1. L’evolució de les llengües i les polítiqueslingüístiques La llenguaés una cosa viva que pot variar , néixer, créixer i fins i tot morir. Hi ha un seguit de polítiques que poden condicionar l’evolució de la llengua.

2. Les llenguesneixen i evolucionen Totes les llengües han tingut un origen. Moltesllengüess’hanformat per addicció, és a dir per la suma d’elements de diversesllengües . A Europa totes les llengüess’hanformat per fragmentaciód’unallengua anterior. Les llengüesromàniques es van formar en l’AltaEdatMitjana per fragmentació del llatí vulgar parlat a l’imperiromà. Les primeresfontsescrites en catalàenssituen al segle XI. Actualment el criteri per diferenciar una llenguad’unaaltreés el de la manca d’intercomprensiód’entreelsparlants.

3. Llengueseuropeesacabades de néixer En l’actualitatpodemdir que néixenllengües , com per exemple : El luxemburguès , llenguagermànica que es considerava un dialecte de l’alemany . Ara ésconsideratllengua diferenciada. El gallec i portuguès , fa unsanys es consideraven la mateixallengua ara es consideren diferents.

4. Les llengües moren Moltesllengüesdeixen de parlar-se per extinciódelsseusparlants o per un seguit de problemes al territoricomguerres , deportacions… Un greu problema és el procés de substitució , que consisteix en abandonar la llenguapròpia per un altreambmésprestigi. A Europa estemassistint a la substitució de les llengüescèltiques per la pressió de l’anglès i el francès.

5. Les polítiqueslingüístiques a Europa Per evitar la pèrdua de les nostresllengües, elsgoverns adopten les polítiqueslingüístiques a fi de protegir i impulsar el seupatrimonilingüístic. El que mésajuda a sobreviure una llengüaés la sevaoficialitat, ja que ambaixòfa que siguiobligatòria en l’ensenyament, utilitzada en l’administració , te mésprestigi, ésobligatòriapelsnouvinguts… En elsestatsonnoméshi ha una llengua oficial es variat, hi ha casos on es protegeix una llenguamolt minoritaria i altreson no es reconèixen les llengüesregionals.