Projecte Nefromar. Ruta assistencial de la malalta renal crònica, liderat per l'Hospital del Mar. Segín guardó de projectes liderats des d'hospital, sociosanitari i centre de salut mental de la I edició dels Premis als Millors Projecte de Coordinació i Integració de la Sanitat Catalana, convocats per la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Acte celebrat el 23 de novembre de 2018.
La implantació de dispositius d’accés subcutani (reservoris) per l’administració de quimioteràpia en pacients amb neoplàsies, és una tècnica habitual que minimitza de forma important els problemes que el tractament comporta.
Un cop acabat els cicles de tractament, aquests dispositius necessiten manteniment continuat basat en la heparinització periòdica, tècnica que habitualment es realitza als serveis d’Oncologia dels hospitals. La heparinització és una tècnica poc complexa, que no requereix d’una infraestructura i materials molt especialitzats i pot ser realitzada pels professionals d’infermeria de l’A. Primària amb formació adequada.
Projecte Nefromar. Ruta assistencial de la malalta renal crònica, liderat per l'Hospital del Mar. Segín guardó de projectes liderats des d'hospital, sociosanitari i centre de salut mental de la I edició dels Premis als Millors Projecte de Coordinació i Integració de la Sanitat Catalana, convocats per la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Acte celebrat el 23 de novembre de 2018.
La implantació de dispositius d’accés subcutani (reservoris) per l’administració de quimioteràpia en pacients amb neoplàsies, és una tècnica habitual que minimitza de forma important els problemes que el tractament comporta.
Un cop acabat els cicles de tractament, aquests dispositius necessiten manteniment continuat basat en la heparinització periòdica, tècnica que habitualment es realitza als serveis d’Oncologia dels hospitals. La heparinització és una tècnica poc complexa, que no requereix d’una infraestructura i materials molt especialitzats i pot ser realitzada pels professionals d’infermeria de l’A. Primària amb formació adequada.
Fer un anàlisi acurat amb els diferents serveis assistencials per identificar aquells pacients/patologies que es poden beneficiar d'una forma d'atenció diferent a l'hospitalització convencional. Establir nous circuits assistencials o bé fer una modificacio dels existents, si cal. Analitzar els dispositius d'hospital de dia que hi ha i dimensionar / dissenyar el canvi i la creació de noves unitats (pediatria, pneumologia i cardiologia).
Institut Català de la Salut
La MRC és un problema de salut pública per la seva prevalença i la seva estreta relació amb la malaltia cardiovascular, però les iniciatives territorials i multidisciplinàries en aquest camp són escasses. A l’Àrea Integral de Salut (AIS) Dreta de Barcelona es va iniciar fa 14 anys la col•laboració entre els equips d’atenció primària (EAP) i el Servei de Nefrologia de la Fundació Puigvert, 416.125 habitants amb l’objectiu de racionalitzar el seguiment dels pacients i millorar la capacitat de resolució en cada nivell assistencial.
Abordatge PCC-MACA en el 7 x 24 en una ABS: Imma Ferré.
Descripció del model d’abordatge del 7 x 24 en una ABS d’àmbit rural que assumeix l’equip d’AP.
El progressiu envelliment de la població condiciona un increment progressiu de pacients crònics complexos (pacients amb alta multimorbilitat o pacients amb malalties cròniques avançades i evolutives). Aquest pacients presenten més freqüentació hospitalària no programada (visites i ingressos urgents) i transiten entre els diferents nivells assistencials amb una manca de coordinació entre els professionals sanitaris dels diferents nivells assistencials del territori.
Els CUAP, dispositius 7 x 24, es posicionen com a dispositius estratègics de suport als EAP en el maneig i gestió de les exacerbacions i descompensacions de pacients amb MPOC i ICC i poden ser claus per reduir ingressos hospitalaris a causa de reagudització dels pacients
L’ús de la telemedicina facilita l’accessibilitat i, a més, disminueix el temps d’espera,
en els diagnòstics i tractaments, entre la consulta d’atenció primària (AP) i la
d’atenció hospitalària.
Abordatge sanitari i social. Un pla disruptiu per a l'atenció als pacients cr...Jordi Varela
Sessió de cloenda del 51è curs de la Filial del Vallès occidental de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears - 22 de juny de 2017
Els circuits hospitalaris ambulatoris de diagnòstic ràpid de pacients amb malalties potencialment greus ofereixen als equips d’atenció primària (EAP) de Salut una via ràpida d’atenció preferent, eviten visites a urgències i estades hospitalàries, i disminueixen els temps diagnòstics i l’inici de tractaments dels pacients. Els circuits de diagnòstic ràpid ambulatori per a sospita de patologies greus concretes (neoplàsia de pulmó, còlon, mama…) s’han anat desplegant en tots els hospitals de Catalunya. En canvi, existeix una realitat més irregular respecte el desplegament d’aquests circuits per a pacients amb malalties potencialment greus encara no classificables.
Presentació a famílies i professionals de la tasca desenvolupada des de l'Hospital de Dia de Castelló de la Plana amb infants amb diagnòstic de càncer.
Fer un anàlisi acurat amb els diferents serveis assistencials per identificar aquells pacients/patologies que es poden beneficiar d'una forma d'atenció diferent a l'hospitalització convencional. Establir nous circuits assistencials o bé fer una modificacio dels existents, si cal. Analitzar els dispositius d'hospital de dia que hi ha i dimensionar / dissenyar el canvi i la creació de noves unitats (pediatria, pneumologia i cardiologia).
Institut Català de la Salut
La MRC és un problema de salut pública per la seva prevalença i la seva estreta relació amb la malaltia cardiovascular, però les iniciatives territorials i multidisciplinàries en aquest camp són escasses. A l’Àrea Integral de Salut (AIS) Dreta de Barcelona es va iniciar fa 14 anys la col•laboració entre els equips d’atenció primària (EAP) i el Servei de Nefrologia de la Fundació Puigvert, 416.125 habitants amb l’objectiu de racionalitzar el seguiment dels pacients i millorar la capacitat de resolució en cada nivell assistencial.
Abordatge PCC-MACA en el 7 x 24 en una ABS: Imma Ferré.
Descripció del model d’abordatge del 7 x 24 en una ABS d’àmbit rural que assumeix l’equip d’AP.
El progressiu envelliment de la població condiciona un increment progressiu de pacients crònics complexos (pacients amb alta multimorbilitat o pacients amb malalties cròniques avançades i evolutives). Aquest pacients presenten més freqüentació hospitalària no programada (visites i ingressos urgents) i transiten entre els diferents nivells assistencials amb una manca de coordinació entre els professionals sanitaris dels diferents nivells assistencials del territori.
Els CUAP, dispositius 7 x 24, es posicionen com a dispositius estratègics de suport als EAP en el maneig i gestió de les exacerbacions i descompensacions de pacients amb MPOC i ICC i poden ser claus per reduir ingressos hospitalaris a causa de reagudització dels pacients
L’ús de la telemedicina facilita l’accessibilitat i, a més, disminueix el temps d’espera,
en els diagnòstics i tractaments, entre la consulta d’atenció primària (AP) i la
d’atenció hospitalària.
Abordatge sanitari i social. Un pla disruptiu per a l'atenció als pacients cr...Jordi Varela
Sessió de cloenda del 51è curs de la Filial del Vallès occidental de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears - 22 de juny de 2017
Els circuits hospitalaris ambulatoris de diagnòstic ràpid de pacients amb malalties potencialment greus ofereixen als equips d’atenció primària (EAP) de Salut una via ràpida d’atenció preferent, eviten visites a urgències i estades hospitalàries, i disminueixen els temps diagnòstics i l’inici de tractaments dels pacients. Els circuits de diagnòstic ràpid ambulatori per a sospita de patologies greus concretes (neoplàsia de pulmó, còlon, mama…) s’han anat desplegant en tots els hospitals de Catalunya. En canvi, existeix una realitat més irregular respecte el desplegament d’aquests circuits per a pacients amb malalties potencialment greus encara no classificables.
Presentació a famílies i professionals de la tasca desenvolupada des de l'Hospital de Dia de Castelló de la Plana amb infants amb diagnòstic de càncer.
Teresa Pujadas, infermera de l'Equip d'Atenció Residencial a BSA explica el model d'atenció i l'assistència al final de vida en l'entorn residencial, durant l'acte commemoratiu del Dia Internacional de la Infermera (20 de juny
Presentació a càrrec de Joan MV Pons. AQUAS, en el marc de la jornada Decisions clínicas compartidas. Las lecciones de Victor Montori, celebrada al Paranimf de Facultat de Medicina de la UB el 19 de maig de 2017.
Diversos estudis coincideixen en què petits grups de pacients realitzen el major percentatge de demanda assistencial. Segons un estudi previ realitzat per treballadors socials sanitaris a 13 EAP del SAP Esquerra de Barcelona, el 10,4% dels pacients hiperfreqüentadors tenen problemes familiars greus i un 13,6%
presenten alguna disfunció social. El grup “Relaciona’t” vol donar un espai a aquests pacients.
La IU és un problema freqüent, amb una prevalença aproximada del 40,6%, però només en un petit percentatge és causa de consulta al metge de capçalera. Cal dissenyar circuits que facilitin la prevenció i actuació més adient en IU, basats en el treball en xarxa dels diferents professionals que poden garantir l’atenció adient d’aquesta disfunció, a més d’assegurar la continuïtat assistencial del problema.
A Catalunya, el 62% de persones majors de 65 anys pateixen alguna malaltia crònica que causen el 80% de les consultes a l Atenció Primària,el 60% dels ingressos i consumeix el 70% de despesa sanitària. A les Terres de l Ebre, la prevalença d'insuficiència cardíaca (IC) és del
2,15%, del 3,26% en persones entre 65 i 74% i del 14,46% en majors de 75 anys. Creem un programa adreçat a persones afectades d'IC, atès l'impacte que aquesta malaltia té en dependència,qualitat de vida i despesa sanitària.
Institut Català de la Salut
MPOC és un trastorn que causa gran morbiditat i mortalitat. S'estima que, cada any, moren a Espanya més de 18.000 persones a causa de la MPOC. Es per això que s'ha avaluat l'adherència terapèutica al tractament amb inhaladors en malalts amb MPOC majors
de 75 anys en el servei d HD de l HTVC.
Institut Català de la Salut
Segon premi als projectes liderats des d'una organització integrada o xarxa de centres de la I edició dels Premis als Millors Projectes en Coordinació i Integració de la Sanitat Catalana, convocats per la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Presentació a l'acte celebrat el 23 de novembre de 2018.
Amb la finalitat d impulsar l ús de les tecnologies de la formació i comunicació i el treball en xarxa en l àmbit de la salut, l HTVC participa en el projecte de telemedicina aplicada a la valoració i seguiment del pacient cremat i impulsat per la Unitat de Cremats de Vall d Hebron.
El projecte de telecremats permet al professional d'Urgències de HTVC contactar amb la
Unitat de Cremats de l Hospital de Vall d Hebron per mitjà de videoconferència.
Institut Català de la Salut
La multimorbiditat s’associa a un augment d’ingressos no programats que generen més dependència, més risc de reingrés, pitjor qualitat de vida i més mortalitat. La MPOC i la IC en són un clar exemple. L’evidència demostra que la planificació anticipada de les altes, la coordinació entre diferents nivells assistencials i ’adopció d’intervencions estructurades, com l’atenció domiciliària i telefònica proactives, poden millorar l’atenció d’aquesta població.
La fragilitat, una clau per abordar el tractament de les persones grans a l'a...Societat Gestió Sanitària
Jordi Amblas, especialista en geriatria a Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic i a la Càtedra de Cures Pal•liatives de la Universitat de Vic i professor associat de la Universitat de Girona.
Sessió: L'impacte de la fragilitat a l'atenció primària de salut
Barcelona, 25 de gener de 2017
L’hemodiàlisi dels pacients ingressats a l’HTVC, centre de referència de la Regió
Autors: G Masdeu, A Piñol, JR Vázquez, I Salvadó, MT Compte, P Angelet
a/e: gmasdeu.ebre.ics@gencat.cat
Sanitària Terres de l’Ebre, n’implicava el trasllat a la UH de l’HSCJ. Anualment, 80
pacients havien de ser traslladats una mitjana de 3 cops durant el seu ingrés.
Durant els trasllats interhospitalaris, s’han demostrat alteracions fisiològiques en el
38% de pacients greus i una anàlisi prospectiva evidencià fins un 34% d’efectes
adversos.
Similar to HUVH programa de diàlisi peritoneal domiciliària en pacients pediàtrics (20)
L'empresa Karinter presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Safe Patient Handling and Movement (SPHaM) presenta solucions integrals per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
L'empresa Arjohuntleigh presenta solucions per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Quvitec es un centro formado por profesionales sanitarios con experiencia en atención domiciliaria y rehabilitación hospitalaria. Ofrecen servicios como valoraciones personalizadas de productos de soporte, dotación de equipamientos médicos, formación e investigación. Son distribuidores en Cataluña de los productos System RoMedic de Handicare y formadores en transferencias de pacientes. Handicare es un grupo escandinavo líder en soluciones para la movilidad, accesibilidad y manejo de pacientes, con presencia en varios mercados a nivel
Presentació d'introducció de la Jornada d'Ajuts a Menors per a la mobilització de pacients.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Programa de la Jornada que pretén generar un espai de coneixement compartit sobre equips de treball que disminueixen el nombre de transferències manuals i/o l’esforç necessari per a la mobilització del pacient com a element clau per a la prevenció de lesions osteomusculars del personal sanitari.
9 de desembre de 2015
Sala d'actes del Centre Corporatiu
Institut Català de la Salut
Este documento discute alternativas al uso de formaldehido en anatomía patológica. Señala que el formaldehido es el fijador estándar pero también cancerígeno, por lo que se ha adoptado un enfoque de fijación mixta utilizando en un 70% el fijador Glioxal y en un 20% formaldehido. La fijación mixta permite reducir el uso de formaldehido y proporciona buenos resultados en tinción e inmunohistoquímica aunque presenta algunos desafíos para la conservación a
Este documento presenta los resultados de una evaluación de sistemas de ventilación y extracción localizada en salas de corte y autopsias de varios hospitales. Se analizaron factores como la ventilación general, sistemas de extracción local y ubicación de mesas de corte. Se midieron concentraciones de formaldehido y velocidades de flujo de aire. Los resultados mostraron que la ventilación era deficiente y las mesas de corte estaban mal ubicadas o tenían extracciones inadecuadas. Se concluyó que se necesitan mejoras como aumentar la
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Dpt. d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
Este documento describe las tareas y situaciones críticas relacionadas con el uso de formaldehído en laboratorios de anatomía patológica. Analiza el proceso de trabajo, propone mejoras y presenta los resultados de mediciones de concentraciones ambientales y personales de formaldehído en diferentes tareas como recepción de muestras, corte, lavado y procesamiento. Las principales recomendaciones son utilizar extracciones localizadas, mesas de corte automatizadas y sistemas cerrados de transporte para reducir la exposición al formaldehído
Jornada Formalcat
Mesures preventives per controlar
l’exposició a formaldehid en els
laboratoris d’anatomia patològica:
experiències del projecte d’investigació FormalCat
MC Mutual
Departament d'Empresa i Ocupació
Institut Català de la Salut
El Programa Pacient Expert Catalunya® (PPE-CAT®) té com a objectiu promoure canvis d’hàbits que millorin la qualitat de vida i la convivència amb la malaltia mitjançant l’intercanvi de coneixements i experiències entre un igual (el pacient expert) i la resta de pacients d’un grup amb la mateixa malaltia.
C
El personal del Centro de Atención Primaria Dr. Guillermo Masriera, de Vilassar de
Mar; estudio en la primera semana de noviembre del 2011; estudio descriptivo
transversal sobre prevalencias y actitudes del personal del CAP en relación al
tabaquismo. Se realiza encuesta según Danilo (2003)/Masfer(2004). Análisis
estadístico por el test χ².
Les TIC estan transformant profundament la societat i la nova relació “professional de la salut-pacient”, més d’igual a igual, n’és una prova més. Internet és un recurs a l’abast de tothom que cal aprofitar tot potenciant l’educació de la ciutadania en l’ús d’informació de qualitat en temes de salut. A l’octubre de 2013, dins el programa d’activitats formatives dels EAP, una infermera d’un EAP i una professora de la UB, van realitzar una sessió clínica adreçada als professionals sanitaris dels EAP Mataró-6 i Mataró-7 de Mataró (Barcelona) sobre informació se salut de qualitat a Internet.
L’activitat física està considerada com un dels determinants de la salut amb major influència sobre
la morbimortalitat de la població. Per aquest motiu, i aprofitant que l’Ajuntament de Mataró ofereix
els itineraris de l’”A peu, fem salut!”, els professionals de l’EAP Mataró-6 van organitzar unes rutes
saludables per promoure l’activitat física com a element fonamental de salut i benestar.
El documento presenta los resultados de un estudio sobre la relación entre la vacunación antigripal de los sanitarios y las tasas de vacunación de sus pacientes mayores de 59 años. Los hallazgos principales son: 1) Los sanitarios vacunados tienen tasas de vacunación más altas en sus pacientes que los no vacunados; 2) Los médicos y enfermeras tienen más probabilidades de vacunarse que el personal administrativo; 3) No hay diferencias en los estándares de calidad asistencial excepto para las enfermeras vacunadas, que muestran cif
Dins del programa d’atenció a la cronicitat s’implanta en el territori el programa de gestió de casos. Durant la
implementació sorgeix la necessitat d'elaborar un procés estandarditzat d'actuació.
L’octubre de 2013, dins el programa d’activitats formatives dels EAP, una infermera d’un EAP i una professora de la UB, van realitzar una sessió clínica adreçada als professionals sanitaris dels EAP Mataró-6 i Mataró-7 de Mataró (Barcelona) sobre qualitat de la informació relacionada amb temes de salut a Internet. Per conèixer quin ús d’Internet fan els professionals de la salut es passà una enquesta.
MN Internet i salut que en pensa i com l'utilitza el personal sanitari d'un EAP
HUVH programa de diàlisi peritoneal domiciliària en pacients pediàtrics
1. 3a Jornada. Canviar des de dins per millorar
Sitges, 13 de desembre de 2013
Programa de diàlisi peritoneal domiciliària en pacients pediàtrics:
una eina que permet el tractament de pacients complexos de manera
ambulatòria i un nexe d’unió entre diferents nivells assistencials
Fernández Obispo, M; Ariceta, G; Conde García, P; Madrid, A; Martínez Rubio, C; Núñez Rodrigo, L.
a/e: matferna@vhebron.net
Introducció
Resultat
La diàlisi peritoneal automàtica (DPA) és la teràpia
renal substitutiva d’elecció en nens i nenes de curta
edat, i representa el paradigma de l’assistència en
pacients renals crònics: proporciona atenció
individualitzada, afavoreix l’autocura, l’autonomia i la
integració social, tant del mateix pacient com dels
seus cuidadors.
Pacient
1.
ACH
Projecte d’atenció integral en DP a pacients
pediàtrics de 0-18 anys. Cartera de serveis: consulta
prediàlisi, entrenament de pacients i cuidadors,
atenció global i continuada dels pacients, coordinació
amb equips multidisciplinaris i centres d’atenció
primària implicats i visites domiciliàries d’inici i de
seguiment.
Monitor de DPA
Suport tècnic
Gestió material
Altre material sanitari
Mobiliari per emmagatzematge
Coordinació H. Terciari
Organitza:
45
Tx R
9
(HD prèvia 4
mesos)
8.70
497
Tx R no funcionat
Migració HD
(1 mes)
Hipoplàsia pulmonar. VM 18d
S. de Potter
45
9.90
162
Tx R
ERC No filiada
(Nefronoptisis?)
Insuficiència cardíaca
Crisis comicials
HTA
78
20.9
30
Incapacitat cuidador.
Migració HD.
Tx R
Displàsia renal +
Estenosi pièlica
Hipoplàsia pulmonar
Laringomalàcia
VM 8d. BIPAP 203 d
Insuficiència cardíaca
HTA. Nefrostomia
5
6.27
163
Actiu
S. Nefròtica congènita.
Finlandès (NPHS1)
VM 24h
Estenosi pulmonar lleu
12
10.3
166
Actiu
Hipoplàsia pulmonar
Reflux VU grau IV
Poliquistosi renal
autosòmica recessiva.
Forma neonatal severa
Hipoplàsia pulmonar
Traqueostomia.
VM 232d. CPAP 256d
Laringomalàcia
Fístula traqueal
Nefrectomia bilateral
CIV. HTA Insuficiència cardíaca
Displàsia renal (VUP)
1.
ODA
1.
HBC
D. Prenatal. Oligoamni. NT, PN
3.425 gr. MRC des de naixement
60 d. Ingrés inicial
JPL
Als 6 anys per HTA maligna
MS
D. Prenatal. Anhidramni. NT, PN
2.450. MRC des del naixement.
211 d ingrés inicial
1.
REK
NT, PN 3.320
MRC des dels primers dies de vida
15 d ingrés inicial
14
DP: diàlisi peritoneal, D: diagnòstic, d: dies, MRC: malaltia renal crònica, NPT: nadó preterme, PN: pes naixement, VM: Ventilació mecànica, NT: nadó a terme,
CIV: comunicació interventricular, Tx R: trasplantament renal, HD: hemodiàlisi, HTA: hipertensió arterial, RVU: reflux vesicoureteral, VUP: vàlvules d’uretra
posterior
Pacient
ACH
Residència
Nivell
socioeconòmic/Ba
rrera idiomàtica
Visites
domiciliàries
Complicacions
infeccioses
R/Tècnica
Intervencions
R/Tècnica
Controls hospitalaris
ambulatoris
Col·laboració
Equip ABS
Tarragona
Baix/Si
2
0
0
Setmanals
Si
Setmanals
Si
ODA
Badalona
Baix/No
2
0
1 recol·locació
catèter
IQ reparadora
hèrnies
1.
HBC
Vilanova i la
Geltrú
Mig/No
1
0
0
Setmanals/quinzenals
Si
1.
JPL
Saragossa
Mig/No
0
0
0
Ingressat
Si
1.
MS
Granollers
Baix/Si
3
0
0
Setmanals/quinzenals
Si
1.
REK
Tàrrega
Baix/Si
1
0
1 recanvi catèter als
7 dies col·locació
Setmanals/quinzenals
Si
E: nutrició enteral, SNG: sonda nasogàstrica, BIPAP: suport ventilatori amb pressió positiva domiciliari, PAC: port-a-cath, GT:
gastrostomia
Conclusions i impacte en els objectius
del Pla de Salut
ABS
Visita conjunta alta: infermerapediatre i treballadora social
Control telefònic i visites
domiciliàries, si cal
Suport emocional
Alerta de situacions de risc
Treballadora social
Material sanitari suplementari
Domicili
Provehidor DP
7.22
Displàsia renal quística
(Gen HNF1β)
1.
Material i mètodes
Consulta ERCA indicació
de la tècnica
Ensinistrament cuidadors
Visita domiciliària valoració
d’inclusió i alta hospitalària
Contacte amb l’EAP
Seguiment ambulatori del pacient
Seguiment telefònic
Seguiment calendari vacunal
Seguiment multidisciplinari
Atenció continuada 24h/365d
Motiu sortida
D. Prenatal. Oligoamni. NPT 35 SG
PN 2.130gr
MRC des del naixement
21 d. ingrés inicial
D. Prenatal. Anhidramni. NPT 35
SG PN 2.710 gr MRC des del
naixement.
508 d. ingrés inicial
1.
H. Terciari
Dies de tractament
(16/10/2013)
Comorbiditat
1.
Descriure la nostra experiència recent en nens amb
DPA, l’eficàcia i la seguretat de la tècnica, la
transferència de la cura de l’entorn hospitalari al
domiciliari, fins i tot en pacients d’alt risc, i el
programa de col·laboració amb la resta de nivells
assistencials.
Pes (Kg)
Malaltia renal
1.
Objectius
Edat d’inici DP
(mesos)
Diagnòstic
Realització tècnica de DP
Cures de manteniment del
catèter
Registre de paràmetres
Cures generals del pacient
Cures específiques (NE,
BIPAP, nebulitzacions...)
Alerta de complicacions
Promoure un canvi estructural en
l’atenció als pacients pediàtrics en DP
permet individualitzar el tractament i les
cures necessàries alhora que fa més
eficient la utilització de recursos
sanitaris i disminueix el cost sanitari i
social dels pacients i familiars. Aquesta
modalitat de tractament permet tractar
pacients d’alta complexitat en el domicili i
fomenta l’autocura i autoresponsabilitat.
http://experienciespladesalut.canalsalut.cat