1. M AL AL TIES IM PO RTAD ES
MA L A L TIA DE C HA GA S
ABS C anet d e M ar, 21 / 1 2
03/
2. M alaltia d e C hagas
M alaltia d e C hagas
M al d e C hagas-M azza
Tripanosom iasi am ericana
− D escrita por prim er cop al 1 909 per C arlos C hagas al
Brasil
− Id entifica al paràsit (Trypanosoma cruzi) i el seu cicle
vital
− Id entifica al vector: triatom ins (Triatomidae)
− D escriu la sim ptom atologia
− Salvad or M azza, d es d e l’Argentina, senyala la
m alaltia com un problem a d e salut p ública
3. M alaltia d e C hagas
1 00 m ilions d e persones en risc d ’infectar-se a la regi ó on és
end èm ica
8 m ilions d ’infectats, principalm ent pobres
56.000 casos nous anuals
1 2.000 m orts anuals
Principal causa d e m iocard itis, am b pitjor pron òstic que
altres m iocard iopaties; m ort card iovascular entre 30-50
anys.
N o existeix vacuna preventiva i en la m ajoria d els casos no
hi ha possibilitat d e cura farm acològica
5. M alaltia d e C hagas
A Espanya m és d e 2 m ilions d e persones provenen d ’ àrees
end èm iques (m és d e 300.000 a C atalunya)
− 50.000-70.000 afectats; 1 1 .000 a C atalunya
− 450 casos nous
M ajor incid ència a C atalunya, M ad rid , València, M úrcia i
And alusia
.
(A l’àmbit de l’ABS de Canet: 3 casos identificats a l’e-CAP
6. M alaltia d e C hagas
Trypanosoma cruzi (família Trypanosomatidae, ordre
Kinetoplastida, gènere Trypanosoma)
Protozou flagel·lat, agent etiològic de la malaltia de
Chagas o tripanosomiasis americana
Es transmet (tripomastigote metacíclic) a les zones
endèmiques a través de la femta d’insectes
triatomins
Hoste definitiu: humà, vertebrats domèstics (gossos,
gats) i silvestres (armadillos, zarigüeyas, rates, rat-
penats...)
8. M alaltia d e C hagas
Vias d e transm isi ón:
− Vectorial
− Transfusions, trasplantaments (20%)
− Vertical (1-10%)
− Altres (rares): accident de laboratori, ingestió oral
9. M alaltia d e C hagas
Transm isi ó vectorial:
H emiptera reduviidae triatominae (triatom ins). Insectes hem atòfags en tots els seus
estad is (ninfa, ad ult), tant m ascles com fam elles
C hinche, chincha, vinchuca, chup ón, pipo, chinche besucón, barbeiro, chiribico,
chipo, benchuca, kissing bug...
Rhodnius_prolixus
Triatoma dimidiata
Triatoma brasilensis
Triatoma infestans
Panstrongylus megistus
10. M alaltia d e C hagas
Àrees endèmiques: zones rurals de Amèrica Llatina
continental, lligat a condicions de pobresa (tipus de
vivenda, manca de recursos...)
Iniciatives de control vectorial (fumigacions...): INCOSUR
(1991); IPA (1997); IPCA (1997); AMCHA (2004)
Uruguai, Xile i Brasil declarats lliures de transmissió els anys
1997, 1998 i 2006 respectivament.
Des d’inicis del s XXI la migració fa que passi de
ser rural a ser urbana i transmissible per altres vies
− Actualment, la via congènita va adquirint cada cop més importància
11. M alaltia d e C hagas
À rees no end èm iques: em igraci ó (EEU U , C anad à, Europa)
Augm ent d el nom bre d e casos d ’infecci ó crònica
Es perpetua per vies d e transm issi ó d iferents a la vectorial
Im plicacions d e Salut Pública: possibilitat d e transm issi ó
per via sangu ínia i trasplantam ents d ’ òrgans
− (RD 1088/2005; Plan Nacional de Sangre de
Cordón)
12. M alaltia d e C hagas
S’ estim a que els propers 1 0-1 5 anys pod en aparèixer:
6000-30.000 casos d e m iocard iopatia chagàsica
24.000 d ones en ed at fèrtil infectad es
1 .750 nounats infectats
U n estud i fet a Barcelona sobre d ones llatinoam ericanes en
ed at fèrtil observa:
− seroprevalença 3,4%
− Taxa de transmissió vertical 7,3%
D epartam ent d e Salut (201 0): Protocol d e cribatge en d ones
em barassad es susceptibles d e patir la m alaltia
13. M alaltia d e C hagas
C L IN IC A
TRES FASES:
− Fase aguda
− Fase indeterminada
− Fase a simptomàtica
14. M alaltia d e C hagas
C L IN IC A
Fase agud a (4-8 setm anes)
Transm issi ó vectorial: Chagoma
− A qualsevol edat: la majoria en menors de 12 anys,
sobre tot entre 1-5 anys d’edat
− Apareix entre 5-14 dies tras la infecció
(parasitèmia circulant detectable a sang perifèrica)
− Asimptomàtica en 90%
− < 5%: chagoma; signe de Romaña.
Signe de Romaña
15. M alaltia d e C hagas
− Disseminació (invasió ganglis limfàtics, melsa, cor,
tub digestiu, cervell): a les 3-4 setmanes:febre,
malestar, linfadenopaties,hepatoesplenomegàlia,
anèmia...
− Miocarditis, meningoencefalitis. Mortalitat 2-7%,
nens, sobre tot lactants i menors de 2 anys.
Transmisió congènita
− Assimptomàtica 65%
− Resta: hepatoesplenomegàlia (28%), hepatitis
(11%), sepsis (9%), meningitis (5%), miocarditis
(4%), anèmia hemolitica (2%)
Transmisió transfusional
− Assimptomàtica
16. M alaltia d e C hagas
Fase ind eterm inad a
95% d els infectats passen a aquesta fase; 70%
asim ptom àtics la resta d e la seva vid a
Fase m és prevalent d e la m alaltia.
− Absència de símptomes, presència d’Ac anti-
T.cruzi de dos serologies, proves cardíaques i
digestives sense alteracions
Im portància epid em iològica (d onacions, em barassad es...)
Reactivaci ó en inm unod eprim its:
− Meningoencefalitis (79%), miocarditis aguda
(25%)
− SIDA: chagoma cerebral
17. M alaltia d e C hagas
Fase crònica sim ptom àtica
20-30% d els infectats.
M ecanism e controvertit: d any d irecte d el paràsit acum ulat als
teixits/resposta inflam atòria crònica
N o es pot pred ir quins pacients evolucionaran a la fase
sim ptom àtica
Influencia d e d iferents factors
Sim ptom es: card íacs, d igestius, neurològics
18. M alaltia d e C hagas
A) Afectaci ó card íaca
20-30% d els infectats, m ajorm ent hom es d e 40-60 anys
Risc elevat d e m ort sobtad a
C ard iopatia fibrosant (posteroinferior i apical d e VE,
sistem a d e cond ucci ó)
M iocard iopatia d ilatad a; aneurism es apicals, fen òm ens
trom boem b òlics.
19. M alaltia d e C hagas
B) Afectaci ó d igestiva
Pred om ina a Brasil central
8-1 0%
Afectaci ó d 'esòfag (m és freq üent) i colon (> 80%
sigm a/recte)
Evoluci ó a m egaesòfag i m egacolon
20. M alaltia d e C hagas
C ) Afectaci ó neurològica
< 5%
N euritis
− Parestèsies i hipoestèsies a membres
− Abolició ROT
21. M alaltia d e C hagas
D IAGN Ò STIC
A) Fase agud a
Visualitzaci ó d irecta d el paràsit a líquid s corporals (sang
perifèrica, S: 80-90% )
Post-transfusi ó: no es d etecta fins passats 4 m esos
Via vertical: variable.
Trasplantats
Im m unod eprim its
22. M alaltia d e C hagas
B) Fase crònica
Exam ens serològics (la parasitèm ia és fluctuant): d etecci ó
Ac. T. cruzi és m olt antigènic
T ècniques convencionals: EL ISA, IFI, H AI
S > 95% ; E baixa (reaccions creuad es am b altres paràsits,
Leishmania)
O M S recom ana d ues proves serològiques d iferents positives
ELISA: (+) si > 0,5
IFI: (+) si > 1/40
23. M alaltia d e C hagas
Afectaci ó card íaca:
Suggestiu d e card iopatia subjacent:
− Bradi/taquiaritmies: palpitacions, síncope,
presíncope, lipotimia...
− IC: dispnea d’esforç, ortopnea, DPN, edemes
− Tromboembolisme: embòlies, AVC
− Alteracions microvasculars: dolor toràcic atípic
A tot pacient se li ha d e fer EC G (les alteracions EC G
preced eixen en anys l’aparici ó d e sím ptom es) i ecocard io basal
(control progressi ó)
24. M alaltia d e C hagas
Altercions EC G asociad es a C hagas
− BCRD (més freqüent) amb o sense hemibloqueig
anterior de branca esquerra
− Bloqueig AV qualsevol grau
− Extrasístoles ventriculars
− TV (mortalitat del 100% als 8 anys)
− Bradicardia sinusal
− Altres (FA o flutter, QRS de baix voltatge, ones Q,
elevació convexa de segment ST a precordials,
BRE)
25. M alaltia d e C hagas
EC G norm al en pacient asim ptom àtic:
− 2-5% progressen a cardiopatia al any
− Supervivència als 7 anys del 100%
− Es recomana fer-ho anual
Ecocard io
− Normal i asimptomàtics: repetir cada 5 anys (si no
hi han simptomes)
− Alterat: repetir cada 1-3 anys
Rx tòrax
26. M alaltia d e C hagas
Afectació digestiva
Megaesòfag: 50% associats a cardiopatia chagàsica
Megacolon: 70% associats a megaesòfag
Cribatge:
− Esofagograma
− Enema opac
27. M alaltia d e C hagas
Per confirm ar el d iagn òstic s’ha d e d onar:
Presència d ’anteced ents epid em iològics (possibilitat d e
contacte am b T. Cruzi)
C onfirm aci ó serològica o parasitològica d ’infecci ó
N o cal aparici ó d e sim ptom es (la m ajoria assim ptom àtics,
sim ptom es inespecífics)
28. M alaltia d e C hagas
TRAC TAM EN T
Benznid azole (elecci ó); niturfim ox
− disponibles com a medicació extranjera
− redueix la durada i gravetat de la malatia aguda
− relació inversa al temps d’evolució
− A la fase crònica no existeix un tractament
satisfactori
− Taxa de curació: >90% congènita
60-85% fase aguda
10-20% fase crònica
29. M alaltia d e C hagas
L ’ad m inistraci ó és en 2 o 3 d osis d urant 60 d ies d esprés d els àpats, am b un
m àxim d e 300 m g/ ia.
d
D osificaci ó :
< 1 5 anys i < 40 kg: benznid azole 7,5-1 0 m g/ d ia.
kg/
> 40 kg i/ > 1 5 anys: benznid azole 5 m g/ d ia.
o kg/
En casos d e m eningoencefalitis s’aconsellen d osis d e 25 m g/ d ia.
kg/
En prem aturs o nounats am b com orbid itats com en çar am b 5 m g/ d ia.
kg/
Si als tres d ies d e tractam ent no presenta ni leucop ènia ni trom bop ènia, la d osi
ha d ’augm entar a 1 0 m g/ d ia.
kg/
En nounats a term e, d e pes ad equat i sense altres patologies, la d osi inicial pot
ser d e 1 0 m g/ d ia.
kg/
30. M alaltia d e C hagas
C ontraind icacions:
Em barassad es i m ares que alleten.
Pacients am b insufici ència hep àtica o renal i m alaltia neurològica, d igestiva,
cutània o hem atològica greu.
Al·lèrgia als im id azoles.
Efectes ad versos:
D igestius, cutanis o neurològics (20-40% d els pacients).
Els nens toleren el m ed icam ent m illor que els ad ults.
En cas d ’intolerància a la d osi d i ària d e fàrm ac es pot allargar el períod e
d e tractam ent per tal d e red uir-ne la quantitat.
31. M alaltia d e C hagas
Altres recom anacions:
− Reactivació en VIH:
Benznidazole 90-120 dies
− Profilaxis secundària en VIH amb CD4<200 μL
Benznidazole 5 mg/kg 3 vegades/setmana
32. M alaltia d e C hagas
AL TRES C O N SID ERAC IO N S:
N o és possible la transm issi ó vectorial d irecta al nostre m ed i
C ribatge d e d onants (Banc d e Sang i Teixits d e C atalunya)
Transm isi ó vertical: Protocol d e cribatge en d ones
em barassad es
34. M alaltia d e C hagas
PER AC ABAR:
Tenir-la present d avant pacients d e zones end èm iques
Asim ptom àtics: anteced ents, H ª clínica, consid erar
serologia, EC G, estud i a m alalties tropicals...
Em barassad es: ginecologia (protocol)
Editor's Notes
Dones; de 33,40 i 52 anys; originàries de Guatemala, Bolívia i Paraguai; residents a Canet; diagnosticades prèviament.
Grup Stercoraria : completa el desenvolupament a l’intestí posterior del vector que transmet la malaltia per la femta Dos tipus I i II, caractersitiques epidemiologiques diferents (I a nord de l’amazonia i II al sud) ( T. brucei , responsable de la tripanosomiasis africana o malaltia de la son) Grup Salivaria : completa el desenvolupament a les glàndules salivals
8-9 vegades el seu pes
Més prevalença a Bolivia, NW Argentina, S de Perú, W Paraguai, Equador, Nicaragua, el Salvador i S de Mèxic La via congènita (Argentina) es 10 v més freqüent que la vectorial
REAL DECRETO 1088/2005, de 16 de septiembre, por el que se establecen los requisitos técnicos y condiciones mínimas de la hemodonación y de los centros y servicios de transfusión.
(nivell de parasitèmia, factors geografics, inmunitat, estat nutricional, edat, severitat de la primoinfecció, reinfeccions...) (megacolon, megaesòfag),
En Latinoamèrica, de les pp causes d’aritmies, IC i mort sobtada
Si no se visualitza: microhematòcrit, mètode de Strout La S disminueix entre el 30-60 dies Si la parasitèmia és negativa, Ac passats els 9 mesos de vida : estudi parasitologic setmanal 3 primers mesos, mensualment 1 any i bianualment