LA CÈL·LULA
ESTRUCTURA CEL·LULAR La cèl·lula és la unitat morfològica fonamental dels organismes vius.   La cèl·lula està viva. Neix, creix, es relaciona, es reprodueix i es mor. Les reaccions que permeten a la cèl·lula mantenir-se viva s’anomenen reaccions metabòliques o metabolisme.
TIPUS DE CÈL·LULA PROCARIOTES: No tenen membrana al voltant del nucli, i el seu material genètic està dispers pel citoplasma. Tenen pocs orgànuls. Les cèl·lules procariòtes més importants per a nosaltres són les bactèries Són relativament petites
EUCARIÒTES: Tenen una membrana nuclear que envolta el nucli i material genètic. Aquestes són molt més grans. Tenen un citoplasma molt organitzat amb molts orgànuls. Les plantes i els animals estan formades per cèl·lules eucariòtes.
ESTRUCTURA GENERAL DE LA CÈL·LULA EUCARIOTA La cèl·lula eucariota es caracteritza per estar rodejada d’una membrana plasmàtica. Dins d’aquesta membrana plasmàtica hi trobem el citoplasma que envolta el nucli. En aquest citoplasma s’hi troben distribuïts molts orgànuls. Els orgànuls més importants són: mitocondries, lisosomes, ribosomes, aparell de golgi, reticle endoplasmàtic, centriols, microtúbuls...
 
LA MEMBRANA CITOPLASMÀTICA: És el límit exterior de la cèl·lula. La funció principal és: protegir la cèl·lula.  donar forma a la cèl·lula. regular l’entrada i sortida  de molècules.
EL CITOPLASMA: És un complex aquós que envolta i rodeja el nucli. Està limitat per la membrana nuclear i la citoplasmàtica. Pot produir i alliberar energia. Contribueix al creixement, motilitat, i fagocitosi de la cèl·lula. En ell s’hi troben distribuïts diferents orgànuls.
ELS ORGÀNULS CITOPLASMÀTICS Ribosomes Lisosomes Centrosoma Reticle endoplasmàtic rugós Reticle endoplasmàtic llis Aparell de golgi Mitocondris Vacuols
EL NUCLI És l’orgànul més gran de la cèl·lula. Controla i regula totes les activitats de la cèl·lula. Consta de : Embolcall nuclear: membrana. Nucleoplasma Cromosomes: contenen els gens, que són els que contenen la informació genètica. El seu conjunt s’anomena cromatina. Conté l’ADN (àcid desoxirribonucleic)  Nucleol: conté l’ARN (àcid ribonuclèic)
FUNCIONS CEL·LULARS NUTRICIÓ FUNCIÓ DE RELACIÓ REPRODUCCIÓ
NUTRICIÓ La nutrició serveix per obtenir energia. Les partícules penetren en la cèl·lula de dues formes: Per transport passiu  Per transport actiu
TRANSPORT PASSIU DIFUSIÓ: - Les partícules de sals i gasos entren i surten de la cèl·lula passant de la zona més concentrada a la menys concentrada OSMOSI: - L’aigua passa de la zona més diluïda a la mes concentrada
TRANSPORT ACTIU FAGOCITOSI: - La membrana cel·lular rodeja les partícules i forma uns vacuols que les digereix. PINOCITOSI: - Similar a la fagocitosi però amb substàncies líquides
TIPUS DE NUTRICIÓ AUTÒTROFA: La cèl·lula transforma matèria inorgànica en matèria orgànica gràcies a la fotosíntesi (els vegetals) HETERÒTROFA: La cèl·lula utilitza matèria orgànica d’altres éssers vius i la transforma en pròpia. Per realitzar aquest procés cal: capturar, ingerir, digerir i per últim excretar.
METABOLISME Conjunt de processos químics que es produeixen en els éssers vius i condueixen al creixement, generació d’energia i altres funcions fisiològiques. Pot ser: ANABÒLICA: construcció de biomolècules a partir de molècules més petites i senzilles. CATABÒLICA: destrucció de molècules per a l’obtenció d’energia.
FUNCIÓ DE RELACIÓ Les cèl·lules tenen sensibilitat, què és la capacitat de percebre els estímuls.  Els estímuls són les variacions del medi, i que provoquen o faciliten les respostes. Les respostes als estímuls poden ser: Actives (amb moviment): Ameboide: formació de pseudòpodis Vibràtil: cilis i flagels Contràctil: la cèl·lula s’estira o s’arronsen  Passives (sense moviment):Són les reaccions de protecció de les cèl·lules en situacions desfavorables (calor, desnutrició, sequera...). Consisteix en protegir-se i formar una cobertura dura que permet a la cèl·lula viure fins que les condicions siguin més favorables.
CÈL·LULES AMEBOIDES Pseudòpodis
CÈL·LULES VIBRÀTILS Cilis
CÈLULES VIBRÀTILS Flagels
CÈL·LULES CONTRÀCTILS s’estiren i s’erronsen
REPRODUCCIÓ És la funció que permet que d’una cèl·lula s’originin noves cèl·lules. En aquest procés hi intervenen els cromosomes (situats en el nucli cel·lular). Un cromosoma consta de: Una constricció o estrenyiment. Braços.
CROMOSOMA
Cada espècie té un nombre de cromosomes. Si el nombre de cromosomes és parell la cèl·lula és DIPLOIDE. Si el nombre de cromosomes és imparell la cèl·lula és HAPLOIDE. Els Òvuls i els espermatozoides són haploides. Quan s’ajunten un òvul i un espermatozoide formen una cèl·lula haploide.
CROMOSOMES HUMANS AMB TRISOMIA
TIPUS DE DIVISIÓ CEL·LULAR MITOSI: una cèl·lula (2n) origina dues cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes (2n). MEIOSI: a partir d’una cèl·lula (2n) s’originen 4 cèl·lules amb la meitat de cromosomes (n). Aquest procés solament es dona en la reproducció sexual.
MITOSI
MEIOSI

LA CÈL·LULA

  • 1.
  • 2.
    ESTRUCTURA CEL·LULAR Lacèl·lula és la unitat morfològica fonamental dels organismes vius. La cèl·lula està viva. Neix, creix, es relaciona, es reprodueix i es mor. Les reaccions que permeten a la cèl·lula mantenir-se viva s’anomenen reaccions metabòliques o metabolisme.
  • 3.
    TIPUS DE CÈL·LULAPROCARIOTES: No tenen membrana al voltant del nucli, i el seu material genètic està dispers pel citoplasma. Tenen pocs orgànuls. Les cèl·lules procariòtes més importants per a nosaltres són les bactèries Són relativament petites
  • 4.
    EUCARIÒTES: Tenen unamembrana nuclear que envolta el nucli i material genètic. Aquestes són molt més grans. Tenen un citoplasma molt organitzat amb molts orgànuls. Les plantes i els animals estan formades per cèl·lules eucariòtes.
  • 5.
    ESTRUCTURA GENERAL DELA CÈL·LULA EUCARIOTA La cèl·lula eucariota es caracteritza per estar rodejada d’una membrana plasmàtica. Dins d’aquesta membrana plasmàtica hi trobem el citoplasma que envolta el nucli. En aquest citoplasma s’hi troben distribuïts molts orgànuls. Els orgànuls més importants són: mitocondries, lisosomes, ribosomes, aparell de golgi, reticle endoplasmàtic, centriols, microtúbuls...
  • 6.
  • 7.
    LA MEMBRANA CITOPLASMÀTICA:És el límit exterior de la cèl·lula. La funció principal és: protegir la cèl·lula. donar forma a la cèl·lula. regular l’entrada i sortida de molècules.
  • 8.
    EL CITOPLASMA: Ésun complex aquós que envolta i rodeja el nucli. Està limitat per la membrana nuclear i la citoplasmàtica. Pot produir i alliberar energia. Contribueix al creixement, motilitat, i fagocitosi de la cèl·lula. En ell s’hi troben distribuïts diferents orgànuls.
  • 9.
    ELS ORGÀNULS CITOPLASMÀTICSRibosomes Lisosomes Centrosoma Reticle endoplasmàtic rugós Reticle endoplasmàtic llis Aparell de golgi Mitocondris Vacuols
  • 10.
    EL NUCLI Ésl’orgànul més gran de la cèl·lula. Controla i regula totes les activitats de la cèl·lula. Consta de : Embolcall nuclear: membrana. Nucleoplasma Cromosomes: contenen els gens, que són els que contenen la informació genètica. El seu conjunt s’anomena cromatina. Conté l’ADN (àcid desoxirribonucleic) Nucleol: conté l’ARN (àcid ribonuclèic)
  • 11.
    FUNCIONS CEL·LULARS NUTRICIÓFUNCIÓ DE RELACIÓ REPRODUCCIÓ
  • 12.
    NUTRICIÓ La nutricióserveix per obtenir energia. Les partícules penetren en la cèl·lula de dues formes: Per transport passiu Per transport actiu
  • 13.
    TRANSPORT PASSIU DIFUSIÓ:- Les partícules de sals i gasos entren i surten de la cèl·lula passant de la zona més concentrada a la menys concentrada OSMOSI: - L’aigua passa de la zona més diluïda a la mes concentrada
  • 14.
    TRANSPORT ACTIU FAGOCITOSI:- La membrana cel·lular rodeja les partícules i forma uns vacuols que les digereix. PINOCITOSI: - Similar a la fagocitosi però amb substàncies líquides
  • 15.
    TIPUS DE NUTRICIÓAUTÒTROFA: La cèl·lula transforma matèria inorgànica en matèria orgànica gràcies a la fotosíntesi (els vegetals) HETERÒTROFA: La cèl·lula utilitza matèria orgànica d’altres éssers vius i la transforma en pròpia. Per realitzar aquest procés cal: capturar, ingerir, digerir i per últim excretar.
  • 16.
    METABOLISME Conjunt deprocessos químics que es produeixen en els éssers vius i condueixen al creixement, generació d’energia i altres funcions fisiològiques. Pot ser: ANABÒLICA: construcció de biomolècules a partir de molècules més petites i senzilles. CATABÒLICA: destrucció de molècules per a l’obtenció d’energia.
  • 17.
    FUNCIÓ DE RELACIÓLes cèl·lules tenen sensibilitat, què és la capacitat de percebre els estímuls. Els estímuls són les variacions del medi, i que provoquen o faciliten les respostes. Les respostes als estímuls poden ser: Actives (amb moviment): Ameboide: formació de pseudòpodis Vibràtil: cilis i flagels Contràctil: la cèl·lula s’estira o s’arronsen Passives (sense moviment):Són les reaccions de protecció de les cèl·lules en situacions desfavorables (calor, desnutrició, sequera...). Consisteix en protegir-se i formar una cobertura dura que permet a la cèl·lula viure fins que les condicions siguin més favorables.
  • 18.
  • 19.
  • 20.
  • 21.
  • 22.
    REPRODUCCIÓ És lafunció que permet que d’una cèl·lula s’originin noves cèl·lules. En aquest procés hi intervenen els cromosomes (situats en el nucli cel·lular). Un cromosoma consta de: Una constricció o estrenyiment. Braços.
  • 23.
  • 24.
    Cada espècie téun nombre de cromosomes. Si el nombre de cromosomes és parell la cèl·lula és DIPLOIDE. Si el nombre de cromosomes és imparell la cèl·lula és HAPLOIDE. Els Òvuls i els espermatozoides són haploides. Quan s’ajunten un òvul i un espermatozoide formen una cèl·lula haploide.
  • 25.
  • 26.
    TIPUS DE DIVISIÓCEL·LULAR MITOSI: una cèl·lula (2n) origina dues cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes (2n). MEIOSI: a partir d’una cèl·lula (2n) s’originen 4 cèl·lules amb la meitat de cromosomes (n). Aquest procés solament es dona en la reproducció sexual.
  • 27.
  • 28.