5165 TCP Mòdul 1

1. aspectes conceptuals psicopatologia & model conductual

2. Interès en explicar i “tractar” la conducta desadaptada, problemàtica, perturbada, ... Coexisteixen tres models explicatius de la conducta “anormal”: religiós-filosòfic biomèdic-somàtic psicològic conducta “anormal”

3. Tots els models encara coexisteixen El model biomèdic no predomina fins al s.XIX El model psicològic sorgeix amb Charcot, Freud o Witmer, i inclou els models: psicodinàmic o intrapsíquic fenomenològic o humanista conductual o de l’aprenentatge social models

4. La conducta (normal/anormal) és conseqüència principalment de l’aprenentatge en les condicions socials del medi La conducta anormal s’adquireix, manté i extingeix pels mateixos principis de la conducta normal, i per tant es pot modificar a través de l’aplicació dels principis de l’aprenentatge social L’objecte d’estudi és la conducta com a activitat mesurable o avaluable, tant si és manifesta com encoberta model conductual

5. La intervenció s’adreça directament a les conductes concretes i no a suposades causes subjacents Utilització del mètode científic experimental en l’anàlisi del comportament, en el disseny i aplicació de procediments per a la seva modificació, i en la valoració dels seus resultats. Una intervenció és com un experiment La majoria dels mètodes i tècniques utilitzades es deriven directament dels procediments de la psicologia experimental i particularment dels principis de l’aprenentatge model conductual

6. Els mètodes d’intervenció s’especifiquen de forma precisa, replicable i avaluable objectivament Relació estreta avaluació-tractament. L’objectiu de l’avaluació és identificar les condicions que controlen la conducta (determinants actuals) El tractament es realitza de forma individualitzada a partir de l’anàlisi funcional Avaluació dels resultats del tractament: en termes de la inducció inicial del canvi de conducta, la seva generalització i el manteniment model conductual

7. evolució Ivan Petrovich Pavlov, 1899 Recerca animal

8. evolució Adhesió al mètode científic Rebuig de la consciència i la ment com a objecte d’estudi Explicació de la conducta segons les lleis de l’aprenentatge i del CC Recerca animal Conductisme

9. evolució Burnham, 1917: revisa les aplicacions clíniques i educatives del condicionament i anomena la majoria de les actuals TMC (control d’EE, ref+, modelat, exposició, contr. contingència, ...) Mowrer & Mowrer, 1938: “pipi-stop” Mary Cover Jones, 1924: prova diferents procediments apuntats per Watson & Rayner 4 anys enrere per eliminar respostes de por a infants Conductisme Recerca animal Insatisfacció 1920-40 primeres aplicacions aïllades

10. John B. Watson & Rosalie Rayner, 1920 Give me a dozen healthy infants, well-formed, and my own specified world to bring them up in and I'll guarantee to take any one at random and train him to become any type of specialist I might select – doctor, lawyer, artist, merchant-chief and, yes, even beggar-man and thief, regardless of his talents, penchants, tendencies, abilities, vocations, and race of his ancestors. I am going beyond my facts and I admit it, but so have the advocates of the contrary and they have been doing it for many thousands of years.(1930)

11. evolució Conductisme Recerca animal Insatisfacció 1920-40 primeres aplicacions aïllades 1950-60 constitució del model conductual anàlisi conductual aplicada EUA conductisme mediacional anglaterra-sudàfrica condicionament operant Skinner aplicacions educatives condicionament clàssic Wolpe, Lazarus, Eysenck clínca adults (neurosis)

12. consolidació del model conductual Albert Bandura - Aprenentatge social aprenentatge observacional (models) expectatives (reinterpretació del condicionament en termes cognitius) determinisme recíproc (ambient-cognició-conducta) capacitat d’autoregulació

13. consolidació del model conductual model cognitivo-conductual conjunt heterogeni d’autors i de tècniques variables cognitives com a mecanisme causal de la conducta cognicions regides per les mateixes lleis de l’aprenentatge intervenció centrada en els processos cognitius inadequats

14. «problemes infantils»

15. els infants constitueixen el major repte de la psicoteràpia en el segle XXI (Mahoney, 1994)

16. intervenció clínico-educativa treball de camp /formació de terapeutes funció social i preventiva ‘problemes’ infantils què? qui? quan? com?

17. l’opinió dels adults (molestar vs. retraïment) l’especificitat de la conducta adaptar-se a la situació o canviar la situació cercar l’equilibri i intervenir a nivell educatiu, clínic i preventiu/social què modificar?

18. el client no és el pacient (o sí?) el pacient no ho és en realitat, el client és la causa del problema del pacient, l’única forma d’intervenir en el pacient és a través del client, el paper del client segons l’edat del pacient, ... qui modificar?

19. quan modificar? aquesta conducta és un problema en aquest moment? quins procediments d’avaluació/intervenció puc utilitzar? 0-1 dèficit en el desenvolupament 1-5 seguiment d’ordres, agressivitat, son, ansietat i pors 5- dificultats acadèmiques, problemes d’atenció, ansietat, tr. de conducta < 10 a. > 10 a. nins desobediència agress. verbal nines pors disfòria, somatitzacions 1a infància entrenament de pares, tèc. operants infància aspectes educatius, HHSS, impl.iguals preadolescència autocontrol, intervenció familiar adolescència comunicació, HHSS, SP, Cog-Cond

20. com modificar? reactivitat a l’observació, necessitat d’autoinformes adaptats i poca capacitat de discriminar origen físic la intervenció ha de ser directiva i específica utilització de paraprofessionals per mor de: especificitat del comportament infantil contextualització de la intervenció garantir la intervenció dels adults que poden estar mantenint el problema

21. perspectiva conductual de sistemes

22. extrapolació del treball amb adults complexitat del món infantil aplicació del model conductual a la infància problemes d’avaluació de l’eficàcia de les intervencions infantils

23. del cas clínic, el psicòleg experimental, el control operant, la tecnologia però el menysteniment del diagnòstic, dels factors evolutius, del procés terapèutic, ... antecedents ... a la contextualització sociofamiliar, la intervenció “ecològica”, i la preocupació per la generalització, el significat clínic del canvi, el seguiment, etc.

24. una orientació jove amb futur ... continuïtat dels problemes infantils arrel infantil dels trastorns adults conèixer l’origen i el desenvolupament té un impacte en el tractament i sobre tot la prevenció influència de l’edat i del sexe dues mostres d’infants de 10 anys tal vegada només comparteixen l’any de naixement avanços recents: psicopatologia evolutiva

25. en les alteracions infantils hi poden influir ... el tipus de psicopatologia el nivell intelectual i els aspectes culturals el tipus de família la forma de conceptualitzar i afrontar els problemes l’ambient “emocional” a la família ... dels pares avanços recents: diferències individuals

26. avanços recents: diagnòstic clínic relegació de l’anàlisi funcional de la conducta avantatges de les classificacions psiquiàtriques anàlisi funcional guiada

27. avanços recents: prevenció i especifitat programes de prevenció adreçats a ... ... múltiples àrees (selecció de les variables més influents) ... poblacions específiques (quines opcions tenim i què funciona per a un problema específic)

28. Complex sistema triple (infant - família - context) Tractaments multimodals i combinats Increment de l’especialització Ampliació objectius terapèutics (&quot;construir HH&quot;) Perspectiva multidisciplinar Ampliació del model d'intervenció (breu - 'dental' - 'crònica') cap a una perspectiva conductual de sistemes

29. intervenció com a procés de solució de problemes definició del problema generació d'alternatives valoració de les alternatives implementació de la solució avaluació de la solució

30. desenvolupar tractaments eficients prendre decisions durant el procés d'interv. col.laboració (pares, educadors, infant) i flexibilitat (segons el context) intervenció com a procés de solució de problemes

31. els trastorns de l'infant i la família com a conjunt de sistemes i subsistemes de resposta relacionats infant i família com a situació global quan s'avalua l'impacte d'una variable única conductes similars poden tenir orígens diferents la intervenció pot produir múltiples resultats incloent el reajustament familiar els sistemes familiars són dinàmics i canvien de forma constant al llarg del temps fonaments de la PCS

32. característiques de la PCS adscripció al model conductual i al MCE conceptualització dels tr. infantils com a problemes d'adaptació a l'entorn importància de la influència recíproca èmfasi en els tract. basats en l'evidència importància d'esdeveniments propers i llunyans en el temps

33. característiques de la PCS importància de l'avaluació (ampliació de l'AF linial a la jerarquitzada) avaluació contínua dels resultats (dissenys de cas únic més que comparació de grups) èmfasi idiogràfic (individualització dels procediments d'intervenció) importància del context i de les relacions entre els diferents contextos

34. característiques de la PCS participació de la família en el tractament importància dels processos cognitius (l'aprenentatge depén de les creences, expectatives i atribucions de l'infant i la seva família) desenvolupament de regles operatives per a la implementació dels tractaments rellevància dels processos neurobiològics (necessitat d'interv. multidisciplinars)

35. característiques de la PCS preocupació pels efectes de generalització ( sleeper effects ) interès pels processos de tractament (resistència/adherència/abandonament) èmfasi en l'autoregulació, autodirecció i AC preocupació per qüestions deontològiques

36. característiques de la PCS èmfasi tecnològic (programes de tractament 'protocolitzats' basats en l'evidència) ús d'indicadors múltiples per valorar result. preocupació per la 'satisfacció del client' (acceptabilitat dels tractaments) necessitat de considerar factors ètnics i culturals en l'avaluació i tractament