IMMUNOLOGIA
Part 1: Com funciona el Sistema Immunitari
1. Sistema immunitari
• Cèl·lules, teixits i molècules implicades en els processos d
• Importància:
• Defensa de l’organisme davant infeccions microbianes.
• Davant de desordres cel·lulars patològics: tumors.
Línies de defensa del Sistema Immunitari
SI Innat SI Adaptatiu
●No específica
●Cel.lular i humoral
●Cap memòria
●Tots els organismes
●Específica
●Cel.lular i Humoral
●Memòria immunitària
●Vertebrats mandibulats
B. Immunitat Adaptativa o Específica
B1 Immunitat NATURAL.
Animals exposats a una invasió microbiana produeixen
anticossos específics contra els microbis.
- ACTIVA: El propi sistema immunològic de l’animal
aconsegueix la immunitat.
- PASSIVA: Els anticossos són obtinguts de l’exterior.
Ex/ fetus dels mamífers (a través placenta i llet materna).
B2 Immunitat ARTIFICIAL o ADQUIRIDA.
Sèrums (Passiva) i Vacunes (activa)
A. Immunitat Innata o Inespecífica
Vacunes i Sèrums
★Vacunes: Són microorganismes o antígens
inactivats que s’injecten a una persona amb
l’objectiu d’estimular la producció de Limfòcits B
perquè produeixen Anticossos. Es produiran
Limfòcits B memòria que previndran de futures
infecciones pel mateix agent infecciós. Es tracta
doncs d’immunitat artificial activa
★Sèrums: La seroteràpia consisteix en tractar el
pacient d’una malaltia infecciosa amb
anticossos específics dels antigens productors
de la malaltia. Es tracta d’immunitat artificial
passiva
VACUNES SÈRUMS
Còlera Escarlatina
Tuberculosi Botulisme
Diftèria Tètanus
Tètanus Verins de serp
Xarampió
Meningitis
Verola
2. On es produeixen les cèl.lules de la sang?
-Provenen de cèl·lules mare, que en adults es
troben a la medul·la òssia vermella dels ossos
(ossos plans). En nadons tots els ossos tenen
medul.la òssia vermella
Òrgans del SI o òrgans limfoides.
Els que estan relacionats amb la formació, maduració
o l’acumulació dels limfòcits.
PRIMARIS: maduració
definitiva dels limfòcits.
SECUNDARIS: els limfòcits
exerceixen la seva funció,
reaccionant contra els
antígens.
MEDUL·LA ÒSSIA
VERMELLA
TIM MELSA GANGLIS
LIMFÀTICS
A l’interior dels ossos.
S’hi troben les cèl·lules
mare, es transformen en
limfòcits B o van al tim i
es transformen en
limfòcits T.
Òrgan atrofiat en
adults.
Important per a
desenvolupar els
limfòcits T.
Filtra la sang; s’hi
eliminen eritròcits
i leucòcits
defectuosos.
Zones riques
amb limfòcits T i
altres amb B.
Semblant a la
melsa.
A les engonals,
axil·les,….
3. Antigen- anticòs.
ANTIGEN o IMMUNOGEN: substància que sigui
capaç de desencadenar una resposta immunitària.
- Heteroantígens.
- Isoantígens.
- Autoantígens: Del propi organisme
- HAPTÈ: Substància que per si sola no desenvolupa
resposta immune s’ha d’unir a un transportador gran
(proteïna).
ANTICÒS: Molècules proteiques produïdes pels
limfòcits B que estan destinades a unir-se
específicament als antígens.
Poden actuar com:
- Anticossos de superfície receptors d’antígens.
- Anticossos lliures circulants en sang.
- Es poden addherir a d’altres cèl.lules (ex:
macròfags)
Són del grup de les GLOBULINES (proteïnes)=
IMMUNOGLOBULINES (Ig).
ESTRUCTURA BÀSICA
Radicals
amino
Radicals
àcid
-2 cadenes lleugeres
(VL)
-2 cadenes pesants
(VH)
Unides per ponts
disulfur.
-Els extrems de les
dues cadenes: porció
variable, per a cada
tipus d’anticòs.
-La resta de les
cadenes: porció
constant,no s’uneix als
antígens.
Tipus anticossos: Ig G,Ig M, Ig D, Ig A, Ig E.
- Ig G: Son els més nombrosos. Travessa placenta
(Immunitat passiva). Importants en Resposta
secundària
- Ig M: 1rs anticossos que es formen davant
l’exposició amb l’antigen (Resposta primària).
- Ig A: es troba en sang i en secrecions com la llet,
mucosa respiratòria, intestí, saliva, llàgrimes...
- Ig E. Al.lèrgies
- Ig D.
4- Principals cèl.lules de la resposta immunitària
▪ Granulòcits (Tenen enzims)
➢Neutròfils: Tenen un nucli polilobular i
principalment lluiten contra els bacteris.
També poden fer fagocitosis.
➢Basòfils: Alliberen HISTAMINA.
➢Eosinòfils: Tenen un nucli bilobular i
principalment lluiten contra les
al·lèrgies.
➢Mastòcits: Teixits. HISTAMINA
▪ Agranulòcits (No tenen enzims)
➢Limfòcits: Cèl.lules assassines (NK)
➢Monòcit: Són els leucòcits més gran i fan la
fagocitosi. Quan van als teixits és
Les cèl·lules dendrítiques són glòbuls blancs que formen part de la immunitat innata, sent c
Les cèl·lules dendrítiques es troben en grans quantitats a les regions superficials del cos, com ara l
Important:
- Algunes d’aquestes cèl.lules poden tenir receptors d’anticossos en
- Accions de la Histamina:
• Vasodilatació: Increment flux sanguini i envermelliment
• Quimiotaxi: Atrau cèl.lules sanguínies.
• Opsonització: Afavoreix la fagocitosi
• Augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis que permet la
• Contracció del múscul llis intestinal (augmenta peristaltisme( i b
Resposta específica: LIMFÒCITS
(20- 40% del total de glòbuls blancs)
- Es troben a la sang i la limfa.
- Nucli arrodonit i poc citoplasma.
- Depenent de la seva maduració tenim:
LIMFÒCITS T LIMFÒCITS B
Maduren al tim En els ocell: Bossade Fabrici, en
mamífers: medul·la òssia vermella.
No produeixen anticossos Produeixen anticossos.
Intervenen en la immunitat cel·lular No intervenen en la immunitat
cel·lular, sí en la humoral.
Els receptors de mb reconeixen petits
fragmens d’antigen.
Els seus receptors de mb reconeixen
antígens intactes i aleshores es
transformen en cèl·lules plasmàtiques.
S’inactiven difícilment amb rajos X S’inactiven fàcilment amb els rajos X.
LIMFÒCITS T:
CITOTÒXICS (Tc): destrueixen les
cèl·lules infectades per virus o bacteris
patògens endocel·lulars amb l’alliberació
de citotoxines (perforines)
COL·LABORADORS, HELPER (Th):
s’encarreguen d’activar els limfòcits B i d’iniciar
la proliferació dels limfòcits T citotòxics per mitjà
de la secreció d’unes molècules anomenades
interleucines.
Quan maduren es
transformen en
cèl·lules
plasmàtiques
5. Mecanismes de defensa inespecífica.
• Barreres primàries (pell, mucoses, flora
bacteriana…)
• Barreres secundàries:
- Cèl.lules: Monòcits, neutròfils, mastòcits,
cèl.lules dendrítiques, basòfils, NK
- Processos:
a. Fagocitosi
b. Inflamació
c. Complement
d. Interferó
- No específics.
Barreres primàries.
microbis que poden travessar la pell o algun dels
orificis del cos.
Barreres secundàries.
Quan els microbis aconsegueixen vèncer les
dificultats que representa travessar aquestes
barreres primàries i penetren a l’interior dels
animals.
• Recorda: Cèl.lules implicades en la resposta inespecífica:
• Monòcits-----macròfags (Fagositosi)
• Neutròfils------Fagocitosi
• Basòfils i mastòcits: Alliberen HISTAMINA:
augmenta la permeabilitat vascular i el diàmetre dels
vasos sanguinis: INFLAMACIÓ (calor, dolor, vermellor
i picor)
a- Fagocitosi
La capacitat fagocítica dels monòcits en el torrent sanguini,
anomenats macròfags quan entren en els teixits, els
granulòcits (neutròfils i eosinòfils, depenent del tipus
d’agent infecciós contra el que actuen), els limfòcits NK
(natural killer) i les cèl·lules dendrítiques.
El procés inflamatori que té lloc com a conseqüència de l’alliberament d’histamina per part dels mastòcits
(als teixits) o els basòfils (en el torrent sanguini) quan aquests són activats a l’inici d’una infecció. L’increment
del flux sanguini, de temperatura i l’atracció de cèl·lules fagocítiques que es produeix a la zona inflamada afavoreix
la resposta inespecífica contra els agents infecciosos.
b- Inflamació
c. Sistema complement.
El sistema del complement és una cascada bioquímica que ajuda,
o "complementa", la capacitat dels anticossos d'eliminar patògens o
els marca per a que siguin destruits per altres cèl·lules. Aquesta
cascada es compon de moltes proteïnes plasmàtiques, sintetitzades
al fetge.
El sistema del complement es un mecanisme d’immunitat inespecífic
i es pot activar en presència d’antígens o pels complexos antigen-
anticòs.
El sistema del complement, que activa el procés inflamatori,
potencia la fagocitosi i lisa les cèl·lules infectades.
Nota: Els mecanismes inespecífics d’immunitat també actuen quan
Resum mecanismes de resposta inespecífics un cop els bacteris han atravessat la prim
c- Interferó
● Els interferons són petites proteïnes
produïdes per limfòcits T, NK i leucòcits dels
vertebrats que interfereixen principalment
en la replicaci’o d’un virus. En els humans
n’hi ha de 3 tipus: Interferó α, β i gamma
● Els dos primers es produeixen quan els
leucòcits són infectats per virus
● Interferó δ : Potenciar l’efecte dels
limfòcits, NK i macròfags per destruir les
cèl.lules infectades i també cèl.lules
tumorals
6- Mecanismes de Resposta immunitària específica
- Resposta cel·lular.
Els limfócits T:
• Citotòxics (Tc): Destrueixen microorganismes amb
enzims (perforines) que provoquen porus a les
membranes plasmàtiques de cèl.lules infectades i
microorganismes.
• Col.laboradors (Th): Produeixen interleucines que
activen els limfòcits B
- Resposta humoral.
Limfòtis B en contacte amb l’antigen i activats per
les interleucines, es transformen en cèl·lules
plasmàtiques i elaboren els anticossos que
alliberen engrans quantitats a la sang, limfa i
teixits. Després poden transformar-se en cèl.lules
Selecció clonal dels limfòcits B
★Quan un antigen s’uneix específicament a un
anticòs estimula la cèl.lula a reproduir-se i es
produeix ràpidament un clon de cèl.lules. Unes
d’aquestes es divideixen ràpidament i originaran
cèl.lules plasmàtiques i unes altres que es
divideixen més lentament originen les cèl.lules de
memòria de vida llarga
7- Resposta primària i Resposta secundària
Primària: Es produeix al primer contacte amb un antigen determinat. Hi ha un cert retard
Secundària: Es produeix en un segon contacte amb l’antigen. Hi ha menys retard entre l’e
8- Reacció antigen- anticòs.
- Els anticossos s’uneixen als antígens mitjançant forces
de Van der Waals.
Ag + Ab = Ag-Ab
- Específica.
Tipus de reaccions:
1. De precipitació: Antígens solubles
2. D’aglutinació: Antígens situats sobre la superfície de
bacteris o altres cèl.lules.
3. Opsonització: Els microorganismes recoberts
d’anticossos són més fàcilment fagocitats.
4. Neutralització: En el cas dels virus, disminueixen la
seva capacitat infecciosa units als anticossos
RESUM RESPOSTA SI
INNATA ADAPTATIVA
-Resposta Humoral:
●Inflamació (Histamina)
●Complement
-Resposta cel.lular:
●Cel. Fagocítiques
(Macròfags, neutròfils,
cel dendrítiques)
●NK
-Limfòcits T citotòxics i
col.laboradors
-Limfòcits B (AC)

Immunologia

  • 1.
    IMMUNOLOGIA Part 1: Comfunciona el Sistema Immunitari
  • 2.
    1. Sistema immunitari •Cèl·lules, teixits i molècules implicades en els processos d • Importància: • Defensa de l’organisme davant infeccions microbianes. • Davant de desordres cel·lulars patològics: tumors.
  • 5.
    Línies de defensadel Sistema Immunitari SI Innat SI Adaptatiu ●No específica ●Cel.lular i humoral ●Cap memòria ●Tots els organismes ●Específica ●Cel.lular i Humoral ●Memòria immunitària ●Vertebrats mandibulats
  • 6.
    B. Immunitat Adaptativao Específica B1 Immunitat NATURAL. Animals exposats a una invasió microbiana produeixen anticossos específics contra els microbis. - ACTIVA: El propi sistema immunològic de l’animal aconsegueix la immunitat. - PASSIVA: Els anticossos són obtinguts de l’exterior. Ex/ fetus dels mamífers (a través placenta i llet materna). B2 Immunitat ARTIFICIAL o ADQUIRIDA. Sèrums (Passiva) i Vacunes (activa) A. Immunitat Innata o Inespecífica
  • 7.
    Vacunes i Sèrums ★Vacunes:Són microorganismes o antígens inactivats que s’injecten a una persona amb l’objectiu d’estimular la producció de Limfòcits B perquè produeixen Anticossos. Es produiran Limfòcits B memòria que previndran de futures infecciones pel mateix agent infecciós. Es tracta doncs d’immunitat artificial activa ★Sèrums: La seroteràpia consisteix en tractar el pacient d’una malaltia infecciosa amb anticossos específics dels antigens productors de la malaltia. Es tracta d’immunitat artificial passiva
  • 8.
    VACUNES SÈRUMS Còlera Escarlatina TuberculosiBotulisme Diftèria Tètanus Tètanus Verins de serp Xarampió Meningitis Verola
  • 9.
    2. On esprodueixen les cèl.lules de la sang? -Provenen de cèl·lules mare, que en adults es troben a la medul·la òssia vermella dels ossos (ossos plans). En nadons tots els ossos tenen medul.la òssia vermella
  • 11.
    Òrgans del SIo òrgans limfoides. Els que estan relacionats amb la formació, maduració o l’acumulació dels limfòcits. PRIMARIS: maduració definitiva dels limfòcits.
  • 12.
    SECUNDARIS: els limfòcits exerceixenla seva funció, reaccionant contra els antígens.
  • 13.
    MEDUL·LA ÒSSIA VERMELLA TIM MELSAGANGLIS LIMFÀTICS A l’interior dels ossos. S’hi troben les cèl·lules mare, es transformen en limfòcits B o van al tim i es transformen en limfòcits T. Òrgan atrofiat en adults. Important per a desenvolupar els limfòcits T. Filtra la sang; s’hi eliminen eritròcits i leucòcits defectuosos. Zones riques amb limfòcits T i altres amb B. Semblant a la melsa. A les engonals, axil·les,….
  • 14.
    3. Antigen- anticòs. ANTIGENo IMMUNOGEN: substància que sigui capaç de desencadenar una resposta immunitària. - Heteroantígens. - Isoantígens. - Autoantígens: Del propi organisme - HAPTÈ: Substància que per si sola no desenvolupa resposta immune s’ha d’unir a un transportador gran (proteïna).
  • 15.
    ANTICÒS: Molècules proteiquesproduïdes pels limfòcits B que estan destinades a unir-se específicament als antígens. Poden actuar com: - Anticossos de superfície receptors d’antígens. - Anticossos lliures circulants en sang. - Es poden addherir a d’altres cèl.lules (ex: macròfags) Són del grup de les GLOBULINES (proteïnes)= IMMUNOGLOBULINES (Ig).
  • 17.
    ESTRUCTURA BÀSICA Radicals amino Radicals àcid -2 cadeneslleugeres (VL) -2 cadenes pesants (VH) Unides per ponts disulfur. -Els extrems de les dues cadenes: porció variable, per a cada tipus d’anticòs. -La resta de les cadenes: porció constant,no s’uneix als antígens.
  • 18.
    Tipus anticossos: IgG,Ig M, Ig D, Ig A, Ig E. - Ig G: Son els més nombrosos. Travessa placenta (Immunitat passiva). Importants en Resposta secundària - Ig M: 1rs anticossos que es formen davant l’exposició amb l’antigen (Resposta primària). - Ig A: es troba en sang i en secrecions com la llet, mucosa respiratòria, intestí, saliva, llàgrimes... - Ig E. Al.lèrgies - Ig D.
  • 19.
    4- Principals cèl.lulesde la resposta immunitària
  • 20.
    ▪ Granulòcits (Tenenenzims) ➢Neutròfils: Tenen un nucli polilobular i principalment lluiten contra els bacteris. També poden fer fagocitosis. ➢Basòfils: Alliberen HISTAMINA. ➢Eosinòfils: Tenen un nucli bilobular i principalment lluiten contra les al·lèrgies. ➢Mastòcits: Teixits. HISTAMINA ▪ Agranulòcits (No tenen enzims) ➢Limfòcits: Cèl.lules assassines (NK) ➢Monòcit: Són els leucòcits més gran i fan la fagocitosi. Quan van als teixits és
  • 21.
    Les cèl·lules dendrítiquessón glòbuls blancs que formen part de la immunitat innata, sent c Les cèl·lules dendrítiques es troben en grans quantitats a les regions superficials del cos, com ara l
  • 22.
    Important: - Algunes d’aquestescèl.lules poden tenir receptors d’anticossos en - Accions de la Histamina: • Vasodilatació: Increment flux sanguini i envermelliment • Quimiotaxi: Atrau cèl.lules sanguínies. • Opsonització: Afavoreix la fagocitosi • Augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis que permet la • Contracció del múscul llis intestinal (augmenta peristaltisme( i b
  • 24.
    Resposta específica: LIMFÒCITS (20-40% del total de glòbuls blancs) - Es troben a la sang i la limfa. - Nucli arrodonit i poc citoplasma.
  • 25.
    - Depenent dela seva maduració tenim: LIMFÒCITS T LIMFÒCITS B Maduren al tim En els ocell: Bossade Fabrici, en mamífers: medul·la òssia vermella. No produeixen anticossos Produeixen anticossos. Intervenen en la immunitat cel·lular No intervenen en la immunitat cel·lular, sí en la humoral. Els receptors de mb reconeixen petits fragmens d’antigen. Els seus receptors de mb reconeixen antígens intactes i aleshores es transformen en cèl·lules plasmàtiques. S’inactiven difícilment amb rajos X S’inactiven fàcilment amb els rajos X.
  • 26.
    LIMFÒCITS T: CITOTÒXICS (Tc):destrueixen les cèl·lules infectades per virus o bacteris patògens endocel·lulars amb l’alliberació de citotoxines (perforines) COL·LABORADORS, HELPER (Th): s’encarreguen d’activar els limfòcits B i d’iniciar la proliferació dels limfòcits T citotòxics per mitjà de la secreció d’unes molècules anomenades interleucines.
  • 28.
    Quan maduren es transformenen cèl·lules plasmàtiques
  • 30.
    5. Mecanismes dedefensa inespecífica. • Barreres primàries (pell, mucoses, flora bacteriana…) • Barreres secundàries: - Cèl.lules: Monòcits, neutròfils, mastòcits, cèl.lules dendrítiques, basòfils, NK - Processos: a. Fagocitosi b. Inflamació c. Complement d. Interferó
  • 31.
    - No específics. Barreresprimàries. microbis que poden travessar la pell o algun dels orificis del cos. Barreres secundàries. Quan els microbis aconsegueixen vèncer les dificultats que representa travessar aquestes barreres primàries i penetren a l’interior dels animals.
  • 32.
    • Recorda: Cèl.lulesimplicades en la resposta inespecífica: • Monòcits-----macròfags (Fagositosi) • Neutròfils------Fagocitosi • Basòfils i mastòcits: Alliberen HISTAMINA: augmenta la permeabilitat vascular i el diàmetre dels vasos sanguinis: INFLAMACIÓ (calor, dolor, vermellor i picor)
  • 33.
    a- Fagocitosi La capacitatfagocítica dels monòcits en el torrent sanguini, anomenats macròfags quan entren en els teixits, els granulòcits (neutròfils i eosinòfils, depenent del tipus d’agent infecciós contra el que actuen), els limfòcits NK (natural killer) i les cèl·lules dendrítiques.
  • 34.
    El procés inflamatorique té lloc com a conseqüència de l’alliberament d’histamina per part dels mastòcits (als teixits) o els basòfils (en el torrent sanguini) quan aquests són activats a l’inici d’una infecció. L’increment del flux sanguini, de temperatura i l’atracció de cèl·lules fagocítiques que es produeix a la zona inflamada afavoreix la resposta inespecífica contra els agents infecciosos. b- Inflamació
  • 35.
    c. Sistema complement. Elsistema del complement és una cascada bioquímica que ajuda, o "complementa", la capacitat dels anticossos d'eliminar patògens o els marca per a que siguin destruits per altres cèl·lules. Aquesta cascada es compon de moltes proteïnes plasmàtiques, sintetitzades al fetge. El sistema del complement es un mecanisme d’immunitat inespecífic i es pot activar en presència d’antígens o pels complexos antigen- anticòs. El sistema del complement, que activa el procés inflamatori, potencia la fagocitosi i lisa les cèl·lules infectades. Nota: Els mecanismes inespecífics d’immunitat també actuen quan
  • 36.
    Resum mecanismes deresposta inespecífics un cop els bacteris han atravessat la prim
  • 37.
    c- Interferó ● Elsinterferons són petites proteïnes produïdes per limfòcits T, NK i leucòcits dels vertebrats que interfereixen principalment en la replicaci’o d’un virus. En els humans n’hi ha de 3 tipus: Interferó α, β i gamma ● Els dos primers es produeixen quan els leucòcits són infectats per virus ● Interferó δ : Potenciar l’efecte dels limfòcits, NK i macròfags per destruir les cèl.lules infectades i també cèl.lules tumorals
  • 38.
    6- Mecanismes deResposta immunitària específica
  • 40.
    - Resposta cel·lular. Elslimfócits T: • Citotòxics (Tc): Destrueixen microorganismes amb enzims (perforines) que provoquen porus a les membranes plasmàtiques de cèl.lules infectades i microorganismes. • Col.laboradors (Th): Produeixen interleucines que activen els limfòcits B - Resposta humoral. Limfòtis B en contacte amb l’antigen i activats per les interleucines, es transformen en cèl·lules plasmàtiques i elaboren els anticossos que alliberen engrans quantitats a la sang, limfa i teixits. Després poden transformar-se en cèl.lules
  • 41.
    Selecció clonal delslimfòcits B ★Quan un antigen s’uneix específicament a un anticòs estimula la cèl.lula a reproduir-se i es produeix ràpidament un clon de cèl.lules. Unes d’aquestes es divideixen ràpidament i originaran cèl.lules plasmàtiques i unes altres que es divideixen més lentament originen les cèl.lules de memòria de vida llarga
  • 44.
    7- Resposta primàriai Resposta secundària Primària: Es produeix al primer contacte amb un antigen determinat. Hi ha un cert retard Secundària: Es produeix en un segon contacte amb l’antigen. Hi ha menys retard entre l’e
  • 45.
    8- Reacció antigen-anticòs. - Els anticossos s’uneixen als antígens mitjançant forces de Van der Waals. Ag + Ab = Ag-Ab - Específica. Tipus de reaccions: 1. De precipitació: Antígens solubles 2. D’aglutinació: Antígens situats sobre la superfície de bacteris o altres cèl.lules. 3. Opsonització: Els microorganismes recoberts d’anticossos són més fàcilment fagocitats. 4. Neutralització: En el cas dels virus, disminueixen la seva capacitat infecciosa units als anticossos
  • 47.
    RESUM RESPOSTA SI INNATAADAPTATIVA -Resposta Humoral: ●Inflamació (Histamina) ●Complement -Resposta cel.lular: ●Cel. Fagocítiques (Macròfags, neutròfils, cel dendrítiques) ●NK -Limfòcits T citotòxics i col.laboradors -Limfòcits B (AC)