renaixença. jocs florals. los dos estrems adaptat

1. LOS DOS ESTREMS
POEMA DRAMÀTICH PER L’ESTIL DELS DEL POETA RUS ALEXANDRE POUCHINE
La Xanfaina. Calendari de 1868. Barcelona, Llibreteria Eudald Puig, 1867
I
(La senyora Maria y sa filla Clemencia en
una sala de casa sèva; mobles ni richs ni
pobres).
MARIA. Mira noya, que ja tinch la mosca al
nas!
CLEMENCIA. Donchs no m’agrada en Badó!
Ay, ay!
MARIA. Ja me agrada á n’á mi, ho sens? Y
cuidado que ja saps que jo sóc capás de
pintarte’ls cinch dits á la cara; ay jo’t toch de
mossa!
CLEMENCIA.¡Mossa! (Escarnint). Diguim
nina ó donzella...
MARIA. Sí; per aixó t’agrada en Cárles
perque’t diu aymia, nina, y... que se jo!...
CLEMENCIA. Donceyla, pueyla, ponceyla, tot
aixó’m diu, que’s molt mes bonich que no dir
noya!
MARIA. Sí, es molt bonich! Parlar d’un modo
que ningú l’enten, dir paraulas que may han
sigut catalanas: per aixó t’agrada aquesta
rata d’escriptori, que no’s més qu’un mort de
fam.
CLEMENCIA. Y en Badó qu’es?
MARIA. Es...? que guanya molts calès ab las
sevas comedias y...
CLEMENCIA. Digui gatadas y no comedias.
MARIA. Siguin gatadas ó no, ‘t casarás ab ell
y prou!
(La senyora Maria s’en va y queda
Clemencia plorant).
II
Oh! Carles de mon cor, ans que casarme ab
en Badó morir! Si no voléu que lliguém
nostres cors ab una cinta de amors, irè á
passar los jorns que de vida’m quedan en un
gótich monestir!
III
(Una taverna en un carrer de la Barceloneta,
tres ó quatre carreters á n’al portal ab lo
purró y un bunyol).
CARRETER 1 Doncas noy ’ns vam diverti!
Macatxu! Si haguessis vingut! Quina
comedia!
CARR. 2 Hagueras vist un veterano de
l’Espartero mes tibat que un rave...
CARR. 1 Y aquell andalús? Y el mossu?...
CARR. 2 Però cap com la Senyora
castellufa...
CARR. 3 Doncas me sap grèu no haver
vingut.
CARR. 1 Si arribas á venir, et rebentavas!
Veurer com el mossu demana llet pels qui hi
ha la taula, y diu: llet per aqueixa Senyora!
TOTS. Ja! Ja! Ja!
CARR. 1 Ja’t dich que’l que fa la comedia te
de tenir un cap! Eh!
CARR. 2 Ah! No, si, no si no...
CARR. 1 Bravu! Homa ja sabs fe la comedia!
Xin, xi n, xin, viva la gresca!
(s’en van pel carrer cantant; en Badó, que
està en un racó de la taverna, menjant un
tros de bacallá, diu:)
IV
Be! Bravu! Vaig cobrant nom y calés! Que’m
digan brut ó indecent, la questió son cuartos!
Gatadas y res mes, aixis se il·lustra’l poble!
V
(Interior d’un cafè: dos ó tres musquits
assentats en una taula llegint un llibre.)
1 Com mes va menos ho entench; vés tu
què voldir aixo:
Non remembrias lo teu payre
Que damnatge no’t faray.
Jo seray lo teu salvayre
Ans que laixarte morray!
2 Homa, aixó es provençal, y no catalá.
3 No senyor, qu’es italiá!
4 Francés o rus te de ser ó be alemany.
1 Siga‘l que siga; no sé perque’ls Jochs
Florals premian aixó que ningú ho enten;
que’n tréu ningú de llegir aixó que no es mes
que:
Lassa! Paure en voy! Pregona
Sanglotas, d’huys moys...
Ba! ba! Ves perque no’s tè d’escriure com
Dèu mana, aixis com ho fa aquet que diu:
Y’l vèll lo front alsantne
Ne conta ab véu qu’el tremolor l’hi manca.
Com l’arma al coll portantne
Corregué al Somaten per l’aspre timba!
Aixó á lo menos s’enten!
2 Está clar; lo que’s jo no premiaria alló
altre, perque alló es tan catalá, com el Tio
Varillas que crech qu’es de la tierra de maria
Zantízima!
(Los musquits s’en van. En Carles, que’ls
escoltaba en una taula del costat, diu:
VI
Oh! Testes sens sciencia, é pauchs
coneixedors de la llengua llemosina; perque
no n’entenetz mes glosses dietz que russes
son! Llegitz les chroniques antigues, miratz
en Montaner é Desclot, lo rey en Jacme, en
Tomich, D. Pere IV e en Carboneyl; estudiatz
les glosses d’En Moncada, d’Ausias March,
de los maylorquins Olesa é Ramon Llull,
llegitz lo Tirant lo Blanch, é aprés ja’m diretz,
jovent ple de foylia, si mes glosses son
russes, ó semblants é paregudes á les de los
trobayres antichs de nostra terra aymada!
VII
(Clemencia en sa cambra; entra tot dicidit y
sens compliment en Badó).
BADÓ. Ola salada! Pitera!...
CLEM. (a part) Quin home mes ordinari, Déu
meu!
BADÓ. Vaja! Parla Clemencia, semblas un
estaquirot. (Pausa) Qué’ts muda? Mentres no
sigas sorda, ja anirem bé; escolta que haig
de parlarte.
CLEM. (ap.) (L’estrella de la desgracia’m
persegueix! Pobra de mi! Quina diferencia
d’ell á n’en Carles!)
BADÓ. Vaja! Escolta!
CLEM. Digui; homa, digui. (trista).
BADÓ. Gracias a Dèu que he sentit la téva
véu de titella! Sabrás... bé... ja ho deus
sapiguer; mes en fi si no’u sabessis...
sápigas que t’estimo y... pero calla que t’ho
diré en vers perque está mol millór:
Molt m’agradan los bunyols,
El menjarne mitja cuerna,
L’aná beure a la taberna
Y la sopa de cargols;
M’agrada molt el llomillo,
Las patatas y monjetas,
los carbassons y cruquetas
y també’ls naps ab platillo;
pero encara que no gosa
a dirto, noya mon cor,
encara tinch mes amor
per tu salada y hermosa.
Anem Clemencia, si vols,
Al Putchet tinch una torre,
Per hont una font hi corre
Per entre bledas y cols.
Allá hi tinch un avestrús
Que van dur de Portorrico
Un perro sabio y un mico
Qu’es alt y prim com n’Arus: (1)
Anem, si el fum d’un cigarro
Et fa mal, no fumo pas,
Per distreuret trobarás
Demunt de la taula el narro.
Hi tinch un lloro molt viu
Que xerra! Bé ja’l veurás;
Té un bech molt llarch, com el nás
De mon amich en Feliu.(2)
Als istius ab un company (3)
Anirem a Vilafranca,
Allá tindrem teca franca,
Fins tindrem vi d’En Campmany (4)
Ay! Anem! Mas il-lusions
No matis puig só dichos,
Molt més, molt més que no un gos
Quant se’n vá á embrutá cantóns.
CLEM. (cridant) Calli! Indecent! (No puch
mes).
BADÓ. Y are? (sorprés). Qu’hem xerricat
gaire avuy?
CLEM. Per mort de Dèu! Fassi’l favor de no
fer patir á mas orellas, dient paraulas tan
ordinarias!
BADÓ. Qué’s fina la musselina! Are vejeu,
sembla un drap de cuyna, fa pudò d’all y oli y
vol fer la coqueta…
CLEM. Vamos, passiobé! (Gira en rodó y
s’en vá á dintre).
BADÓ. Vamos aixugat las bavas
Y ves á las quaranta horas!
VIII
BADÓ. No l’hi agradu; jo ja’u veig; pero en fi:
la seva mare’ho vol y será! M’haig de casar
ab ella, per que si no m’hi casaba, ab qui’m
casaria?
IX
(Tres ó quatre senyoretas que van de
passeig per la Rambla ab las sevas Mamás)
1ª Noyas! Demá es la festa dels Jochs
Florals.
2ª Oy! Qui déu ser lo premiat ab la flor
natural?
1ª Diuen si es en P.
3ª A mi m’han dit qu’era’n G.
2ª Veyam qui será nombrada reyna de la
festa!
3ª Ay ¿si m’en nombressin á mi!
1ª Que contenta! Poder lluir per allí dalt en
mig de l’Ajuntament!
2ª Segons m’han dit, are volen treurer aixó
de fer reyna.
3ª Y are? (Sorpresa).
2ª Si, si.
3ª Donchs si’u trehuen, no vaig mes als
Jochs Florals; vés á mi que se me’n dona de
las poesias!
1ª Yá mi! (Passan).
X
(Un progressista vèll que passa per la
Rambla).
Aixó de Jochs-Florals es en contra del
progrés; aixo no pot viurer, es precis que
morin; es necessari treurer las pedras de la
via, que impideixen lo córrer als vagons de la
Civilisaciò. (Passa)

2. XI
(La casa d’un que tè á menjar y dormir molts
francesos y saboyarts, que tenen orgas y
arpas; micos y marmotas: es de nit: entra en
Cárles).
CÁRLES. Bona nit.
UN ITALIÀ. Qui dimanda, signore?
CÁRLES. Voy tenire per llogare un’arpa?
L’ITALIÀ. Si, signore; volette voi molto grosso
ó pitxina?
CÁRL. Pitita. (L’italiá en tréu una).
L’ITA. Aqüesta?
CÁRL. Ecco loqüa. E cuanto val de llogare
per tuta una nocte?
L’ITA. Otto riale.
CÁRL. Tenete é buona sera! (li dona vuit rals
y se’n va ab l’arpa al coll).
XII
(Son las duas de la nit. Un carrer estret ab
llums d’oli; surt en Cárles ab l’arpa al coll y
s’atura devant la casa de na Clemencia).
CÁRLES. La nuyt es dejá arribada ab son
manteyl ple d’estel·les; mays manca per a mi
la pus luminosa; aqueyla qui’m dona vida!
L’hi chantarem una douça serena, é sortirá la
pueyla de pit á son finestral. (Raspa l’arpa y
se posa á cantar).
Sortitz oh ma donzeyla!
Sortitz al finestral:
Les trobes ou, ma beyla
Oules si’t plau.
Non temias no que’t sentia
La teua mayre
Jo seray, non t’espaventi,
Lo teu salvayre.
Hoch, jo’u seray,
Ans que laixarte, ans qu’oblidarte
Morray, morray!
(La senyora Rosa surt á la finestra, y li tira
una gibrellada d’aygua).
CÁRL. (veyentse mullat). Dèus del Cèl!
Venitz dona feylona que aytal feylonia feys al
trobayre! Laixats vostra cambre é venitz açi,
venitz é veuretz com la mia má, los vostres
cabeyls arrebassará hu per hu... venitz....
(continua cridant; surt en Badó de repente de
darrera una cantonada y li pega una
garrotada dient:)
BADÓ. Arri! Al canyet!
(En Cárles cau estirat á terra; en Badó fuig y
un sereno l’hi corra al darrera: quant en Badó
es lluny na Clemencia treu lo cap per la
finestra y diu:)
CLEM. Cárles! Cárles de mon cor! (plorant).
CÁRL. (aixecantse). Clemencia, non
t’espaventes, no só mort encare! Só viu. Sols
m’ha nafrat lo colze, é perque pus no’m
pegás, m’hay laixat tombar en terra, perque’s
pensès que mort m’havia, é fugis.
CLEM. Gracias á l’Etern.
CÁRL. Ou! Demá son los Jochs-Florals: jo he
guanyat la flor natural; vuyl ferte la regna de
la festa; vendrás?
CLEM. Oh! Si vendré (contenta).
CÁRL. Fesmen un sagrament.
CLEM. (Estenent las suas mans). Ho jur!
CÁRL. Adèu mon amor; estreyla de ma vida!
CLEM. Adèu Cárles de mon cor!
XIII
Lo sereno que agafa en Badó
SERENO. Aturis: sino’l mato. (Amenassantlo
ab una pistola).
BADÓ. Y be home, agafim. (lo sereno
l’agafa).
SERENO. Vinguia á l’alcaldia.
BADÓ. Es que jo...
SERENO. Si no calla, ‘l mato.
BADÓ. Aixis callo. (sen van tots dos).
XIV
(Un diumenge al dematí: dos o tres pinxos
devant del teatro del Odeon).
PINXO 1 Que fan avuy?
PINXO 2 “Dramas de taberna”. Anemhi?
PINXO 3 Jo no puch venir á la tarde,
perque haig d’anar áurer aixó que’n dihuen
Jochs-Florals.
PINXO 1 Ximplet! Allá tindrás que anar
mes alerta! ‘T tindrás que posar lo gech
negre, haurás d’estar quiet y ... vamos allá
no i estarás bè; no mès hi deixan entrar á
la gent rica y tu...
PINXO 3 Si es aixis, no hi vaig!
PINXO 2 Anem a l’Odeon ab lo purró y
xuflas, y viva la gresca!
PINXO 3 Si, si, prenem las entradas per la
tarda.
XV
Dos o tres pollos pe’l carrer de Fernando.
1 Que vens als Jochs-Florals?
3 Que hi aneu?
TOTS. Sí!
4 Y quina aficiò al catalá!
2 Ca! Gens. Com que hi tenim la
xicota...
3 Ah! Ja comprench: crech que també
la meva hi va. Anemhi!
XVI
Un catalá darrera la plassa de San
Jaume.
Oh! Trobadors catalans! Oh! Dia felis!
Oh! Llengua catalana! Historich Saló de
Cent! Oh! Gent catalana! Com no ploras
de goig!
XVII
(Una sala á sobre’l saló de Cent, hont
acostuman á tancar los presos. En
Badó assentat en un banch).
BADÓ. Quina truytada! Vet aquí que
soch á la cangri, pero no’m sap grèu,
l’altre hi ha pagat lo pá, y amigo no me
n’hi endut la pitjor part! (Se sent soroll
abaix del saló).
Oh! Y avuy fan los Jochs-Florals! Ja
riurem una estona. Comandant!
(cridant).
UN COMANDANT DE MUNICIPALS. Que se
l’hi ofereix?
BADÓ. Tota vegada qu’estic prés, y se’m
cala’l fástich, vegi si per alguna escletxa,
puch veure’ls Jochs-Florals.
COM. No vull reponsabilitats!
BADÓ. Pero home, obri aquesta trapa y
deixim guaytar á baix; no tingui por que
m’escapi; no saltare; no, no tinga por!
COM. Lo lligarem á la cama del banch per un
si acas...
BADÓ. Concedidu!
L’hi lligan y obran una de las trapas que hi ha
al sostre del Saló de Cent).
XVIII
(Interior del Saló de Cent tot plé de
gent).
LA GENT. Úúúú´...rúm... rúm... úú...etc.
BADÓ. (A dalt guaytant) Sembla un aixam de
burinots!
UN. Xit! Xit! L’ajuntament!
LA CAMPANETA. Ninch-ganinch, ganinch!
Silenci sepulcral
BADÓ. (A dalt) Los mantenedors d’un lloro.
(Veyent los mantenedors).
UN QUE PARLA ANDALUZ. Zeñore:
Barcelona, zeñore, puee está agradecía á la
Providencia, pue si Grecia tuvo un Platon y
Ariztótele y Ezopo, Ezopo, zeñore, Barcelona
tiene too un Brut der Born y un Xato der
Encant, genio populare que cual aqueyoz
filózofo preícan publicamente zu doctrina, si
no en lo pórtico e la platea, a lo meno en lo
pórtico é los Encantez!
TOTHOM. (Aplaudint). Bravo! Bè! Bè!
BADÓ. (A dalt) Te molta raho!
EL SENYOR QUE PARLA ANDALUZ. Eto
zalone artezonao, zeñore, lo Conceyere,
zeñore ¿too publica la fama de Barcelona!
He icho.
TOTHOM. Bravo! (Picaments de mans).
(Lo President del Consistori pren la paraula y
llegeig un discurs en catalá, que deu ser molt
bo, puig á causa dels picaments de mans, y
bravos ab que á cada punt l’interrumpeixen,
no se’n pot sentir res).
Lo Secretari, despres de haver llegit un
discurs, diu:
SECRETARI. Va á obrirse’l plech, que conté’l
nom de l’autor de la poesia premiada ab la
flor natural. (Obra’l plech y diu:)
SECRETARI. D. Cárles de Montseny!
(S’alsa en Cárles per anar á rebrer la flor;
tothom aplaudeix; al ser á sobre la tarima
s’acosta al Secretari y l’hi diu baix:)
CÁRLES. Un altre vegada al cridarme diguia
Mossen y no Don! (Se’n va á rebrer la flor).
BADÓ. (Dalt). En Cárles! Oh! No l’havia
mort? Quina sort ha tingut lo murri! Ell
premiat y jo prés: Oh! Quant passi per
dessota meu en faix una de las mèvas, li tiru’l
banch y l’aixafu.
(En Cárles baixa ab la flor en la ma).
LAS SENYORETAS. Veyam á qui dará la
flor. (En Cárles ofereix la flor á la mare de na
Clemencia).
CÁRLES. Madona! Voletz ferme l’honor de
aceptar eixa flor, pera ferne un present á
vostra fiyla?
ROSA. Indecent! Fugi d’aqui! No la vull!
(Tothom es posa dret y se sent molt
remor).
PRES. Ordre Senyors! Ordre! Si la nineta vol
aceptar la flor que dongui lo brás al poeta
llorejat, y que vinga á ocupar la presidencia!
VÉUS. Ben dit! Ben dit!
ROSA. Protesto.
VÉUS. La senyora que fagi’l favor de callá!
ALTRES. De la mare no n’hem de fer res!
ALTRES. U...u...uum.
(Cárles y Clemencia pujan á la tarima).
BADÓ. (Desde dalt mentres pujan). Oh! Ella
y ell! Ell tan felis y jo prés!... Oh! No hi ha
mès; li tiro’l banch, y’l mato. (Li tira’l banch,
sens recordarse qu’ell está lligat á una cama
del mateix, lo pes del qual lo fá seguir y cau
baix).
BANCH. (cayent). Patapom!!....
BADÓ. (morint del cop). Ah!... a..! a!...
CÁRLES Y CLEMENCIA. (abrassantse y
morint xafats) Oh!... o... o!...
VÉUS. Valgam Dèu!...
ALTRES. Dèu del Cél...
SENYORAS. (desmayantse). Ah! Oh! etc.
LO CONSISTORI EN PES: Quina tragédia!...
LA JOVENTUT CATALANA. (alsantse). Ja
son morts los dos partits; mes la llengua
catalana no es morta. Regni lo terme medi,
detérrintse’ls estrems y aqueixa no será ni
una marmanyera, ni una donzella del temps
de la picó. (Abrassantse). Serveixi
l’abrassada que de tot cor nos fém de
testimoni del nou giro que pensém donar á la
lliteratura catalana!
L’AUTOR. Tant debó!!...
L’ANTICRIST

3. .