Les llengües indoeuropees. Llatí culte i llatí vulgar. Les llengues romàniques

1. TEMA D’INTRODUCCIÓ:
HISTÒRIA DE LA LLENGUA
LLATINA: ANTECEDENTS DEL
LLATÍ I LLENGÜES DERIVADES
DEL LLATÍ

2. 1.ANTECEDENTS DEL LLATÍ: L’INDOEUROPEU
2.EL LLATÍ DINS DE LES LLENGÜES INDOEUROPEES
3.EL LLATÍ I LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
4.LLATÍ VULGAR I LLATÍ CULTE

3. 1.ANTECEDENTS DEL LLATÍ: L’INDOEUROPEU
El llatí és la llengua mare de les llengües romàniques actuals. El llatí provenia d’una
llengua molt antiga anomenada INDOEUROPEU, datada cap a l’any 3000 a.C. Totes
les llengües actuals que provenen de l’indoeuropeu, i algunes desaparegudes,
s’anomenen indoeuropees, és a dir, pertanyen a la família indoeuropea. Són la
majoria de les llengües actuals d’Europa i algunes d’Àsia.

4. Per què la majoria de les llengües actuals d’Europa són de la mateixa família, la
indoeuropea? Per raons històriques de migració i dispersió dels indoeuropeus.

5. Les llengües actuals d’Europa de la família indoeuropea es classifiquen en grups:

6. Algunes llengües actuals d’Europa no són de la família indoeuropea:
Finés (Finlàndia)
Estonià (Estònia)
Hongarés (Hongria)
Euskera (País Basc)

7. 2.EL LLATÍ DINS DE LES LLENGÜES INDOEUROPEES
A la Península Itàlica en temps molt antics
es parlaven tres llengües d’origen
indoeuropeu: LLATÍ, OSC I UMBRE, a més
del GREC, perquè les grecs tenien allí
moltes colònies.
El LLATÍ es parlava a la regió del LATIUM,
on es fundà la ciutat de Roma. La història
del llatí comença el s. VIII aC.
L’UMBRE es parlava a la regió d’UMBRIA.
L’OSC, al sud de la Península Itàlica.

8. Però els llatins (habitants del Latium), i en particular els romans, conquistaren
un imperi, l’IMPERI ROMÀ, que en el segle II d.C tenia la màxima extensió.
3.EL LLATÍ I LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

9. En eixe amplíssim territori que era l’IMPERI ROMÀ acabà parlant-se el LLATÍ, com a
conseqüència del procés de conquesta militar i del procés d’assimilació cultural i
lingüística ( ROMANITZACIÓ).
ROMANITZACIÓ: És un procés d’assimilació cultural i lingüística; els pobles conquistats
per Roma van acabar parlant llatí i abandonant a poc a poc la seua llengua i cultura.
Per això molt segles després de la caiguda de l’Imperi Romà (476 dC) nosaltres seguim
parlant llengües derivades del llatí: LLENGÜES ROMÀNIQUES
Aquestes són:
Portugués
Gallec
Castellà o español
Català (amb les varietats
dels valencià i el balear.)
Francés
Occità
Italià
Sard
Romanés
Retoromànic

10. Però, com es van formar tantes llengües a partir d'una sola, el llatí?
El llatí que es parlava en la majoria dels territoris de l'Imperi romà anà
fragmentant-se en diferents llengües, les romàniques.
Entre les causes d'aquesta fragmentació estan:
a) El fet que el llatí no es parlava igual en totes les zones de l'imperi. Les
llengües autòctones, que hi havia en els diferents territoris abans d' arribar els
romans, va deixar una pronunciació diferent del llatí en cada àrea.
b) Les invasions dels pobles germànics o bàrbars van fragmentar l'Imperi romà.
Al desaparéixer la unitat política, desapareix també la unitat lingüística.
c)En l'Edat Mitjana baixa molt el nivell cultural i i el coneixement del llatí és cada
vegada més imperfecte. Si els incorreccions no es corregeixen- no hi ha escoles-
la llengua va dialectalitzant-se.
En conclusió, eixe llatí vulgar fragmentat, amb el pas del temps, donarà origen a
diferents les llengües romàniques.

11. Algunes de les llengües romàniques han acabat estenent-se a altres llocs del món amb
motiu de la COLONITZACIÓ:
 Castellà: Amèrica Llatina
Portugués: Illes Açores, Illa de Madeira, Brasil (Amèrica del Sud), Angola i
Moçambic (Àfrica)
Francés: Canadà (Amèrica del Nord), Madagascar, països d’Àfrica Occidental
Mapa de l’àmbit lingüístic
de l’espanyol.

12. Mapa de l’àmbit lingüístic
del portugués
Mapa de l’àmbit lingüístic
del francés

13. 4.LLATÍ VULGAR I LLATÍ CULTE
El llatí, com qualsevol llengua, tenia registres.
Simplificant molt aquest aspecte, podem parlar de
LLATÍ CULTE i LLATÍ VULGAR.
El llatí culte era propi de les classes socials més altes i
tenia una major correcció gramatical, una pronúncia
més acurada. Era més propi de la gent que sabia llegir i
escriure.
El llatí vulgar era el que parlava el poble ( soldats,
comerciants, gent del carrer...); solia ser més
col·loquial, més expressiu i directe, amb una pronúncia
més relaxada, amb errors gramaticals, amb molts
diminutius....
Les LLENGÜES ROMÀNIQUES deriven del LLATÍ
VULGAR, del Llatí que parlava la gent, inclús després
de la caiguda de l’imperi romà en el s. V.
De fet, es parla del naixement de les llengües
romàniques cap al s. IX . És el moment en què els
bisbes recomanen als sacerdots que facen l’homilia de
la missa en ROMANICUS, perquè, si la fan en llatí, el
poble no l’entendrà.