2. 1. Components del medi intern.
• Les cèl·lules han de viure envoltades de líquid. A aquest líquid
intern dels animals és el medi intern.
• La major part d'aquest medi intern es mou lentament entre les
cèl·lules; l'anomenat líquid tissular
• Una altra part es mou a molta més velocitat a aquest líquid
circulant se li denomina sang i al conjunt d'òrgans que
aconsegueixen aquest moviment sistema circulatori perquè porta
un líquid que realitza sempre el mateix recorregut o sistema
cardiovascular perquè està implicat el cor i els vasos sanguinis
• Hi ha altres líquids interns a part del líquid tissular i la sang. El més
rellevant és la linfa. La limfa és un líquid recollit del líquid tissular. És
transportat pels vasos limfàtics
• El sistema circulatori humà és tancat, ell líquid circulatori no es
barreja amb el líquid tissular
3.
4.
5. 2. Líquid tissular o intersticial
• És el líquid contingut en el interstici o espai entre les
cèl·lules.
• És un filtrat del plasma provinent dels capil·lars.
• El seu contingut és gairebé igual al plasma, amb una
concentració més baixa de proteïnes, a causa de que
aquestes no aconsegueixen travessar els capil·lars amb
facilitat.
• El líquid intersticial consisteix en un solvent aquós que
conté aminoàcids, sucres, àcids grassos, coenzims,
hormones, neurotransmissors, sals minerals i productes de
rebuig de les cèl·lules.
• La composició d'aquest fluid depèn dels intercanvis entre
les cèl·lules en el teixit i la sang
6. 3. La sang
• La sang consta de dos components:
– Un component líquid (55%): el plasma, compost
principalment per aigua, en la qual es troben dissoltes:
• Proteïnes plasmàtiques (albúmines i globulines) .
• Ions diversos (Na +, K +, Ca2 +, Mg2 +, Cl-, HCO3, PO4H2-, etc..).
• Nutrients (aminoàcids, glucosa, ac. greixos) .
• Productes de rebuig del metabolisme (urea, creatinina, ac. úric,
CO2, etc..).
• Hormones.
– Un component cel·lular (45%): cèl.lules sanguinis.
• Glòbuls rojos
• Glòbuls blancs
• Plaquetes
7.
8. 3.1. Plasma
Components g/l Funció
Aigua 900 Transport de substàncies i regulador de tª
Sals minerals 9 Regulació de l’entrada i eixida d’aigua a les
cèl.lules
Pro Albúmines 40 Reserva de nutrients
teï Globulines 32 Defensa
nes Fibrinògen 3 Coagulació de la sang
Lípids 6 Reserva energètica
Glucosa 1 Reserva energètica
S. rebuig (Urea i àcid úric) 2 Excretats a l’aparell urinari
9. 3.2. Cèl.lules de la sang
• Glòbuls rojos o eritròcits.
– Són cèl·lules arredonides
amb forma de disc
bicòncau, sense nucli i un
citoplasma amb molt pocs
orgànuls i on es concentra
la proteïna hemoglobina,
implicada en el transport
de gasos. Són les cèl·lules
sanguínies més abundants
i representen
aproximadament el 99%
dels elements figurats. En
un adult hi sol haver 4,5-5
milions d’eritròcits/mm3
de sang.
10. • Glòbuls blancs.
– Són cèl·lules que
presenten nucli i
orgànuls citoplasmàtics.
La seua funció principal
és participar en els
mecanismes de defensa
cel·lular i humoral (per
anticossos) de
l’organisme contra
cossos estranys.
11. Hi ha dos grans grups de leucòcits que s’agrupen segons l’aspecte que
presenten al microscopi òptic:
- Granulòcits o
polimorfonucleats:
- Tenen el citoplasma granular i
el nucli segmentat.
- Segons l’afinitat d’aquests
grànuls pels colorants es
classifiquen en:
- Neutròfils: afinitat per
colorants neutres
- Eosinòfils: afinitat per
colorants àcids
- Basòfils: afinitat per
colorants bàsics
- Agranulòcits o
monomorfonucleats.
- No tenen grànuls al
citoplasma visibles al
microscopi òptic, ni tenen el
nucli segmentat.
- N’hi ha de dos tipus:
- Monòcits
- Limfòcits
12.
13. Les funcions dels diferents tipus de glòbuls
blancs són:
• Granulòcits:
– Neutrófils: resposta
inflamatòria quan es produeix
una lesió i tenen una gran
importància a l’hora de
combatre infeccions
bacterianes.
– Eosinòfils: intervenen en la
resposta contra paràsits,
actuen alliberant substàncies
que afecten la membrana del
paràsit.
– Basòfils: alliberen histamina o
altre molècules,
encarregades, per exemple,
de la vasodil·latació.
• Agranulòcits:
– Monòcits: destruir les restes
cel·lulars que procedeixen del
continu recanvi normal de les
cèl·lules. Els monòcits estan,
a més, en constant moviment
ja que tenen la capacitat de
penetrar en els teixits i
fagocitar cossos estranys.
– Limfòcits: fabricació dels
anticossos (són utilitzats pel
sistema immunitari per
identificar i neutralitzar
elements estranys al cos, com
bacteris, virus o paràsits.)
14. • Plaquetes.
– També anomenades trombòcits,
són petits fragments cel·lulars de
forma esfèrica d’una mida molt
reduïda. Aquesta característica,
implica la falta de nucli.
Intervenen en el fenomen de la
coagulació, generalment en
situacions on hi ha hemorràgies,
creant un tipus de xarxes
anomenades “tap plaquetal” que
obstaculitza la lliure circulació de
la resta de cèl·lules sanguínies.
Nº/mm3: 250.000- 400.000
15.
16. 4. Els grups sanguinis.
• La classificació es fa en funció de la naturalesa
de certs components de la membrana dels
glòbuls vermells de la sang de cada individu.
• Són cadascun dels tipus de sang que es tenen
en compte a l'hora de fer una transfusió
sanguínia.
17. 4.1. Sistema ABO.
En aquesta classificació, els quatre grups sanguinis són l'A, el B, l'AB i el O.
- Els eritròcits del grup A tenen l’antigen A en la seua superfície. A més a més, la sang
d'aquest grup conté anticossos anti B.
- En canvi, els eritròcits del grup B tenen l’antigen B en la seua superfície i la sang
d'aquest grup conté anticossos anti A.
- Els eritròcits del grup AB contenen tant l’antigen A com el B en la seua superfície i
en el sèrum del grup AB no hi ha cap dels dos anticossos, anti A i anti B.
- El grup 0 s'anomena així perquè els eritròcits d'aquest grup no contenen cap dels
antigens, ni la A ni la B. Per això el sèrum d'aquesta sang conté anticossos anti A i
anti B.
18.
19. Transfusions de sang
• Quan es realitza una
transfusió de sang els
anticossos del plasma
del receptor reaccionen
amb els antígens de la
sang del donant, si són
incompatibles es
produeix aglutinació
dels glòbuls rojos
(imcompatibilitat)
20. • Exemple: una persona del grup A porta
antígens A en les seues glòbuls vermells i
anticosso antiB al seu plasma:
- Si li fem una transfusió amb sang de grup
B, aquesta porta antígen B que reaccionarà amb
els anticossos antiB del receptor, el que produirà
reacció d'aglutinació.
- Si li fem transfusió de sang de grup A,
aquesta porta antígen A , pel que no es produirà
reacció d'aglutinació.
21. Herència del grup sanguini
• A domina sobre 0
• B domina sobre 0
• A i B són codominants
22. 4.2. Rh
• El factor Rh és una proteïna de la membrana (antígen) dels glòbuls
vermells. Són Rh+ les persones que tenen aquesta proteïna en els seus
eritròcits i Rh- si no la tenen.
• Al plasma dels Rh- hi aurà anticossos antiRh, el plasma dels Rh+ no tindrà
anticossos antiRh.
• En una transfusió de sang una persona Rh- podrà donar a tothom, però
una amb Rh+ podrà donar només a persones Rh+.
Domina el gen que du el Rh+
23. 4. La limfa
• La limfa és un líquid transparent que recorre els vasos
limfàtics.
• Es produeix després l'excés de líquid que surt dels capil·lars
sanguinis a l'espai intersticial o intercel·lular, sent recollida
pels capil·lars limfàtics que drenen a vasos limfàtics més
gruixuts.
• Tots els vasos limfàtics grossos buiden el seu contingut en una
vena.
• Aquest fluid està compost per un líquid clar pobre en
proteïnes i ric en lípids, semblant a la sang, però amb la
diferència que les úniques cèl·lules que conté són els glòbuls
blancs, sense contenir hematies.
• Hi ha aproximadament 2 litres de limfa
24. • La limfa realitza tres
funcions :
– Recollir i retornar el
líquid intersticial a la
sang
– La defensa del cos contra
els organismes patògens
– Absorbir els nutrients
grans de l'aparell
digestiu
