FITXA 59:
LA LLIÇÓ D’ANATOMIA
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS
FITXA TÈCNICA
Edifici

La lliçó d’anatomia del professor Tulp

Autor

Rembrandt (Leiden, 1606 – Amsterdan, 1669)

Cronologia

1632

Tècnica

oli sobre tela

Mides

1,69 x 2,16 m

Estil

barroc

Tema

Retrat col·lectiu

Localització

Mauritshuismuseum (l’Haia)

Júlia López Valera
BIOGRAFIA DE L’AUTOR

 Pintor i gravador, REMBRANDT van Rijn està
considerat un dels artistes més innovadors i
excepcionals de tots els temps.
 Després d’una etapa d’aprenentatge, l’any
1631, l’artista es va instal·lar a Amsterdam, on
va iniciar la seva dècada d’or.
 Entre 1632 i 1633, REMBRANDT va ser el
retratista més important de la ciutat, fent
gairebé cinquanta quadres d’aquest gènere
en aquest breu període.

Júlia López Valera
BIOGRAFIA DE L’AUTOR

 L’obra de REMBRANDT està clarament influenciada pel pintor italià CARAVAGGIO, a través
dels pintors caravaggistes d’Utrecht, i reflecteix un intens dramatisme escènic aconseguit
per mitjà del clarobscur.
 REMBRANDT utilitza aquesta tècnica en el retrat, un gènere que va conrear amb gran
prelidecció –sobretot autoretrat- i en la seva abundant producció de temàtica religiosa, fet
remarcable si es té en compte que a Holanda (país protestant) aquest tipus de pintura era
considerat un gènere menor.

1627

1660
Júlia López Valera

1669
DESCRIPCIÓ FORMAL
 Predomina
el
color i la llum
sobre la línia.
 Marcat clarobscur:
en l’ambient de
l’habitació i en cada
personatge.
 El volum d’aquests
està tractat amb
gran naturalisme.
 El
negre
predomina en els
vestits. El blanc en
colls i punys. Gran
austeritat cromàtica.
Un potent feix de
llum,
irreal
i
artificiós, entra per
l’esquerra.

La llum il·lumina el cos del mort, els rostres i
els colls, blancs, dels personatges. Tonalitats
lumíniques diferents en cada personatge,
creant sensació de volum.
Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
 Rembrandt organitzà la
pintura de manera diferent a
la tradicional (segons l’ordre
jeràrquic). El rang individual
queda supeditat a l’acció
central.
Trenca amb la rigidesa de les
obres anteriors.
Tots els personatges tenen
les mateixes dimensions.
 Organitzats de forma
piramidal.
 El vèrtex és el cap del
personatge dret del darrere,
i les diagonals van baixant
seguint la línia dels caps de
la resta.
Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL

 Set personatges estan situats al voltant del cap del cadàver.
 També apareix el que imparteix la classe i sembla comentar alguna cosa sobre els
tendons del braç del mort.
 El centre d’atenció és el
 Caràcter unitari de l’escena.
cadàver, ningú se’l mira.
 Els tres oients del centre,
que formen un triangle,
observen els tendons. La
resta mira a l’espectador o
cap a dalt.
 El professor mira algun
punt fóra del quadre.

El personatge de la dreta del
professor duu un paper amb
uns noms escrits (els
assistents). Als peus del
mort hi ha un gran llibre
obert.
Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL

 Detall dels cinc personatges
del centre del quadre.
 Rembrandt fa un
individualitzat
de
personatge.

retrat
cada

Cada
rostre
mostra
expressions
diferents:
sorpresa,
entusiasme,
atenció...
 Els personatges semblen
parlar amb la mirada, i
l’espectador se sent com part
de l’escena.

Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL

 L’escena està emmarcada per
un fons arquitectònic.
 A la paret del darrere hi ha
un cartell amb el nom de
l’artista i la data de realització
del quadre: 1632.

 El barret diferencia el mestre
dels estudiants.

Júlia López Valera
TEMÀTICA

 La lliçó d’anatomia del professor Tulp
va ser un dels primer encàrrecs públics
importants que va rebre Rembrandt a
Amsterdam. Li encomanà la corporació
de cirurgians de la ciutat i s’exposà en
la seva seu social.
 El tema es basa en un fet real: el
doctor Nicolaes Pieterszoon Tulp,
professor del gremi de cirurgians, va
impartir un lliçó pública d’anatomia
amb el cadàver d’Adrien’t Kint, penjat
el 1632.
 Va ser un gran esdeveniment a la
ciutat, perquè l’Ajuntament només
cedia un cos humà un cop a l’any. Els
cirurgians havien d’aprendre l’ofici
amb llibres o mostres conservades. És
molt provable que el mateix pintor
Júlia López Valera
assistís a la lliçó.
TEMÀTICA

 El llibre obert al peus del
mort és probablement un
manual d’anatomia d’Andreas
Vesalius, considerat el millor
metge del segle XVI i el
creador
de
l’anatomia
moderna.

Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES

 REMBRANDT va saber assimilar perfectament
els models de l’art barroc europeu, malgrat que
va ser, sobretot, un seguidor fidel del naturalisme
de CARAVAGGIO, de qui va adoptar el tractament
tenebrista de la llum, el dramatisme escènic i l’ús
de gent vulgar com a model per als seus
personatges.
 La relació de REMBRANDT amb l’obra de
CARAVAGGIO no va ser directa, sinó que es va
produir a través dels pintors holandesos que van
ser a la ciutat de Roma els primers anys del segle
XVII, entre els quals destaquen HONTHORST i
TERBRUGGEN, actius tots ells, després de l’estada
a Roma, a la ciutat d’Utrecht.
 Després de la mort de REMBRANDT i durant tot
el segle XVIII, la seva pintura i els seus gravats van
tenir un gran èxit. El seu prestigi, però, no es va
consolidar fins al Romanticisme, i va influir en
artistes com GOYA- sobretot pel que fa al gravat- i
DELACROIX.
Júlia López Valera

La vocació de Sant Mateu, 1599
Júlia López Valera

Fitxa 59 la lliçó d'anatomia

  • 1.
    FITXA 59: LA LLIÇÓD’ANATOMIA Júlia López Valera INSTITUT BANÚS
  • 2.
    FITXA TÈCNICA Edifici La lliçód’anatomia del professor Tulp Autor Rembrandt (Leiden, 1606 – Amsterdan, 1669) Cronologia 1632 Tècnica oli sobre tela Mides 1,69 x 2,16 m Estil barroc Tema Retrat col·lectiu Localització Mauritshuismuseum (l’Haia) Júlia López Valera
  • 3.
    BIOGRAFIA DE L’AUTOR Pintor i gravador, REMBRANDT van Rijn està considerat un dels artistes més innovadors i excepcionals de tots els temps.  Després d’una etapa d’aprenentatge, l’any 1631, l’artista es va instal·lar a Amsterdam, on va iniciar la seva dècada d’or.  Entre 1632 i 1633, REMBRANDT va ser el retratista més important de la ciutat, fent gairebé cinquanta quadres d’aquest gènere en aquest breu període. Júlia López Valera
  • 4.
    BIOGRAFIA DE L’AUTOR L’obra de REMBRANDT està clarament influenciada pel pintor italià CARAVAGGIO, a través dels pintors caravaggistes d’Utrecht, i reflecteix un intens dramatisme escènic aconseguit per mitjà del clarobscur.  REMBRANDT utilitza aquesta tècnica en el retrat, un gènere que va conrear amb gran prelidecció –sobretot autoretrat- i en la seva abundant producció de temàtica religiosa, fet remarcable si es té en compte que a Holanda (país protestant) aquest tipus de pintura era considerat un gènere menor. 1627 1660 Júlia López Valera 1669
  • 5.
    DESCRIPCIÓ FORMAL  Predomina el colori la llum sobre la línia.  Marcat clarobscur: en l’ambient de l’habitació i en cada personatge.  El volum d’aquests està tractat amb gran naturalisme.  El negre predomina en els vestits. El blanc en colls i punys. Gran austeritat cromàtica. Un potent feix de llum, irreal i artificiós, entra per l’esquerra. La llum il·lumina el cos del mort, els rostres i els colls, blancs, dels personatges. Tonalitats lumíniques diferents en cada personatge, creant sensació de volum. Júlia López Valera
  • 6.
    DESCRIPCIÓ FORMAL  Rembrandtorganitzà la pintura de manera diferent a la tradicional (segons l’ordre jeràrquic). El rang individual queda supeditat a l’acció central. Trenca amb la rigidesa de les obres anteriors. Tots els personatges tenen les mateixes dimensions.  Organitzats de forma piramidal.  El vèrtex és el cap del personatge dret del darrere, i les diagonals van baixant seguint la línia dels caps de la resta. Júlia López Valera
  • 7.
    DESCRIPCIÓ FORMAL  Setpersonatges estan situats al voltant del cap del cadàver.  També apareix el que imparteix la classe i sembla comentar alguna cosa sobre els tendons del braç del mort.  El centre d’atenció és el  Caràcter unitari de l’escena. cadàver, ningú se’l mira.  Els tres oients del centre, que formen un triangle, observen els tendons. La resta mira a l’espectador o cap a dalt.  El professor mira algun punt fóra del quadre. El personatge de la dreta del professor duu un paper amb uns noms escrits (els assistents). Als peus del mort hi ha un gran llibre obert. Júlia López Valera
  • 8.
    DESCRIPCIÓ FORMAL  Detalldels cinc personatges del centre del quadre.  Rembrandt fa un individualitzat de personatge. retrat cada Cada rostre mostra expressions diferents: sorpresa, entusiasme, atenció...  Els personatges semblen parlar amb la mirada, i l’espectador se sent com part de l’escena. Júlia López Valera
  • 9.
    DESCRIPCIÓ FORMAL  L’escenaestà emmarcada per un fons arquitectònic.  A la paret del darrere hi ha un cartell amb el nom de l’artista i la data de realització del quadre: 1632.  El barret diferencia el mestre dels estudiants. Júlia López Valera
  • 10.
    TEMÀTICA  La lliçód’anatomia del professor Tulp va ser un dels primer encàrrecs públics importants que va rebre Rembrandt a Amsterdam. Li encomanà la corporació de cirurgians de la ciutat i s’exposà en la seva seu social.  El tema es basa en un fet real: el doctor Nicolaes Pieterszoon Tulp, professor del gremi de cirurgians, va impartir un lliçó pública d’anatomia amb el cadàver d’Adrien’t Kint, penjat el 1632.  Va ser un gran esdeveniment a la ciutat, perquè l’Ajuntament només cedia un cos humà un cop a l’any. Els cirurgians havien d’aprendre l’ofici amb llibres o mostres conservades. És molt provable que el mateix pintor Júlia López Valera assistís a la lliçó.
  • 11.
    TEMÀTICA  El llibreobert al peus del mort és probablement un manual d’anatomia d’Andreas Vesalius, considerat el millor metge del segle XVI i el creador de l’anatomia moderna. Júlia López Valera
  • 12.
    MODELS I INFLUÈNCIES REMBRANDT va saber assimilar perfectament els models de l’art barroc europeu, malgrat que va ser, sobretot, un seguidor fidel del naturalisme de CARAVAGGIO, de qui va adoptar el tractament tenebrista de la llum, el dramatisme escènic i l’ús de gent vulgar com a model per als seus personatges.  La relació de REMBRANDT amb l’obra de CARAVAGGIO no va ser directa, sinó que es va produir a través dels pintors holandesos que van ser a la ciutat de Roma els primers anys del segle XVII, entre els quals destaquen HONTHORST i TERBRUGGEN, actius tots ells, després de l’estada a Roma, a la ciutat d’Utrecht.  Després de la mort de REMBRANDT i durant tot el segle XVIII, la seva pintura i els seus gravats van tenir un gran èxit. El seu prestigi, però, no es va consolidar fins al Romanticisme, i va influir en artistes com GOYA- sobretot pel que fa al gravat- i DELACROIX. Júlia López Valera La vocació de Sant Mateu, 1599
  • 13.