Formació en Competències comunicatives: Sessió 1Neus Lorenzo
Sessió 1- Materials de suport per a la formació en centre educatiu. Competències comunicatives i plurilingüisme, suport al Projecte Lingüístic Plurilingüe del centre (Catalunya) 2011
Formació en Competències comunicatives: Sessió 1Neus Lorenzo
Sessió 1- Materials de suport per a la formació en centre educatiu. Competències comunicatives i plurilingüisme, suport al Projecte Lingüístic Plurilingüe del centre (Catalunya) 2011
El Xalet de la Creu. De casa patrimonial a casa de dissenyCRP del Tarragonès
Mercè Gómez Ollé
Ins Altafulla
Altafulla
El Xalet de la Creu. De casa patrimonial a casa de disseny. "La casa del Xalet de la Creu és un habitatge que sempre m’ha fascinat. El meu projecte tracta la recerca de com fer que una casa deteriorada, que és patrimoni d’Altafulla, és transformi en una casa de disseny, respectant els marcs legals.
He pres mesures de la casa, he creat els plànols, respectant les mides exteriors que ja havia pres, ja que no tenia els originals. He aconseguit informació de la casa per els meus propis medis.
He creat una maqueta virtual i una altre de física per veure el resultat de la teoria cercada.
La funció del disseny és millorar la qualitat de vida i l'entorn de les persones, és també, millorar la felicitat d'aquestes. He après que l’ofici de dissenyador és més difícil del que sembla, no tothom és capaç, ni tindrien la paciència suficient."
Arts
Dibuix tècnic
Marina Ferrús Pujals
Ins Ramon Barbat i Miracle
Vila-seca
Marc Seguí Satorre
El meu treball es basa en dues parts: una part teórica i una de pràctica. En la meva part teórica primerament vaig fer una investigació dels orígens i l'història del ballet. Seguidament vaig fer una tria dels deu ballets més importants i vaig explicar-los. Desprès vaig voler demostrar l'exigència i la disciplina que requeria el ballet. I per últim vaig fer la selecció de les lesions més freqüents dels ballarins i les vaig desenvolupar. Relacionat amb l'últim que he esmentat, introduiré la meva part pràctica dividida en dues parts: una entrevista a la meva antiga professora de dansa per veure com s'afronta ella a les lesions entre altra informació rellevant i la realització d'una sabata de ballet feta per mi pas a pas.
Humanitats i Ciències Socials
Dança
Judith Blazquez Ruiz
Ins Ramon de la Torre
Torredembarra
El meu treball tracta de com a partir d'un simple dibuix podem entrar en els sentiments i el món intern dels més petits.
Humanitats i Ciències Socials
Psicologia i Sociologia
Els efectes de l'electromagnetisme solar sobre la terra CRP del Tarragonès
Gerard Poll Miró
Ins Altafulla
Altafulla
Aquest treball té com a objectiu donar a conèixer la estrella des d’un punt de vista científic on es considerarà la seva formació, la seva activitat interior i la activitat que genera cap a l’espai exterior i cap a la Terra, estudiant també quines conseqüències ha tingut aquest al llarg de la història del nostre planeta.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Física
Erik Dalmau Pérez
C Puigcerver
Reus
El meu treball consisteix en una recerca dels diferents paràmetres que transmeten emocions referent a la imatge i el so en un audiovisual per després posar-los a prova i investigar com influeixen i quin dels dos influeix més en les emocions.
Arts
Cultura audiovisual
Pau Muñoz Bardou
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus
El treball desenvolupat gira entorn la guerra del Vietnam i l’impacte cultural que va tenir especialment als E.U.A; Però sense oblidar-nos de les conseqüències nacionals i globals. La finalitat principal ha estat fer una aproximació al tema per adquirir coneixement sobre el mateix i arribar a unes conclusions basant-me en la recerca d’informació en llibres i pàgines web i el analitzant de pel·lícules i cançons destacades del mateix tema.
Humanitats i Ciències Socials
Història
L'efecte de l'alçada en l'activitat física d'un esportista CRP del Tarragonès
Xavier Campos Fàbregas
Ins Comte de Rius
Tarragona
M'agrada la muntanya i m'agrada tot el que es relaciona amb l'esport, i és per això que em vaig impulsar fer aquest treball. Analitzar les dades que sortien de la pràctica realitzada i treure les conclusions pertinents. Així que recomano que assistiu a la presentació d'aquest treball perquè podreu comprovar la veritable influència que té l'alçada sobre els esportistes.
Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Ciències de l'Esport
Pau Parejo Romeo
Ins Pons d'Icart
Tarragona
El meu treball comença parlant una mica de què és la contaminació atmosfèrica i com aquesta ens pot afectar als humans que respirem l'aire contaminat. Havent fet la introducció de la part pràctica, em centro en un ambit local (Tarragona) i intento investigar quina és la qualitat de l'aire que respirem cada dia. Tarragona té un gran turisme per tant seria important que l'aire fos prou bo, aixó és contradictori a les grans fàbriques que envolten la ciutat per tots els costats. AIxí doncs vaig decidir investigar si aquestes fàbriques tenien un impacte real en l'aire que respirem i quin era aquest impacte. Vaig utilitzar la tecnologia d'Arduino per a poder medir diferents valors de l'aire i amb aquets valors vaig crear un mapa que representés de manera gràfica i més visual les zones més o menys contaminades.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Tecnologia
Núria Vidiella Llorach
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus
"Em dic Núria Vidiella Llorach i curso 2n de BAT a l'institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus.
El meu treball de recerca, anomenat ""Del cor al món. Versionant la cançó protesta"", consta de dues parts: una part teòrica i una part pràctica. Com a part pràctica, el que he estat fent durant tots aquests mesos ha sigut crear un disc, per tant, podem dir que aquest treball és un treball de creació. El disc del que parlo s'anomena ""Tocs De Revolta"", i consisteix en 7 versions de cançons protesta: ""Al vent"" de Raimon, ""Escolta-ho en el vent"" de Bob Dylan, ""Què volen aquesta gent?"" de Maria del Mar Bonet, ""L'estaca"" de Lluís Llach, ""Conte Medieval"" dels Esquirols, ""La flama"" d'Obrint Pas i ""Agafant l'horitzó"" de Txarango. ""Tocs De Revolta"" és el resultat de tota la part pràctica, la qual ha consistit en realitzar tot un complex procés de gravació, des de la tria de les peces fins al disseny del disc en físic, passant per una llarga fase de gravació i edició de les peces. Tot aquest procés, una breu explicació dels instruments que s'han utilitzat per gravar cada peça i l'explicació de la meva versió de cada una es pot trobar al diari de gravació que he escrit, l'annex del meu treball. En la gravació del disc, el meu germà ha sigut de gran ajuda, ja que en alguns aspectes jo encara no tenia els suficients coneixements que necessitava, com ara en el funcionament del programa de gravació. A la part teòrica del meu treball, el que he fet ha sigut l'estudi de, primerament, la peça escollida de cada autor, seguint de l'anàlisi de la lletra de cada peça, i finalment l'estudi de la vida professional de cada un dels autors. Aquesta part teòrica ha sigut molt necessària per poder posar-me en context de cada peça i saber què estava cantant i explicant al fer la meva versió de cada una d'elles, ja que, han marcat tant, la majoria a més d'una generació, que volia des d'un principi donar la importància que es mereixen. L'objectiu que tenia des d'un principi de la creació del meu pròpi CD es va cumplir, i en vaig poder treure unes conclusions, la majoria, molt gratificants."
Humanitats i Ciències Socials
Música
Un soldat de Riudoms a la Guerra de Cuba. Joan Giol CrosCRP del Tarragonès
Marta Escoda Alarcón
Ins Joan Guinjoan i Gispert
Riudoms
Conèixer a través de la memòria del meu besavi com va afectar la Guerra de Cuba als soldats i a les seves famílies, especialment a la zona del Baix Camp, però també a Catalunya i a la resta de l’Estat.
Humanitats i Ciències Socials
Història
Marina Escardó Aguilar
C Puigcerver
Reus
El cos fa mal, l'ànima plora. Estudi de la depressió, és un treball que intenta tocar tots els aspectes possibles que engloben aquesta malaltia, desde la part més científica i biològica fins a la part més social, tractant temes tan tabús com podría ser el suicïdi. A més a més, per completar i reforçar l'informació recollida a partir de diversos llibres i pàgines web, vaig realitzar un seguit de 7 entrevistes, tres a persones que estaven patint o que havien patit depressió i 4 a professionals de la salut, a dos psicòlegs, a una psiquiatre i a una metge de capçalera. Per completar la meva part pràctica i reforçar la part més social de meu treball, vaig decantar-me per la realització d'una enquesta dirigida als adolescents i que posava a prova els seus coneixements sobre la depressió.
Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Biomedicina
Un pas per a la llibertat, retrat fotogràfic de tres dones preses del Camp de...CRP del Tarragonès
Júlia Martínez Bigorra
Ins Antoni de Martí i Franquès
Tarragona
"El meu treball de recerca es mou en dos àmbits: el criminològic i el fotogràfic.
En el meu treball he pogut establir contacte amb tres dones ex-preses, actualment en situació de tercer grau. També he experimentat amb la fotografia, els retrats, i el seu simbolisme a partir de les entrevistes que els hi vaig realitzar."
Humanitats i Ciències Socials
Dret
Jordi Queraltó
Ins Martí l'Humà
Montblanc
En aquest treball es busca una relació entre l'exposició a la llum emesa per les pantalles i la privació del son. A més s'analitzen els efectes d'aquesta privació del son i la seva afectació en l'organisme humà.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Bioquímica
Els Semiconductors, la Conductivitat i la Teoria de Bandes per a SòlidsCRP del Tarragonès
Edgar Guardiola Navarrete
C Puigcerver
Reus
Aquest treball de recerca i investigació busca fer un tractament qualitatiu i quantitatiu dels semiconductors, les seves propietats tèrmiques i fotoelèctriques, així com el seu entorn comercial i històric. Des d'un punt de vista quàntic, el projecte fa un exhaustiu i matemàtic tractat dels diferents models que expliquen els semiconductors.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Física
Clàudia Vilaseca Bernat
Ins Torredembarra
Torredembarra
"Aquest treball de recerca tracta sobre la situació actual de l'eutanàsia tant a Espanya com a la resta del món. Es toquen temes tan ètic i morals com jurídics i mèdics. A part, s'exposen diversos casos de gent que ha dut a terme aquesta pràctica igual que apareixen els resultats de diverses enquestes realitzades a personal mèdic especialitzat en el tema de la recerca."
Humanitats i Ciències Socials
Filosofia
Abril Salvado Gispert
Ins La Mar de la Frau
Cambrils
"“Sóc diferent dels altres? Què m’està passant?”
Aquesta pregunta me la vaig fer moltes vegades al veure que jo em passava tardes senceres fent deures, estudiant moltes hores, aprenent a fer esquemes i les meves notes sempre eren molt fluixes.
A l’escola ho justificaven dient que em calia més estudi, més concentració i més treball.
La meva família sempre em va donar suport, acompanyant-me en l’estudi, sobretot en la lectura, dedicant hores de lectura en veu alta: Ells feien la lectura, amb calma, amb entonació, respectant els signes de puntuació. Això m’ajudava en la comprensió de tot allò que jo d’entrada no entenia encara que intentés llegir-m’ho diverses vegades, era una tasca sense fi.
Quan em van diagnosticar es va confirmar que realment el meu coeficient intel·lectual era normal però tenia certes dificultats en la lectura i escriptura, o sigui en tot l’aprenentatge i a més, emocionalment no estava bé, tenia inseguretat davant de qualsevol resposta, sentia vergonya en molts moments davant dels altres companys i no em veia capaç de tirar endavant sense ajuda.
Però aquest diagnòstic no em tancava portes, tot al contrari, n’obria de noves perquè només calia aconseguir automatitzar certes estratègies per a fer una lectura en diagonal o memoritzar centenars de paraules de forma progressiva per evitar faltes ortogràfiques.
Aquest diagnòstic em va tranquil·litzar, suposava una adaptació per part de tots els mestres i professors que m’anirien acompanyant durant la meva etapa escolar.
Però, realment els professors coneixen bé aquest trastorn d’aprenentatge? Saben com cal tractar a l’alumnat que té aquest diagnòstic de manera acurada? I el més important, saben com se sent l’alumnat que ho pateix?
Aquestes i d’altres qüestions sempre he pensat que podrien ser objecte d’estudi en el meu treball de recerca. Són qüestions que jo m’he anat plantejant i ara tinc l’oportunitat de saber com se senten altres persones que també tenen aquest diagnòstic.
Al ser una persona amb dislèxia puc comprendre millor les sensacions que es tenen, les pors, les dificultats que et trobes, o sigui, em resulta fàcil empatitzar.
M’agradaria que aquest treball fos un petit granet de sorra per ajudar a la resta de persones que també tenen el mateix que jo. Sobretot per poder ajudar-los a superar les pors, per demanar que se’ns facin les adaptacions metodològiques adequades, a no avorrir la lectura a causa de la dificultat que ens comporta i ser uns bons lectors, que la nostra societat ens entengui, ens valori i ajudar als professors a saber com ens sentim durant les classes i ens donin les eines adequades per a que ens sigui tot una mica més fàcil i satisfactori.
El que desitjo amb aquest treball és que tota la gent dislèxica, joves i adults, ens sentim més recolzats, compresos, atesos i acceptats per la resta. Tots som diferents, i la diversitat enriqueix la societat."
Humanitats i Ciències
Rubén López
Ins La Mar de la Frau
Cambrils
Maqueta domòtica de futbol
El meu treball consisteix en representar els aspectes més importants de la tecnologia aplicada en el món del futbol en una maqueta domòtica, on he escollit alguns components més destacables que es poden trobar en un camp: càmares, sensors de gol, llums o marcador amb cronómetre.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Tecnologia
Núria Domènech Badia
Ins Antoni de Martí i Franquès
Tarragona
L'objectiu del treball és demostrar com les relacions intergeneracionals poden ser beneficioses per les dues bandes: la gent gran i el jovent. Per demostrar-ho he investigat sobre el tema i he realitzat un voluntariat d'acompanyament a la gent gran amb Càritas. Finalment, per plasmar l'experiència viscuda al voluntariat he realitzat un curtmetratge.
Arts
Psicologia i Sociologia
Marc Pérez Balagueró
https://serveiseducatius.xtec.cat/tarragones/wp-content/uploads/usu549/2019/03/trics13_mperez.jpg
Ins La Mar de la Frau
Cambrils
Adela López López
Disseny i construcció d'un kart
Aquest treball està orientat a la construcció d'un prototipus de kart en el que he utilitzat materials reutilitzats, intentat ajustar el prussupost utilitzant alternatives a peces de competició i amb uns coneixements bàsics de mecànica.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Tecnologia industrial
Julen Pérez Martín
Ins Vila-seca
Vila-seca
Per qué ens podem subordinar a una autoritat sense qüestionar-ho?
Humanitats i Ciències Socials
Psicologia i Sociologia
1. LA PRESA DE DECISIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRÍCULUM SEI Febrer-09 COMPETÈNCIES BÀSIQUES
2. 1ª PART: Què entenem per competències bàsiques? Quines estratègies metodològiques afavoreixen un aprenentatge competencial? Com podem caracteritzar una activitat pel desenvolupament de les CB?
3.
4.
5.
6. a) La comunicació a l´aula PROFESSORAT ALUMNAT Explica Pregunta Respon Proposa Opina Explica Pregunta Respon Proposa Opina Transformació informació en coneixement orienta el discurs DISCURS COMPARTIT = classes comunicadores reconstrueix el discurs
7.
8.
9.
10. ELS REFUGIATS CLIMÀTICS Diumenge, 01 de Juny del 2008 04:00 Déu estreny i d'altres ofeguen Nazanín Amirian L'increment de la vulnerabilitat de la població causat per tot això ha tingut com a resultat que l'any passat morissin milió i mig de persones per aquests desastres i 25 milions més es convertissin en refugiats ambientals, xifra que supera, per primera vegada, el nombre dels desplaçats per conflictes armats.
11.
12.
13. c) Activitats d’E-A de la seqüència didàctica Abstracte Concret Simple Complex Exploració idees prèvies Introducció nous continguts Estructuració dels coneixements Aplicació del coneixement 1 2 3 4
17. Per què creus que l´estat dóna facilitats a les persones que es volen canviar el cotxe? Tot i això, sembla que la mesura no ha tingut l’èxit esperat. Com convenceries a algú que està dubtant en canviar-se el cotxe que val la pena aprofitar el Pla Vive?
18.
19.
20.
21.
22. 2ª PART: Com orientar els centres en la presa de decisions per al desplegament del currículum per competències? Com hi poden contribuir els SERVEIS EDUCATIUS?
23.
24.
25.
26. ACORDS DE CICLE / DISSENY PROGRAMACIONS CONSELL ESCOLAR PROJECTE EDUCATIU COMISSIÓ PEDAGÒGICA > Cap d’estudis > Coordinadors de cicle PROJECTE CURRICULAR PROGRAMACIÓ ANUAL CENTRE ED. INFANTIL Equip docent PROGRAMACIÓ D’AULA CICLE INCIAL Equip docent CICLE MITJÀ Equip docent CI. SUPERIOR Equip docent
27. Com pot es pot iniciar el desplegament del currículum en un centre... MARC TEÒRIC MARC PRÀCTIC Què entenem per C.B? Quines habilitats caracteritzen les C.B.? Quines treballem? On? Com? Quines prioritzem? Com les seqüenciem? Com ho traslladem a les nostres programacions? 1 2 3 4
28.
29. 2 ACTIVITATS D’APLICACIÓ ACTIVITATS D’ESTRUCTURACIÓ ACTIVITATS D’INTRODUCCIÓ Exercir drets i deures democràt. Analitza i interpretar fets socials Resoldre conflictes i problemes Desenvolup. habilitats socials Competència social i ciutadana Analitzar i interp. fenòmens natur Plantejar hipòtesis Interactuar amb l’espai i l'entorn Competència Coneixement i interacció amb el món Desenvolupar pensament crític Planificar i realitzar tasques, proj. Prendre decisions Adaptar-se al canvi i noves situac Competència d’autononmia i iniciativa personal Ident i plantejar problemes Autoavaluar-se i autoregular Plantejar-se bones preguntes Aprendre amb els altres Competència d’aprendre a aprendre Resoldre problemes estratègica. Realitzar càlculs i estimacions Expressar i comunicar-se en llenguatge matemàtic Competència matemàtica Cercar i seleccionar informació Interpretar críticament la inform. Utilitzar eines TIC Tractament informació comp. digital Desenvolupar la creativitat Expressar-se llenguatges artístics Valorar la diversitat cultural Conservar el patrimoni Competència artística i cultural ACTIVITATS D’EXPLORACIÓ Comprendre Comunicar Dialogar Utilitzar tipologies textuals Competència Comunicativa Ling. i audiov Criteris d'avaluació Activitats d’ensenya- ment/ aprenentatge I d’avaluació Continguts (conceptes, proce- diments i actituds Objectius didàc. (saber, saber fer, saber ser i estar) Habilitats de Competèn. bàsiques
30.
31. 4 ACTIVITATS APLICACIÓ ACTIVITATS INTRODUCCIÓ ACTIVITATS ESTRUCTURACIÓ Exercir drets i deures democràt. Analitza i interpretar fets socials Resoldre conflictes i problemes Desenvolup. habilitats socials Competència social i ciutadana Analitzar i interp. fenòmens natur Plantejar hipòtesis Interactuar amb l’espai i l'entorn Competència Coneixement i interacció amb el món Desenvolupar pensament crític Planificar i realitzar tasques, proj. Prendre decisions Adaptar-se al canvi i noves situac Competència d'autonomia i iniciativa personal Ident i plantejar problemes Autoavaluar-se i autoregular Plantejar-se bones preguntes Aprendre amb els altres Competència d’aprendre a aprendre Resoldre problemes estratègica. Realitzar càlculs i estimacions Expressar i comunicar-se en llenguatge matemàtic Competència matemàtica Cercar i seleccionar informació Interpretar críticament la inform. Utilitzar eines TIC Tractament informació comp. digital Desenvolupar la creativitat Expressar-se llenguatges artístics Valorar la diversitat cultural Conservar el patrimoni Competència artística i cultural ACTIVITATS EXPLORACIÓ Comprendre Comunicar Dialogar Utilitzar tipologies textuals Competència Comunicativa Ling. i audiov Criteris d'avaluació Activitats d’ensenya- ment/ aprenentatge I d’avaluació Continguts (conceptes, proce- diments i actituds Objectius didàc. (saber, saber fer, saber ser i estar) Habilitats de Competèn. bàsiques Exercir drets i deures democràt. Analitza i interpretar fets socials Resoldre conflictes i problemes Desenvolup. habilitats socials Analitzar i interp. fenòmens natur Plantejar hipòtesis Interactuar amb l’espai i l'entorn Desenvolupar pensament crític Planificar i realitzar tasques, proj. Prendre decisions Adaptar-se al canvi i noves situac Ident i plantejar problemes Autoavaluar-se i autoregular Plantejar-se bones preguntes Aprendre amb els altres Resoldre problemes estratègica. Realitzar càlculs i estimacions Expressar i comunicar-se en llenguatge matemàtic Cercar i seleccionar informació Interpretar críticament la inform. Utilitzar eines TIC Desenvolupar la creativitat Expressar-se llenguatges artístics Valorar la diversitat cultural Conservar el patrimoni Comprendre Comunicar Dialogar Utilitzar tipologies textuals 3r CURS Habilitats de
32. 10. Comprèn les preguntes i respon adequadament amb les seves paraules Defensa les idees 9. Exposa un nombre suficient d’idees treballades 8. Usa adequadament el vocabulari específic Domina el contingut del discurs 7. Manifesta la seva opinió 6. Acaba amb una conclusió o síntesi Desenllaç 5. Justifica les idees (usa paraules pròpies i posa exemples) 4. Exposa ordenadament les idees (frases curtes i estructurades) Desenvolu pament 3. Introdueix o presenta el tema Introducc. Estruc tura del discurs 2. Manté un to de veu adequat i ho acompanya amb el gest 1. Manté una postura adequada i mira al públic Exposa oralment el treball Ho fa molt bé Ho sap fer No ho sap fer INDICADORS Desenvolupament de la capacitat d’expressar fets, conceptes, idees, opinions, sentiments i emocions , de forma clara i entenedora, adequant-se a la intenció comunicativa, segons l´objectiu que es perseguexi (narrar, convèncer, entretenir, descriure, interessar, justificar…) interactuant de manera adequada amb els altres . Implica també saber utilitzar diferents llenguatges i registres . DEFINICIÓ COMPETÈNCIES DE LA COMUNICACIÓ ORAL (IES Pla i Farreras)
33. 12 - Consciència de viure en comunitat Competència social i ciutadana 11 - Anàlisi i interpretació de fenòmens naturals Competència Coneixement i interacció amb el món Competència d'autonomia i iniciativa personal 8 - Aprendre amb els altres: treball cooperatiu 9 - Gestió i control dels propis processos d’aprenentatge Competència d’aprendre a aprendre 7 .- Tractament estadístic de dades, elaboració de gràfics Competència matemàtica 5- Utilització d’un programa de tractament de dades i gràfics. 6 - Utilització de processador de textos Tractament informació comp. digital 4- Disseny del mural Competència artística i cultural Coherència i completesa dels textos produïts, segons pautes de correcció, aplicades en parelles, grups... Adequació en el tractament Estadístic de dades (elaboració i Interpretació de gràfics) Reconeixe- ment dels diversos tipus de deixalles i Classificació en el contenidor corresponent Incorporació d’accions per a la sostenibilitat a la vida Quotidiana Cooperació en el treball grupal ACTIVITAT D’EXPLORACIÓ Làmina pàgina 123 : Descripció de Les il·lustracions, individual i per escrit .(3) Discussió sobre perquè unes són perjudicials i altres beneficioses .(2) ACTIVITAT D’INTRODUCCIÓ Il·lustració pàgina 122 : observar Tipus de deixalles, classificar-les (11) A més a més... - Visita a un abocador - Vídeo sobre abocadors... - Reciclatge: activitat pàgina 127 , coneixement diversos tipus de Contenidors (1) -Introducció del concepte de reutilització : conèixer alguna associació com engrunes... (1) -Taller de reciclatge de paper, experiència de fer compost... (8) (9 -Activitat pàg. 131 (també potser una activitat d’avaluació) ACTIVITAT D’ESTRUCTURACIÓ - Explicació: Els problemes Mediambientals(pàg. 126,127,128 ) - Elaboració d’un mural en grup en Què es relacionin els contenidors amb els diversos tipus de deixalles... (4) (8) (11) ACTIVITAT D’APLICACIÓ -Activitat pàgina 130 , per grups, posada en comú de dades i Tractament estadístic (5) (7) - Redacció de les conclusions de l’enquesta anterior. (3) (6) -Exposició oral a d’altres classes sobre La necessitat de contribuir a La recollida selectiva ...(12) CONCEPTUALS: - Ecosistema - Canvis naturals i artificials - Deixalles - Reciclatge - Contenidors - Contaminació - Reutilització PROCEDIMENTALS: - Elaboració d’una enquesta - Redacció de diversos tipus de textos... ACTITUDINALS: - Responsabilitat en l’ús dels recursos naturals a) Participar activament en la construcció i comunicació de coneixement sobre el tema, i especialment en el treball de grup b) Obtenir i interpretar informació a partir de fonts diverses c) Identificar la Influència humana en els sistemes naturals: producció de deixalles, contaminació de les aigües... d) Aplicació del vocabulari propi del tema a la interpretació de Problemes mediambientals e) Promoure actituds de respecte envers el medi ambient: Consum responsable d’aigua, recollida selectiva de deixalles... 1 - Comprendre informació 2 - Dialogar: posada en comú sobre accions beneficioses i perjudicials pel medi ambient 3- Tipologia textual: text descriptiu preguntes de l’enquesta, informe de resultats de l’enquesta. Competència Comunicativa Lingüística i audioviual Criteris d'avaluació Activitats d’ensenya- ment/ aprenentatge I d’avaluació Continguts (conceptes, proce- diments i actituds Objectius didàc. (saber, saber fer, saber ser i estar) CICLE MITJÀ 4T. Habilitats de Competèn. bàsiques
34.
35. Aportacions dels SERVEIS EDUCATIUS al desenvolupament de les competències bàsiques en l’educació obligatòria
36. Seqüencia del procés d’aprenentatge Nivell Actual de Competència Avaluació inicial Pla individualitzat Avaluació final Avaluació formativa L’aprenentatge competencial: el bàsic per a tots i el màxim per a cadascú
37. Les capacitats cognitivolingüístiques DESCRIURE (el què) Consisteix en identificar qualitats, propietats, de fets, accions, objectes, fenòmens… dir-ne les característiques EXPLICAR (el perquè) Consisteix en comprendre les raons de perquè les coses són com són. Establir les causes i conseqüències dels fets i fenòmens socials JUSTIFICAR (el perquè del perquè) Consisteix en donar raons de pes (científiques) per fonamentar una tesi o punt de vista. Estableix el perquè o causa última que explica els fets o fenòmens. INTERPRETAR (jo crec que…) Consisteix en posicionar-se en relació amb els fets, fenòmens o situacions valorant críticament la informació ARGUMENTAR (el debat) Consisteix en donar raons o arguments per defensar una tesi o punt de vista enfront d’una altra amb la intenció de convèncer l’interlocutor
38. Professor: Què s’hauria de fer? Alumne 1: Tancar les fàbriques que contaminen més i s’hauria acabat el problema. Alumne 2: Deixaries molta gent sense feina. Alumne 1: Que facin jubilacions anticipades o els donin un subsidi d’atur. Alumne 2: Aleshores haurien d’apujar els impostos perquè parles de molta gent… Alumne 3: Jo no em voldria quedar sense feina. El subsidi és baix i la gent aturada se sent desgraciada. Si fos una treballadora protestaria i aniria al sindicat. Alumne 2: Potser cal pensar una altra solució; si obliguessin totes les fàbriques a complir una normativa… Professor: El riu Tàmesi era una claveguera i ara la gent hi va a pescar. Vegem com ho han aconseguit i si es podria pensar una acció semblant en el cas del riu Besòs…” Text Argumen tatiu Els industrials no són persones especialment malèvoles que gaudeixen malmetent la natura. Els productes industrials es venen en el mercat i han de competir amb altres productes en qualitat i en preu. Posar depuradores és costós de manera que l’empresa que gasti en depurar les aigües haurà de vendre més car. La contaminació és el resultat del sistema competitiu propi d’una economia de mercat. Text justificatiu Això passa perquè les ciutats han crescut molt i les clavegueres aboquen a les riueres i als rius aigües brutes, excrements i tota mena de residus. També les indústries aboquen als rius les aigües residuals que sovint porten metalls perillosos com ara el mercuri, el plom o el coure. El riu també s’embruta perquè l’agricultura utilitza molts productes químics com ara plaguicides, herbicides, adobs, etc., que es filtren a la terra amb l’aigua i van a parar al riu. Text explicatiu Les aigües dels rius contaminats no són blanques ni blaves, a vegades són verdes, marrons i sovint s’hi veuen bromeres. Els rius contaminats fan pudor. Els rius contaminats no tenen peixos ni vegetació. Text descriptiu
39. LIC assessora mestres AA EAP av. Inicial i assessora C A D PLA INDIVIDUALITZAT (tutor/a) Mestre EE Mestre AA EQUIP DOCENT PROGRAMACIÓ - Comp. Bàsiques - Objectius - Continguts - Criteris avaluació proposa
40. C R P Detectar necessitats formatives dels centres PLANIFICACIÓ DE LA FORMACIÓ Identificar bones pràctiques als centres (LIDERATGES PEDAGÒGICS) DIFUSIÓ DE BONES PRÀCTIQUES Seqüenciar aspectes metodològics i propostes didàctiques pel desenvolupament d’aspectes competencials no vinculats a les àrees Habilitats socials Tractament de la informació Tipus “MALETES PEDAGÒGIQUES”