2. Índex Contextualització. Etapes Tendències del modernisme: Regeneracionisme. Decadentisme. Teatre modernista: Teatre regeneracionista. Teatre decadentista. Autors: - Joan Puig i Ferreter.
3. Contextualització 1892- 1911 Absolutisme i castellanització Estancament econòmic La Guerra dels segadors La Guerra de la successió El decret de la nova planta (recuperació de la cultura i la llengua catalanes, associada a la recuperació nacional.) Instauració del règim borbònic
4. ETAPES Primer període (1892-1900) Va ser el mes combatiu del moviment, amb un to radical des del punt de vista de la societat. La revista l’avens va ser molt important i destacant. Organització de festes modernistes. Atemptats anarquistes (1893) Segon període (1900-1911) Va perdre l’agressivitat del període anterior Acceptació del moviment per part de la burgesia. L’any 1911 fi del modernisme amb la mort de Maragall
5.
6. Teatre Modernista. Teatre Decadentista - Gustpels temes escabrosos i morbosos - Maldat, lletjor i dolor. - Recerca de novetatstemàtiquesonelsexterns es toquen: la lletjoresdevébellesa. - Misticisme sensual : erotisme + religió - L'agoniaromàntica: recerca delslímits de la sensació física i espiritual.
7. Joan Puig i Ferreter Biografia: Va néixer a La Selva del Camp el el 5 de febrer de l'any 1882. Fill d'un ric terratinent, va passar la seva infantesa amb la seva mare i els seus oncles ja que el seu pare no el va reconèixer mai com a legítim. Es trasllada a Barcelona el 1901, on inicia estudis de farmàcia, que abandona, i exerceix diversos oficis, alhora que s'introdueix en el sector més anarquitzant del modernisme. A partir de la proclamació de la Segona República, va dedicar-se intensament a la política dins d'Esquerra Republicana de Catalunya: va ser diputat a les Corts espanyoles i al Parlament català, i va recórrer tot Catalunya com a conferenciant i propagandista. Al principi de la guerra civil, va ser nomenat conseller d'assistència social, càrrec que va ocupar poc temps. Enviat a París com a negociador i comprador de material bèl·lic per a la República, es va trobar en el centre d'un escàndol econòmic, que el marginaria després del món dels exiliats. Mort el 2 de febrer de 1956 a París, França.
8. Obres: I Etapa (1904-1914): Diàlegs dramàtics, 1904; La dama alegre, 1904; El noi mimat, 1905; La bagassa,1905; Aigües encantades, 1907 ... II Etapa (1917-1924): La senyora Isabel, 1917 ; Garidó i Francina, 1918; Les ales del fang,1921; L'escola dels promesos, 1922 …
