IntroduccióLes llengües romàniques són el resultat de l’evolució d’una llengua com el llatí, que es va estendre per tot el territori europeu en l’època de l’Imperi Romà , va influir en la creació d’unes llengües noves que encara avui dia són vives.Aquestes llengües , més tard, també es van estendre com a resultat de la colonització dels països europeus a nous continents com va ser l’Àfrica o Amèrica.
3.
El vulgar illatí el llatí clàssicEl llatí vulgar era la llengua que parlaven els romans, aquesta llengua no era la llengua escrita que utilitzaven, anomenada sermoplebeius, a llengua del poble pla dels comerciants i dels soldats , el llatí vulgar, es conegut per la fonètica històrica, per inscripcions, registres, comptes i altres textos corrents.El llatí clàssic era la llengua dels textos literaris o sermourbanus, es a dir, refinat,el parlaven a les classes socials elevades i s’utilitzava com a llengua literària.Les dues llengües es trobaven en situacions de diglòssia,que es dóna quan en una societat hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua parlada.
4.
Del llatí vulgara les llengües romàniques.Les llengües romàniques són llengües que procedeixen del llatí vulgar Formen un subgrup dins de les llengües itàliques.Aquestes llengües es parlaven o es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romania, i que actualment cobreix majoritàriament el sud europeu de l'antic imperi Romà. L'evolució del llatí vulgar cap a les llengües romàniques es data grossomodo de la manera següent: - entre el 200 aC i 400 aproximadament: diferents formes de llatí vulgar. - entre 500 i 600: aquestes formes comencen a distingir-se entre si. - a partir de 800: es reconeix l'existència de les llengües romàniques. El primer escrit en què es troba el terme romà, d'una forma o una altra, referit a una llengua romànica es remunta al concili de Tours, l'any 813. És a partir d'aquí es considera que la primera llengua vulgar es distingeix del llatí, i es designa en efecte com una llengua a banda.
5.
Les llengües romàniquesLesllengües romàniques s’assemblen força perquè tenen un origen comú, deriven del llatí, per això també s'anomenen neollatines. Les llengües romàniques són: el català, el castellà, elfrancès, l’occità, l’italià, el portuguès, el gallec, el romanès, el sard i el romanx o retoromànic.La romanització és el procés històric produït entre els segle IV aC o el segle V de la nostra era en què la cultura i la llengua dels romans (el llatí) es va implantar en els territoris conquerits per l'Imperi Romà. Es va produir principalment en els països del sud-oest d'Europa i a Romania.Les llengües romàniques es van originar als segles VII i VIII a partir del llatí vulgar que havien estès per tot el Mediterrani els colonitzadors romans: soldats, comerciants, pagesos... Amb el pas dels segles, el llatí es va anar evolucionant en els diferents territoris i va donar lloc a les diverses llengües romàniques.
6.
Les llengües romàniques d’Europa.http://llenguesromaniques4f.blogspot.com/2010/05/escoltem-les-llengues-romaniques.html
7.
ConclusionsAquest treball mostrala influència de la llengua en la formació d’una identitat en un territori determinat que és el seu signe de singularitat.La llengua ha de ser viva, es a dir, ha de ser utilitzada a nivell escrit com parlat.Una llengua rep moltes influències al llarg del temps, dels primers pobladors, els pobles invasors, el moviment migratori i va formant-se i transformant-se contínuament.
