1. Sistema immunitari
•Cèl·lules, teixits i molècules implicades en els processos d
• Importància:
• Defensa de l’organisme davant infeccions microbianes.
• Davant de desordres cel·lulars patològics: tumors.
5.
Línies de defensadel Sistema Immunitari
SI Innat SI Adaptatiu
●No específica
●Cel.lular i humoral
●Cap memòria
●Tots els organismes
●Específica
●Cel.lular i Humoral
●Memòria immunitària
●Vertebrats mandibulats
6.
B. Immunitat Adaptativao Específica
B1 Immunitat NATURAL.
Animals exposats a una invasió microbiana produeixen
anticossos específics contra els microbis.
- ACTIVA: El propi sistema immunològic de l’animal
aconsegueix la immunitat.
- PASSIVA: Els anticossos són obtinguts de l’exterior.
Ex/ fetus dels mamífers (a través placenta i llet materna).
B2 Immunitat ARTIFICIAL o ADQUIRIDA.
Sèrums (Passiva) i Vacunes (activa)
A. Immunitat Innata o Inespecífica
7.
Vacunes i Sèrums
★Vacunes:Són microorganismes o antígens
inactivats que s’injecten a una persona amb
l’objectiu d’estimular la producció de Limfòcits B
perquè produeixen Anticossos. Es produiran
Limfòcits B memòria que previndran de futures
infecciones pel mateix agent infecciós. Es tracta
doncs d’immunitat artificial activa
★Sèrums: La seroteràpia consisteix en tractar el
pacient d’una malaltia infecciosa amb
anticossos específics dels antigens productors
de la malaltia. Es tracta d’immunitat artificial
passiva
2. On esprodueixen les cèl.lules de la sang?
-Provenen de cèl·lules mare, que en adults es
troben a la medul·la òssia vermella dels ossos
(ossos plans). En nadons tots els ossos tenen
medul.la òssia vermella
11.
Òrgans del SIo òrgans limfoides.
Els que estan relacionats amb la formació, maduració
o l’acumulació dels limfòcits.
PRIMARIS: maduració
definitiva dels limfòcits.
MEDUL·LA ÒSSIA
VERMELLA
TIM MELSAGANGLIS
LIMFÀTICS
A l’interior dels ossos.
S’hi troben les cèl·lules
mare, es transformen en
limfòcits B o van al tim i
es transformen en
limfòcits T.
Òrgan atrofiat en
adults.
Important per a
desenvolupar els
limfòcits T.
Filtra la sang; s’hi
eliminen eritròcits
i leucòcits
defectuosos.
Zones riques
amb limfòcits T i
altres amb B.
Semblant a la
melsa.
A les engonals,
axil·les,….
14.
3. Antigen- anticòs.
ANTIGENo IMMUNOGEN: substància que sigui
capaç de desencadenar una resposta immunitària.
- Heteroantígens.
- Isoantígens.
- Autoantígens: Del propi organisme
- HAPTÈ: Substància que per si sola no desenvolupa
resposta immune s’ha d’unir a un transportador gran
(proteïna).
15.
ANTICÒS: Molècules proteiquesproduïdes pels
limfòcits B que estan destinades a unir-se
específicament als antígens.
Poden actuar com:
- Anticossos de superfície receptors d’antígens.
- Anticossos lliures circulants en sang.
- Es poden addherir a d’altres cèl.lules (ex:
macròfags)
Són del grup de les GLOBULINES (proteïnes)=
IMMUNOGLOBULINES (Ig).
17.
ESTRUCTURA BÀSICA
Radicals
amino
Radicals
àcid
-2 cadeneslleugeres
(VL)
-2 cadenes pesants
(VH)
Unides per ponts
disulfur.
-Els extrems de les
dues cadenes: porció
variable, per a cada
tipus d’anticòs.
-La resta de les
cadenes: porció
constant,no s’uneix als
antígens.
18.
Tipus anticossos: IgG,Ig M, Ig D, Ig A, Ig E.
- Ig G: Son els més nombrosos. Travessa placenta
(Immunitat passiva). Importants en Resposta
secundària
- Ig M: 1rs anticossos que es formen davant
l’exposició amb l’antigen (Resposta primària).
- Ig A: es troba en sang i en secrecions com la llet,
mucosa respiratòria, intestí, saliva, llàgrimes...
- Ig E. Al.lèrgies
- Ig D.
▪ Granulòcits (Tenenenzims)
➢Neutròfils: Tenen un nucli polilobular i
principalment lluiten contra els bacteris.
També poden fer fagocitosis.
➢Basòfils: Alliberen HISTAMINA.
➢Eosinòfils: Tenen un nucli bilobular i
principalment lluiten contra les
al·lèrgies.
➢Mastòcits: Teixits. HISTAMINA
▪ Agranulòcits (No tenen enzims)
➢Limfòcits: Cèl.lules assassines (NK)
➢Monòcit: Són els leucòcits més gran i fan la
fagocitosi. Quan van als teixits és
21.
Les cèl·lules dendrítiquessón glòbuls blancs que formen part de la immunitat innata, sent c
Les cèl·lules dendrítiques es troben en grans quantitats a les regions superficials del cos, com ara l
22.
Important:
- Algunes d’aquestescèl.lules poden tenir receptors d’anticossos en
- Accions de la Histamina:
• Vasodilatació: Increment flux sanguini i envermelliment
• Quimiotaxi: Atrau cèl.lules sanguínies.
• Opsonització: Afavoreix la fagocitosi
• Augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis que permet la
• Contracció del múscul llis intestinal (augmenta peristaltisme( i b
- Depenent dela seva maduració tenim:
LIMFÒCITS T LIMFÒCITS B
Maduren al tim En els ocell: Bossade Fabrici, en
mamífers: medul·la òssia vermella.
No produeixen anticossos Produeixen anticossos.
Intervenen en la immunitat cel·lular No intervenen en la immunitat
cel·lular, sí en la humoral.
Els receptors de mb reconeixen petits
fragmens d’antigen.
Els seus receptors de mb reconeixen
antígens intactes i aleshores es
transformen en cèl·lules plasmàtiques.
S’inactiven difícilment amb rajos X S’inactiven fàcilment amb els rajos X.
26.
LIMFÒCITS T:
CITOTÒXICS (Tc):destrueixen les
cèl·lules infectades per virus o bacteris
patògens endocel·lulars amb l’alliberació
de citotoxines (perforines)
COL·LABORADORS, HELPER (Th):
s’encarreguen d’activar els limfòcits B i d’iniciar
la proliferació dels limfòcits T citotòxics per mitjà
de la secreció d’unes molècules anomenades
interleucines.
5. Mecanismes dedefensa inespecífica.
• Barreres primàries (pell, mucoses, flora
bacteriana…)
• Barreres secundàries:
- Cèl.lules: Monòcits, neutròfils, mastòcits,
cèl.lules dendrítiques, basòfils, NK
- Processos:
a. Fagocitosi
b. Inflamació
c. Complement
d. Interferó
31.
- No específics.
Barreresprimàries.
microbis que poden travessar la pell o algun dels
orificis del cos.
Barreres secundàries.
Quan els microbis aconsegueixen vèncer les
dificultats que representa travessar aquestes
barreres primàries i penetren a l’interior dels
animals.
32.
• Recorda: Cèl.lulesimplicades en la resposta inespecífica:
• Monòcits-----macròfags (Fagositosi)
• Neutròfils------Fagocitosi
• Basòfils i mastòcits: Alliberen HISTAMINA:
augmenta la permeabilitat vascular i el diàmetre dels
vasos sanguinis: INFLAMACIÓ (calor, dolor, vermellor
i picor)
33.
a- Fagocitosi
La capacitatfagocítica dels monòcits en el torrent sanguini,
anomenats macròfags quan entren en els teixits, els
granulòcits (neutròfils i eosinòfils, depenent del tipus
d’agent infecciós contra el que actuen), els limfòcits NK
(natural killer) i les cèl·lules dendrítiques.
34.
El procés inflamatorique té lloc com a conseqüència de l’alliberament d’histamina per part dels mastòcits
(als teixits) o els basòfils (en el torrent sanguini) quan aquests són activats a l’inici d’una infecció. L’increment
del flux sanguini, de temperatura i l’atracció de cèl·lules fagocítiques que es produeix a la zona inflamada afavoreix
la resposta inespecífica contra els agents infecciosos.
b- Inflamació
35.
c. Sistema complement.
Elsistema del complement és una cascada bioquímica que ajuda,
o "complementa", la capacitat dels anticossos d'eliminar patògens o
els marca per a que siguin destruits per altres cèl·lules. Aquesta
cascada es compon de moltes proteïnes plasmàtiques, sintetitzades
al fetge.
El sistema del complement es un mecanisme d’immunitat inespecífic
i es pot activar en presència d’antígens o pels complexos antigen-
anticòs.
El sistema del complement, que activa el procés inflamatori,
potencia la fagocitosi i lisa les cèl·lules infectades.
Nota: Els mecanismes inespecífics d’immunitat també actuen quan
36.
Resum mecanismes deresposta inespecífics un cop els bacteris han atravessat la prim
37.
c- Interferó
● Elsinterferons són petites proteïnes
produïdes per limfòcits T, NK i leucòcits dels
vertebrats que interfereixen principalment
en la replicaci’o d’un virus. En els humans
n’hi ha de 3 tipus: Interferó α, β i gamma
● Els dos primers es produeixen quan els
leucòcits són infectats per virus
● Interferó δ : Potenciar l’efecte dels
limfòcits, NK i macròfags per destruir les
cèl.lules infectades i també cèl.lules
tumorals
- Resposta cel·lular.
Elslimfócits T:
• Citotòxics (Tc): Destrueixen microorganismes amb
enzims (perforines) que provoquen porus a les
membranes plasmàtiques de cèl.lules infectades i
microorganismes.
• Col.laboradors (Th): Produeixen interleucines que
activen els limfòcits B
- Resposta humoral.
Limfòtis B en contacte amb l’antigen i activats per
les interleucines, es transformen en cèl·lules
plasmàtiques i elaboren els anticossos que
alliberen engrans quantitats a la sang, limfa i
teixits. Després poden transformar-se en cèl.lules
41.
Selecció clonal delslimfòcits B
★Quan un antigen s’uneix específicament a un
anticòs estimula la cèl.lula a reproduir-se i es
produeix ràpidament un clon de cèl.lules. Unes
d’aquestes es divideixen ràpidament i originaran
cèl.lules plasmàtiques i unes altres que es
divideixen més lentament originen les cèl.lules de
memòria de vida llarga
44.
7- Resposta primàriai Resposta secundària
Primària: Es produeix al primer contacte amb un antigen determinat. Hi ha un cert retard
Secundària: Es produeix en un segon contacte amb l’antigen. Hi ha menys retard entre l’e
45.
8- Reacció antigen-anticòs.
- Els anticossos s’uneixen als antígens mitjançant forces
de Van der Waals.
Ag + Ab = Ag-Ab
- Específica.
Tipus de reaccions:
1. De precipitació: Antígens solubles
2. D’aglutinació: Antígens situats sobre la superfície de
bacteris o altres cèl.lules.
3. Opsonització: Els microorganismes recoberts
d’anticossos són més fàcilment fagocitats.
4. Neutralització: En el cas dels virus, disminueixen la
seva capacitat infecciosa units als anticossos
47.
RESUM RESPOSTA SI
INNATAADAPTATIVA
-Resposta Humoral:
●Inflamació (Histamina)
●Complement
-Resposta cel.lular:
●Cel. Fagocítiques
(Macròfags, neutròfils,
cel dendrítiques)
●NK
-Limfòcits T citotòxics i
col.laboradors
-Limfòcits B (AC)