SlideShare a Scribd company logo
1 of 34
M AL AL TIES IM PO RTAD ES




                      MA L A L TIA DE C HA GA S




ABS C anet d e M ar, 21 / 1 2
                         03/
M alaltia d e C hagas




M alaltia d e C hagas
M al d e C hagas-M azza
Tripanosom iasi am ericana


                        −   D escrita por prim er cop al 1 909 per C arlos C hagas al
                            Brasil
                        −   Id entifica al paràsit (Trypanosoma cruzi) i el seu cicle
                            vital
                        −   Id entifica al vector: triatom ins (Triatomidae)
                        −   D escriu la sim ptom atologia
                        −   Salvad or M azza, d es d e l’Argentina, senyala la
                            m alaltia com un problem a d e salut p ública
M alaltia d e C hagas


    1 00 m ilions d e persones en risc d ’infectar-se a la regi ó on és
    end èm ica
                 
                     8 m ilions d ’infectats, principalm ent pobres
                 
                     56.000 casos nous anuals
                 
                     1 2.000 m orts anuals

    Principal causa d e m iocard itis, am b pitjor pron òstic que
    altres m iocard iopaties; m ort card iovascular entre 30-50
    anys.

    N o existeix vacuna preventiva i en la m ajoria d els casos no
    hi ha possibilitat d e cura farm acològica
M alaltia d e C hagas
M alaltia d e C hagas





    A Espanya m és d e 2 m ilions d e persones provenen d ’ àrees
    end èm iques (m és d e 300.000 a C atalunya)
         −   50.000-70.000 afectats; 1 1 .000 a C atalunya
         −   450 casos nous

    M ajor incid ència a C atalunya, M ad rid , València, M úrcia i
    And alusia
         .




                    (A l’àmbit de l’ABS de Canet: 3 casos identificats a l’e-CAP
M alaltia d e C hagas


Trypanosoma cruzi (família Trypanosomatidae, ordre
    Kinetoplastida, gènere Trypanosoma)

    Protozou flagel·lat, agent etiològic de la malaltia de
    Chagas o tripanosomiasis americana




    Es transmet (tripomastigote metacíclic) a les zones
    endèmiques a través de la femta d’insectes
    triatomins

    Hoste definitiu: humà, vertebrats domèstics (gossos,
    gats) i silvestres (armadillos, zarigüeyas, rates, rat-
    penats...)
M alaltia d e C hagas




                    i




Ciclo de T. cruzi
M alaltia d e C hagas




Vias d e transm isi ón:
        −   Vectorial
        −   Transfusions, trasplantaments (20%)
        −   Vertical (1-10%)
        −   Altres (rares): accident de laboratori, ingestió oral
M alaltia d e C hagas

Transm isi ó vectorial:

    H emiptera reduviidae triatominae (triatom ins). Insectes hem atòfags en tots els seus
    estad is (ninfa, ad ult), tant m ascles com fam elles

    C hinche, chincha, vinchuca, chup ón, pipo, chinche besucón, barbeiro, chiribico,
    chipo, benchuca, kissing bug...


                                                                             Rhodnius_prolixus



               Triatoma dimidiata




                                                           Triatoma brasilensis
                 Triatoma infestans



              Panstrongylus megistus
M alaltia d e C hagas



Àrees endèmiques: zones rurals de Amèrica Llatina
 continental, lligat a condicions de pobresa (tipus de
 vivenda, manca de recursos...)
                
                    Iniciatives de control vectorial (fumigacions...): INCOSUR
                    (1991); IPA (1997); IPCA (1997); AMCHA (2004)
                
                    Uruguai, Xile i Brasil declarats lliures de transmissió els anys
                    1997, 1998 i 2006 respectivament.




    Des d’inicis del s XXI la migració fa que passi de
    ser rural a ser urbana i transmissible per altres vies
        −   Actualment, la via congènita va adquirint cada cop més importància
M alaltia d e C hagas




À rees no end èm iques: em igraci ó (EEU U , C anad à, Europa)



    Augm ent d el nom bre d e casos d ’infecci ó crònica

    Es perpetua per vies d e transm issi ó d iferents a la vectorial

    Im plicacions d e Salut Pública: possibilitat d e transm issi ó
    per via sangu ínia i trasplantam ents d ’ òrgans
         −    (RD 1088/2005; Plan Nacional de Sangre de
              Cordón)
M alaltia d e C hagas
S’ estim a que els propers 1 0-1 5 anys pod en aparèixer:

    6000-30.000 casos d e m iocard iopatia chagàsica

    24.000 d ones en ed at fèrtil infectad es

    1 .750 nounats infectats
U n estud i fet a Barcelona sobre d ones llatinoam ericanes en
  ed at fèrtil observa:
         −    seroprevalença 3,4%
         −    Taxa de transmissió vertical 7,3%

    D epartam ent d e Salut (201 0): Protocol d e cribatge en d ones
    em barassad es susceptibles d e patir la m alaltia
M alaltia d e C hagas




C L IN IC A


TRES FASES:


       −      Fase aguda
       −      Fase indeterminada
       −      Fase a simptomàtica
M alaltia d e C hagas




C L IN IC A
Fase agud a (4-8 setm anes)

    Transm issi ó vectorial:                Chagoma


         −    A qualsevol edat: la majoria en menors de 12 anys,
              sobre tot entre 1-5 anys d’edat
         −    Apareix entre 5-14 dies tras la infecció
              (parasitèmia circulant detectable a sang perifèrica)
         −    Asimptomàtica en 90%
         −    < 5%: chagoma; signe de Romaña.

                                                      Signe de Romaña
M alaltia d e C hagas

        −   Disseminació (invasió ganglis limfàtics, melsa, cor,
            tub digestiu, cervell): a les 3-4 setmanes:febre,
            malestar, linfadenopaties,hepatoesplenomegàlia,
            anèmia...
        −   Miocarditis, meningoencefalitis. Mortalitat 2-7%,
            nens, sobre tot lactants i menors de 2 anys.

    Transmisió congènita
        −   Assimptomàtica 65%
        −   Resta: hepatoesplenomegàlia (28%), hepatitis
            (11%), sepsis (9%), meningitis (5%), miocarditis
            (4%), anèmia hemolitica (2%)

    Transmisió transfusional
        −   Assimptomàtica
M alaltia d e C hagas

Fase ind eterm inad a

    95% d els infectats passen a aquesta fase; 70%
    asim ptom àtics la resta d e la seva vid a

    Fase m és prevalent d e la m alaltia.
         −    Absència de símptomes, presència d’Ac anti-
              T.cruzi de dos serologies, proves cardíaques i
              digestives sense alteracions

    Im portància epid em iològica (d onacions, em barassad es...)

    Reactivaci ó en inm unod eprim its:
         −    Meningoencefalitis (79%), miocarditis aguda
              (25%)
         −    SIDA: chagoma cerebral
M alaltia d e C hagas


Fase crònica sim ptom àtica

    20-30% d els infectats.

    M ecanism e controvertit: d any d irecte d el paràsit acum ulat als
    teixits/resposta inflam atòria crònica



    N o es pot pred ir quins pacients evolucionaran a la fase
    sim ptom àtica

    Influencia d e d iferents factors



    Sim ptom es: card íacs, d igestius, neurològics
M alaltia d e C hagas




A) Afectaci ó card íaca

    20-30% d els infectats, m ajorm ent hom es d e 40-60 anys

    Risc elevat d e m ort sobtad a

    C ard iopatia fibrosant (posteroinferior i apical d e VE,
    sistem a d e cond ucci ó)

    M iocard iopatia d ilatad a; aneurism es apicals, fen òm ens
    trom boem b òlics.
M alaltia d e C hagas




B) Afectaci ó d igestiva

    Pred om ina a Brasil central

    8-1 0%

    Afectaci ó d 'esòfag (m és freq üent) i colon (> 80%
    sigm a/recte)

    Evoluci ó a m egaesòfag i m egacolon
M alaltia d e C hagas




C ) Afectaci ó neurològica

    < 5%

    N euritis
           −    Parestèsies i hipoestèsies a membres
           −    Abolició ROT
M alaltia d e C hagas




D IAGN Ò STIC
A) Fase agud a

    Visualitzaci ó d irecta d el paràsit a líquid s corporals (sang
    perifèrica, S: 80-90% )

    Post-transfusi ó: no es d etecta fins passats 4 m esos

    Via vertical: variable.

    Trasplantats

    Im m unod eprim its
M alaltia d e C hagas




B) Fase crònica

    Exam ens serològics (la parasitèm ia és fluctuant): d etecci ó
    Ac. T. cruzi és m olt antigènic

    T ècniques convencionals: EL ISA, IFI, H AI

    S > 95% ; E baixa (reaccions creuad es am b altres paràsits,
    Leishmania)

    O M S recom ana d ues proves serològiques d iferents positives
         ELISA: (+) si > 0,5
         IFI: (+) si > 1/40
M alaltia d e C hagas




Afectaci ó card íaca:

    Suggestiu d e card iopatia subjacent:
          −    Bradi/taquiaritmies: palpitacions, síncope,
               presíncope, lipotimia...
          −    IC: dispnea d’esforç, ortopnea, DPN, edemes
          −    Tromboembolisme: embòlies, AVC
          −    Alteracions microvasculars: dolor toràcic atípic

    A tot pacient se li ha d e fer EC G (les alteracions EC G
    preced eixen en anys l’aparici ó d e sím ptom es) i ecocard io basal
    (control progressi ó)
M alaltia d e C hagas




    Altercions EC G asociad es a C hagas
         −   BCRD (més freqüent) amb o sense hemibloqueig
             anterior de branca esquerra
         −   Bloqueig AV qualsevol grau
         −   Extrasístoles ventriculars
         −   TV (mortalitat del 100% als 8 anys)
         −   Bradicardia sinusal
         −   Altres (FA o flutter, QRS de baix voltatge, ones Q,
             elevació convexa de segment ST a precordials,
             BRE)
M alaltia d e C hagas





    EC G norm al en pacient asim ptom àtic:
         −     2-5% progressen a cardiopatia al any
         −     Supervivència als 7 anys del 100%
         −     Es recomana fer-ho anual

    Ecocard io
         −     Normal i asimptomàtics: repetir cada 5 anys (si no
               hi han simptomes)
         −     Alterat: repetir cada 1-3 anys

    Rx tòrax
M alaltia d e C hagas




Afectació digestiva

    Megaesòfag: 50% associats a cardiopatia chagàsica

    Megacolon: 70% associats a megaesòfag

    Cribatge:
        −   Esofagograma
        −   Enema opac
M alaltia d e C hagas




Per confirm ar el d iagn òstic s’ha d e d onar:



    Presència d ’anteced ents epid em iològics (possibilitat d e
    contacte am b T. Cruzi)

    C onfirm aci ó serològica o parasitològica d ’infecci ó

    N o cal aparici ó d e sim ptom es (la m ajoria assim ptom àtics,
    sim ptom es inespecífics)
M alaltia d e C hagas




TRAC TAM EN T

    Benznid azole (elecci ó); niturfim ox
         −   disponibles com a medicació extranjera
         −   redueix la durada i gravetat de la malatia aguda
         −   relació inversa al temps d’evolució
         −   A la fase crònica no existeix un tractament
             satisfactori
         −   Taxa de curació: >90% congènita
                           60-85% fase aguda
                           10-20% fase crònica
M alaltia d e C hagas



L ’ad m inistraci ó és en 2 o 3 d osis d urant 60 d ies d esprés d els àpats, am b un
    m àxim d e 300 m g/ ia.
                         d
D osificaci ó :
     < 1 5 anys i < 40 kg: benznid azole 7,5-1 0 m g/ d ia.
                                                     kg/
     > 40 kg i/ > 1 5 anys: benznid azole 5 m g/ d ia.
               o                                kg/
  En casos d e m eningoencefalitis s’aconsellen d osis d e 25 m g/ d ia.
                                                                  kg/
     En prem aturs o nounats am b com orbid itats com en çar am b 5 m g/ d ia.
                                                                        kg/
  Si als tres d ies d e tractam ent no presenta ni leucop ènia ni trom bop ènia, la d osi
   ha d ’augm entar a 1 0 m g/ d ia.
                                kg/
   En nounats a term e, d e pes ad equat i sense altres patologies, la d osi inicial pot
   ser d e 1 0 m g/ d ia.
                   kg/
M alaltia d e C hagas



C ontraind icacions:
   Em barassad es i m ares que alleten.
  Pacients am b insufici ència hep àtica o renal i m alaltia neurològica, d igestiva,
   cutània o hem atològica greu.
   Al·lèrgia als im id azoles.
Efectes ad versos:
   D igestius, cutanis o neurològics (20-40% d els pacients).
Els nens toleren el m ed icam ent m illor que els ad ults.
En cas d ’intolerància a la d osi d i ària d e fàrm ac es pot allargar el períod e
  d e tractam ent per tal d e red uir-ne la quantitat.
M alaltia d e C hagas





    Altres recom anacions:
        −   Reactivació en VIH:
               
                   Benznidazole 90-120 dies
        −   Profilaxis secundària en VIH amb CD4<200 μL
               
                   Benznidazole 5 mg/kg 3 vegades/setmana
M alaltia d e C hagas




AL TRES C O N SID ERAC IO N S:



    N o és possible la transm issi ó vectorial d irecta al nostre m ed i

    C ribatge d e d onants (Banc d e Sang i Teixits d e C atalunya)

    Transm isi ó vertical: Protocol d e cribatge en d ones
    em barassad es
M alaltia d e C hagas
M alaltia d e C hagas




PER AC ABAR:

    Tenir-la present d avant pacients d e zones end èm iques

    Asim ptom àtics: anteced ents, H ª clínica, consid erar
    serologia, EC G, estud i a m alalties tropicals...

    Em barassad es: ginecologia (protocol)

More Related Content

Similar to Sessió Malaltia Chagas

Curs its modul 16. tricomoniasi. malsina
Curs its modul 16. tricomoniasi. malsinaCurs its modul 16. tricomoniasi. malsina
Curs its modul 16. tricomoniasi. malsinaPere Fuste Brull
 
Grip A. Algunes claus per entendre el nou virus
Grip A. Algunes claus per entendre el nou virusGrip A. Algunes claus per entendre el nou virus
Grip A. Algunes claus per entendre el nou virussocialistes_ cat
 
Epidèmies i pandèmies
Epidèmies i pandèmies Epidèmies i pandèmies
Epidèmies i pandèmies NC95
 
Full terapèutic protocol acollida. Grup Infeccioses Bages-Berguedà
Full terapèutic protocol acollida. Grup Infeccioses Bages-BerguedàFull terapèutic protocol acollida. Grup Infeccioses Bages-Berguedà
Full terapèutic protocol acollida. Grup Infeccioses Bages-BerguedàSAP Bages-Berguedà
 
VACUNES
VACUNES VACUNES
VACUNES carmeac
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Pediatriadeponent
 
Tuberculosis. Informació bàsica
Tuberculosis. Informació bàsicaTuberculosis. Informació bàsica
Tuberculosis. Informació bàsicaLaura Clotet
 
VACUNES (2a part)
VACUNES (2a part)VACUNES (2a part)
VACUNES (2a part)carmeac
 
Curs its sarcoptes scabiei
Curs its sarcoptes scabieiCurs its sarcoptes scabiei
Curs its sarcoptes scabieiPere Fuste Brull
 
Grip A (H1N1)
Grip A (H1N1)Grip A (H1N1)
Grip A (H1N1)131992
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la poblaciójgutier4
 
Xerrada Grip Nova 2/12/09. Els Xiprers.
Xerrada Grip Nova 2/12/09. Els Xiprers.Xerrada Grip Nova 2/12/09. Els Xiprers.
Xerrada Grip Nova 2/12/09. Els Xiprers.dmiyar
 
Espondilodiscitis per ECN
Espondilodiscitis per ECNEspondilodiscitis per ECN
Espondilodiscitis per ECNAnna Pardo
 
Càncer de tiroïdes
Càncer de tiroïdesCàncer de tiroïdes
Càncer de tiroïdesjuls89
 

Similar to Sessió Malaltia Chagas (20)

Curs its modul 16. tricomoniasi. malsina
Curs its modul 16. tricomoniasi. malsinaCurs its modul 16. tricomoniasi. malsina
Curs its modul 16. tricomoniasi. malsina
 
Curs its tricomoniasi
Curs its tricomoniasiCurs its tricomoniasi
Curs its tricomoniasi
 
Lues curs ets
Lues curs etsLues curs ets
Lues curs ets
 
Lues curs ets
Lues curs etsLues curs ets
Lues curs ets
 
Grip A. Algunes claus per entendre el nou virus
Grip A. Algunes claus per entendre el nou virusGrip A. Algunes claus per entendre el nou virus
Grip A. Algunes claus per entendre el nou virus
 
Epidèmies i pandèmies
Epidèmies i pandèmies Epidèmies i pandèmies
Epidèmies i pandèmies
 
Full terapèutic protocol acollida. Grup Infeccioses Bages-Berguedà
Full terapèutic protocol acollida. Grup Infeccioses Bages-BerguedàFull terapèutic protocol acollida. Grup Infeccioses Bages-Berguedà
Full terapèutic protocol acollida. Grup Infeccioses Bages-Berguedà
 
VACUNES
VACUNES VACUNES
VACUNES
 
Presentacio clamid cat
Presentacio clamid  catPresentacio clamid  cat
Presentacio clamid cat
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
 
Tuberculosis. Informació bàsica
Tuberculosis. Informació bàsicaTuberculosis. Informació bàsica
Tuberculosis. Informació bàsica
 
Vph neos
Vph neosVph neos
Vph neos
 
VACUNES (2a part)
VACUNES (2a part)VACUNES (2a part)
VACUNES (2a part)
 
Curs its sarcoptes scabiei
Curs its sarcoptes scabieiCurs its sarcoptes scabiei
Curs its sarcoptes scabiei
 
Altres bacteris
Altres bacterisAltres bacteris
Altres bacteris
 
Grip A (H1N1)
Grip A (H1N1)Grip A (H1N1)
Grip A (H1N1)
 
3. estudi de la població
3. estudi de la població3. estudi de la població
3. estudi de la població
 
Xerrada Grip Nova 2/12/09. Els Xiprers.
Xerrada Grip Nova 2/12/09. Els Xiprers.Xerrada Grip Nova 2/12/09. Els Xiprers.
Xerrada Grip Nova 2/12/09. Els Xiprers.
 
Espondilodiscitis per ECN
Espondilodiscitis per ECNEspondilodiscitis per ECN
Espondilodiscitis per ECN
 
Càncer de tiroïdes
Càncer de tiroïdesCàncer de tiroïdes
Càncer de tiroïdes
 

More from Unitat Docent Medicina de Família i Comunitaria. Canet de Mar

More from Unitat Docent Medicina de Família i Comunitaria. Canet de Mar (20)

Sessio PSAP its Canet
Sessio PSAP its CanetSessio PSAP its Canet
Sessio PSAP its Canet
 
Odontologia
Odontologia Odontologia
Odontologia
 
No tot és alzheimer
No tot és alzheimerNo tot és alzheimer
No tot és alzheimer
 
Maneig de la Hepatitis C a antenció primaria
Maneig de la Hepatitis C a antenció primariaManeig de la Hepatitis C a antenció primaria
Maneig de la Hepatitis C a antenció primaria
 
CAS CLÍNIC TOS CRÒNICA
CAS CLÍNIC TOS CRÒNICACAS CLÍNIC TOS CRÒNICA
CAS CLÍNIC TOS CRÒNICA
 
ICTUS DEL TERRITORI POSTERIOR
ICTUS DEL TERRITORI POSTERIORICTUS DEL TERRITORI POSTERIOR
ICTUS DEL TERRITORI POSTERIOR
 
Abordatge de la Fibril·lació auricular
Abordatge de la Fibril·lació auricularAbordatge de la Fibril·lació auricular
Abordatge de la Fibril·lació auricular
 
Lesions i estats precancerosos de la mucosa oral
Lesions i estats precancerosos de la mucosa oral Lesions i estats precancerosos de la mucosa oral
Lesions i estats precancerosos de la mucosa oral
 
Picades animals marins
Picades animals marinsPicades animals marins
Picades animals marins
 
Neuralgia pudendo.pptx np$
Neuralgia pudendo.pptx np$Neuralgia pudendo.pptx np$
Neuralgia pudendo.pptx np$
 
Tractament Malaltia Renal Cròpnica
Tractament Malaltia Renal CròpnicaTractament Malaltia Renal Cròpnica
Tractament Malaltia Renal Cròpnica
 
Exploració genoll
Exploració genollExploració genoll
Exploració genoll
 
Terapia topica
Terapia topicaTerapia topica
Terapia topica
 
Incidents de seguretat
Incidents de seguretatIncidents de seguretat
Incidents de seguretat
 
Sessió primàries mts des 2015
Sessió primàries mts des 2015Sessió primàries mts des 2015
Sessió primàries mts des 2015
 
Oxigenoterapia domiciliaria
Oxigenoterapia domiciliariaOxigenoterapia domiciliaria
Oxigenoterapia domiciliaria
 
Presentaciómemoria psico 1 (1)
Presentaciómemoria psico 1 (1)Presentaciómemoria psico 1 (1)
Presentaciómemoria psico 1 (1)
 
Caso clínico
Caso clínicoCaso clínico
Caso clínico
 
Pp muletas
Pp muletasPp muletas
Pp muletas
 
Embenat compressiu de turmell
Embenat compressiu de turmellEmbenat compressiu de turmell
Embenat compressiu de turmell
 

Sessió Malaltia Chagas

  • 1. M AL AL TIES IM PO RTAD ES MA L A L TIA DE C HA GA S ABS C anet d e M ar, 21 / 1 2 03/
  • 2. M alaltia d e C hagas M alaltia d e C hagas M al d e C hagas-M azza Tripanosom iasi am ericana − D escrita por prim er cop al 1 909 per C arlos C hagas al Brasil − Id entifica al paràsit (Trypanosoma cruzi) i el seu cicle vital − Id entifica al vector: triatom ins (Triatomidae) − D escriu la sim ptom atologia − Salvad or M azza, d es d e l’Argentina, senyala la m alaltia com un problem a d e salut p ública
  • 3. M alaltia d e C hagas  1 00 m ilions d e persones en risc d ’infectar-se a la regi ó on és end èm ica  8 m ilions d ’infectats, principalm ent pobres  56.000 casos nous anuals  1 2.000 m orts anuals  Principal causa d e m iocard itis, am b pitjor pron òstic que altres m iocard iopaties; m ort card iovascular entre 30-50 anys.  N o existeix vacuna preventiva i en la m ajoria d els casos no hi ha possibilitat d e cura farm acològica
  • 4. M alaltia d e C hagas
  • 5. M alaltia d e C hagas  A Espanya m és d e 2 m ilions d e persones provenen d ’ àrees end èm iques (m és d e 300.000 a C atalunya) − 50.000-70.000 afectats; 1 1 .000 a C atalunya − 450 casos nous  M ajor incid ència a C atalunya, M ad rid , València, M úrcia i And alusia . (A l’àmbit de l’ABS de Canet: 3 casos identificats a l’e-CAP
  • 6. M alaltia d e C hagas Trypanosoma cruzi (família Trypanosomatidae, ordre Kinetoplastida, gènere Trypanosoma)  Protozou flagel·lat, agent etiològic de la malaltia de Chagas o tripanosomiasis americana  Es transmet (tripomastigote metacíclic) a les zones endèmiques a través de la femta d’insectes triatomins  Hoste definitiu: humà, vertebrats domèstics (gossos, gats) i silvestres (armadillos, zarigüeyas, rates, rat- penats...)
  • 7. M alaltia d e C hagas i Ciclo de T. cruzi
  • 8. M alaltia d e C hagas Vias d e transm isi ón: − Vectorial − Transfusions, trasplantaments (20%) − Vertical (1-10%) − Altres (rares): accident de laboratori, ingestió oral
  • 9. M alaltia d e C hagas Transm isi ó vectorial:  H emiptera reduviidae triatominae (triatom ins). Insectes hem atòfags en tots els seus estad is (ninfa, ad ult), tant m ascles com fam elles  C hinche, chincha, vinchuca, chup ón, pipo, chinche besucón, barbeiro, chiribico, chipo, benchuca, kissing bug... Rhodnius_prolixus Triatoma dimidiata Triatoma brasilensis Triatoma infestans Panstrongylus megistus
  • 10. M alaltia d e C hagas Àrees endèmiques: zones rurals de Amèrica Llatina continental, lligat a condicions de pobresa (tipus de vivenda, manca de recursos...)  Iniciatives de control vectorial (fumigacions...): INCOSUR (1991); IPA (1997); IPCA (1997); AMCHA (2004)  Uruguai, Xile i Brasil declarats lliures de transmissió els anys 1997, 1998 i 2006 respectivament.  Des d’inicis del s XXI la migració fa que passi de ser rural a ser urbana i transmissible per altres vies − Actualment, la via congènita va adquirint cada cop més importància
  • 11. M alaltia d e C hagas À rees no end èm iques: em igraci ó (EEU U , C anad à, Europa)  Augm ent d el nom bre d e casos d ’infecci ó crònica  Es perpetua per vies d e transm issi ó d iferents a la vectorial  Im plicacions d e Salut Pública: possibilitat d e transm issi ó per via sangu ínia i trasplantam ents d ’ òrgans − (RD 1088/2005; Plan Nacional de Sangre de Cordón)
  • 12. M alaltia d e C hagas S’ estim a que els propers 1 0-1 5 anys pod en aparèixer:  6000-30.000 casos d e m iocard iopatia chagàsica  24.000 d ones en ed at fèrtil infectad es  1 .750 nounats infectats U n estud i fet a Barcelona sobre d ones llatinoam ericanes en ed at fèrtil observa: − seroprevalença 3,4% − Taxa de transmissió vertical 7,3%  D epartam ent d e Salut (201 0): Protocol d e cribatge en d ones em barassad es susceptibles d e patir la m alaltia
  • 13. M alaltia d e C hagas C L IN IC A TRES FASES: − Fase aguda − Fase indeterminada − Fase a simptomàtica
  • 14. M alaltia d e C hagas C L IN IC A Fase agud a (4-8 setm anes)  Transm issi ó vectorial: Chagoma − A qualsevol edat: la majoria en menors de 12 anys, sobre tot entre 1-5 anys d’edat − Apareix entre 5-14 dies tras la infecció (parasitèmia circulant detectable a sang perifèrica) − Asimptomàtica en 90% − < 5%: chagoma; signe de Romaña. Signe de Romaña
  • 15. M alaltia d e C hagas − Disseminació (invasió ganglis limfàtics, melsa, cor, tub digestiu, cervell): a les 3-4 setmanes:febre, malestar, linfadenopaties,hepatoesplenomegàlia, anèmia... − Miocarditis, meningoencefalitis. Mortalitat 2-7%, nens, sobre tot lactants i menors de 2 anys.  Transmisió congènita − Assimptomàtica 65% − Resta: hepatoesplenomegàlia (28%), hepatitis (11%), sepsis (9%), meningitis (5%), miocarditis (4%), anèmia hemolitica (2%)  Transmisió transfusional − Assimptomàtica
  • 16. M alaltia d e C hagas Fase ind eterm inad a  95% d els infectats passen a aquesta fase; 70% asim ptom àtics la resta d e la seva vid a  Fase m és prevalent d e la m alaltia. − Absència de símptomes, presència d’Ac anti- T.cruzi de dos serologies, proves cardíaques i digestives sense alteracions  Im portància epid em iològica (d onacions, em barassad es...)  Reactivaci ó en inm unod eprim its: − Meningoencefalitis (79%), miocarditis aguda (25%) − SIDA: chagoma cerebral
  • 17. M alaltia d e C hagas Fase crònica sim ptom àtica  20-30% d els infectats.  M ecanism e controvertit: d any d irecte d el paràsit acum ulat als teixits/resposta inflam atòria crònica  N o es pot pred ir quins pacients evolucionaran a la fase sim ptom àtica  Influencia d e d iferents factors  Sim ptom es: card íacs, d igestius, neurològics
  • 18. M alaltia d e C hagas A) Afectaci ó card íaca  20-30% d els infectats, m ajorm ent hom es d e 40-60 anys  Risc elevat d e m ort sobtad a  C ard iopatia fibrosant (posteroinferior i apical d e VE, sistem a d e cond ucci ó)  M iocard iopatia d ilatad a; aneurism es apicals, fen òm ens trom boem b òlics.
  • 19. M alaltia d e C hagas B) Afectaci ó d igestiva  Pred om ina a Brasil central  8-1 0%  Afectaci ó d 'esòfag (m és freq üent) i colon (> 80% sigm a/recte)  Evoluci ó a m egaesòfag i m egacolon
  • 20. M alaltia d e C hagas C ) Afectaci ó neurològica  < 5%  N euritis − Parestèsies i hipoestèsies a membres − Abolició ROT
  • 21. M alaltia d e C hagas D IAGN Ò STIC A) Fase agud a  Visualitzaci ó d irecta d el paràsit a líquid s corporals (sang perifèrica, S: 80-90% )  Post-transfusi ó: no es d etecta fins passats 4 m esos  Via vertical: variable.  Trasplantats  Im m unod eprim its
  • 22. M alaltia d e C hagas B) Fase crònica  Exam ens serològics (la parasitèm ia és fluctuant): d etecci ó Ac. T. cruzi és m olt antigènic  T ècniques convencionals: EL ISA, IFI, H AI  S > 95% ; E baixa (reaccions creuad es am b altres paràsits, Leishmania)  O M S recom ana d ues proves serològiques d iferents positives ELISA: (+) si > 0,5 IFI: (+) si > 1/40
  • 23. M alaltia d e C hagas Afectaci ó card íaca:  Suggestiu d e card iopatia subjacent: − Bradi/taquiaritmies: palpitacions, síncope, presíncope, lipotimia... − IC: dispnea d’esforç, ortopnea, DPN, edemes − Tromboembolisme: embòlies, AVC − Alteracions microvasculars: dolor toràcic atípic  A tot pacient se li ha d e fer EC G (les alteracions EC G preced eixen en anys l’aparici ó d e sím ptom es) i ecocard io basal (control progressi ó)
  • 24. M alaltia d e C hagas  Altercions EC G asociad es a C hagas − BCRD (més freqüent) amb o sense hemibloqueig anterior de branca esquerra − Bloqueig AV qualsevol grau − Extrasístoles ventriculars − TV (mortalitat del 100% als 8 anys) − Bradicardia sinusal − Altres (FA o flutter, QRS de baix voltatge, ones Q, elevació convexa de segment ST a precordials, BRE)
  • 25. M alaltia d e C hagas  EC G norm al en pacient asim ptom àtic: − 2-5% progressen a cardiopatia al any − Supervivència als 7 anys del 100% − Es recomana fer-ho anual  Ecocard io − Normal i asimptomàtics: repetir cada 5 anys (si no hi han simptomes) − Alterat: repetir cada 1-3 anys  Rx tòrax
  • 26. M alaltia d e C hagas Afectació digestiva  Megaesòfag: 50% associats a cardiopatia chagàsica  Megacolon: 70% associats a megaesòfag  Cribatge: − Esofagograma − Enema opac
  • 27. M alaltia d e C hagas Per confirm ar el d iagn òstic s’ha d e d onar:  Presència d ’anteced ents epid em iològics (possibilitat d e contacte am b T. Cruzi)  C onfirm aci ó serològica o parasitològica d ’infecci ó  N o cal aparici ó d e sim ptom es (la m ajoria assim ptom àtics, sim ptom es inespecífics)
  • 28. M alaltia d e C hagas TRAC TAM EN T  Benznid azole (elecci ó); niturfim ox − disponibles com a medicació extranjera − redueix la durada i gravetat de la malatia aguda − relació inversa al temps d’evolució − A la fase crònica no existeix un tractament satisfactori − Taxa de curació: >90% congènita 60-85% fase aguda 10-20% fase crònica
  • 29. M alaltia d e C hagas L ’ad m inistraci ó és en 2 o 3 d osis d urant 60 d ies d esprés d els àpats, am b un m àxim d e 300 m g/ ia. d D osificaci ó : < 1 5 anys i < 40 kg: benznid azole 7,5-1 0 m g/ d ia. kg/ > 40 kg i/ > 1 5 anys: benznid azole 5 m g/ d ia. o kg/ En casos d e m eningoencefalitis s’aconsellen d osis d e 25 m g/ d ia. kg/ En prem aturs o nounats am b com orbid itats com en çar am b 5 m g/ d ia. kg/ Si als tres d ies d e tractam ent no presenta ni leucop ènia ni trom bop ènia, la d osi ha d ’augm entar a 1 0 m g/ d ia. kg/ En nounats a term e, d e pes ad equat i sense altres patologies, la d osi inicial pot ser d e 1 0 m g/ d ia. kg/
  • 30. M alaltia d e C hagas C ontraind icacions: Em barassad es i m ares que alleten. Pacients am b insufici ència hep àtica o renal i m alaltia neurològica, d igestiva, cutània o hem atològica greu. Al·lèrgia als im id azoles. Efectes ad versos: D igestius, cutanis o neurològics (20-40% d els pacients). Els nens toleren el m ed icam ent m illor que els ad ults. En cas d ’intolerància a la d osi d i ària d e fàrm ac es pot allargar el períod e d e tractam ent per tal d e red uir-ne la quantitat.
  • 31. M alaltia d e C hagas  Altres recom anacions: − Reactivació en VIH:  Benznidazole 90-120 dies − Profilaxis secundària en VIH amb CD4<200 μL  Benznidazole 5 mg/kg 3 vegades/setmana
  • 32. M alaltia d e C hagas AL TRES C O N SID ERAC IO N S:  N o és possible la transm issi ó vectorial d irecta al nostre m ed i  C ribatge d e d onants (Banc d e Sang i Teixits d e C atalunya)  Transm isi ó vertical: Protocol d e cribatge en d ones em barassad es
  • 33. M alaltia d e C hagas
  • 34. M alaltia d e C hagas PER AC ABAR:  Tenir-la present d avant pacients d e zones end èm iques  Asim ptom àtics: anteced ents, H ª clínica, consid erar serologia, EC G, estud i a m alalties tropicals...  Em barassad es: ginecologia (protocol)

Editor's Notes

  1. Dones; de 33,40 i 52 anys; originàries de Guatemala, Bolívia i Paraguai; residents a Canet; diagnosticades prèviament.
  2. Grup Stercoraria : completa el desenvolupament a l’intestí posterior del vector que transmet la malaltia per la femta Dos tipus I i II, caractersitiques epidemiologiques diferents (I a nord de l’amazonia i II al sud) ( T. brucei , responsable de la tripanosomiasis africana o malaltia de la son) Grup Salivaria : completa el desenvolupament a les glàndules salivals
  3. 8-9 vegades el seu pes
  4. Més prevalença a Bolivia, NW Argentina, S de Perú, W Paraguai, Equador, Nicaragua, el Salvador i S de Mèxic La via congènita (Argentina) es 10 v més freqüent que la vectorial
  5. REAL DECRETO 1088/2005, de 16 de septiembre, por el que se establecen los requisitos técnicos y condiciones mínimas de la hemodonación y de los centros y servicios de transfusión.
  6. (nivell de parasitèmia, factors geografics, inmunitat, estat nutricional, edat, severitat de la primoinfecció, reinfeccions...) (megacolon, megaesòfag),
  7. En Latinoamèrica, de les pp causes d’aritmies, IC i mort sobtada
  8. Si no se visualitza: microhematòcrit, mètode de Strout La S disminueix entre el 30-60 dies Si la parasitèmia és negativa, Ac passats els 9 mesos de vida : estudi parasitologic setmanal 3 primers mesos, mensualment 1 any i bianualment
  9. ELISA: enzimoinmunoensayo IFI: inmunofluorescencia indirecta HAI: hemoaglutinacion indirecta
  10. DPN: dispnea paroxística nocturna