SlideShare a Scribd company logo
1 of 19
Download to read offline
Teatre d’Epidaure
FITXA TÈCNICA

•   Edifici: Teatre d’Epidaure
•   Autor: Policlet el jove (Argos s.V-IV a.C.)
•   Cronologia: 350 a.C.
•   Tipologia: Teatre
•   Material: pedra
•   Estil: grec clàssic
•   Localització: Epidaure, al Peloponès (Grècia)
• Dimensions: 120 m (diàmetre)
• Capacitat: 14.000 persones
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
• Segons Pausànias, era
  nét de l’escultor del
  mateix nom.
• Tenim poca informació,
  possiblement nat a
  Argos. També seria
  l’autor del tholos
  d’Epidaure.
• També fou escultor.
Tholos d’Epidaure
DESCRIPCIÓ FORMAL
• Aixecat sobre un turó; es divideix en tres parts:
• L’orquestra de forma circular era el centre del teatre i
    l’espai destinat a l’altar (deu Dionís) i on el cor cantava i
    ballava.
•   La càvea (graderies) envoltava les dues terceres parts
    de l’orquestra i podia acollir 15.000 espectadors. El
    semicercle que formava era dividit radialment per tretze
    escales que anaven a parar a l’orquestra.
•   Les construccions escèniques:
     L’escena tancava la part restant de l’edifici i s’ha anat
    renovant. No es conserva.
    El prosceni (espai elevat on actuaven els actors) posseïa
    un teló rudimentari que a més de baixar, pujava.
B

E

    A
        D
    C
• Les graderies tenien 30 files dividides
  en 13 escales, però posteriorment s’hi
  van afegir 20 files més, que el contrari
  de les seves predecessores estaven
  dividides en 23 escales. Les dues parts
  estaven dividides per un ampli
  corredor, amomenat diazoma. Dos
  tipus de seients.
• Les construccions escèniques eren de
  planta rectangular.
• L’escena, un edifici de dos pisos. Hi
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

• Aprofita el pendent de la muntanya.

• Magnífica relació entre art i natura.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ

• Al principi els teatres tenien una finalitat
  religiosa. En aquest cas les obres que es
  representaven formaven part de les festes
  en honor del déu Dionís (deu del vi i de la
  gresca) que es celebraven a la primavera i
  l’hivern.
• El paper dels actors anirà canviant. Primer eren poc
  importants i ho era més la del cor.
• Es considerat un dels millors teatres que es
  van construir (acústica i vistes
  magnífiques).
• Un del més famosos de l’època, s’hi
    representaren les tragèdies de Sòfocles,
    Eurípides, Èsquil i comèdies d’Aristòfanes.
•   La ciutat d’Epidaure es va fer famosa perquè hi
    havia el santuari d’Asclepi (déu que guaria els
    malalts).
•   Aquest santuari era molt visitat per malalts de
    Hèl—lade.
•   Per això si va construir el teatre més gran de
    Grècia.
MODELS I INFLUÈNCIES

• Gràcies al bon estat de conservació s’hi pot
  veure l’evolució de les formes clàssiques cap
  a les hel—lenístiques: càvea més àmplia i
  prosceni més elevat.
• Servirà de model per altres teatres tant grecs
  com romans.
Teatre de Segesta (Sicília)

More Related Content

What's hot (20)

Fitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaFitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripa
 
15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ
 
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Kouros I Kore
Kouros I KoreKouros I Kore
Kouros I Kore
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
2. Art Grec Classic Partenó
2. Art Grec Classic Partenó2. Art Grec Classic Partenó
2. Art Grec Classic Partenó
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
August De Prima Porta
August De Prima PortaAugust De Prima Porta
August De Prima Porta
 
TEMPLE D'ATENEA NIKÉ
TEMPLE D'ATENEA NIKÉTEMPLE D'ATENEA NIKÉ
TEMPLE D'ATENEA NIKÉ
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamFitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
 
Laocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fillsLaocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fills
 
Fitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: ChartresFitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: Chartres
 
Fitxa 5 atena àptera o atenea niké
Fitxa 5 atena àptera o atenea nikéFitxa 5 atena àptera o atenea niké
Fitxa 5 atena àptera o atenea niké
 
Panteó D’Agripa
Panteó D’AgripaPanteó D’Agripa
Panteó D’Agripa
 
Ara pacis Augustae
Ara pacis AugustaeAra pacis Augustae
Ara pacis Augustae
 
Retrat equestre de marc aureli
Retrat equestre de marc aureliRetrat equestre de marc aureli
Retrat equestre de marc aureli
 
7. ERECTÈON
7. ERECTÈON7. ERECTÈON
7. ERECTÈON
 
Art Grec (Batxillerat)
Art Grec (Batxillerat)Art Grec (Batxillerat)
Art Grec (Batxillerat)
 

Viewers also liked (6)

Teatre d' epidaure
Teatre d' epidaureTeatre d' epidaure
Teatre d' epidaure
 
Anàlisi arquitectura
Anàlisi    arquitecturaAnàlisi    arquitectura
Anàlisi arquitectura
 
Analisis de una obra arquitectonica
Analisis de una obra arquitectonicaAnalisis de una obra arquitectonica
Analisis de una obra arquitectonica
 
Art+clàssic grècia
Art+clàssic grèciaArt+clàssic grècia
Art+clàssic grècia
 
El Partenó d’Atenes
El Partenó d’AtenesEl Partenó d’Atenes
El Partenó d’Atenes
 
Guión para el análisis de una obra de Arquitectura
Guión para el análisis de una obra de ArquitecturaGuión para el análisis de una obra de Arquitectura
Guión para el análisis de una obra de Arquitectura
 

Similar to Art2 teatre d'epidaure

Similar to Art2 teatre d'epidaure (20)

Teatre d'epidaure
Teatre d'epidaureTeatre d'epidaure
Teatre d'epidaure
 
Teatreepidaure 140922140843-phpapp01
Teatreepidaure 140922140843-phpapp01Teatreepidaure 140922140843-phpapp01
Teatreepidaure 140922140843-phpapp01
 
Teatre d'Epidaure
Teatre d'EpidaureTeatre d'Epidaure
Teatre d'Epidaure
 
Teatre Depidaure
Teatre DepidaureTeatre Depidaure
Teatre Depidaure
 
Teatre d' ’Epidaure
Teatre d' ’EpidaureTeatre d' ’Epidaure
Teatre d' ’Epidaure
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
Arts escèniques mx
Arts escèniques mxArts escèniques mx
Arts escèniques mx
 
F.4. teatre d’epidaudre
F.4. teatre d’epidaudreF.4. teatre d’epidaudre
F.4. teatre d’epidaudre
 
Teatres
TeatresTeatres
Teatres
 
Teatre d'epidaure (fitxa)
Teatre d'epidaure (fitxa)Teatre d'epidaure (fitxa)
Teatre d'epidaure (fitxa)
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,Teatro griego, tragedia, comedia,
Teatro griego, tragedia, comedia,
 
Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitatSagunt 2010 part I:  el teatre en l'antiguitat
Sagunt 2010 part I: el teatre en l'antiguitat
 
Teatre d'Epidaure
Teatre d'EpidaureTeatre d'Epidaure
Teatre d'Epidaure
 
Teatre: tragedia i comèdia grega
Teatre: tragedia i comèdia gregaTeatre: tragedia i comèdia grega
Teatre: tragedia i comèdia grega
 
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIESTEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
 
04 Epidaure
04 Epidaure04 Epidaure
04 Epidaure
 
El teatre grec
El teatre grecEl teatre grec
El teatre grec
 
El teatre romà
El teatre romàEl teatre romà
El teatre romà
 
Art grec eso
Art grec esoArt grec eso
Art grec eso
 

More from ramonbo

Art2 f 62_ las meninas
Art2 f 62_ las meninasArt2 f 62_ las meninas
Art2 f 62_ las meninasramonbo
 
Art2 f 57-oració a l'hort de getsemaní
Art2 f 57-oració a l'hort de getsemaníArt2 f 57-oració a l'hort de getsemaní
Art2 f 57-oració a l'hort de getsemaníramonbo
 
Art2 f 54- san carlo alle quattro fontane-textos de visualart
Art2 f 54- san carlo alle quattro fontane-textos de visualartArt2 f 54- san carlo alle quattro fontane-textos de visualart
Art2 f 54- san carlo alle quattro fontane-textos de visualartramonbo
 
Art2 f 56 -aplo.lo i dafne
Art2 f 56 -aplo.lo i dafneArt2 f 56 -aplo.lo i dafne
Art2 f 56 -aplo.lo i dafneramonbo
 
Art2 12 5 el moviment un nou concepte escultoric_escultura barroca
Art2 12 5 el moviment un nou concepte escultoric_escultura barrocaArt2 12 5 el moviment un nou concepte escultoric_escultura barroca
Art2 12 5 el moviment un nou concepte escultoric_escultura barrocaramonbo
 
Art2 12.4 barroc-urbanisme i arquitectura
Art2 12.4 barroc-urbanisme i arquitecturaArt2 12.4 barroc-urbanisme i arquitectura
Art2 12.4 barroc-urbanisme i arquitecturaramonbo
 
Art2 12 3 el barroc.característiques generals
Art2 12 3 el barroc.característiques generalsArt2 12 3 el barroc.característiques generals
Art2 12 3 el barroc.característiques generalsramonbo
 
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històrics
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històricsArt2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històrics
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històricsramonbo
 
Art2 f 49 l’escola d’atenes, rafael
Art2 f 49  l’escola d’atenes, rafaelArt2 f 49  l’escola d’atenes, rafael
Art2 f 49 l’escola d’atenes, rafaelramonbo
 
Art2 f 48 naixement de venus-botticelli
Art2 f 48 naixement de venus-botticelliArt2 f 48 naixement de venus-botticelli
Art2 f 48 naixement de venus-botticelliramonbo
 
Art2 f 47-pietat de miquel àngel
Art2 f 47-pietat de miquel àngelArt2 f 47-pietat de miquel àngel
Art2 f 47-pietat de miquel àngelramonbo
 
Art2 11- 7 renaixement - pintura
Art2 11- 7 renaixement - pinturaArt2 11- 7 renaixement - pintura
Art2 11- 7 renaixement - pinturaramonbo
 
Art2 f 46 david-donatello
Art2 f 46 david-donatelloArt2 f 46 david-donatello
Art2 f 46 david-donatelloramonbo
 
Art2 f 45 -villa capra
Art2 f 45 -villa capraArt2 f 45 -villa capra
Art2 f 45 -villa capraramonbo
 
Art2 f 44-san pietro in montorio
Art2 f 44-san pietro in montorio Art2 f 44-san pietro in montorio
Art2 f 44-san pietro in montorio ramonbo
 
Art2 f 47-pietat de miquel àngel
Art2 f 47-pietat de miquel  àngelArt2 f 47-pietat de miquel  àngel
Art2 f 47-pietat de miquel àngelramonbo
 
Art2-Renaixement. Urbanisme arquitectura
Art2-Renaixement. Urbanisme arquitecturaArt2-Renaixement. Urbanisme arquitectura
Art2-Renaixement. Urbanisme arquitecturaramonbo
 
Art2-rt renaixentista. Trets generals
Art2-rt renaixentista. Trets generalsArt2-rt renaixentista. Trets generals
Art2-rt renaixentista. Trets generalsramonbo
 
Art2-Església de sant Llorenç-Brunelleschi
Art2-Església de sant Llorenç-BrunelleschiArt2-Església de sant Llorenç-Brunelleschi
Art2-Església de sant Llorenç-Brunelleschiramonbo
 
Art2 guerres mèdiques-presentació
Art2 guerres mèdiques-presentacióArt2 guerres mèdiques-presentació
Art2 guerres mèdiques-presentacióramonbo
 

More from ramonbo (20)

Art2 f 62_ las meninas
Art2 f 62_ las meninasArt2 f 62_ las meninas
Art2 f 62_ las meninas
 
Art2 f 57-oració a l'hort de getsemaní
Art2 f 57-oració a l'hort de getsemaníArt2 f 57-oració a l'hort de getsemaní
Art2 f 57-oració a l'hort de getsemaní
 
Art2 f 54- san carlo alle quattro fontane-textos de visualart
Art2 f 54- san carlo alle quattro fontane-textos de visualartArt2 f 54- san carlo alle quattro fontane-textos de visualart
Art2 f 54- san carlo alle quattro fontane-textos de visualart
 
Art2 f 56 -aplo.lo i dafne
Art2 f 56 -aplo.lo i dafneArt2 f 56 -aplo.lo i dafne
Art2 f 56 -aplo.lo i dafne
 
Art2 12 5 el moviment un nou concepte escultoric_escultura barroca
Art2 12 5 el moviment un nou concepte escultoric_escultura barrocaArt2 12 5 el moviment un nou concepte escultoric_escultura barroca
Art2 12 5 el moviment un nou concepte escultoric_escultura barroca
 
Art2 12.4 barroc-urbanisme i arquitectura
Art2 12.4 barroc-urbanisme i arquitecturaArt2 12.4 barroc-urbanisme i arquitectura
Art2 12.4 barroc-urbanisme i arquitectura
 
Art2 12 3 el barroc.característiques generals
Art2 12 3 el barroc.característiques generalsArt2 12 3 el barroc.característiques generals
Art2 12 3 el barroc.característiques generals
 
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històrics
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històricsArt2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històrics
Art2 12 1-12-2-art barroc i rococó. referents històrics
 
Art2 f 49 l’escola d’atenes, rafael
Art2 f 49  l’escola d’atenes, rafaelArt2 f 49  l’escola d’atenes, rafael
Art2 f 49 l’escola d’atenes, rafael
 
Art2 f 48 naixement de venus-botticelli
Art2 f 48 naixement de venus-botticelliArt2 f 48 naixement de venus-botticelli
Art2 f 48 naixement de venus-botticelli
 
Art2 f 47-pietat de miquel àngel
Art2 f 47-pietat de miquel àngelArt2 f 47-pietat de miquel àngel
Art2 f 47-pietat de miquel àngel
 
Art2 11- 7 renaixement - pintura
Art2 11- 7 renaixement - pinturaArt2 11- 7 renaixement - pintura
Art2 11- 7 renaixement - pintura
 
Art2 f 46 david-donatello
Art2 f 46 david-donatelloArt2 f 46 david-donatello
Art2 f 46 david-donatello
 
Art2 f 45 -villa capra
Art2 f 45 -villa capraArt2 f 45 -villa capra
Art2 f 45 -villa capra
 
Art2 f 44-san pietro in montorio
Art2 f 44-san pietro in montorio Art2 f 44-san pietro in montorio
Art2 f 44-san pietro in montorio
 
Art2 f 47-pietat de miquel àngel
Art2 f 47-pietat de miquel  àngelArt2 f 47-pietat de miquel  àngel
Art2 f 47-pietat de miquel àngel
 
Art2-Renaixement. Urbanisme arquitectura
Art2-Renaixement. Urbanisme arquitecturaArt2-Renaixement. Urbanisme arquitectura
Art2-Renaixement. Urbanisme arquitectura
 
Art2-rt renaixentista. Trets generals
Art2-rt renaixentista. Trets generalsArt2-rt renaixentista. Trets generals
Art2-rt renaixentista. Trets generals
 
Art2-Església de sant Llorenç-Brunelleschi
Art2-Església de sant Llorenç-BrunelleschiArt2-Església de sant Llorenç-Brunelleschi
Art2-Església de sant Llorenç-Brunelleschi
 
Art2 guerres mèdiques-presentació
Art2 guerres mèdiques-presentacióArt2 guerres mèdiques-presentació
Art2 guerres mèdiques-presentació
 

Recently uploaded

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfMarinaRiera1
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (11)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

Art2 teatre d'epidaure

  • 2.
  • 3. FITXA TÈCNICA • Edifici: Teatre d’Epidaure • Autor: Policlet el jove (Argos s.V-IV a.C.) • Cronologia: 350 a.C. • Tipologia: Teatre • Material: pedra • Estil: grec clàssic • Localització: Epidaure, al Peloponès (Grècia) • Dimensions: 120 m (diàmetre) • Capacitat: 14.000 persones
  • 4. BIOGRAFIA DE L’AUTOR • Segons Pausànias, era nét de l’escultor del mateix nom. • Tenim poca informació, possiblement nat a Argos. També seria l’autor del tholos d’Epidaure. • També fou escultor.
  • 6.
  • 7.
  • 8. DESCRIPCIÓ FORMAL • Aixecat sobre un turó; es divideix en tres parts: • L’orquestra de forma circular era el centre del teatre i l’espai destinat a l’altar (deu Dionís) i on el cor cantava i ballava. • La càvea (graderies) envoltava les dues terceres parts de l’orquestra i podia acollir 15.000 espectadors. El semicercle que formava era dividit radialment per tretze escales que anaven a parar a l’orquestra. • Les construccions escèniques: L’escena tancava la part restant de l’edifici i s’ha anat renovant. No es conserva. El prosceni (espai elevat on actuaven els actors) posseïa un teló rudimentari que a més de baixar, pujava.
  • 9. B E A D C
  • 10. • Les graderies tenien 30 files dividides en 13 escales, però posteriorment s’hi van afegir 20 files més, que el contrari de les seves predecessores estaven dividides en 23 escales. Les dues parts estaven dividides per un ampli corredor, amomenat diazoma. Dos tipus de seients. • Les construccions escèniques eren de planta rectangular. • L’escena, un edifici de dos pisos. Hi
  • 11.
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA • Aprofita el pendent de la muntanya. • Magnífica relació entre art i natura.
  • 16. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ • Al principi els teatres tenien una finalitat religiosa. En aquest cas les obres que es representaven formaven part de les festes en honor del déu Dionís (deu del vi i de la gresca) que es celebraven a la primavera i l’hivern. • El paper dels actors anirà canviant. Primer eren poc importants i ho era més la del cor. • Es considerat un dels millors teatres que es van construir (acústica i vistes magnífiques).
  • 17. • Un del més famosos de l’època, s’hi representaren les tragèdies de Sòfocles, Eurípides, Èsquil i comèdies d’Aristòfanes. • La ciutat d’Epidaure es va fer famosa perquè hi havia el santuari d’Asclepi (déu que guaria els malalts). • Aquest santuari era molt visitat per malalts de Hèl—lade. • Per això si va construir el teatre més gran de Grècia.
  • 18. MODELS I INFLUÈNCIES • Gràcies al bon estat de conservació s’hi pot veure l’evolució de les formes clàssiques cap a les hel—lenístiques: càvea més àmplia i prosceni més elevat. • Servirà de model per altres teatres tant grecs com romans.
  • 19. Teatre de Segesta (Sicília)