La proposta és el punt de partida de la Jornada "La Salut Mental és feina de tots", que el 8 de novembre tindrà lloc al Centre Cívic Can Cabanyes de Badalona. L’esdeveniment pretén facilitar un context de col·laboració, potenciant el coneixement mutu i la reflexió conjunta del sistema en clau territorial per superar els obstacles actuals i donar respostes assistencials a partir de la conjunció dels principis de necessitat de salut.

1. 1r ESBORRANY DE PROPOSTA DE TREBALL COL.LABORATIU
PER A L’ATENCIÓ A LA SALUT MENTAL I LES ADDICCIONS
A ATENCIÓ PRIMÀRIA AL TERRITORI DE BADALONA, MONTGAT I
TIANA
GRUP DE TREBALL:
- Isabel Moya
- Sara Rodoreda
- Sandra Maneus
- Sònia Pérez
- Antonio Artuñedo
- Esther Romero
- Emilio Jose Pérez
- Àngels Piera
- Jordi Marfà
- Amparo Maeso
- Inma Rivas
- Esther Lobo
DATA DE REALITZACIÓ ___________________________________________
DATA D’APROVACIÓ ___________________________________________

2. 1. INTRODUCCIÓ
És ja indiscutible la influència dels determinants socials de salut en la salut global i específicament en la
salut mental, tal com ho indica en els seus estudis i informes la OMS (1).
La recessió econòmica, factor determinant, ha fet augmentar les demandes a l’AP en relació a
problemes relacionats amb manifestacions depressives, ansioses, somàtiques i alcoholisme
sobrepassant la capacitat del sistema per orquestrar respostes adequades, més enllà de les
farmacològiques. Aquestes últimes, segons l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios
pateixen un increment. Per exemple, l’ús d’ISRS al territori nacional incrementa 159,3% de l’any 2000 al
2013 i els ansiolítics i hipnòtics un 57,4% del 2000 al 2012.
S’estima que entre el 60 i el 75% de les consultes d’AP estan associades a factors del comportament com
són; estils de vida poc saludables, trastorns psicofisiològics,
somatitzacions i trastorns emocionals associats (3), juntament a una elevada prevalença de
trastorns mentals de baixa complexitat. S’estima que a Espanya la prevalença–vida de trastorns
ansiosos depressius en població general és de 20% i la prevalença-any del 10% (4).
Davant d’aquesta realitat comptem amb un sistema sanitari esgraonat en diferents nivells, en relació a la
salut mental, on la porta d’entrada al sistema és l’AP, d’orientació predominantment bio-mèdica. Des de l’any
2007 es compta amb el Programa de Suport a la Primària, en el que professionals dels centres proveïdors
de salut mental es desplacen a l’AP per tal d’oferir suport als equips en relació a l’atenció de la salut mental,
atenció a pacients i coordinació. Aquest desplegament es va realitzar de forma heterogènia tant en la
dotació com en els rols professionals.El període 2018-2019, es marca com a prioritat el desenvolupament
harmònic del PSP a tots els territoris.. Aquest fet ha coincidit en el mateix moment que la DAP Metropolitana
Nord ha desenvolupat el procés de salut mental i addiccions, dins del seu projecte de gestió per processos
de tota la organització i que s’ha treballat dins l’ ENAPISC, l’estratègia d’abordatge de la SMIAD a l’AP.
Aquests fets, ajuden a generar una sinèrgia que pot i ha de donar la oportunitat de definir un model de
treball col·laboratiu que realitzi un salt qualitatiu a l’experiència que hem
tingut fins ara de relació entre les xarxes i que ens apropi a la integració real en l’atenció de la salut mental i
les addiccions al primer nivell assistencial.
Piràmide d’estratificació del risc poblacional atribuïble als trastorns mentals, Catalunya 2015
Polítiques comunitàries
Promoció i prevenció
Polítiques comunitàries
Demanda espontània o puntual, quadre agut
Promoció i prevenció, detecció precoç
Atenció longitudinal, autocura
prevenció terciària
Atenció integrada entre múltiples serveis, PIIC compartit
Atenció integral, multimorbiditat, descompensacions freqüents,
desvinculacions

3. 2. PERÒ QUÈ ÉS REALMENT UN MODEL COL·LABORATIU?
Si anem als orígens teòrics, la proposta desenvolupada per E. Kronfly és considerar la experiència diària
com a font d’aprenentatge, tan a nivell individual com grupal, i aprofitar gran part del cabdal assistencial, en
una oportunitat de generar coneixement. Aboga per fer compatibles els objectius de salut amb els
pedagògics en el propi lloc de treball, tot creant espais de reflexió, decisió i aprenentatge que permetin fer
evolucionar la forma de treballar, anant de la interconsulta en salut mental a la gestió compartida, i del treball
en equip al treball en xarxa.
Les línies estratègiques d’intervenció es resolen en els espais presencials, ja sigui sobre casos clínics o
sobre aspectes organitzatius, o d’avaluació.
Els aspectes més tàctics del treball quotidià es podren resoldre de manera no presencial, mitjançant les
TIC.
Aquests aspectes estratègics han d’incloure línies d’investigació i reconèixer oportunitats formatives.
Els espais de treball clínic també han de jugar un paper de contenció efectiva de les implicacions
emocionals dels professionals davant la complexitat de les situacions de salut i de xarxa, evitant les
respostes reactives i fomentant les més proactives. Això és especialment important perque el treball
quotidià comporta intrínsecament riscos en l’atenció sanitària i els seus mecanismes de compensació que
fàcilment podem identificar en la realitat assistencial.
Cal doncs , trobar un bon equilibri entre els aspectes de competència professional i de reciprocitat entre
professionals.
!
Contextos cooperantes. La colaboración entre Atención Primaria y Salud
Mental. J. Checa; A. Garriga y LL. Sáez. Mosaico, 70. Julio 2018
!
Contextos cooperantes. La colaboración entre Atención Primaria y Salud
Mental. J. Checa; A. Garriga y LL. Sáez. Mosaico, 70. Julio 2018

4. 3.1: CARTERA DE SERVEIS
3.1.1: CARTERA DE SERVEIS DE SMIAD DELS PROFESSIONALS D’AP
 Promoció i prevenció en salut mental i addiccions en l’atenció primària
 Detecció precoç del TMG i consum de risc, perjudicial i d'alt risc de substàncies
 Atenció a la patologia de baixa complexitat
 Atenció integrada i integral a la patologia complexa
 Enfocament comunitari.
PROMOCIÓ I PREVENCIÓ EN SALUT MENTAL I ADDICCIONS EN L’ ATENCIÓ PRIMÀRIA
Intervencions preventives recomanables en població adulta, gent gran i col·lectius específics:
Suport a la setmana de sensibilització sobre els riscos del consum d’alcohol.
Dia Internacional per a la prevenció de la Sobredosi per Drogues.
Setmana Europea del Cribratge del VIH i de l’Hepatitis C.
Dia Mundial de la Sida.
Dia Mundial de les Hepatitis Víriques.
Dia Mundial sense Tabac.
3- PROPOSTES DE SISTEMES ORGANITZATIUS: PROCÉS DE SALUT
MENTAL I ADDICCIONS (PROSMIA, ICS) I ESTRATÈGIA NACIONAL
D’ATENCIÓ PRIMÀRIA I SALUT COMUNITÀRIA (ENAPISC)
El que proposen tots dos models d’AP és integrar l’atenció de la salut mental en la pròpia
l’atenció primària, de forma transversal i multidisciplinar, al llarg del contínuum salut-malaltia, incrementant el
grau de resolució dels professionals d’AP en aquestes situacions,entre els professionals d’ambdues xarxes,
per tal de posar les necessitats dels pacient
al centre del treball i ser co-partícips en l’atenció esgraonada de les problemàtiques de
SMiA. L’AP és el primer nivell assistencial on les problemàtiques de trastorns de baixa
complexitat s’han de resoldre.

5. Dia Mundial per a la Salut Mental.
Dia Internacional per a l’Eradicació de la Violència envers les Dones.
Programa Beveu menys.
Programa Drogues i atenció primària.
Embaràs sense alcohol i sense drogues.
Programa d’intercanvi de xeringues.
Intervencions preventives recomanables en població infantil, adolescents i joves en situació vulnerable
Participació en el programa “Salut i escola”: Competències curriculars de l’educació primària (6-12
anys) i de l’educació secundària (12-16 anys).
Participació en el Protocol de prevenció, detecció i intervenció sobre drogues als centres de
secundària.
Participació en el Protocol alternatiu a la sanció administrativa per consum de drogues en la via
pública (ASA).
Programes de prevenció de consum d’alcohol i altres substàncies en l’atenció primària:
Escolars i adolescents: Programa “Connecta amb els teus fills i filles”
Adolescents i joves: Programa “Nits Q”, FITJOVE i elpep.info i laclara.info
Joves i adults: Programa “Beveu menys”, Entre nosaltres.
Dones embarassades: Embaràs sense alcohol i sense drogues.
ATENCIÓ DELS PROBLEMES DE SALUT MENTAL EN LA POBLACIÓ INFANTIL
(0 - 14 ANYS)
Revisió als 12 mesos: Trastorn de l’espectre autista (TEA) (Test Llevant)
Revisió als 18 mesos: TEA (Test Llevant, M-CHAT)
Revisió als 2 i 4 anys: Trastorns de conducta i TDAH
Revisió als 6 anys: Trastorns de conducta i TDAH (Instrument SNAP-IV)
Revisió als 12 anys:
- Trastorns de la conducta i TDAH (SNAP-IV)
- Consum de substàncies
- Trastorns alimentaris
- Psicosi incipient (cribatge EDIE)
Revisió als 14 anys
- Trastorns de la conducta i TDAH (SNAP-IV)
- Consum de substàncies
- Trastorns alimentaris
- Psicosi incipient (cribatge EDIE)
- Altres trastorns del neurodesenvolupament
- Qualsevol conducta de risc o d’urgència psicològica/psiquiàtrica
ATENCIÓ DELS PROBLEMES DE SALUT MENTAL EN LA POBLACIÓ ADULTA (>15 ANYS)
Visita programada als 16 anys en joves amb més risc (CSMIJ, Salut i escola, progenitors amb
trastorn mental greu, risc social, programes ASA amb sanció administrativa, seguiment DGAIA o
EAIA.
Trastorns de la conducta i TDAH (SNAP-IV).
Consum de substàncies.
Trastorns de la conducta alimentària.
Psicosi incipient (cribatge EDIE).
Risc de suïcidi.

6. Depressió major.
Ansietat, trastorns adaptatius i malestar emocional.
Què s’ha de fer en l’atenció de les malalties mentals i addiccions en l’atenció primària?
Vetllar per la vinculació del malalt mental o amb addiccions greus als serveis de salut mental i els CASD, i
pel seguiment i compliment terapèutic.
Garantir l’abordatge integral de les malalties orgàniques i les malalties infectocontagioses en el cas del
consum ev.
Possibilitat de ser centre dispensador de metadona.
Vetllar per evitar la sobreprescripció de psicofàrmacs.
Garantir l’atenció urgent en situacions de crisi i descompensació de les persones amb trastorns mentals i
addiccions.
Aplicar la ruta assistencial territorial de la depressió d’adults i infants.
Col·laboració en el desenvolupament del Programa d’atenció Psicosi incipient.
Desplegar i potenciar activament els programes “Beveu menys”, “Drogues i atenció primària” i “Salut i
escola”.
Vetllar pel compliment del tractament i la vinculació del pacient per al qual s’ha activat el Codi risc de
suïcidi un cop l’EAP en sigui coneixedor.
Garantir l’apoderament del pacient en primera persona a l’hora de planejar les intervencions per a l’atenció
al seu problema de salut mental.
3.1.2.: CARTERA DE SERVEIS DELS PROFESSIONALS DE SMAID A AP
ESPAI PIAC ( Planificació i Atenció Compartida)
Presencial de SMIAD: quinzenal/mensual (Agenda eCAP reunions presencials)
Telemàtic: setmanal (Agenda eCAP Interconsultes Virtuals)
INTERVENCIONS INDIVIDUALS:(Agenda eCAP visites a ABS presencials)
SMIAD:
Valoració i Orientació Terapèutica (1 o 2 visites)
Tractaments breus i estructurats en casos lleus-moderats (6-10 visites)
CONJUNTES:
Valoració i Orientació Terapèutica (1 o 2 visites)
INTERVENCIONS GRUPALS:(Agenda eCAP visites presencials)
PSICOPEDAGÒGIQUES: poden ser AP o conjuntes
PSICOTERAPÈUTIQUES: poden ser SMIAD o conjuntes
PREVENCIÓ COMUNITÂRIA: poden ser AP o conjuntes
FORMACIÓ I SUPORT:
SMIAD a AP segons calendari de sessions pactat al ORGAN MIXT
CONJUNTA amb formadors interns/externs segons pactat a l’ORGAN MIXT
AVALUACIÓ I RECERCA:
CONJUNTA segons pactat a l’ÒRGAN MIXT

7. EN RESUM:
3.2. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
PROSMiA i ENAPISC fan propostes similars però utilitzant lèxics diferents.
ATENCIÓ DELS PROBLEMES DE SALUT MENTAL EN FUNCIÓ DE LA SEVA TIPOLOGIA I
COMPLEXITAT
ATENCIÓ CONJUNTA (EAP, EAE) A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA
Ansietat, trastorns adaptatius, detecció de depressió i risc de suïcidi, atenció a les
famílies i abordatge de l’estrès familiar, atenció als problemes de salut mental en
col·lectius vulnerables, atenció de la persona al final de la vida, distímia,
depressió lleu i moderada, trastorn per consum de substàncies lleu,
simptomatologia emocional en pacients amb comorbiditat orgànica, TDHA i TEA
estabilitzats, atenció a infants menors amb alteracions lleus de la conducta,
atenció al dol normal, TMS/TMG en fase estable.
ATENCIÓ ESPECIALITZADA ALS CSMA/CSMIJ/CAS (però coordinats amb AP)
Depressió greu i moderada amb mala evolució, trastorns de personalitat, risc de
suïcidi, TCA, TDHA i TEA abordatge inicial, trastorns mentals en discapacitats,
consum addictiu en adolescents, trastorn per consum de substàncies en
adolescents, ludopatia, trastorn bipolar no estable, esquizofrènia i altres psicosis
no estables
ATENCIÓ CONJUNTA DOMICILIÀRIA:
PCC ATDOM, pacient al final de la vida coordinat amb PADES i EAP, sospita de
aïllament social o trastorns de conducta en adolescents que declinen la visita
presencial al CAP, pacients que requereixin seguiment per CAS i/o SM i no es
puguin desplaçar.

8. En qualsevol cas, es destaca la figura del referent i la necessitat de tenir espais de treball pactats
COMPOSICIÓ DELS EQUIPS DE TREBALL
ABS
CSMIJ CSMA CAS AP MEF AP Pediatria AP
Administratiu
BADALONA1 MARTÍ
JULIÀ
Laura Martínez Milagrosa Blanca Inma Bernaldez Ana Gregorio Elisabeth Reverter
BADALONA 2 CENTRE
DALT LA VILA
Angels Piera Victòria Ollés Ester Furió Idaria Damas
BADALONA 3
PROGRÉS RAVAL
Laura Martinez Emilio Perez Jaume Roig Sonia Hidalgo Elisabeth Reverter
BADALONA 4 GORG Ester Horta Amelia Blasco Montserrat
Roquer
Pere Martinez
BADALONA 5
ST ROC
Ester Horta Alvaro Visedo Montserrat
Roquer
Pere Martinez
BADALONA 6 LLEFIÀ Monica Fernandez Guayedra Quintana Teresa Burguete Isabel Lopez
BADALONA 7A GRAN
SOL
Ana Mejias Nuria Ponte Ester Furio Carmen Delcor
BADALONA 7B
LA SALUT
Joan Bastardas Sendoa Quijada Inmaculada Rivas Miriam Matamoros
BADALONA 8-10 NOVA
LLOREDA MONTIGALÀ
Cristina Broto Jesus López Nuria Salgado Antonio Artuñedo Elisabeth Reverter
BADALONA 9 APENINS Isabel Gregori Olga Cavanillas Nuria Salgado Carmen Lopez
Rodway
Elisabeth Reverter
BADALONA 11 BUFALÀ
CANYET
Xavier Solé Clara Gomez Inma Rivas Paloma Urbina
BADALONA 12 MORERA
POMAR
Raquel Dolado Ramona Lucas Jaume Roig Nuria Moran Elisabeth Reverter
MONTGAT-TIANA Raquel Dolado Xacobe Fernandez Inma Bernaldez Maite Gomez Elisabeth Reverter
SAT ADRIÀ 1
DR BARRAQUER
Beni Brun Núria Zaragoza Teresa Burguete Carolina Roser

9. ROL DELS REFERENTS

10. El que ens proposem aquest any és:
 Finalitzar assignació de referents de SMIAD i d’AP per constituir Grups Motors : definició d’espais de
treball conjunt.
 Ubicació en espais adequats per consultes presencials
 Definició d’agenda marc i disseny d’agenda a e-cap per activitat virtual i presencial
 Definició de procediments bàsics per a la interrelació: programació d’IC, visites a ABS i visites a
CSMA.
 Revisió del model general a cada ABS per part de cada Grup Motor: adequació a necessitats de
cada territori.
 Programació d’activitats formatives 2020-2021
4- PLA DE FORMACIÓ
Els espais de formació han de contemplar diferents aspectes com són els actitudinals,
els de coneixement, els d’habilitats i els de capacitació
5- AVALUACIÓ, SEGUIMENT I RECERCA
Els elements bàsics a desenvolupar de forma col.laborativa són:
‐ un pla conjunt que parteixi del consens del model,
‐ una estructura que ho faciliti,
‐ una definició de tasques acordades en relació als professionals de les xarxes,
‐ un pla de comunicació conjunt,
‐ un pla de formació conjunt i
‐ una avaluació conjunta.
ESPAIS DE
FORMCIÓ
FORMAT
CURS,
TALLER
ESPAIS DE
FORMCIÓ
FORMAT
CURS,
TALLER
ESPAIS
INTERCON-
SULTA
ESPAIS
INTERCON-
SULTA
ESPAIS DE
SESSIÓ
CLÍNICA/
FORMATIVA
ESPAIS DE
SESSIÓ
CLÍNICA/
FORMATIVA
ESPAIS
TREBALL
EN XARXA
REFERENTS
AP-SM
ESPAIS
TREBALL
EN XARXA
REFERENTS
AP-SM
GRUPS DE
REFLEXIÓ
GRUPS DE
REFLEXIÓ

11. DIMENSIONS I INDICADORS
ESTRUCTURA
DISPONIBILITAT DE RECURSOS FÍSICS:
Espais físics suficients I adequats als EAPs per acollir als professionals (despatxos, sales de grups, de
reunions,….)
Existència i accessibilitat de sistemes de registre compartits i operatius (e-cap: agendes ben gestionades,
petició d’exploracions complementàries,…)
DISPONIBILITAT DE RECURSOS HUMANS
Assignació dels RRHH previstos al PDSMIA tant per AP com per SMIAD
Designació clara de responsables a tots els nivells (MEF, Pediatria, Infermeria, Administratius, CSMA,
CSMIJ, CAS, …)
DISPONIBILITAT DE MARC DE REFERÈNCIA
Definició/Visió compartida
Planificació dissenyada de la implementació i seguiment del programa
Existència d’agendes d’activitat i calendaris d’eespais PIAC i d’un pla de formació
Existència de processos, circuits, algoritmes, criteris, guies i protocols elaborats conjuntament
PROCÉS
Utilització efectiva dels sistemes de registre
Acompliment de les agendes d’activitat: Acompliment de les presències i activitat prevista dins de la
planificació (n.º de P i S, G,…)
Acompliment de la planificació dissenyada de la implementació i seguiment del programa
Realització efectiva i assistència suficient a les activitats planificades als calendaris d’espais PIAC i pla de
formació
Acompliment efectiu de processos, circuits, algoritmes, criteris, guies i protocols elaborats conjuntament
Gestió eficient dels RR de SMIAD a AP: accessibilitat i atenció apropiada segons nivell de complexitat.
RESULTAT
Comprovar impacte nou model de col·laboració en
Millora de la precisió diagnòstica : adequació diagnòstics e-cap a les incidències I prevalences teòriques;
disminució del calaix “altres”.
Millora adequació tractaments ( farmacològics i no)
Millora acompliment de tractaments (explotació dades SIRE)
Adequació i millora consum de recursos (freqüentació visites i fàrmacs)
Increment resolució de casos des de AP (Pediatria/MEF I SMIAD)
Balanceig diagnòstics atesos a SMIAD : Increment % casos greus (PC)/possibilitat de destinar RR adequats
a AP.
Millora dels indicadors generals de salut de cada ABS (risc CV, Consum substàncies addictives,…...)
Millora cribatge i detecció precoç TMG en estadi inicial per millorar pronòstic: psicosis incipients.
Plantejament conjunt de necessitats en poblacions especials: joves, inmigrants, sense sostre,…
METARECERCA:
Millora del coneixement en Estratègia i metodologia en la implementació del nou Model Col.laboratiu

12. NECESSITAT DE REGISTRE I EXPLOTACIÓ DE DADES:
- Registre de tota l’activitat corresponent a SMIAD a AP EXCLUSIVAMENT a e-cap.
- Programació d’agendes de visites presencials i IC presencials i virtuals a e-cap, amb explotació trimestral
de dades d’activitat a cada ABS.
- Anàlisi de dades de prevalença i incidència dels diagnòstics de SMIAD a AP i a AE els anys 2018 i 2019,
com a punt de partida.
- Valorar evolució d’aquestes dades i dels índex de resolució d’AP, i fluxes entre AP i AE anys 2020 i 2021.
6- BIBLIOGRAFIA
1. World Health Organization. Risks to mental health: an overview of vulnerabilities and risk factors back- ground paper by who
secretariat for the development of a comprehensive mental health action plan. Geneva 2012.
2. Gili M, Roca M, Basu S, Mckee M, Stuckler D. The mental health risks of economic crisis in Spain: evidence from primary care
centres, 2006 and 2010. European Journal of Public Health, vol 23, nº1, 103-108
3. Levant, RF. Psychological approaches to the management of health and disease: health care for the whole person. N.A. Cummings,
W.T. O’Donohue & E.V. Naylor (Eds) Psycological approaches to chronic disease management (pp37-38) Reno, Context Press. 2005
4. Haro et al. Necesidades de atención en salud mental II: frecuencia y distribución. Trastornos mentales comunes en España.
Monografias de Psiquiatria, 20 (1): 15-21. 2008
5. NICE clinical guideline 123. Common mental health disorders: identification and pathways to care. May, 2011
6. Peek, C.J.; Cohen, D.J.; DeGruy ,F.V. Research and Evaluation in the Transformation of Primary Care. PG.430-442. American
Psycologist. Vol 69. Nº 4. May-June 2014
7. Miller, Benjamin F.; Petterson, Stephen; Burke, Bridget Teevan; Phillips Jr., Robert L.; Green, Larry A. Proximity of Providers:
Colocating Behavioral Health and Primary Care and the Prospects for an Integrated Workforce . pg. 443-451. American Psycologist. Vol
69. Nº 4. May-June 2014
8. Calderón, c. et al. Modelos de colaboración entre atención primaria y salud mental en la asistencia sanitaria a las personas con
depresión: resultados principales y retos metodológicos de una meta-revisión sistemática. Revista Española de Salud Pública, 2014;
88: 113-133
9. Bower P, Gilbody S, Richards D, Fletcher J, Sutton A. Collaborative care for depression in prymari care. Mavking sense of a complex
intervention. systematic review and metaregression. Br. J Psychiatry. 2006 Dec; 189 : 484-493
10. Butler M, Kane R, McAlpine D, Kathol R, Fu S, Hagedorn H, et al. Integration of Mental Health/Substance Abuse and Primary Care .
No. 173 (Prepared by the Minnesota Evidence-based Practice Center under Contract No. 290-02-0009). AHRQ Publication No. 09-
E003. Rockville, MD: Agency of Healthcare Research and Quality; 2008 Oct.
11. American Psychological Association. (2015). Competencies for Psychology Practice in Primary Care. Retrieved from
http://www.apa.org/ed/resources/competenciespractice.pdf
12. Primary care and Psychology. American Psychologist. Vol 69. Nº 4. May-June 2014. ISBN: 978-1-4338-1830-1
13. J Affect Disord. 2016 Dec 13;210:1-13. doi: 10.1016/j.jad.2016.12.005. [Epub ahead of print Cost-effectiveness of interventions for
treating anxiety disorders. A sistematic review. Ophuis RH
14. Health Technology assessment 2012;Vol 16:No.28 DOI:10.3310/hta 16280 The clinical efectiveness and cost-efectiveness of low
intensity psychological interventions for the secondary prevention of relapse after depression: a systematic review. M Rodgers
15. Contextos cooperantes. La colaboración entre Atención Primaria y Salud Mental. J. Checa; A. Garriga y LL. Sáez. ISSN 1887-0600.
Mosaico, Nº70. Julio 2018
16. Redes asistenciales complejas. El reto actual de las profesiones sanitarias. Eduardo Kronfly Rubiano. ISSN 1887-0600. Mosaico
Nº 70. Julio 2018