Immunitat natural i adquirida. Diferències

MP10.
FISIOPATOLOGIA
GENERAL
UF2. NF1. Part 1
CFGS HIGIENE BUCODENTAL.
INSTITUT CAL·LÍPOLIS.
Professor: Lluís Falp.

NF1: RECONEIXEMENT DELS TRASTORNS DEL SISTEMA IMMUNITARI
QUÈ APRENDREM?
Lluís Falp. Institut Cal·lípolis. Dept. Sanitària. CFGS HB. 2
1.1. Immunitat natural i adquirida: antígens i anticossos
1.2. Components del sistema immunitari
1.3. Trastorns del sistema immunitari
1.4. Immunització activa i passiva

NF1. Reconeixement dels trastorns del sistema immunitari
1. 1. Immunitat natural i adquirida
• LA IMMUNITAT és el conjunt de mecanismes que té un individu per enfrontar-se a la
invasió de qualsevol cos estrany i per fer front a l’aparició de tumors.
• Xarxa d’òrgans relacionats. Tenen la funció de reconèixer substàncies estranyes al nostre
organisme i defensar-nos d’elles. Aquesta capacitat s’anomena immunitat. També reconeix
cèl·lules anormals, com les cèl·lules tumorals.
• Les cèl·lules i molècules que participen de la defensa immunitària arriben als teixits pel
torrent sanguini, l’abandonen per endinsar-se al teixit i després tornen pel sistema limfàtic.
• Distingim mecanismes de:
• 1. Protecció inespecífica: Immunitat innata o natural. Respon igual davant de qualsevol
agent. Resposta ràpida. No té memòria.
• 2. Protecció específica: Immunitat adquirida. Respon a agents concrets. Resposta
més lenta i posterior a la innata. Té memòria.

• BARRERES NATURALS: Si el MO passa aquestes
barreres, s’activarà la immunitat natural o la immunitat
específica.
– PELL. Teixit impenetrable per als MO. La queratina i el pH de
5,5 ajuden en aquesta funció. La descamació en canvi,
perjudica. Per això, en cas de cremada és més fàcil infectar-se.
– MUCOSES: Ens ajuden els enzims, les secrecions gàstriques
(pH = 2), etc.
– Substàncies químiques als FLUÏDS CORPORALS. El lisozim
salival (destrueix la paret cel·lular dels bacteris), el moc, les
llàgrimes, la cera del conducte auditiu, els àcids grassos de la
suor.
– FLORA MICROBIANA intestinal. Alguns bacteris simbionts
secreten substàncies antibiòtiques.
– TRACTE GENITOURINARI. El pH àcid de l'orina, del líquid
prostàtic i de la vagina protegeixen dels MO.

1. IMMUNITAT INNATA, INESPECÍFICA O NATURAL
• És el primer mecanisme de defensa actiu contra els patògens,
després de les barreres naturals.
• No requereix reconeixement de l’antigen ni sensibilització
prèvia.
• Resposta ràpida.
• No es modifica amb l’exposició repetida a l’agent.
• Reconeix un número molt alt d’antígens.
• No té memòria immunològica.
Inmunidad Innata

• Quan entra un MO al cos, comença l’etapa d’inflamació. Participen :
• CÈL·LULES FAGOCITÀRIES: neutròfils, macròfags,
limfòcits Natural Killer.
• EL COMPLEMENT: Conjunt de 21 proteïnes plasmàtiques que
actuen en cascada i es fixen sobre la paret dels MO, com els
bacteris, als quals eliminen. Formen uns porus que destrueixen
els bacteris.
• L’INTERFERÓ: Molècules proteiques segregades per les cèl·lules
infectades per virus, que són captades per les cèl·lules del voltant i
les estimulen a sintetitzar enzims antivirals. Inhibeixen la
replicació del virus i la síntesi de proteïnes. Són proteïnes
senyalitzadores i es tracta de glicoproteïnes que pertanyen al grup
de les citocines. Activen macròfags, limfòcits B i cèl. natural killer.

• Si aquest sistema natural no aconsegueix destruir l’antigen, es posa en marxa la
resposta específica.
2. PROTECCIÓ ESPECÍFICA: IMMUNITAT ADQUIRIDA
• S’adquireix durant el creixement.
• Es desenvolupa només davant una substància específica, per contacte directe o per
una vacuna creada amb agents infecciosos inactivats.
• La seva resposta és més lenta que la immunitat natural.
• Té memòria immunològica. Recorda el contacte i, si es produeix un segon contacte,
reacciona més ràpidament.
Inmunidad
Adaptativa

• Hi ha dues modalitats de resposta específica:
• HUMORAL: Humor = líquid (llatí).
Substàncies que es transporten en els líquids
del cos. Originada pels LIMFÒCITS B.
L’activació dels limfòcits B condueix a la
síntesi d’IMMUNOGLOBULINES
(s’uneixen a l’antigen que va induir la seva
producció). Reacció antigen-anticòs.
• CEL·LULAR: Els LIMFÒCITS T. Quan
s’activen,produeixen CITOCINES o la citòlisi
del cos estrany.

1. 2. Components del sistema immunitari
• Així doncs, els components del sistema immunitari els podem diferenciar en
elements humorals i elements cel·lulars.
1. Elements cel·lulars:
– A. Progenitors mieloides: Granulòcits, Monòcits i cèl·lules dendrítiques mieloides.
– B. Progenitors limfoides: Limfòcits B i Limfòcits T.
– C. Cèl·lules NK (Natural Killer).
2. Elements humorals:
– A. Immunoglobulines o anticossos.
– B. Citocines.
– C. Lisozimes.
– D. Sistema del complement.

1. ELEMENTS CEL·LULARS
A. PROGENITORS MIELOIDES evolucionen a:
1. Granulòcits: contenen grànuls al citoplasma i un nucli
irregular o segmentat (polimorfonucleats, PMN)
• NEUTRÒFILS - fagociten patògens
• EOSINÒFILS - inflamació. Grànuls d’histamina, atac a
virus i patògens no fagocitables
• BASÒFILS i MASTÒCITS - reaccions al·lèrgiques
Mastòcits i basòfils estan
molt emparentats, tots dos tenen
grànuls amb substàncies molt
inflamatòries. Però els basòfils es
troben en circulació i entren al
teixit infectat per reclutament,
mentre que els mastòcits són
cèl·lules residents als teixits, amb
capacitat de proliferar i alta
esperança de vida.

2. Monòcits. Amb la maduració als teixits es converteixen en macròfags que
fagociten i destrueixen cossos estranys.

3. Cèlules dendrítiques mieloides.Amb capacitat per fagocitar. Són les presentadores
dels antígens als limfòcits.

• B. PROGENITORS LIMFOIDES
evolucionen a:
• LIMFÒCITS B: Maduren a la medul·la
òssia. Responsables de la resposta
HUMORAL. Els seus descendents
directes, un cop activats, les cèl·lules
plasmàtiques o PLASMÒCITS,
produeixen anticossos anomenats
immunoglobulines, que es queden
unides a la membrana i reconeixen
antígens.
També una part perduren en el temps
com a cèl·lules B de memòria. (Vacunes)
Els progenitors
mieloides i els
progenitors limfoides
són dos tipus de cèl·lules
progenitores en la medul·la
òssia que donen lloc a
diferents línies de cèl·lules
del sistema immunitari.
La principal diferència
entre aquests dos tipus de
progenitors radica en els
tipus de cèl·lules
immunitàries que cadascun
produeix

• LIMFÒCITS T: Maduren al timus. La seva principal
funció és la immunitat CEL·LULAR. Ataquen
antígens i regulen la resposta immunològica.
Expressen a la superfície un receptor similar a les
immunoglobulines anomenat TCR (receptor de la
cèl·lula). Serveix per identificar l’antígen.
• 1. Limfòcits T col·laboradors Th (T helper)
produeixen Citocines per a la resposta immune.
També anomenats CD4
• 2. Limfòcits T citotòxics Tc o CTL. Destructors
d’altres cèl·lules, com cèl·lules infectades per virus o
cèl. tumorals. Indueixen a l’apoptosi cel·lular (mort
programada). També anomenats CD8
22

• 3. Limfòcits T reguladors. Frenen la
resposta immune.
• 4. Limfòcits T de memòria. Atacaran la
segona vegada que hi hagi una infecció.
C. CÈL·LULES NK (NATURAL KILLER)
Limfòcits que no necessiten reconèixer un
antígen específic per atacar. Són el 5-15% dels
leucòcits. Formen part tant de la resposta
immune inespecífica com de l’específica.
Secreten citocines també. Defensa contra
virus i tumors. Provenen de la medul·la òssia i
es troben a la sang i els teixits limfàtics.
23

Funcions:
1. Identificació i destrucció de cèl·lules
anormals o funció citotòxica. Quan
s’activen, alliberen substàncies com les
perforines i les granzimes que fan porus
a la membrana i indueixen a la mort de la
cèl·lula (complement).
2. Producció de citocines o funció
secretora. Secreten factor de necrosi
tumoral alfa (TNF-α), interferó gamma
(IFN-γ) i d’altres.

Immunitat natural i adquirida. Diferències

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Immunitat natural i adquirida. Diferències

Similar to Immunitat natural i adquirida. Diferències (20)

Immunitat natural i adquirida. Diferències