SlideShare a Scribd company logo
ELS MICROORGANISMES
    OPTATIVA DE 3er. D’ESO.

    Institut FX Lluch i Rafecas
       Professora: Diana Romero




              Nom i cognoms:

              Grup:

              Curs:

              Data:
OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES



 Unitat 1: Els microorganismes i el seu estudi.
 “ D’entre totes les meravelles que he descobert a la natura, aquesta ha estat per a mi
 la més meravellosa de totes i, per part meva, he de dir que fins ara els meus ulls mai no
 havien vist res de tan agradable com aquests milers de criatures vives, totes en una
 gota d’aigua, movent-se d’un lloc a l’altre, cadascuna amb el seu moviment propi”

Aquest text es va escriure fa més de 300 anys i mostra la gran impressió que va
causar a Antoine van Leeuwenhoek la comprovació que en una minúscula gota
d’aigua es podia observar el miracle de la vida en tota la seva magnificència.

1.1. DEFINICIÓ DE MICROORGANISME
Es pot definir un microorganisme com tot ésser viu amb una grandària que el fa
invisible a ull nu, o bé que té unes mides inferiors a 1 mm. La seva estructura pot
ser eucariota o procariota.
Fixa’t en la taula següent on es comparen les mides d’alguns dels principals grups
d’éssers vius:




                                            Cèl·lules
Nom           Protozous      Fongs                          Bacteris       Virus
                                            humanes
Llargada
              3 a 300        10             5 a 30          1a3            0,02-0,3
real (µm)

Exemples                                                                   Virus del
              Amebes i                      Cèl·lula
                             Candida                        Estafilococ    papil·loma
              paramecis                     hepàtica
                                                                           humà



1.2. CLASSIFICACIÓ DELS MICROORGANISMES
Els microorganismes pertanyen a 3 regnes diferents: Protoctists, Fongs i Moneres.
Cal tenir en compte que tots els bacteris (regne Moneres) són microorganismes però
no tots els protoctists i fongs són microorganismes, és a dir, hi ha fongs i protoctists
que es poden veure a simple vista. Entre els microorganismes que són fongs
destaquen els llevats.
Un comentari apart mereixen els virus: aquests organismes són acel·lulars és a dir
no estan fets de cèl·lules, encara que depenen totalment d’altres organismes que sí
estiguin fets de cèl·lules, perquè els seu funcionament consisteix precisament en
parasitar tot tipus de cèl·lules.

                                             -1-
OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES


                       CLASSIFICACIÓ DELS MICROOGANISMES

               Éssers             Organismes que no es poden considerar cèl·lules
 Virus                            ja que no poden desenvolupar totes les funcions
               acel·lulars
                                  de la cèl·lula de manera autònoma.

                                  Organismes unicel·lulars formats per cèl·lules
 Bacteris      Regne Moneres      sense nucli (procariotes). Tenen, a més, una
                                  coberta externa (la paret bacteriana) constituïda
                                  per una substància anomenada mureïna.
 Microalgues Regne
                                  Organismes unicel·lulars o pluricel·lulars formats
 Protozous   Protoctists          per cèl·lules amb nucli (eucariotes) i sense paret.

                                  Organismes unicel·lulars o pluricel·lulars formats
 Fongs         Regne Fongs        per cèl·lules amb nucli (eucariotes) amb paret
                                  formada per una substància anomenada quitina


La ciència que estudia els microorganismes es diu Microbiologia i el primer científic
que va veure els microorganismes amb un microscopi molt rudimentari va ser
l’holandès Antonie van Leeuwenhoek (1632 -1723). Tot i això Leeuwenhoek va
mantenir en secret l’art de construir les seves lents i va ser per això que no es van
realitzar noves observacions de bacteris fins el desenvolupament del microscopi
compost en el segle XIX. Després d’aquest descobriment, la pregunta que es van
plantejar els científics de l’època era: d’on venen els microorganismes?



La persona que va evidenciar la no vigència de la
generació espontània de microorganismes va ser
Lazzaro Spallanzani, que va demostrar la
impossibilitat d’aquesta teoria. Aquí teniu la
imatge de l’experiment que va realitzar per
demostrar-ho.


És considerat com a pare de la microbiologia el francès Louis Pasteur. Al segle XIX
Pasteur va fer moltíssims descobriments, dels quals, un dels més importants va ser
l’elaboració de la primera vacuna contra la ràbia.

1.3. HÀBITS I FORMES DE VIDA DELS MICROORGANISMES
Els microorganismes es poden trobar a tots els medis: l’aigua, la terra, l’aire o dins
d’altres organismes vius amb diversitat de possibles relacions amb els éssers vius del
seu entorn.
Segons quina sigui aquesta relació es poden considerar sapròfags, simbiòtics,
paràsits o comensals.
   1. Sapròfag: organisme que s’alimenta de matèria orgànica en descomposició.
      Exemple: microorganismes descomponedors.

                                         -2-
OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES


     2. Simbiòtic: s’uneix a un altre ésser viu amb benefici mutu. Exemple: liquen.
     3. Paràsit: Un ésser s’alimenta i viu a costa d’un altre, que anomenarem hoste, i
        el perjudica. Podem considerar paràsits per a l’ésser humà als
        microorganismes que produeixen malalties infeccioses.
     4. Comensal: Un organisme s’alimenta de les restes del menjar que deixa un
        altre organisme o bé dels paràsits externs d’aquest, que sol ser més gran,
        sense perjudicar-lo. Exemple: als animals superiors, les aus rapinyaires.

1.4. IMPORTÀNCIA DELS MICROORGANISMES
Els microorganismes són molt importants per diverses raons:
     • Alguns microorganismes tenen un paper molt important a la Natura, ja que es
       dediquen a descompondre la matèria orgànica morta (microorganismes
       descomponedors).
     • Alguns són beneficiosos per l’home: és el cas, per exemple, dels llevats que
       participen en la fabricació del pa i la cervesa (microorganismes
       fermentadors) o d’altres microorganismes que fabriquen medicaments per
       diverses malalties humanes.
     • Per últim altres causen malalties, com la grip o la malària: són els
       microorganismes patògens.

    Els microorganismes i la descomposició de matèria orgànica
Las matèria orgànica generada al planeta Terra a partir de la fotosíntesi va passant
d’uns éssers vius als altres a través de les cadenes alimentàries i les xarxes
tròfiques.
Quan un ésser viu mor, es
produeix un procés de
descomposició anomenat
putrefacció. Aquest procés tanca
el cercle de la vida, els
productes de la putrefacció
serveixen d’aliment a les plantes
que generaran nova matèria
orgànica mitjançant la
fotosíntesi.


El procés de descomposició té importants implicacions ambientals:
-    Els microorganismes descomponedors es poden fer servir a les plantes
     potabilitzadores i depuradores d’aigua per la descomposició de la matèria
     orgànica que contamina. Aquesta matèria orgànica es transforma en inorgànica,
     que es pot eliminar fàcilment de l’aigua i fins i tot alguns dels productes
     inorgànics obtinguts (com el metà) es poden fer servir com a font d’energia a la
     mateixa planta potabilitzadora.
-    Cada vegada és més freqüent la utilització de plàstics, metalls i fibres
     biodegradables, és a dir, que poden ser descompostos per microorganismes
     descomponedors. D’aquesta manera evitem els problemes derivats de

                                          -3-
OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES


    l’acumulació de deixalles que no es descomponen i perduren inalterables al llarg
    del temps contaminant el medi ambient.
Aquest procés de descomposició el realitzen microorganismes descomponedors:
principalment bacteris i fongs i també alguns protozous.
En aquest procés es produeixen reaccions químiques que fan que moltes vegades es
desprenguin vapors que són els responsables de la mala olor que acompanya aquests
processos.

 Els microorganismes i les fermentacions
El formatge, el vi o el pa són coneguts i elaborats pels éssers humans des de
l’antiguitat. Aquests productes són el resultat d’una reacció química anomenada
fermentació. Les fermentacions són reaccions químiques d’oxidació parcial produïdes
per microorganismes, que consisteixen en la transformació de glúcids en altres
substàncies més senzilles.
Hi ha diferents tipus de fermentacions, determinades per la substància que se
n’obté. En la següent taula es presenten els casos de la fermentació làctica (a partir
de llet s’obté formatge o iogurt) i la fermentació alcohòlica (a partir de suc de raïm
s’obté vi).
   Tipus de         Substància    Substància          Microorganisme
                                                                          “Transformació”
 fermentació           inicial       final             responsable
                  Glúcids
                                                Bacteris com el
Làctica           continguts a    Àcid làctic                            Llet    Formatge
                                                Lactobacillus casei
                  la llet
                  Glúcids
                                                Llevats (fongs com el
                  continguts al   Alcohol
Alcohòlica                                      Saccharomyces            Suc de raïm        Vi
                  suc de raïm     etílic
                                                cerevisiae)
                  (most)

Louis Pasteur, un important químic francès, va estudiar per primera vegada els
diferents tipus de fermentacions i va aconseguir demostrar que eren causades per
microorganismes. Va concloure que per cada tipus de fermentació era necessari un
tipus de microorganisme diferent.

El mètode d’investigació que va fer servir queda explicat a la taula següent:
       Hipòtesi                       Acció                  Observacions experimentals

 Responsables de la      Aïllar microorganismes trobats     Si el medi era el mateix el
 fermentació: els        a un procés fermentatiu i          procés fermentatiu es portava
 microorganismes, no     transferir-los a un altre medi     a terme, si el medi era
 el medi.                que pugui fermentar.               diferent en general no es
                                                            produïa.

 Microorganismes de      Detectar i estudiar les            Els microorganismes de dos
 dos fermentacions       característiques dels              processos fermentatius
 diferents son iguals    microorganismes que són            diferents són de naturalesa
                         presents a dos tipus de            absolutament diferent.
                         fermentacions diferents.


                                                -4-
OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES


Pasteur va repetir aquesta experiència amb altres fermentacions i va arribar a les
conclusions següents:
- Totes les fermentacions són el resultat de l’activitat de microorganismes.
- Cada fermentació és produïda per un tipus diferent de microorganisme.

 Els microorganismes i les malalties infeccioses
Louis Pasteur va ser qui va suposar que els microorganismes eren els responsables
de les malalties contagioses i que el contagi era degut al fet que els microorganismes
causants de la malaltia es podien propagar d’un individu a un altre.
Va ser el metge alemany Robert Koch (s. XIX), qui va demostrar per primera vegada
que un microorganisme, en concret un bacteri (el Bacillus anthracis), era el causant
de la malaltia de l’àntrax o carboncle.
Aquesta malaltia afecta sobretot el bestiar boví i l’oví. Es caracteritza per una
inflamació molt dolorosa de les articulacions de les extremitats, com a conseqüència
de la qual l’animal no es pot sostenir i cau. Es pot transmetre als humans per
consum de carn poc cuita provinent d’un animal contagiat.
En el següent esquema es pot veure una aplicació del mètode científic a l’estudi
d’aquesta malaltia:
Acció                            Finalitat                    Resultat

Buscar el Bacillus anthracis     Demostrar la relació que     Tots els animals malalts
en tots els animals malalts, i   hi ha entre la presència     presentaven en el seu
al mateix temps mirar si es      d’aquest bacteri i la        organisme un gran nombre de
podien trobar aquests            malaltia.                    Bacillus anthracis, que no
bacteris en els animals sans.                                 eren presents en els animals
                                                              sans.

Aïllar dels animals malalts      Observar si els animals      Els ratolins van presentar els
alguns d’aquests bacteris i      contrauen o no la malaltia   símptomes característics de la
inocular-los en ratolins sans.   i, per tant, comprovar si    malaltia.
                                 el bacteri n’és el
                                 responsable.

Observar si els Bacillus         Comprovar que realment       En l’organisme de ratolins
anthracis eren presents en       la malaltia està             malalts hi havia un gran
els ratolins malalts.            relacionada amb el           nombre de Bacillus anthracis.
                                 desenvolupament
                                 d’aquest bacteri.



A partir d’aleshores, aquest mètode es fa servir per identificar els microorganismes
causants de les malalties; es coneix com postulats de Koch:
1. L‘agent patogen ha d’aïllar-se sempre d’animals malalts i mai dels sans.
2. Quan un animal està malalt el bacteri ha d’aïllar-se en cultiu pur.
3. Si el bacteri és inoculat a un altre individu ha de reproduir-se la malaltia.
4. El bacteri ha d’aïllar-se novament en cultiu pur.


                                              -5-
OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES


Mitjançant aquest procediment, Koch va descobrir altres bacteris causants d’algunes
greus malalties humanes, com la tuberculosi o el còlera.
Els microorganismes patògens són aquells que accedeixen al medi intern i provoquen
alteracions en la seva fisiologia o en els òrgans de l’hoste. La infecció és la
proliferació d’aquests microorganismes patògens (=agent patogen).
El terme patogenicitat indica el grau en que un paràsit pot produir una malaltia.
Les diverses soques d’una espècie poden variar àmpliament en quant a la seva
capacitat per danyar a l’hoste, fet que es denomina virulència. En general, la
virulència d’una soca d’una espècie patògena està determinada per dos factors:
   1. El poder invasor: capacitat de proliferar al cos de l’hoste.
   2. La seva toxigenicitat: capacitat de produir substàncies químiques, toxines,
que danyen els teixits de l’hoste.
Segons la teoria microbiana de les malalties infeccioses, no és la malaltia la que es
transmet sinó l’agent, anomenant-se el procés contagi.
Els microorganismes infecciosos poden arribar als seus hostes per diferents camins
o vies d’infecció:
      a. Directa (d’un a l’altre a través del cos, microgotetes, contaminació fecal).
      b. Indirecta (per mitjà d’un vehicle o vector)
             b.1. Passiva (Roba, utensilis, etc.).
             b.2. Activa (Altres organismes, p.e. Anopheles amb Trypanosoma).
Per fer front a aquestes malalties hi ha dues possibilitats: Mètodes preventius i els
mètodes curatius (antibiòtics).
Dins els mètodes preventius destacaríem la higiene corporal, així com el consum
d’aliments i begudes en bon estat.
Les vacunes també són un mètode preventiu. Consisteix en l’administració de
fragments d’un agent infecciós a la persona sana, que provoquen la resposta
específica contra aquell germen. La persona vacunada haurà adquirit immunitat
contra aquesta infecció.




                                          -6-
OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES



1.5. LABORATORI DE MICROBIOLOGIA.
       Microscopi


                                                 Per estudiar els microorganismes
                                                 farem servir com a eina de treball el
                                                 microscopi òptic, que és un
                                                 instrument que serveix per observar
                                                 de prop objectes extremadament
                                                 petits i que no són visibles a ull nu.
                                                 Aquesta observació es porta a terme
                                                 mitjançant un sistema de lents
                                                 òptiques.


Un altre tipus de microscopi és el anomenat microscopi
electrònic. En aquest, els raigs lluminosos que el microscopi
òptic convencional necessita per a l’observació, són substituïts
per un flux d’electrons, de manera que permet l’observació de
mostres a grans augments.


       Les tincions
Les parts cel·lulars tenen pocs contrastos entre elles; per això,
per veure-les, s’utilitzen els colorants a la tècnica de la tinció.
Quan es fa servir només un colorant es diu que la tinció és
simple, i quan es fan servir més d’un la tinció és combinada.
Els cultius
Haurem de utilitzar tècniques de cultiu per tal de conservar i multiplicar la
presència de microorganismes, així com per mirar de separar diferents espècies.
El procediment de cultiu de microorganismes passa per dues fases: la preparació del
medi de cultiu i la sembra del microorganisme.
El medi de cultiu és el substrat sobre el qual
creixen els microorganismes al laboratori. Els hi
hem de subministrar els nutrients adequats i les
condicions ambientals que els hi permetin
créixer.
El conjunt de microorganismes que creix sobre un
medi concret i en un recipient determinat també
rep el nom de cultiu.
Una colònia és un grup de milers de
microorganismes que procedeixen de la divisió
cel·lular d’un de sol.
La sembra és el procés mitjançant el qual es
transfereix un microorganisme d’un medi a un
altre.


                                           -7-
OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES


      Instruments al laboratori de microbiologia
- Material de vidre: Matràs, vas de precipitats, matràs Erlenmeyer, provetes,
pipetes, tubs d’assaig, etc.




- Balança, espàtula.




- Microscopi i material de microscopia.




- Bec Bunsen (fogonet), reixeta d’amiant, pinces de fusta, trípode.
- Estris específics: placa de Petri, anella de sembra, estufa d’incubació, autoclau.




                                          -8-
OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES


ACTIVITATS. Unitat 1. Els microorganismes i el seu estudi.

1. Qui va ser el primer que va observar els microorganismes en una
gota d’aigua a l’any 1674? Gràcies a quin instrument els va poder
observar?

2. Què tenen en comú tots els microorganismes?

3. Qui va ser Pasteur? Busca informació i escriu una breu biografia
indicant els seus descobriments més importants.
4. En el text següent Leewenhoek explica com va fer el seu
descobriment dels microorganismes. Observa el dibuix i identifica-hi
els microorganismes que hem subratllat en la descripció de
Leeuwenhoek.

 “Vaig agafar una mica d’aigua del llac en un flascó de vidre i quan, l’endemà, vaig examinar-
la vaig trobar que hi suraven partícules de terra i unes bandes verdes enrotllades en espiral
com a serps [...]. Entre elles nedaven una gran quantitat de petits animalículs, alguns dels
quals eren arrodonits, mentre que d’altres, una mica més gruixuts, eren ovalats. Vaig veure
que aquests darrers tenien dues petites potes prop del cap i dues aletes a l’extrem del cos)
Uns altres eren una mica més allargats que ovalats [...]; n’hi havia de verds en la meitat del
cos i blancs en els extrems. Els desplaçaments en l’aigua de la majoria dels animàlculs eren
ràpids, tan variats, cap amunt, cap avall i sobre ells mateixos, que confesso que vaig quedar
sorprès de veure’ls. Calculo que aquestes criatures eren mil vegades més petites que les més
petites que havia vist mai [...]”




5. Digues quina justificació té la recomanació següent, que pots
trobar en els envasos d’alguns aliments en conserva: “Un cop obert
l’envàs, consumiu-ho en el menor temps possible”


6. Descriu un experiment que demostri que els microorganismes no es
formen de manera espontània.




                                             -9-
OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES


7. Llegeix els textos següents.
a) A l’Àfrica i l’Índia viu un tipus d’ocell que s’anomena ocell de la mel perquè s’alimenta
d’aquest producte. Per ell mateix no pot digerir la mel però en el seu intestí viu un bacteri
anomenat Micrococcus cerolyticus i el fong Candida albicans, que si poden fer-ho. D’aquesta
manera l’ocell pot aprofitar els productes de la digestió de la mel que realitzen els
microorganismes. D’altra banda, el bacteri i el fong troben en l’intestí de l’ocell la protecció i
els nutrients necessaris per viure.
b) El bacteri Mycobacterium tuberculosis penetra per les vies respiratòries i arriba fins els
pulmons de les persones. Allà troba l’ambient ideal per viure i es reprodueix de manera que va
ocupant el pulmó i destrueix els teixits que el formen. Això provoca a les persones una malaltia
anomenada tuberculosi que pot tenir conseqüències greus per a la salut.
c) Els mol·luscs respiren per mitjà de brànquies. L’Ellobiophrya donacis és un protozou que
viu en les brànquies d’alguns mol·luscs i que s’alimenta de les partícules que queden retingudes
a les brànquies, sense causar cap trastorn al mol·lusc i sense aportar-li tampoc cap benefici.


- A partir de la informació que acabes de llegir, completa el quadre
següent:

Éssers vius            Éssers vius            Éssers vius             Tipus
associats              beneficiats            perjudicats             d’associació

                                                                      Simbiosi

                                                                      Parasitisme

                                                                      Comensalisme

- En el món de la relació entre estudiants, quin seria l’equivalent
d’una relació simbiòtica entre dos alumnes? I el d’una relació
comensalista? I el d’una relació parasitària?


8. Dibuixa els diferents instruments del laboratori de microbiologia
i explica per a què s’utilitzen:
placa de Petri, anella de sembra, estufa d’incubació, autoclau.


9. Ordena les etapes que s’han de seguir per identificar el
microorganisme causant d’una malaltia.
   a) Aïllar microorganismes d’un individu malalt.
   b) Observar la presència del microorganisme causant de la malaltia
      en els animals d’experimentació inoculats.
   c) Observar que el microorganisme, possible causant de la malaltia,
      és present en tots els individus malalts i no en els sans.
   d) Inocular el microorganisme, possible causant de la malaltia, en
      animals d’experimentació sans i observar si aquests manifesten
      els símptomes.


10. Il·lustra el mètode que va fer servir Koch per identificar
   l’agent causant del carboncle en ratolins.

                                               - 10 -
OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES



11. A continuació tens representats diversos microorganismes:




  virus de la sida
  0,11 µm             Bacteri intestinal             Parameci 20 µm
                      1 µm


  a) Indica en mm la mida de cada microorganisme representat.
  b) Classifica en eucariotes i procariotes els organismes
     representats.
  c) Quin dels tres no és considera un ésser viu? Per què?




                                    - 11 -
OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES


PRÀCTICA 2: Com és un microscopi?
El microscopi és un aparell que augmenta la imatge dels objectes i ens permet
d'observar aquells que, en un principi, són invisibles per a l'ull humà. Va ser
utilitzat per primera vegada, com a tal, per l'holandès Anton van Leeuwenhoek l'any
1675.
Té dues parts: una òptica, per observar, i una altra mecànica, que sosté la primera.
                                   La part òptica consta de :
                                   • Ocular, lent situada prop de l’ull de
                                   l'observador.
                                   • Objectiu, lent situada prop de l'objecte que
                                   volem observar.
                                   • Diafragma, dispositiu per graduar l'entrada de
                                   llum.
                                   • Condensador, dispositiu per concentrar la llum
                                   sobre l'objecte.
                                   • Focus de llum o mirall, per il·luminar
                                   l'objecte.
                                   La part mecànica del microscopi consta de:
                                   • Columna , part que sosté el tub òptic.
                                   • Tub òptic , on es troba ubicat l'ocular.
                                   • Revòlver , part mòbil que sosté els objectius.
• Platina, que suporta el portaobjectes.
• Peu , sosté tot el microscopi.
• Cargol macromètric , que permet desplaçaments ràpids de les lents.
• Cargol micromètric , que permet desplaçaments suaus de les lents.


?? Localitza cadascuna d'aquestes parts en el microscopi del teu laboratori. Indica el
nom que correspon a cada lletra.




                                        - 12 -
OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES


PRÀCTICA 3: Com es fa servir un microscopi?
L' augment que ens ofereix un microscopi, s'obté amb la combinació de l'objectiu i
de l'ocular. Per exemple, si tenim un ocular de 15x i un objectiu de 40, l'augment
obtingut és de: 40 x 15 = 600 augments.
L' enfocament de l'objecte es realitza mitjançant el cargol macromètric, i després,
s'afina amb el cargol micromètric, fins aconseguir una visió perfecta per a un cop
enfocat l'objecte, passar a l'objectiu immediatament superior, fins obtenir l'augment
desitjat. Cada vegada que canviïs d'objectiu vigila no toqui la preparació, el vidre es
pot trencar.
La lluminositat de la mostra la pots regular movent el diafragma fins aconseguir la
més adient per a cada cas.
Com unitat de mesura, en microscopia es fa servir la micra (µm). La seva
equivalència és:
1µm = 1/1000 mm ; per tant, 1 mm = ............ µ

a) Observa un full de paper mil·limetrat amb el microscopi òptic i mesura’n el camp
   visual. Per orientar-te fes coincidir una intersecció del paper mil·limetrat amb
   l’extrem del camp visual. Dibuixa la imatge que has vist i indica els augments
   utilitzats. Repeteix l’operació amb els diferents augments del teu microscopi.
   Anota-hi les conclusions de l’activitat.
b) Observa pel microscopi diferents mostres ja preparades i dibuixa una d'elles vista
   amb diferents augments. Escriu en cada cas el nombre d'augments utilitzats per
   fer l'observació.




      ..............augments                            ..............augments




                                         - 13 -

More Related Content

What's hot

Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Oriol Baradad
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
CC NN
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Els microorganismes
Els microorganismesEls microorganismes
Els microorganismes
Roser Aguilo
 
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
CC NN
 
Característiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viusCaracterístiques dels éssers vius
Característiques dels éssers vius
sonia ruiz
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIJsus28
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
8 Teixit Scorreccio
8 Teixit Scorreccio8 Teixit Scorreccio
8 Teixit Scorreccioguest3e34b2
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
INS Escola Intermunicipal del Penedès
 
35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i
Dani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Oriol Baradad
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
Dani Ribo
 
Estats de la matèria i mescles
Estats de la matèria i mesclesEstats de la matèria i mescles
Estats de la matèria i mescles
Lurdes Morral
 
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESO
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESOEstructura i dinàmica de la Terra 4ESO
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESO
Mireia Llobet
 
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESOL'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
Jordi Pipó
 
Nivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàNivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humà
jdorca3
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Oriol Baradad
 

What's hot (20)

Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
 
Els microorganismes
Els microorganismesEls microorganismes
Els microorganismes
 
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció
 
Característiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viusCaracterístiques dels éssers vius
Característiques dels éssers vius
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
8 Teixit Scorreccio
8 Teixit Scorreccio8 Teixit Scorreccio
8 Teixit Scorreccio
 
La cèl.lula
La cèl.lulaLa cèl.lula
La cèl.lula
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
 
35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
Estats de la matèria i mescles
Estats de la matèria i mesclesEstats de la matèria i mescles
Estats de la matèria i mescles
 
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESO
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESOEstructura i dinàmica de la Terra 4ESO
Estructura i dinàmica de la Terra 4ESO
 
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESOL'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
L'herència i les lleis de Mendel 4 ESO
 
Nivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàNivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humà
 
El transport a través de la membrana
El transport a través de la membranaEl transport a través de la membrana
El transport a través de la membrana
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 

Viewers also liked

1cn grup07 (1)
1cn grup07 (1)1cn grup07 (1)
1cn grup07 (1)
mosansar
 
5 regnes
5 regnes5 regnes
5 regnesdafemu
 
La vida dins una gota d'aigua.
La vida dins una gota d'aigua.La vida dins una gota d'aigua.
La vida dins una gota d'aigua.pompeufabrasalt
 
Els ésser vius ( complet)
Els ésser vius ( complet)Els ésser vius ( complet)
Els ésser vius ( complet)Anna Giro
 
Els altres regnes
Els altres regnesEls altres regnes
Els altres regnesagarciagarc
 
Els éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsEls éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsalex_mascu
 
Fitxa tècnica l'edat de la inocencia
Fitxa tècnica l'edat de la inocenciaFitxa tècnica l'edat de la inocencia
Fitxa tècnica l'edat de la inocencia
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Els éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsEls éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsalex_mascu
 
Bacterias y virus. cesar toro 19.264.820
Bacterias y virus. cesar toro 19.264.820Bacterias y virus. cesar toro 19.264.820
Bacterias y virus. cesar toro 19.264.820
cesartoro89
 
Cicle de l'aigua
Cicle de l'aiguaCicle de l'aigua
Cicle de l'aigua
capeca999
 
Regne protoctist
Regne protoctistRegne protoctist
Regne protoctistcolobor
 
Moneres 1 rESO
Moneres 1 rESOMoneres 1 rESO
Moneres 1 rESObsaura2
 
Práctica 2. Tinción de Gram
Práctica 2. Tinción de GramPráctica 2. Tinción de Gram
Práctica 2. Tinción de Gram
Mariana Juárez
 

Viewers also liked (14)

1cn grup07 (1)
1cn grup07 (1)1cn grup07 (1)
1cn grup07 (1)
 
5 regnes
5 regnes5 regnes
5 regnes
 
La vida dins una gota d'aigua.
La vida dins una gota d'aigua.La vida dins una gota d'aigua.
La vida dins una gota d'aigua.
 
Els ésser vius ( complet)
Els ésser vius ( complet)Els ésser vius ( complet)
Els ésser vius ( complet)
 
Els altres regnes
Els altres regnesEls altres regnes
Els altres regnes
 
Els éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsEls éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzills
 
Microorganismes mediambient
Microorganismes mediambientMicroorganismes mediambient
Microorganismes mediambient
 
Fitxa tècnica l'edat de la inocencia
Fitxa tècnica l'edat de la inocenciaFitxa tècnica l'edat de la inocencia
Fitxa tècnica l'edat de la inocencia
 
Els éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsEls éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzills
 
Bacterias y virus. cesar toro 19.264.820
Bacterias y virus. cesar toro 19.264.820Bacterias y virus. cesar toro 19.264.820
Bacterias y virus. cesar toro 19.264.820
 
Cicle de l'aigua
Cicle de l'aiguaCicle de l'aigua
Cicle de l'aigua
 
Regne protoctist
Regne protoctistRegne protoctist
Regne protoctist
 
Moneres 1 rESO
Moneres 1 rESOMoneres 1 rESO
Moneres 1 rESO
 
Práctica 2. Tinción de Gram
Práctica 2. Tinción de GramPráctica 2. Tinción de Gram
Práctica 2. Tinción de Gram
 

Similar to Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1

Els éssers vius més senzills.
Els éssers vius més senzills.Els éssers vius més senzills.
Els éssers vius més senzills.alex_mascu
 
Unitat nº 3
Unitat nº 3Unitat nº 3
Unitat nº 3jusescola
 
Els essers vius mes senzills
Els essers vius mes senzillsEls essers vius mes senzills
Els essers vius mes senzillsalex_mascu
 
Moneres 1 r eso
Moneres 1 r esoMoneres 1 r eso
Moneres 1 r eso
bsaura2
 
Els éssers vius més senzills 2
Els éssers vius més senzills 2Els éssers vius més senzills 2
Els éssers vius més senzills 2alex_mascu
 
7 els éssers vius més senzills
7 els éssers vius més senzills7 els éssers vius més senzills
7 els éssers vius més senzillsblasman
 
Biologia moneres
Biologia moneresBiologia moneres
Biologia moneresernywarrior
 
Biologia moneres
Biologia moneresBiologia moneres
Biologia moneres
ernywarrior
 
Microbiologia
Microbiologia Microbiologia
Microbiologia
Núria Guixa Boixereu
 
Classificació essers vius
Classificació essers viusClassificació essers vius
Classificació essers vius
MarcelNart
 
Els essers vius més senzills
Els essers vius més senzillsEls essers vius més senzills
Els essers vius més senzillsalex_mascu
 
Les moneres
Les moneres Les moneres
Les moneres Mprof
 
Nº2organització procariota i virus
Nº2organització procariota i virusNº2organització procariota i virus
Nº2organització procariota i virusjusescola
 
Milena i bouziane les moneres
Milena i bouziane les moneresMilena i bouziane les moneres
Milena i bouziane les moneres
enzetto
 
Éssers vius més senzills. Per què emmalaltim?
Éssers vius més senzills. Per què emmalaltim?Éssers vius més senzills. Per què emmalaltim?
Éssers vius més senzills. Per què emmalaltim?
Roser Aguilo
 
Els éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsEls éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsalex_mascu
 
Virus i bacteris
Virus i bacterisVirus i bacteris
Virus i bacteris
cslesroquesblaves
 
Els 5 regnes
Els 5 regnesEls 5 regnes
Els 5 regnestalolu
 

Similar to Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1 (20)

Els éssers vius més senzills.
Els éssers vius més senzills.Els éssers vius més senzills.
Els éssers vius més senzills.
 
Unitat nº 3
Unitat nº 3Unitat nº 3
Unitat nº 3
 
Els essers vius mes senzills
Els essers vius mes senzillsEls essers vius mes senzills
Els essers vius mes senzills
 
Moneres 1 r eso
Moneres 1 r esoMoneres 1 r eso
Moneres 1 r eso
 
Els éssers vius més senzills 2
Els éssers vius més senzills 2Els éssers vius més senzills 2
Els éssers vius més senzills 2
 
7 els éssers vius més senzills
7 els éssers vius més senzills7 els éssers vius més senzills
7 els éssers vius més senzills
 
Biologia moneres
Biologia moneresBiologia moneres
Biologia moneres
 
Biologia moneres
Biologia moneresBiologia moneres
Biologia moneres
 
Microbiologia
Microbiologia Microbiologia
Microbiologia
 
Classificació essers vius
Classificació essers viusClassificació essers vius
Classificació essers vius
 
Els essers vius més senzills
Els essers vius més senzillsEls essers vius més senzills
Els essers vius més senzills
 
Les moneres
Les moneres Les moneres
Les moneres
 
Nº2organització procariota i virus
Nº2organització procariota i virusNº2organització procariota i virus
Nº2organització procariota i virus
 
Milena i bouziane les moneres
Milena i bouziane les moneresMilena i bouziane les moneres
Milena i bouziane les moneres
 
Bacteris
BacterisBacteris
Bacteris
 
Què són els bacteris
Què són els bacterisQuè són els bacteris
Què són els bacteris
 
Éssers vius més senzills. Per què emmalaltim?
Éssers vius més senzills. Per què emmalaltim?Éssers vius més senzills. Per què emmalaltim?
Éssers vius més senzills. Per què emmalaltim?
 
Els éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzillsEls éssers vius més senzills
Els éssers vius més senzills
 
Virus i bacteris
Virus i bacterisVirus i bacteris
Virus i bacteris
 
Els 5 regnes
Els 5 regnesEls 5 regnes
Els 5 regnes
 

More from Diana Romero Morales

La flor
La florLa flor
Les formes biològiques
Les formes biològiquesLes formes biològiques
Les formes biològiques
Diana Romero Morales
 
Cicle vital
Cicle vitalCicle vital
Gimnospermes
GimnospermesGimnospermes
Gimnospermes
Diana Romero Morales
 
El fruit
El fruitEl fruit
La fulla
La fullaLa fulla

More from Diana Romero Morales (6)

La flor
La florLa flor
La flor
 
Les formes biològiques
Les formes biològiquesLes formes biològiques
Les formes biològiques
 
Cicle vital
Cicle vitalCicle vital
Cicle vital
 
Gimnospermes
GimnospermesGimnospermes
Gimnospermes
 
El fruit
El fruitEl fruit
El fruit
 
La fulla
La fullaLa fulla
La fulla
 

Recently uploaded

Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
mmcastillo01
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
EscolaRoserCapdevila18
 
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
EMMAMUOZMARTINEZ
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
EscolaRoserCapdevila18
 
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdfllengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
MireiaForcadaSabat
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
LLuelles Perera Maria del Mar
 

Recently uploaded (6)

Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
 
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
 
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdfllengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
 

Microorganismes, optativa de tercer. unitat 1

  • 1. ELS MICROORGANISMES OPTATIVA DE 3er. D’ESO. Institut FX Lluch i Rafecas Professora: Diana Romero Nom i cognoms: Grup: Curs: Data:
  • 2. OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES Unitat 1: Els microorganismes i el seu estudi. “ D’entre totes les meravelles que he descobert a la natura, aquesta ha estat per a mi la més meravellosa de totes i, per part meva, he de dir que fins ara els meus ulls mai no havien vist res de tan agradable com aquests milers de criatures vives, totes en una gota d’aigua, movent-se d’un lloc a l’altre, cadascuna amb el seu moviment propi” Aquest text es va escriure fa més de 300 anys i mostra la gran impressió que va causar a Antoine van Leeuwenhoek la comprovació que en una minúscula gota d’aigua es podia observar el miracle de la vida en tota la seva magnificència. 1.1. DEFINICIÓ DE MICROORGANISME Es pot definir un microorganisme com tot ésser viu amb una grandària que el fa invisible a ull nu, o bé que té unes mides inferiors a 1 mm. La seva estructura pot ser eucariota o procariota. Fixa’t en la taula següent on es comparen les mides d’alguns dels principals grups d’éssers vius: Cèl·lules Nom Protozous Fongs Bacteris Virus humanes Llargada 3 a 300 10 5 a 30 1a3 0,02-0,3 real (µm) Exemples Virus del Amebes i Cèl·lula Candida Estafilococ papil·loma paramecis hepàtica humà 1.2. CLASSIFICACIÓ DELS MICROORGANISMES Els microorganismes pertanyen a 3 regnes diferents: Protoctists, Fongs i Moneres. Cal tenir en compte que tots els bacteris (regne Moneres) són microorganismes però no tots els protoctists i fongs són microorganismes, és a dir, hi ha fongs i protoctists que es poden veure a simple vista. Entre els microorganismes que són fongs destaquen els llevats. Un comentari apart mereixen els virus: aquests organismes són acel·lulars és a dir no estan fets de cèl·lules, encara que depenen totalment d’altres organismes que sí estiguin fets de cèl·lules, perquè els seu funcionament consisteix precisament en parasitar tot tipus de cèl·lules. -1-
  • 3. OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES CLASSIFICACIÓ DELS MICROOGANISMES Éssers Organismes que no es poden considerar cèl·lules Virus ja que no poden desenvolupar totes les funcions acel·lulars de la cèl·lula de manera autònoma. Organismes unicel·lulars formats per cèl·lules Bacteris Regne Moneres sense nucli (procariotes). Tenen, a més, una coberta externa (la paret bacteriana) constituïda per una substància anomenada mureïna. Microalgues Regne Organismes unicel·lulars o pluricel·lulars formats Protozous Protoctists per cèl·lules amb nucli (eucariotes) i sense paret. Organismes unicel·lulars o pluricel·lulars formats Fongs Regne Fongs per cèl·lules amb nucli (eucariotes) amb paret formada per una substància anomenada quitina La ciència que estudia els microorganismes es diu Microbiologia i el primer científic que va veure els microorganismes amb un microscopi molt rudimentari va ser l’holandès Antonie van Leeuwenhoek (1632 -1723). Tot i això Leeuwenhoek va mantenir en secret l’art de construir les seves lents i va ser per això que no es van realitzar noves observacions de bacteris fins el desenvolupament del microscopi compost en el segle XIX. Després d’aquest descobriment, la pregunta que es van plantejar els científics de l’època era: d’on venen els microorganismes? La persona que va evidenciar la no vigència de la generació espontània de microorganismes va ser Lazzaro Spallanzani, que va demostrar la impossibilitat d’aquesta teoria. Aquí teniu la imatge de l’experiment que va realitzar per demostrar-ho. És considerat com a pare de la microbiologia el francès Louis Pasteur. Al segle XIX Pasteur va fer moltíssims descobriments, dels quals, un dels més importants va ser l’elaboració de la primera vacuna contra la ràbia. 1.3. HÀBITS I FORMES DE VIDA DELS MICROORGANISMES Els microorganismes es poden trobar a tots els medis: l’aigua, la terra, l’aire o dins d’altres organismes vius amb diversitat de possibles relacions amb els éssers vius del seu entorn. Segons quina sigui aquesta relació es poden considerar sapròfags, simbiòtics, paràsits o comensals. 1. Sapròfag: organisme que s’alimenta de matèria orgànica en descomposició. Exemple: microorganismes descomponedors. -2-
  • 4. OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES 2. Simbiòtic: s’uneix a un altre ésser viu amb benefici mutu. Exemple: liquen. 3. Paràsit: Un ésser s’alimenta i viu a costa d’un altre, que anomenarem hoste, i el perjudica. Podem considerar paràsits per a l’ésser humà als microorganismes que produeixen malalties infeccioses. 4. Comensal: Un organisme s’alimenta de les restes del menjar que deixa un altre organisme o bé dels paràsits externs d’aquest, que sol ser més gran, sense perjudicar-lo. Exemple: als animals superiors, les aus rapinyaires. 1.4. IMPORTÀNCIA DELS MICROORGANISMES Els microorganismes són molt importants per diverses raons: • Alguns microorganismes tenen un paper molt important a la Natura, ja que es dediquen a descompondre la matèria orgànica morta (microorganismes descomponedors). • Alguns són beneficiosos per l’home: és el cas, per exemple, dels llevats que participen en la fabricació del pa i la cervesa (microorganismes fermentadors) o d’altres microorganismes que fabriquen medicaments per diverses malalties humanes. • Per últim altres causen malalties, com la grip o la malària: són els microorganismes patògens. Els microorganismes i la descomposició de matèria orgànica Las matèria orgànica generada al planeta Terra a partir de la fotosíntesi va passant d’uns éssers vius als altres a través de les cadenes alimentàries i les xarxes tròfiques. Quan un ésser viu mor, es produeix un procés de descomposició anomenat putrefacció. Aquest procés tanca el cercle de la vida, els productes de la putrefacció serveixen d’aliment a les plantes que generaran nova matèria orgànica mitjançant la fotosíntesi. El procés de descomposició té importants implicacions ambientals: - Els microorganismes descomponedors es poden fer servir a les plantes potabilitzadores i depuradores d’aigua per la descomposició de la matèria orgànica que contamina. Aquesta matèria orgànica es transforma en inorgànica, que es pot eliminar fàcilment de l’aigua i fins i tot alguns dels productes inorgànics obtinguts (com el metà) es poden fer servir com a font d’energia a la mateixa planta potabilitzadora. - Cada vegada és més freqüent la utilització de plàstics, metalls i fibres biodegradables, és a dir, que poden ser descompostos per microorganismes descomponedors. D’aquesta manera evitem els problemes derivats de -3-
  • 5. OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES l’acumulació de deixalles que no es descomponen i perduren inalterables al llarg del temps contaminant el medi ambient. Aquest procés de descomposició el realitzen microorganismes descomponedors: principalment bacteris i fongs i també alguns protozous. En aquest procés es produeixen reaccions químiques que fan que moltes vegades es desprenguin vapors que són els responsables de la mala olor que acompanya aquests processos. Els microorganismes i les fermentacions El formatge, el vi o el pa són coneguts i elaborats pels éssers humans des de l’antiguitat. Aquests productes són el resultat d’una reacció química anomenada fermentació. Les fermentacions són reaccions químiques d’oxidació parcial produïdes per microorganismes, que consisteixen en la transformació de glúcids en altres substàncies més senzilles. Hi ha diferents tipus de fermentacions, determinades per la substància que se n’obté. En la següent taula es presenten els casos de la fermentació làctica (a partir de llet s’obté formatge o iogurt) i la fermentació alcohòlica (a partir de suc de raïm s’obté vi). Tipus de Substància Substància Microorganisme “Transformació” fermentació inicial final responsable Glúcids Bacteris com el Làctica continguts a Àcid làctic Llet Formatge Lactobacillus casei la llet Glúcids Llevats (fongs com el continguts al Alcohol Alcohòlica Saccharomyces Suc de raïm Vi suc de raïm etílic cerevisiae) (most) Louis Pasteur, un important químic francès, va estudiar per primera vegada els diferents tipus de fermentacions i va aconseguir demostrar que eren causades per microorganismes. Va concloure que per cada tipus de fermentació era necessari un tipus de microorganisme diferent. El mètode d’investigació que va fer servir queda explicat a la taula següent: Hipòtesi Acció Observacions experimentals Responsables de la Aïllar microorganismes trobats Si el medi era el mateix el fermentació: els a un procés fermentatiu i procés fermentatiu es portava microorganismes, no transferir-los a un altre medi a terme, si el medi era el medi. que pugui fermentar. diferent en general no es produïa. Microorganismes de Detectar i estudiar les Els microorganismes de dos dos fermentacions característiques dels processos fermentatius diferents son iguals microorganismes que són diferents són de naturalesa presents a dos tipus de absolutament diferent. fermentacions diferents. -4-
  • 6. OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES Pasteur va repetir aquesta experiència amb altres fermentacions i va arribar a les conclusions següents: - Totes les fermentacions són el resultat de l’activitat de microorganismes. - Cada fermentació és produïda per un tipus diferent de microorganisme. Els microorganismes i les malalties infeccioses Louis Pasteur va ser qui va suposar que els microorganismes eren els responsables de les malalties contagioses i que el contagi era degut al fet que els microorganismes causants de la malaltia es podien propagar d’un individu a un altre. Va ser el metge alemany Robert Koch (s. XIX), qui va demostrar per primera vegada que un microorganisme, en concret un bacteri (el Bacillus anthracis), era el causant de la malaltia de l’àntrax o carboncle. Aquesta malaltia afecta sobretot el bestiar boví i l’oví. Es caracteritza per una inflamació molt dolorosa de les articulacions de les extremitats, com a conseqüència de la qual l’animal no es pot sostenir i cau. Es pot transmetre als humans per consum de carn poc cuita provinent d’un animal contagiat. En el següent esquema es pot veure una aplicació del mètode científic a l’estudi d’aquesta malaltia: Acció Finalitat Resultat Buscar el Bacillus anthracis Demostrar la relació que Tots els animals malalts en tots els animals malalts, i hi ha entre la presència presentaven en el seu al mateix temps mirar si es d’aquest bacteri i la organisme un gran nombre de podien trobar aquests malaltia. Bacillus anthracis, que no bacteris en els animals sans. eren presents en els animals sans. Aïllar dels animals malalts Observar si els animals Els ratolins van presentar els alguns d’aquests bacteris i contrauen o no la malaltia símptomes característics de la inocular-los en ratolins sans. i, per tant, comprovar si malaltia. el bacteri n’és el responsable. Observar si els Bacillus Comprovar que realment En l’organisme de ratolins anthracis eren presents en la malaltia està malalts hi havia un gran els ratolins malalts. relacionada amb el nombre de Bacillus anthracis. desenvolupament d’aquest bacteri. A partir d’aleshores, aquest mètode es fa servir per identificar els microorganismes causants de les malalties; es coneix com postulats de Koch: 1. L‘agent patogen ha d’aïllar-se sempre d’animals malalts i mai dels sans. 2. Quan un animal està malalt el bacteri ha d’aïllar-se en cultiu pur. 3. Si el bacteri és inoculat a un altre individu ha de reproduir-se la malaltia. 4. El bacteri ha d’aïllar-se novament en cultiu pur. -5-
  • 7. OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES Mitjançant aquest procediment, Koch va descobrir altres bacteris causants d’algunes greus malalties humanes, com la tuberculosi o el còlera. Els microorganismes patògens són aquells que accedeixen al medi intern i provoquen alteracions en la seva fisiologia o en els òrgans de l’hoste. La infecció és la proliferació d’aquests microorganismes patògens (=agent patogen). El terme patogenicitat indica el grau en que un paràsit pot produir una malaltia. Les diverses soques d’una espècie poden variar àmpliament en quant a la seva capacitat per danyar a l’hoste, fet que es denomina virulència. En general, la virulència d’una soca d’una espècie patògena està determinada per dos factors: 1. El poder invasor: capacitat de proliferar al cos de l’hoste. 2. La seva toxigenicitat: capacitat de produir substàncies químiques, toxines, que danyen els teixits de l’hoste. Segons la teoria microbiana de les malalties infeccioses, no és la malaltia la que es transmet sinó l’agent, anomenant-se el procés contagi. Els microorganismes infecciosos poden arribar als seus hostes per diferents camins o vies d’infecció: a. Directa (d’un a l’altre a través del cos, microgotetes, contaminació fecal). b. Indirecta (per mitjà d’un vehicle o vector) b.1. Passiva (Roba, utensilis, etc.). b.2. Activa (Altres organismes, p.e. Anopheles amb Trypanosoma). Per fer front a aquestes malalties hi ha dues possibilitats: Mètodes preventius i els mètodes curatius (antibiòtics). Dins els mètodes preventius destacaríem la higiene corporal, així com el consum d’aliments i begudes en bon estat. Les vacunes també són un mètode preventiu. Consisteix en l’administració de fragments d’un agent infecciós a la persona sana, que provoquen la resposta específica contra aquell germen. La persona vacunada haurà adquirit immunitat contra aquesta infecció. -6-
  • 8. OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES 1.5. LABORATORI DE MICROBIOLOGIA. Microscopi Per estudiar els microorganismes farem servir com a eina de treball el microscopi òptic, que és un instrument que serveix per observar de prop objectes extremadament petits i que no són visibles a ull nu. Aquesta observació es porta a terme mitjançant un sistema de lents òptiques. Un altre tipus de microscopi és el anomenat microscopi electrònic. En aquest, els raigs lluminosos que el microscopi òptic convencional necessita per a l’observació, són substituïts per un flux d’electrons, de manera que permet l’observació de mostres a grans augments. Les tincions Les parts cel·lulars tenen pocs contrastos entre elles; per això, per veure-les, s’utilitzen els colorants a la tècnica de la tinció. Quan es fa servir només un colorant es diu que la tinció és simple, i quan es fan servir més d’un la tinció és combinada. Els cultius Haurem de utilitzar tècniques de cultiu per tal de conservar i multiplicar la presència de microorganismes, així com per mirar de separar diferents espècies. El procediment de cultiu de microorganismes passa per dues fases: la preparació del medi de cultiu i la sembra del microorganisme. El medi de cultiu és el substrat sobre el qual creixen els microorganismes al laboratori. Els hi hem de subministrar els nutrients adequats i les condicions ambientals que els hi permetin créixer. El conjunt de microorganismes que creix sobre un medi concret i en un recipient determinat també rep el nom de cultiu. Una colònia és un grup de milers de microorganismes que procedeixen de la divisió cel·lular d’un de sol. La sembra és el procés mitjançant el qual es transfereix un microorganisme d’un medi a un altre. -7-
  • 9. OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES Instruments al laboratori de microbiologia - Material de vidre: Matràs, vas de precipitats, matràs Erlenmeyer, provetes, pipetes, tubs d’assaig, etc. - Balança, espàtula. - Microscopi i material de microscopia. - Bec Bunsen (fogonet), reixeta d’amiant, pinces de fusta, trípode. - Estris específics: placa de Petri, anella de sembra, estufa d’incubació, autoclau. -8-
  • 10. OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES ACTIVITATS. Unitat 1. Els microorganismes i el seu estudi. 1. Qui va ser el primer que va observar els microorganismes en una gota d’aigua a l’any 1674? Gràcies a quin instrument els va poder observar? 2. Què tenen en comú tots els microorganismes? 3. Qui va ser Pasteur? Busca informació i escriu una breu biografia indicant els seus descobriments més importants. 4. En el text següent Leewenhoek explica com va fer el seu descobriment dels microorganismes. Observa el dibuix i identifica-hi els microorganismes que hem subratllat en la descripció de Leeuwenhoek. “Vaig agafar una mica d’aigua del llac en un flascó de vidre i quan, l’endemà, vaig examinar- la vaig trobar que hi suraven partícules de terra i unes bandes verdes enrotllades en espiral com a serps [...]. Entre elles nedaven una gran quantitat de petits animalículs, alguns dels quals eren arrodonits, mentre que d’altres, una mica més gruixuts, eren ovalats. Vaig veure que aquests darrers tenien dues petites potes prop del cap i dues aletes a l’extrem del cos) Uns altres eren una mica més allargats que ovalats [...]; n’hi havia de verds en la meitat del cos i blancs en els extrems. Els desplaçaments en l’aigua de la majoria dels animàlculs eren ràpids, tan variats, cap amunt, cap avall i sobre ells mateixos, que confesso que vaig quedar sorprès de veure’ls. Calculo que aquestes criatures eren mil vegades més petites que les més petites que havia vist mai [...]” 5. Digues quina justificació té la recomanació següent, que pots trobar en els envasos d’alguns aliments en conserva: “Un cop obert l’envàs, consumiu-ho en el menor temps possible” 6. Descriu un experiment que demostri que els microorganismes no es formen de manera espontània. -9-
  • 11. OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES 7. Llegeix els textos següents. a) A l’Àfrica i l’Índia viu un tipus d’ocell que s’anomena ocell de la mel perquè s’alimenta d’aquest producte. Per ell mateix no pot digerir la mel però en el seu intestí viu un bacteri anomenat Micrococcus cerolyticus i el fong Candida albicans, que si poden fer-ho. D’aquesta manera l’ocell pot aprofitar els productes de la digestió de la mel que realitzen els microorganismes. D’altra banda, el bacteri i el fong troben en l’intestí de l’ocell la protecció i els nutrients necessaris per viure. b) El bacteri Mycobacterium tuberculosis penetra per les vies respiratòries i arriba fins els pulmons de les persones. Allà troba l’ambient ideal per viure i es reprodueix de manera que va ocupant el pulmó i destrueix els teixits que el formen. Això provoca a les persones una malaltia anomenada tuberculosi que pot tenir conseqüències greus per a la salut. c) Els mol·luscs respiren per mitjà de brànquies. L’Ellobiophrya donacis és un protozou que viu en les brànquies d’alguns mol·luscs i que s’alimenta de les partícules que queden retingudes a les brànquies, sense causar cap trastorn al mol·lusc i sense aportar-li tampoc cap benefici. - A partir de la informació que acabes de llegir, completa el quadre següent: Éssers vius Éssers vius Éssers vius Tipus associats beneficiats perjudicats d’associació Simbiosi Parasitisme Comensalisme - En el món de la relació entre estudiants, quin seria l’equivalent d’una relació simbiòtica entre dos alumnes? I el d’una relació comensalista? I el d’una relació parasitària? 8. Dibuixa els diferents instruments del laboratori de microbiologia i explica per a què s’utilitzen: placa de Petri, anella de sembra, estufa d’incubació, autoclau. 9. Ordena les etapes que s’han de seguir per identificar el microorganisme causant d’una malaltia. a) Aïllar microorganismes d’un individu malalt. b) Observar la presència del microorganisme causant de la malaltia en els animals d’experimentació inoculats. c) Observar que el microorganisme, possible causant de la malaltia, és present en tots els individus malalts i no en els sans. d) Inocular el microorganisme, possible causant de la malaltia, en animals d’experimentació sans i observar si aquests manifesten els símptomes. 10. Il·lustra el mètode que va fer servir Koch per identificar l’agent causant del carboncle en ratolins. - 10 -
  • 12. OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES 11. A continuació tens representats diversos microorganismes: virus de la sida 0,11 µm Bacteri intestinal Parameci 20 µm 1 µm a) Indica en mm la mida de cada microorganisme representat. b) Classifica en eucariotes i procariotes els organismes representats. c) Quin dels tres no és considera un ésser viu? Per què? - 11 -
  • 13. OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES PRÀCTICA 2: Com és un microscopi? El microscopi és un aparell que augmenta la imatge dels objectes i ens permet d'observar aquells que, en un principi, són invisibles per a l'ull humà. Va ser utilitzat per primera vegada, com a tal, per l'holandès Anton van Leeuwenhoek l'any 1675. Té dues parts: una òptica, per observar, i una altra mecànica, que sosté la primera. La part òptica consta de : • Ocular, lent situada prop de l’ull de l'observador. • Objectiu, lent situada prop de l'objecte que volem observar. • Diafragma, dispositiu per graduar l'entrada de llum. • Condensador, dispositiu per concentrar la llum sobre l'objecte. • Focus de llum o mirall, per il·luminar l'objecte. La part mecànica del microscopi consta de: • Columna , part que sosté el tub òptic. • Tub òptic , on es troba ubicat l'ocular. • Revòlver , part mòbil que sosté els objectius. • Platina, que suporta el portaobjectes. • Peu , sosté tot el microscopi. • Cargol macromètric , que permet desplaçaments ràpids de les lents. • Cargol micromètric , que permet desplaçaments suaus de les lents. ?? Localitza cadascuna d'aquestes parts en el microscopi del teu laboratori. Indica el nom que correspon a cada lletra. - 12 -
  • 14. OPTATIVA 3r ESO. ELS MICROORGANISMES PRÀCTICA 3: Com es fa servir un microscopi? L' augment que ens ofereix un microscopi, s'obté amb la combinació de l'objectiu i de l'ocular. Per exemple, si tenim un ocular de 15x i un objectiu de 40, l'augment obtingut és de: 40 x 15 = 600 augments. L' enfocament de l'objecte es realitza mitjançant el cargol macromètric, i després, s'afina amb el cargol micromètric, fins aconseguir una visió perfecta per a un cop enfocat l'objecte, passar a l'objectiu immediatament superior, fins obtenir l'augment desitjat. Cada vegada que canviïs d'objectiu vigila no toqui la preparació, el vidre es pot trencar. La lluminositat de la mostra la pots regular movent el diafragma fins aconseguir la més adient per a cada cas. Com unitat de mesura, en microscopia es fa servir la micra (µm). La seva equivalència és: 1µm = 1/1000 mm ; per tant, 1 mm = ............ µ a) Observa un full de paper mil·limetrat amb el microscopi òptic i mesura’n el camp visual. Per orientar-te fes coincidir una intersecció del paper mil·limetrat amb l’extrem del camp visual. Dibuixa la imatge que has vist i indica els augments utilitzats. Repeteix l’operació amb els diferents augments del teu microscopi. Anota-hi les conclusions de l’activitat. b) Observa pel microscopi diferents mostres ja preparades i dibuixa una d'elles vista amb diferents augments. Escriu en cada cas el nombre d'augments utilitzats per fer l'observació. ..............augments ..............augments - 13 -