conferència de Roser Canals

1. LA PRESA DE DECISIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRÍCULUM SEI Febrer-09 COMPETÈNCIES BÀSIQUES

2. 1ª PART: Què entenem per competències bàsiques? Quines estratègies metodològiques afavoreixen un aprenentatge competencial? Com podem caracteritzar una activitat pel desenvolupament de les CB?

3. Les competències es desenvolupen a partir dels continguts. Els continguts canvien quan canvia el referent científic i/o cultural, en canvi les competències són més estables i possibiliten aprendre al llarg de la vida. No tots els continguts afavoreixen aprenentatges competencials (aprenentatges estratègics) Continguts Capacitat d’utilitzar coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva en contextos i situacions diversos per exercir com a ciutadà i resoldre situacions i problemes de la vida quotidiana . conceptes procediments actituds, valors i normes COMPETENCIES BÀSIQUES

4. DESENVOLUPAMENT PERSONAL SOCIAL, PROFESSIONAL SABER SABER FER SABER SER SABER CONVIURE CONTINGUTS Conceptuals Procedimentals Actitudinals Ensenyar a transferir Per al Morfosintaxi Estructurar un discurs coherent Defensar el propi punt de vista en un debat Proporcionalitat Calcular el % Valorar si un article està realment rebaixat Proteïnes, greixos, hidrats carboni Elaborar una dieta equilibrada Tenir hàbits d’alimentació saludables RESOLUCIÓ DE PROBLEMES O SITUACIONS REALS I CONTEXTUALITZADES

5. Què suposa un aprenentatge competencial? Focalització de les intencions educatives de totes les peces curriculars (àrees, projectes interdisciplinaris, treballs de síntesi, PAT, Projecte Lingüístic, Pla de convivència... ) cap al desenvolupament de CB en la formació de nens i joves perquè puguin: Realitzar-se a nivell personal Exercir la ciutadania activa Incorporar-se satisfactòriament a la vida adulta (món laboral) Seguir aprenent al llarg de la vida Demana canvis en els plantejaments de l’ensenyament obligatòri, fonamentalment de tipus metodològic Estratègies didàctiques transmissives i reproductives Estratègies didàctiques interactives centrades en l´alumnat que construeix i comunica el coneixement El discurs compartit Metodologies interactives Activitats d’E-A Autonomia de l’alumnat Avaluació formativa

6. a) La comunicació a l´aula PROFESSORAT ALUMNAT Explica Pregunta Respon Proposa Opina Explica Pregunta Respon Proposa Opina Transformació informació en coneixement orienta el discurs DISCURS COMPARTIT = classes comunicadores reconstrueix el discurs

7. Les preguntes significatives o les bones preguntes… No té una sola o única resposta No són fàcils de respondre (les preguntes fàcils es responen consultant el diccionari o el llibre) No es plantegen des d’un únic punt de vista (el coneixement no és únic ni objectiu) Parteixen del dubte, de les inquietuds, de les experiències… i predisposen a investigar i a pensar. Connecten amb la necessitat de donar sentit al món que ens envolta Per què el món és com és? Podria ser d´una altra manera?

8. b) Els mètodes interactius basats en la cooperació entre iguals L’objectiu consisteix en respondre un interrogant , resoldre un cas o problema, realitzar una petita investigació o projecte. L’alumnat és el centre de l´activitat : analitza la demanda, s’organitza, cerca la informació, treballa en equip, pren decisions. El professorat orienta i facilita el procés , crea situacions didàctiques i prepara els materials, guia i orienta el treball dels grups. Gestió social de l´aula: És important tenir en compte que aquest tipus de treball requereix una gestió flexible del temps (es fa difícil en sessions aïllades de 50 o 60’), de l´ espai : ha de permetre el treball en petit i gran grup, dels materials i recursos : han de ser-hi presents.

9. b1) L’aprenentatge basat en problemes (ABP) Què és? La resolució d’una situació basada en problemes rellevants i a partir de grups de treball. Consisteix en identificar la demanda, plantejar una hipòtesi, buscar informació complementària, analitzar la informació recopilada, discutir-ho i proposar una solució. Característiques: Cal triar problemes socials rellevants relacionats amb el tema que es treballa. No totes les solucions són igual de vàlides. A l´inrevés dels mètodes tradicionals, primer es planteja el problema, llavors es busca la informació i finalment és resol. Exemples i recursos : http :// www.xtec.es /~ rgrau /exemples/ pocmassa.pdf Els aliments transgènics poden ser una solució al problema de la fam? Les fonts d’energia renovables podran satisfer les necessitats de la població? La democràcia és el millor dels sistemes polítics?

10. ELS REFUGIATS CLIMÀTICS Diumenge, 01 de Juny del 2008 04:00 Déu estreny i d'altres ofeguen Nazanín Amirian L'increment de la vulnerabilitat de la població causat per tot això ha tingut com a resultat que l'any passat morissin milió i mig de persones per aquests desastres i 25 milions més es convertissin en refugiats ambientals, xifra que supera, per primera vegada, el nombre dels desplaçats per conflictes armats.

11. b2) El treball per projectes Què és? El coneixement, anàlisi, interpretació i exposició de resultats o elaboració d’un objecte a partir d’un tema o centre d’interès escollit per l´alumnat. Característiques: Requereix l’organització del grup i la planificació de les tasques a desenvolupar, la recerca d’informació, el treball cooperatiu i l’obtenció d’un resultat final. El professor dona suport al grup que treballa de manera autònoma. El contingut dels projectes es basa en problemes reals des d’un enfoc transdisiciplinari o global. Es tant important el resultat final com el procés a través del qual s’obté. Exemples i recursos: http :// www.xtec.net / ceipdrassanes / historiaporta.htm

12. Els oficis d’abans La formació L’explotació laboral infantil Hi ha feines pròpies d’homes i de dones? La població activa Les noves professions Què vull ser quan sigui gran?

13. c) Activitats d’E-A de la seqüència didàctica Abstracte Concret Simple Complex Exploració idees prèvies Introducció nous continguts Estructuració dels coneixements Aplicació del coneixement 1 2 3 4

14. L’ús del llibre de text Quines decisions ha de prendre el professorat per a desenvolupar aprentatges competencials a partir de l´ús del llibre de text? Decidir seguir l´índex del llibre tema per tema i fer les activitats que proposa fins que s’acabi el curs. Seleccionar els temes. Seleccionar els continguts de les U.D. i estructurar la seqüència didàctica proposant aquelles activitats que donin resposta a un aprenentatge funcional, trasnversal i autònom (competencial).

15. Com caracteritzem una activitat “competencial”? A) FUNCIONALITAT: Es reconeix que allò que s’aprèn serveix per a: Entendre com és el món i perquè és així. Resoldre problemes i situacions pràctiques Connecta amb la realitat, amb les experiències dels alumnes Els aprenentatges es poden transferir a contextos i situacions noves B) AUTONOMIA EN L’APRENENTATGE. L’alumnat pren consciència de com aprèn i com selecciona i aplica determinats coneixements per a resoldre un problema (metacognició) L’alumnat pren decisions sobre el procés d’aprenentatge L’alumnat és capaç de transferir els aprenentatges a la interpretació i resolució de nous problemes L’alumnat aprèn a millorar a partir de la detecció d’encerts, oblits o errors. Dóna lloc a aprenentatges estratègics (possibiliten aprendre i desenvolupar-ne d´altres) C) INTEGRACIÓ DE CONTINGUTS L’activitat demana aplicar continguts de diferents àrees/disciplines L’activitat integra continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals Els continguts se seleccionen en funció de problemes socials rellevants i significatius pels alumnes

16. Activitats bàsicament reproductives! Llibreta de competències bàsiques 3r ESO

17. Per què creus que l´estat dóna facilitats a les persones que es volen canviar el cotxe? Tot i això, sembla que la mesura no ha tingut l’èxit esperat. Com convenceries a algú que està dubtant en canviar-se el cotxe que val la pena aprofitar el Pla Vive?

18. 4t E. Primària Observa aquest dibuix i a continuació escriu un text que expliqui el procés que es representa en l’esquema Dep. Educació Proves CB 10 La descripció com topologia textual, l'expressió escrita i l'observació i interpretació d'imatges (Competència comunicativa lingüística i audiovisual) Identificació i selecció de materials no renovables per al seu reutilizació (Competència d'interacció amb el món físic. Accions a favor de la sostenibilitat (Competència social i ciutadana).

19. 1. Descriu oralment el procés que es representa en l’esquema 2. Completa les preguntes que falten en els requadres buits d’acord amb el dibuix corresponent. 3. Compara les teves preguntes amb les preguntes dels teus companys de grup i poseu-vos d’acord per donar una resposta, entre tots, a cadascuna de les preguntes 4. Per què creus tu que és important reciclar envasos, papers, aparells inservibles, plàstics...? 5. Explica altres mesures que tu facis i que mostrin una actitud de respecte pel medi ambient. Activitats alternatives des de l’òptica competencial Funcionalitat Transversalitat Autonomia

20. El nou plantejament de l´activitat possibilita que els alumnes aprenguin a Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens socials i naturals (Autonomia i iniciativa personal). Obtenir i interpretar informació rellevant a través de l'observació (Tractament de la informació). Comunicar i discutir els seus punts de vista (Pensament crític) a través del diàleg (Competència social i ciutadana). Treballar cooperativament (Aprendre a aprendre). Transferir el coneixement a altres situacions i contextos (Aplicació). Incorporar els aprenentatges a la pròpia vida personal (Autonomia i iniciativa personal).

22. 2ª PART: Com orientar els centres en la presa de decisions per al desplegament del currículum per competències? Com hi poden contribuir els SERVEIS EDUCATIUS?

23. La programació és... Conjunt de decisions planificades pel professorat dels elements que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge, d’acord amb les finalitats expressades en el Projecte Educatiu del Centre i en funció de les necessitats educatives de l’alumnat. Per desplegar el currículum el professorat ha de prendre decisions i acords compartits que garanteixin la coherència del projecte educatiu. Aquestes decisions es concreten en els diferents nivells de programació

24. Didàctiques i pedagògiques Selecció i seqüenciació de les CB Definició dels objectius didàctics Selecció i seqüènciació dels continguts Metodologies i estratègies d’E/A Activitats Criteris d’avaluació Criteris d’atenció a la diversitat Organitzatives Horaris Agrupaments Espais Materials La presa de decisions per al desplegament del currículum PROGRAMACIONS

25. Diferents nivells de programació Programació d’un projecte o pla de centre b) Programació d’una àrea o matèria per a un curs o un cicle c) Programació de la unitat didàctica d) Programació d’aula (seqüència didàctica)

26. ACORDS DE CICLE / DISSENY PROGRAMACIONS CONSELL ESCOLAR PROJECTE EDUCATIU COMISSIÓ PEDAGÒGICA > Cap d’estudis > Coordinadors de cicle PROJECTE CURRICULAR PROGRAMACIÓ ANUAL CENTRE ED. INFANTIL Equip docent PROGRAMACIÓ D’AULA CICLE INCIAL Equip docent CICLE MITJÀ Equip docent CI. SUPERIOR Equip docent

27. Com pot es pot iniciar el desplegament del currículum en un centre... MARC TEÒRIC MARC PRÀCTIC Què entenem per C.B? Quines habilitats caracteritzen les C.B.? Quines treballem? On? Com? Quines prioritzem? Com les seqüenciem? Com ho traslladem a les nostres programacions? 1 2 3 4

28. 1 Exercir drets i deures democràticament Analitzar i interpretar fets i fenòmens socials Resoldre conflictes i problemes socials Desenvolupar habilitats socials Competència social i ciutadana Resoldre problemes amb diverses estratègies Realitzar càlculs i estimacions Expressar i comunicar-se en llenguatge matemàtic Desenvolupar el raonament matemàtic Competència matemàtica Analitzar i interpretar fenòmens naturals Plantejar hipòtesis Interactuar amb l’espai i l´entorn Competència Coneixement i interacció amb el món físic Cercar i seleccionar informació Interpretar i analitzar críticament la informació Utilitzar eines TIC Tractament de la informació i competència digital Desenvolupar un pensament crític Planificar i realitzar tasques, projectes Prendre decisions Cooperar i treballar en equip Adaptar-se al canvi i a situacions noves Competència d’autonomia i Iniciativa personal Desenvolupar la capacitat creadora i estètica Expressar-se a partir dels llenguatges artístics Valorar la diversitat cultural Contribuir a la conservació patrimoni Competència artística i cultural Identificar i plantejar problemes Autoavaluar-se i autoregular-se Gestionar els propis processos aprentatge Plantejar-se bones preguntes Aprendre amb els altres Competència d’aprendre a aprendre Comprendre Comunicar idees i emocions Dialogar Utilitzar diverses tipologies textuals Competència Comunicativa Lingüística i audiovisual HABILITATS DE COMPET. BÀSIQUES HABILITATS DE COMPET. BÀSIQUES

29. 2 ACTIVITATS D’APLICACIÓ ACTIVITATS D’ESTRUCTURACIÓ ACTIVITATS D’INTRODUCCIÓ Exercir drets i deures democràt. Analitza i interpretar fets socials Resoldre conflictes i problemes Desenvolup. habilitats socials Competència social i ciutadana Analitzar i interp. fenòmens natur Plantejar hipòtesis Interactuar amb l’espai i l'entorn Competència Coneixement i interacció amb el món Desenvolupar pensament crític Planificar i realitzar tasques, proj. Prendre decisions Adaptar-se al canvi i noves situac Competència d’autononmia i iniciativa personal Ident i plantejar problemes Autoavaluar-se i autoregular Plantejar-se bones preguntes Aprendre amb els altres Competència d’aprendre a aprendre Resoldre problemes estratègica. Realitzar càlculs i estimacions Expressar i comunicar-se en llenguatge matemàtic Competència matemàtica Cercar i seleccionar informació Interpretar críticament la inform. Utilitzar eines TIC Tractament informació comp. digital Desenvolupar la creativitat Expressar-se llenguatges artístics Valorar la diversitat cultural Conservar el patrimoni Competència artística i cultural ACTIVITATS D’EXPLORACIÓ Comprendre Comunicar Dialogar Utilitzar tipologies textuals Competència Comunicativa Ling. i audiov Criteris d'avaluació Activitats d’ensenya- ment/ aprenentatge I d’avaluació Continguts (conceptes, proce- diments i actituds Objectius didàc. (saber, saber fer, saber ser i estar) Habilitats de Competèn. bàsiques

30. Les decisions del nostre centre S’inicia el desplegament de les CB a partir de: La competència comunicativa lingüística perquè es relaciona amb l’actualització del projecte lingüístic del centre i perquè la capacitat de comunicar és fonamental per tots els processos d’aprenentatge. Específicament es prioritza la comunicació d’idees a partir de l’ús de les diverses tipologies textuals. La competència d’aprendre a aprendre perquè incorpora les estratègies que fan possible aprendre d’altres coses i són fonamentals per tots els processos d’aprenentatge. L’autoavaluació i l’autoregulació s’incorporaran a totes les àrees La identificació i resolució de problemes, plantejar-se bones preguntes i aprendre amb els altres , s’incorporarà en el treball per projectes La competència social i ciutadana es concretarà en el desenvolupament de les habilitats socials en el marc d’elaboració del projecte de convivència. Pel proper curs es preveu incorporar la competència del tractament de la informació i competència digital perquè el claustre està fent formació per incorporar les TIC/TAC en les pràctiques a l’aula. 3

31. 4 ACTIVITATS APLICACIÓ ACTIVITATS INTRODUCCIÓ ACTIVITATS ESTRUCTURACIÓ Exercir drets i deures democràt. Analitza i interpretar fets socials Resoldre conflictes i problemes Desenvolup. habilitats socials Competència social i ciutadana Analitzar i interp. fenòmens natur Plantejar hipòtesis Interactuar amb l’espai i l'entorn Competència Coneixement i interacció amb el món Desenvolupar pensament crític Planificar i realitzar tasques, proj. Prendre decisions Adaptar-se al canvi i noves situac Competència d'autonomia i iniciativa personal Ident i plantejar problemes Autoavaluar-se i autoregular Plantejar-se bones preguntes Aprendre amb els altres Competència d’aprendre a aprendre Resoldre problemes estratègica. Realitzar càlculs i estimacions Expressar i comunicar-se en llenguatge matemàtic Competència matemàtica Cercar i seleccionar informació Interpretar críticament la inform. Utilitzar eines TIC Tractament informació comp. digital Desenvolupar la creativitat Expressar-se llenguatges artístics Valorar la diversitat cultural Conservar el patrimoni Competència artística i cultural ACTIVITATS EXPLORACIÓ Comprendre Comunicar Dialogar Utilitzar tipologies textuals Competència Comunicativa Ling. i audiov Criteris d'avaluació Activitats d’ensenya- ment/ aprenentatge I d’avaluació Continguts (conceptes, proce- diments i actituds Objectius didàc. (saber, saber fer, saber ser i estar) Habilitats de Competèn. bàsiques Exercir drets i deures democràt. Analitza i interpretar fets socials Resoldre conflictes i problemes Desenvolup. habilitats socials Analitzar i interp. fenòmens natur Plantejar hipòtesis Interactuar amb l’espai i l'entorn Desenvolupar pensament crític Planificar i realitzar tasques, proj. Prendre decisions Adaptar-se al canvi i noves situac Ident i plantejar problemes Autoavaluar-se i autoregular Plantejar-se bones preguntes Aprendre amb els altres Resoldre problemes estratègica. Realitzar càlculs i estimacions Expressar i comunicar-se en llenguatge matemàtic Cercar i seleccionar informació Interpretar críticament la inform. Utilitzar eines TIC Desenvolupar la creativitat Expressar-se llenguatges artístics Valorar la diversitat cultural Conservar el patrimoni Comprendre Comunicar Dialogar Utilitzar tipologies textuals 3r CURS Habilitats de

32. 10. Comprèn les preguntes i respon adequadament amb les seves paraules Defensa les idees 9. Exposa un nombre suficient d’idees treballades 8. Usa adequadament el vocabulari específic Domina el contingut del discurs 7. Manifesta la seva opinió 6. Acaba amb una conclusió o síntesi Desenllaç 5. Justifica les idees (usa paraules pròpies i posa exemples) 4. Exposa ordenadament les idees (frases curtes i estructurades) Desenvolu pament 3. Introdueix o presenta el tema Introducc. Estruc tura del discurs 2. Manté un to de veu adequat i ho acompanya amb el gest 1. Manté una postura adequada i mira al públic Exposa oralment el treball Ho fa molt bé Ho sap fer No ho sap fer INDICADORS Desenvolupament de la capacitat d’expressar fets, conceptes, idees, opinions, sentiments i emocions , de forma clara i entenedora, adequant-se a la intenció comunicativa, segons l´objectiu que es perseguexi (narrar, convèncer, entretenir, descriure, interessar, justificar…) interactuant de manera adequada amb els altres . Implica també saber utilitzar diferents llenguatges i registres . DEFINICIÓ COMPETÈNCIES DE LA COMUNICACIÓ ORAL (IES Pla i Farreras)

33. 12 - Consciència de viure en comunitat Competència social i ciutadana 11 - Anàlisi i interpretació de fenòmens naturals Competència Coneixement i interacció amb el món Competència d'autonomia i iniciativa personal 8 - Aprendre amb els altres: treball cooperatiu 9 - Gestió i control dels propis processos d’aprenentatge Competència d’aprendre a aprendre 7 .- Tractament estadístic de dades, elaboració de gràfics Competència matemàtica 5- Utilització d’un programa de tractament de dades i gràfics. 6 - Utilització de processador de textos Tractament informació comp. digital 4- Disseny del mural Competència artística i cultural Coherència i completesa dels textos produïts, segons pautes de correcció, aplicades en parelles, grups... Adequació en el tractament Estadístic de dades (elaboració i Interpretació de gràfics) Reconeixe- ment dels diversos tipus de deixalles i Classificació en el contenidor corresponent Incorporació d’accions per a la sostenibilitat a la vida Quotidiana Cooperació en el treball grupal ACTIVITAT D’EXPLORACIÓ Làmina pàgina 123 : Descripció de Les il·lustracions, individual i per escrit .(3) Discussió sobre perquè unes són perjudicials i altres beneficioses .(2) ACTIVITAT D’INTRODUCCIÓ Il·lustració pàgina 122 : observar Tipus de deixalles, classificar-les (11) A més a més... - Visita a un abocador - Vídeo sobre abocadors... - Reciclatge: activitat pàgina 127 , coneixement diversos tipus de Contenidors (1) -Introducció del concepte de reutilització : conèixer alguna associació com engrunes... (1) -Taller de reciclatge de paper, experiència de fer compost... (8) (9 -Activitat pàg. 131 (també potser una activitat d’avaluació) ACTIVITAT D’ESTRUCTURACIÓ - Explicació: Els problemes Mediambientals(pàg. 126,127,128 ) - Elaboració d’un mural en grup en Què es relacionin els contenidors amb els diversos tipus de deixalles... (4) (8) (11) ACTIVITAT D’APLICACIÓ -Activitat pàgina 130 , per grups, posada en comú de dades i Tractament estadístic (5) (7) - Redacció de les conclusions de l’enquesta anterior. (3) (6) -Exposició oral a d’altres classes sobre La necessitat de contribuir a La recollida selectiva ...(12) CONCEPTUALS: - Ecosistema - Canvis naturals i artificials - Deixalles - Reciclatge - Contenidors - Contaminació - Reutilització PROCEDIMENTALS: - Elaboració d’una enquesta - Redacció de diversos tipus de textos... ACTITUDINALS: - Responsabilitat en l’ús dels recursos naturals a) Participar activament en la construcció i comunicació de coneixement sobre el tema, i especialment en el treball de grup b) Obtenir i interpretar informació a partir de fonts diverses c) Identificar la Influència humana en els sistemes naturals: producció de deixalles, contaminació de les aigües... d) Aplicació del vocabulari propi del tema a la interpretació de Problemes mediambientals e) Promoure actituds de respecte envers el medi ambient: Consum responsable d’aigua, recollida selectiva de deixalles... 1 - Comprendre informació 2 - Dialogar: posada en comú sobre accions beneficioses i perjudicials pel medi ambient 3- Tipologia textual: text descriptiu preguntes de l’enquesta, informe de resultats de l’enquesta. Competència Comunicativa Lingüística i audioviual Criteris d'avaluació Activitats d’ensenya- ment/ aprenentatge I d’avaluació Continguts (conceptes, proce- diments i actituds Objectius didàc. (saber, saber fer, saber ser i estar) CICLE MITJÀ 4T. Habilitats de Competèn. bàsiques

34. El desplegament del currículum: UN PROJECTE EN CONSTRUCCIÓ Dolors Bosch i Neus González AVALUACIÓ

35. Aportacions dels SERVEIS EDUCATIUS al desenvolupament de les competències bàsiques en l’educació obligatòria

36. Seqüencia del procés d’aprenentatge Nivell Actual de Competència Avaluació inicial Pla individualitzat Avaluació final Avaluació formativa L’aprenentatge competencial: el bàsic per a tots i el màxim per a cadascú

37. Les capacitats cognitivolingüístiques DESCRIURE (el què) Consisteix en identificar qualitats, propietats, de fets, accions, objectes, fenòmens… dir-ne les característiques EXPLICAR (el perquè) Consisteix en comprendre les raons de perquè les coses són com són. Establir les causes i conseqüències dels fets i fenòmens socials JUSTIFICAR (el perquè del perquè) Consisteix en donar raons de pes (científiques) per fonamentar una tesi o punt de vista. Estableix el perquè o causa última que explica els fets o fenòmens. INTERPRETAR (jo crec que…) Consisteix en posicionar-se en relació amb els fets, fenòmens o situacions valorant críticament la informació ARGUMENTAR (el debat) Consisteix en donar raons o arguments per defensar una tesi o punt de vista enfront d’una altra amb la intenció de convèncer l’interlocutor

38. Professor: Què s’hauria de fer? Alumne 1: Tancar les fàbriques que contaminen més i s’hauria acabat el problema. Alumne 2: Deixaries molta gent sense feina. Alumne 1: Que facin jubilacions anticipades o els donin un subsidi d’atur. Alumne 2: Aleshores haurien d’apujar els impostos perquè parles de molta gent… Alumne 3: Jo no em voldria quedar sense feina. El subsidi és baix i la gent aturada se sent desgraciada. Si fos una treballadora protestaria i aniria al sindicat. Alumne 2: Potser cal pensar una altra solució; si obliguessin totes les fàbriques a complir una normativa… Professor: El riu Tàmesi era una claveguera i ara la gent hi va a pescar. Vegem com ho han aconseguit i si es podria pensar una acció semblant en el cas del riu Besòs…” Text Argumen tatiu Els industrials no són persones especialment malèvoles que gaudeixen malmetent la natura. Els productes industrials es venen en el mercat i han de competir amb altres productes en qualitat i en preu. Posar depuradores és costós de manera que l’empresa que gasti en depurar les aigües haurà de vendre més car. La contaminació és el resultat del sistema competitiu propi d’una economia de mercat. Text justificatiu Això passa perquè les ciutats han crescut molt i les clavegueres aboquen a les riueres i als rius aigües brutes, excrements i tota mena de residus. També les indústries aboquen als rius les aigües residuals que sovint porten metalls perillosos com ara el mercuri, el plom o el coure. El riu també s’embruta perquè l’agricultura utilitza molts productes químics com ara plaguicides, herbicides, adobs, etc., que es filtren a la terra amb l’aigua i van a parar al riu. Text explicatiu Les aigües dels rius contaminats no són blanques ni blaves, a vegades són verdes, marrons i sovint s’hi veuen bromeres. Els rius contaminats fan pudor. Els rius contaminats no tenen peixos ni vegetació. Text descriptiu

39. LIC assessora mestres AA EAP av. Inicial i assessora C A D PLA INDIVIDUALITZAT (tutor/a) Mestre EE Mestre AA EQUIP DOCENT PROGRAMACIÓ - Comp. Bàsiques - Objectius - Continguts - Criteris avaluació proposa

40. C R P Detectar necessitats formatives dels centres PLANIFICACIÓ DE LA FORMACIÓ Identificar bones pràctiques als centres (LIDERATGES PEDAGÒGICS) DIFUSIÓ DE BONES PRÀCTIQUES Seqüenciar aspectes metodològics i propostes didàctiques pel desenvolupament d’aspectes competencials no vinculats a les àrees Habilitats socials Tractament de la informació Tipus “MALETES PEDAGÒGIQUES”

42. http:// www.xtec.cat / ~mlluelle / caceres / documentscompetencies / Competencies_i_Intel_ligencies _1_. pdf Núria Alart

43. Alart, Núria . CB i intel.ligències múltiples. http://www.xtec.es/~nalart/ Colecció dirigia per Álvaro Marchesi “Competencias básicas en educación”(2007). Alianza Editorial. (Hi ha un volum monogràfic per a cada competència). Aránega, S. (2008) “La programació en el nou currículum”. Les competències bàsiques a l´Educació Primària”. Dossiers Rosa Sensat. Casas, M. (coor.) (2007) “Competencies bàsiques per parlar i escriure ciència a l’educació primària”. Editat per Rosa Sensat. Coll, C . (2006)”Lo básico en la educación básica”. http://redie.uabc.mx/contenido/vol8no1/contenido-coll.pdf Cuadernos de pedagogia . Monogràfic n. 370. Conferència Nacional d’Educació . Secció VII. Proposta de gradació i avaluació de les competències bàsiques. Pàg. 193-248. http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_30877803_1. pdf Orientacions pel desplegament del currículum . Dep. Educació. http:// www.xtec.es / estudis /eso/curriculum_2007/ desplegament_c_eso.pdf Z abala, A. i Arnau, L . (2007). “Como aprender y enseñar competencias”. Ed. Graó.