LA SÍL·LABA La síl.laba és cadascun dels cops de veu que fem quan diem una paraula. En general una paraula té tantes síl.labes com vocals: ca-sa, ca-di-ra. 1 síl·laba = monosíl·laba 2 síl·labes = bisíl·laba 3 síl·labes = trisíl·laba +3 síl·labes = polisíl·laba
3.
El nucli dela síl·laba és sempre una vocal. Dins de la mateixa síl·laba, la vocal pot anar precedida i/o seguida d’altres consonants i vocals. ATENCIÓ! Si dins d’una paraula trobem dues vocals de costat, cal veure si formen part de la mateixa síl·laba o de síl·labes diferents.
4.
ELS DIFTONGS Diftongdecreixent La última vocal del diftong és una vocal feble. ai, ei, ii, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu Diftong creixent La vocal feble és la primera. gua, güe, güi , guo qua, qüe, qüi , quo Quan pronunciem dues vocals en una mateixa síl·laba diem que formen un diftong . - vocal forta (a,e,o) i una feble (i,u) - dues vocals febles
5.
Quan la i i la u es troben a principi de mot seguides d’una vocal, o bé entre vocals, també formen diftong creixent amb la vocal del seu darrere. A principi de mot : io -ga, h ie -na, ia n-qui En posició intervocàlica : de- ia , se- ue n, ca-ca- ue t.
6.
HIAT La i i la u situades entre una consonant i una vocal forta NO formen diftong, sinó HIAT , i per tant es compten les síl·labes separades. Ex.: c i - è n-c i - a , c u - a
7.
Formen hiat les combinacions de dues vocals fortes ( ea, ae, ao, oa, eo, oe ), com per exemple: i-d e - a i n e - ó . També en formen la i i la u seguides de vocal, quan van precedides d’una consonant que no sigui la q ni la g , com ara: can-v i - a r, n u - a o ll u - e nt.
8.
ELS DÍGRAFS Dígrafsque se separen rr rs ss sc l·l tg tx ix tj tz Dígrafs que no se separen ny ll qu gu Quan hem de partir paraules a final de línia, hem de fixar-nos en els dígrafs . Hi ha dígrafs que se separen i d’altres que no.
9.
L’ACCENT GRÀFIC Hiha dos tipus d’accent gràfic: Obert (`) Tancat (´) Les vocals poden portar accent gràfic:
10.
ACCENTUACIÓ Les paraulespoden ser: Agudes , si la síl·laba tònica és l’última. cla- tell ge- noll a- mics Planes , si la síl·laba tònica és la penúltima. col -ze es- pat -lla pes- ta -nya Esdrúixoles , si la síl·laba tònica és l’antepenúltima. llà -gri-ma pàl -li-da tò -ni-ca
11.
NORMES D’ACCENTUACIÓ Accentuemles paraules agudes quan acaben en: vocal , vocal+s , –en o –in . ma- tí pa-ra- dís de- pèn ma-ga- zín NO s’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong: re-m ei a-v ui ba-b au
12.
Accentuem les paraules planes si NO acaben en: vocal , vocal+s , – en o –in . plà -tan cèr -col ú -nic S’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong: por tà v eu ser ví ss iu
L’ACCENT GRÀFIC DELA E En general tant siguin agudes, planes o esdrúixoles l’accent és sempre obert: è Excepcions més usuals: De paraules esdrúixoles : església, llémena . De paraules planes: cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer, créixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreu . De les agudes : clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, rebé, també, abecé, després, només i les que fan el plural en –essos com congrés (congressos), ingrés (ingressos), exprés, succés... (llevat de xerès, interès i espès) . Les terminacions verbals , exemple: vindré, tinguéssiu... (llevat de reté (retenir), manté (mantenir), encén (encendre), entén (entendre), estén (entendre), estén (estendre), i pretén (pretendre).
15.
L’ACCENT GRÀFIC DELA O Si la paraula és esdrúixola l’accent serà obert: ò Si la paraula és plana, l’accent també serà obert: ò Si la paraula és aguda, l’accent serà tancat: ó Excepcions més usuals: De les esdrúixoles : fórmula, pólvora, tómbola, tórtora . De les planes : estómac, furóncol, córrer (i derivats). De les agudes : arròs, espòs, repòs, talòs, terròs, això, allò, però... Compostes amb monosíl·labs : rebò, retrò, reclòs, capgròs, semitò, ressò, debò...
16.
Va bé recordaralgunes sèries en que els mots s'accentuen sempre de la mateixa manera: Formes verbals: veuré, llegiré, serraré...; vingué, begué, digué; entretingués, marxés, veiés, calqués... Numerals: sisè, desè, vintè, quarantè… Gentilicis: francès, portuguès, aranès… Adjectius derivats: verdós, plujós, relliscós… Mots derivats acabats en -ència : abstinència, eficiència, dissidència... Substantius derivats: afecció, estimació, impressió, informació...
17.
L’ACCENT DIACRÍTIC L’accent diacrític serveix per distingir dues paraules que s’escriuen igual, però tenen un significat diferent.
18.
VOS (pronom feble)VÓS (tractament personal) VENS/VENEN (verb VENDRE) VÉNS/VÉNEN (verb VENIR) US (pronom) ÚS (verb USAR) TE (la resta de significats) TÉ (verb TENIR) SOL (la resta de significats) SÒL (solar, terra) SI (condició, nota musical o pronom) SÍ (afirmació) SE (pronom) SÉ (verb SABER) QUE (altres casos) QUÈ (interrogatiu i darrere prepos.) PEL (per+el) PÈL (vellositat) OS (del cos) ÓS (mamífer) NET/-A/-S/-ES (absent de brutor) NÉT/-A/-S/-ES (parentesc MON (possessiu) MÓN (planeta) MOLT (quantitat) MÒLT (verb MOLDRE) MEU (possessiu) MÈU (d’un moix) MES (conjunció o trenta dies) MÉS (adverbi) MA (possessiu) MÀ (extremitat) FEU (present verb FER) FÉU (passat verb FER) ES/SON (pronom, possessiu o ganes de dormir) ÉS/SÓN (verb ESSER) DONA/DONES (persona) DÓNA/DÓNES (verb DONAR) DEU (cardinal o verb DEURE) DÉU (divinitat) BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR) BÓTA/BÓTES (recipient) BE/BENS (mamífer) BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi)
![ACCENTUACIÓ IDEES CLAU Mari Hernández [email_address]](https://image.slidesharecdn.com/ortografiacat-101016062858-phpapp02/85/NORMES-D-ACCENTUACIO-1-320.jpg)
Most read
Most read
Most read
