sol anar lligat a un sentit propagandístic d’un determinat poder polític, econòmic... tot demostrant no només la grandiloqüència del seu poder si no també els components ideològics. Missatge espiritual o religiós : El seu contingut tracta de provocar en l’espectador un sentiment de devoció i fervor religiós. Comporta també un ampli contingut propagandístic.

18. MISSATGE INTEL·LECTUAL

19. MISSATGE SENSORIAL C. Monet “impression soleil levant” M. Marmontan. Paris 1872 El quadre, com s’indica convenientment, es titula “Impression”, la qual cosa indica que l’autor ha intentat transmetre a l’espectador una determinada impressió. Quina? En aquest cas, es tracta d’entendre alguna cosa o, simplement de contemplar la imatge? Quina percepció preval, la de la vista o la de la reflexió ? Et sembla una imatge realista o no? Per què?

20. MISSATGE SIMBÒLIC

22. Penses que la figura principal està idealitzada? En què ho notes? Quins recursos s’han utilitzat per aconseguir-ho? Per què es vol idealitzar aquest fet? José de Madrazo “ Mort de Viriat ” El Prado 1808-1818

27. És això art ?

28. Creus que això és art?

29. Art ?

30. És art? Art ?

31. Peces d’art?

32. Manifestació artística?

33. Art?

34. Obres de renom

35. Ens coneixes?

41. La planta : dibuix arquitectònic d’un edifici representat en secció horitzontal. Representa la distribució de l’espai i els seus elements. Sobre la planta es representen els elements de suport de les sostrades. S’estableix un eix predominant en la concepció de l’espai. Eix longitudinal (planta basilical i creu llatina) i eix centralitzat ( plantes circulars i creu grega)

43. Materials constructius : Condicionen la factura de l’edifici. Entre els materials més utilitzats al llarg de la història trobem la tova, la fusta, la pedra, el maó, el ferro, el vidre... Elements de suport : Permeten l’elevació de murs i pisos i la construcció de cobertes. Els més significatius són: - la columna ( de secció circular), - el pilar ( de secció poligonal), - el llinda o arquitrau (peça horitzontal que suporta una càrrega i dóna lloc a estructures arquitravades o adovellades), - l’arc (peça corbada de diferents formes que serveixen com a element de suport i ornamentació. Els més freqüents són: mig punt, apuntat o ogival, ferradura, peraltat, de descàrrega i trevolat o conopial), - contraforts i arcbotants ( solució del gòtic per poder aixecar l’edifici)

45. Reconeixes: LA COLUMNA EL PILAR L’ARQUITRAU

48. Tipus d’arcs

50. Cobertes

52. El volum : El joc de masses i els volums externs d’un edifici també tenen importància estètica o simbòlica. (per exemple un castell simbolitza el poder de l’autoritat mitjançant el seu impressionant volum exterior). La proporció i l’harmonia : Es tracta d’aconseguir l’equilibri de les proporcions de tot l’edifici, és a dir, l’harmonia. L’exemple més característic és l’arquitectura grega.

58. El buidat és un mètode escultòric per usar amb metalls amb la qual les obres es realitzen a partir d'un motlle. Veiem exemplificat la tècnica de la cera perduda .

59. "L'Àuriga" de Delfos n'és un exemple.

60. Mètode de sostreure . Diferents estris per treballar la pedra . Mètode del sostraient . Tècnica esculpit . En aquesta doble imatge es veuen dos tipus d' acabat en el treball de la pedra. La primera té un acabat llis i polit. En la segona s'hi pot apreciar l'acabat del cisell dentat.

61. Mètode del sostraient . Tècnica de la talla. Una talla romànica: La Majestat Batlló . Estris per treballar la fusta.

62. Mètode d' afegir . Serrar i soldar són dues tècniques de l'escultura contemporània. És important destacar l'ús que es fa del buit en l'escultura del segle XX

74. PROCEDIMENTS PICTÒRICS-2 L’aquarel·la: fa servir molta aigua com a diluent i molt poca quantitat d’aglutinant. El suport és generalment paper. El pastel: És una pintura seca,que fa servir llapis especials de colors. Els pigments es mesclen amb una mica d guix i goma. Els suports habituals són el paper, la cartolina o la tela.

77. Tècnica mixta que combina elements pictòrics amb elements quotidians. Frontal d'altar romànic fet al tremp sobre taula. Aquesta tècnica usa la clara d'ou com a aglutinant .

78. Pintura romànica feta al fresc sobre la volta de quart d'esfera d'un absis Pintura sobre mur realitzada a l' encàustica (barreja de ceres, mel...). D'origen romà.

79. Detall de pintura a l' oli sobre tela .

85. LA PERSPECTIVA

86. LA PERSPECTIVA