1. Unitat 3: La coordinació
cel·lular

2. Unitat 3. Coordinació cel·lular
A: eritròcits; B: neurona;
C: podòcit; E: cnidoblast;
F: estomes; E: enteròcits
i cèl·lules caliciformes;
G: melanòcits
• Què tenen en comú i
que tenen de
diferent?
• A què creus que fa
referència la
pregunta del títol?
A B c
D E
F G
Cèl·lula o cèl·lules?

3. Unitat 3. Coordinació cel·lular
Model: cèl·lula vegetal Model: cèl·lula animal
Aquestes imatges són models cel·lulars que ens permeten
veure l’estructura d’una cèl·lula tipus. En realitat però, hi ha
una gran varietat de cèl·lules amb formes i funcions diferents
En els organismes on hi ha especialització cel·lular i
organització en teixits, òrgans i sistemes la varietat de les
formes cel·lulars és més que notable i també els seus sistemes
de comunicació

4. Unitat 3. Coordinació cel·lular
Índex
3.1. Diversitat cel·lular
3.2. Comunicació intercel·lular
3.2.1. Comunicació endocrina
3.2.2. Comunicació nerviosa
3.2.3. El sistema immunològic
(Correspon a la unitat 4 del llibre de text (pàg 89))

5. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2. Comunicació cel·lular
Cèl·lula
emissora
Cèl·lula receptora o
diana
Senyal /
medi de
transmissió
Hormona /
sang
Mediador local /
limfa, líquid
intersticial
Impulsos elèctrics +
neurotransmissors /
Sistema nerviós
Molècules de
membrana /
Membrana
Comunicació:
endocrina
paracrina
nerviosa
Depenent de
contacte
Neurona
Epitelial glandular
neurona
diverses
diverses
diverses
diverses
Neurona,
glàndula, múscul
diverses

6. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.1. Comunicació endocrina
Les hormones (pàg 93-94)
• Què són?
• Quins òrgans les produeixen?
• Per quin medi viatgen?
• On actuen?
• De quins tipus de respostes són
responsables?
• Com es degraden i s’eliminen?

7. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.1. Comunicació endocrina
Les hormones (pàg 93-94)
• Són molècules lípidiques o proteiques
• Les produeixen les glàndules endocrines
• Viatgen per la sang
• Actuen a les cèl·lules diana on troben un
receptor
• Són responsables de respostes lentes i de llarga
durada
• Es degraden al fetge s’eliminen a través de
l’orina o la bilis

8. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.1. Comunicació endocrina
Mecanisme d’acció
hormonal
Hormones
lipídiques
Hormones
proteiques
•Interacció amb un receptor de
membrana
•Alliberament de 2n missatger
al citoplasma
•Efecte sobre el metabolisme
(acció curta i ràpida)
•Creuament de la membrana
•Formació al citosol del
complex hormona receptor
•Activació de la transcripció al
nucli (acció lenta i duradora)

9. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.1. Comunicació endocrina
Glàndules humanes

10. Hormona Glàndula Funció
Insulina
Oxitocina
Testosterona
Adrenalina
Calcitonina
Progesterona
Glucagó
FSH
Antidiürètica
Cortisol
Vasopressina

11. Les neurones (pàg 101)
• Consten de:
• No es divideixen
• Són excitables:Transformen els estímuls en impulsos nerviosos que
viatgen axó - dendrita
- cèl·lula efectora (glàndula o múscul)
Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.2. Comunicació nerviosa
Cos cel·lular
Dendrites
Axó
Beina de mielina

12. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.2. Comunicació nerviosa
L’impuls nerviós i la seva transmissió
•El potencial de membrana d’una
neurona en repòs és de -70 mV
•L’arribada d’estímuls a una cèl·lula
excitable (llum a la retina, so a les
cèl·lules de la oïda o
neurotransmissors a una dendrita)
provoca l’obertura de canals de
membrana que provoquen l’entrada
a la cèl·lula de l’ió sodi. i la
despolarització de la membrana

13. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.2. Comunicació nerviosa
L’impuls nerviós i la seva transmissió
•Si s’assoleix un potencial de -55
mV l’entrada de sodi és massiva, el
potencial es torna positiu (+40 mV)i
es propaga per l’axó (potencial
d’acció)
•El potencial de repòs es recupera
gràcies a l’entrada inicial de potassi
per difusió i el posterior intercanvi
per transport actiu del potassi i el
sodi

14. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.2. Comunicació nerviosa
Quan el potencial d’acció arriba al
final de l’axó es produeix la
sinapsi que:
• És la connexió entre neurones
o de les neurones amb les
cèl·lules efectores
• Involucra la
– membrana presinàptica (axó ric
en mitocondris i vesícules)
– Fossa sinàptica (espai de pocs
nm)
– Membrana postsinàptica
(dendrita, fibra muscular o
glàndula)
• Es fa a través de
neurotransmissors

15. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.2. Comunicació nerviosa
• Explica la sinapsi neuromuscular o placa
motora responsable de la contracció
muscular (pàg 106-107)
• Cal parlar de les cèl·lules implicades i el
sistema de transmissió de l’estimul (Qui?
Quan? Com?)

16. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.3. El sistema immunològic
• És el conjunt d’òrgans i estructures corporals
que intervenen en la immunitat: capacitat de
l’organisme
– d’identificar elements estranys (antígens)
– i oposar-s’hi de forma específica)
(pàg 111)

17. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.3. El sistema immunològic
• Les cèl·lules responsables de la resposta immunitària
(pàg 113) són leucòcits (glòbuls blancs) que:
– S’originen a la medul·la òssia vermella.
– Es distingeixen en:
• limfòcits (25-30% dels leucòcits) que:
– Maduren (adquireixen immunocompetència) als òrgans limfoides
primaris:
» La medul·la òssia vermella (limfòcits B responsables de la
resposta humoral o producció d’anticossos o immunoglobulines)
» Al tim (limfòcits T responsables de la resposta cel·lular)
– Surten dels vasos sanguinis i circulen i s’acumulen als òrgans
limfoides secundaris
• Monòcits que originen els macròfags i són fagocítics

18. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.3. El sistema immunològic
La resposta immunitària (pàg 114)
macròfag macròfag
Limfòcit
T4
Resposta cel·lular:
Activació dels limfòcits
T8 citotòxics
Resposta humoral
Activació dels limfòcits B:
•Producció d’ anticossos (20%
proteïnes del plasma humà)
•Bloquegen els antigens
•Estimulen la fagocitosi dels
macròfags
•Conversió en cèl·lules de
memòria
Agent aliè:
•Toxina
•Virus
•Bacteri
•Protist
•Cèl·lules canceroses
antigens

19. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.3. El sistema immunològic
• Tipus d’immunitat
(pàg 112)
innata
Activa: vacunes (Estimulen la
producció d’anticossos i cèl·lules
de memòria a partir de patògens
atenuats)
Passiva (subministrament
d’anticossos materns al fetus i
al nadó)
artificial
Activa (producció
d’anticossos i cèl·lules de
memòria contra els
antígens
Passiva (subministrament d’anticossos
provinents d’un animal immune)

20. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.3. El sistema immunològic
El gran descubrimiento
• Por entonces la viruela se había convertido en una
tremenda plaga que azotaba fundamentalmente a Europa y
América, y en forma cuantitativamente seria; y si bien era
difícil descubrir un método que la pudiera combatir, fue que
Edward Jenner estando de visita en una granja, puso
particular atención al comentario de una joven que aseveró:
Yo no voy a enfermarme nunca de viruela porque estoy
vacunada (esto era debido a que la muchacha se dedicaba
a ordeñar a las vacas). De este razonamiento Jenner hizo
una profunda investigación llegando a comprobar que
todos los que realizaban esta tarea se habían inmunizado
contagiándose de "viruela boba".
• La viruela boba es una leve manifestación de viruela que
se produce casi siempre en las ubres de las vacas. Jenner
notó entonces que los que habían sufrido previamente
viruela bovina (enfermedad de las vacas que causa sólo
síntomas de poca importancia en el hombre) demostraban
resistencia cuando se exponían a la enfermedad, por lo
tanto extrajo pus de una pústula de la mano de Sarah
Nelmes, una ordeñadora que había contraído la viruela de
su vaca lechera, y el 14 de mayo de 1796 inoculó a un
joven llamado James Phipps (el cual no había padecido la
afección), y a raíz de tal experimento dicho joven quedó
inmunizado

21. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.3. El sistema immunològic
• Hi ha diferents tipus d’anticossos (pàg
115-116)
• IgM per a la resposta primària
• IgG per a la resposta secundària i entre mare i
fetus
• IgA a la saliva, les llàgrimes i la llet materna
• IgE en les reaccions alèrgiques agudes
immediates: estimulen els mastòcits a produir
histamina (inflamatori)

22. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.3. El sistema immunològic
Alteracions del sistema immunològic: Hipersensibilitat o alèrgies (pàg117)
Són respostes immunitàries a substàncies que normalment no són
problemàtiques, els al·lergògens
macròfag macròfag
Limfòcit
T4
Resposta humoral:
•Activació dels limfòcits B
•Producció d’anticossos
(IgE)
•Conversió en cèl·lules de
memòria
antigens
Al·lergògens
•Pols
•Pol·len i espores
•Restes animals
•Medicaments...
Estimulació dels mastòcits que produeixen
histamina amb efecte inflamatori
Si la inflamació és generalitzada es diu xoc
anafilàctic i pot provocar la mort

23. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.3. El sistema immunològic
Alteracions del sistema immunològic: Rebuig d’òrgans transplantats (pàg
112. 118)
• Les cèl·lules pròpies estan marcades amb les proteïnes d’histocompatibilitat
HLA , diferents per a cada persona. Els òrgans transplantats, amb HLA
diferents, poden ser considerats com a antígens
macròfag macròfag
Limfòcit
T4
Resposta cel·lular:
Activació dels limfòcits
T8 citotòxics
Resposta humoral
Activació dels limfòcits B:
•Producció d’ anticossos (20%
proteïnes del plasma humà)
•Bloquegen els antigens
•Estimulen la fagocitosi
dels macròfags
•Conversió en cèl·lules de
memòria
Agent aliè:
•Cèl·lules
transplantades
antigens

24. Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.3. El sistema immunològic
Alteracions del sistema immunològic: Immunodeficiència adquirida
És la fallada del sistema immunològic deguda a l’acció del virus de la
immunodeficiència adquirida (VIH) que destrueix els limfòcits T4
macròfag macròfag
Limfòcit
T4
Resposta cel·lular:
Activació dels limfòcits
T8 citotòxics
Resposta humoral
Activació dels limfòcits B:
•Producció d’ anticossos (20%
proteïnes del plasma humà)
•Bloquegen els antigens
•Estimulen la fagocitosi
dels macròfags
•Conversió en cèl·lules de
memòria
Agent aliè:
•VIH
antigens
x

25. Virus de la immunodeficiència humana (V.I.H)
Virus de la família dels retrovirus causant d'un
dèficit crònic del sistema immunitari: la SIDA
(Síndrome de la immunodeficiència adquirida)
Estructura
Nucleocàpside helicoïdal
2 fragments d'ARN que contenen 8 gens
Proteïnes estructurals
Enzims: retrotranscriptasa: Crea ADN
complementari a l'ARN viral
Embolcall
Bicapa lipídica (Presa de les cèl lules hostes)
Proteïna vírica gp120
Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.3. El sistema immunològic

26. Multiplicació del V.I.H
1. Adsorció: La proteïna gp120 fixa el virus als limfòcits
T4 ja que encaixa amb el receptor CD4 present a la
membrana cel lular
2. Penetració de l'ARN víric: Fusió de l'embolcall del
virus amb la membrana cel lular alliberant-la
nucleocápside al citoplasma
3. Integració a l'ADN de l'hoste: La retrotranscriptasa
crea una còpia d'ADN complementària al RNA víric.
Tot seguit aquesta s'integra en el genoma
Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.3. El sistema immunològic

27. Multiplicació del V.I.H
4. Període de latència
5. Síntesi dels components del virió: Els gens del virus,
ocults entre els del hoste es transcriuen obtenint ARN víric
per encapsular i per traduïr a proteïnes
6. Acoblament i alliberament
7. L'ARN viral, les proteïnes estructurals i la
retrotranscriptasa formen noves nucleocàpside
8. Gp 120 es situa a la membrana cel lular
9. El virus surt per exocitosi portant fragments de membrana
com recobriment
Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.3. El sistema immunològic

28. A. Adsorción
Receptor CD4
Gp 120
B. Penetración
C. D. Integración- latencia
ARN
Retrotranscriptasa
ADN
E. Síntesis y Ensamblaje
F. Liberación

29. Destrucció de la immunitat per VIH
El virus destrueix als limfòcits T4:
En sortir d'ells en la fase d'alliberament
Per agregació i fusió de limfòcits T4 sans amb els malalts, a causa de la
complementarietat entre gp120 víric i el receptor de membrana CD4
Unitat 3. Coordinació cel·lular
3.2.3. El sistema immunològic