SlideShare a Scribd company logo
ELS SONS DEL CATALÀ

                             [fu . ‘nɛ . ti . kə]?
[‘a]! [ʎə . ,ʒɛʒ . məj .   [ pə . ɾə . ,kɛ . koj .
  ðəs . ku . ‘βɾɛ .ʃu]     sər . ,βɛ . ʒə . ‘ʃɔ]?
PRIMERA PART: LA
    SÍL·LABA
Definició
• La síl·laba és la unitat mínima d’articulació
  de sons. Tots els sons de totes les
  llengües humanes s’articulen en forma de
  síl·labes.

• Totes les síl·labes tenen un nucli, i poden
  tenir elements marginals.

• En català, el nucli és SEMPRE una vocal,
  i els elements marginals SEMPRE són
  consonants.
Estructura de la síl·laba
                           R        I       M       A


          Consonant(       Vocal           Consonant(
          s)                               s)
        (Obertura         NUC              (Coda)
        )                 LI


Simple: un      Complexa: més      Simple: un     Complexa: més
sol element     d’un element       sol element    d’un element
Classificació de les síl·labes
• Estructural:
  – Síl·laba lliure  la que no té coda
  – Síl·laba travada  la que té coda
  – Síl·laba oberta  la que no té obertura


• Funcional:
  – Síl·laba tònica  la que té major força articulatòria
  – Síl·laba àtona  la que s’oposa a la tònica perquè té
    menor força articulatòria
Estructures sil·làbiques del
                  català
Ober-
            Coda    -     1 element   2 elements   3 elements
 tura


                    V       VC         VCC         VCCC
        -
                    a       en          arc         arcs
                   CV      CVC        CVCC         CVCCC
 1 element
                   pa      pam         parc         parcs
                                                   CCVCC
                   CCV    CCVC        CCVCC
 2 elements                                           C
                    pla    plat        trist
                                                    T rists
SEGONA PART: LES
    VOCALS
Definició
• Articulatòria: so que es produeix sense
  que l’aire trobi cap tipus d’obstacle entre
  les cordes vocals i l’exterior

• Funcional: la vocal és la condició
  necessària i suficient per tenir una síl·laba,
  en català
Classificació de les vocals
• Segons el grau d’obertura de la boca:
  – + tancades
  – + obertes


• Segons la localització dins la boca:
  – + anteriors
  – + posteriors
Les vocals catalanes
Les vocals catalanes
                         + anterior        + posterior



             [ i]                                        [u
+ tancada




                                                         ]
                    [e                                   [o
                    ]                 [ə                 ]
                                      ]
                                                         [ɔ
  + oberta




                           [ɛ]
                                                         ]

                                 [a
                                 ]
El sistema tònic del català
                            central
                    + anterior   + posterior



                [ˈi]                   [ˈu]
+ tancada




                  [ˈe]                 [ˈo
                                       ]

                                       [ˈɔ]
  + oberta




                         [ˈɛ]


                                [ˈa]
La reducció vocàlica en català
           central
       Vocal tònica                      Vocal àtona

So                    Exemple      So                  Exemple

[ˈi]                    [ˈpi]      [i]            [pi . ˈnɛ . ðə]

[ˈe]              [kə . ˈre]                      [kə . rə . ˈɾo]

[ˈɛ]                  [ˈtɛ . rə]   [ə]           [tə . ri . ˈtɔ . ɾi]

[ˈa]                  [ˈka . zə]                       [kə . ˈzal]

[ˈɔ]                  [ˈkɔ . zə]                  [ku . ˈzɛ . tə]

[ˈo]              [təm . ˈbo]      [u]           [təm . bu . ˈɾɛt]

[ˈu]                  [ˈu . nik]                   [u . ni . ˈtat]
La reducció vocàlica en català
           central

       [ˈi]         [i]
       [ˈe]
       [ˈɛ]         [ə]
       [ˈa]
       [ˈɔ]
       [ˈo]         [u]
       [ˈu]
El sistema àton del català
                            central
                    + anterior   + posterior



                [i]                   [u
+ tancada




                                      ]


                             [ə
                             ]
  + oberta
TERCERA PART: LES
   SEMIVOCALS
Els diftongs
• Es diu que una síl·laba conté un diftong
  quan s’hi troba una semivocal.

• L’IEC proposa, ortològicament, que una
  vocal tancada, [i] / [u] esdevé consonant,
  [j] / [w] (és a dir, deixa de poder exercir de
  nucli sil·làbic i en conseqüència necessita
  recolzar-se en una vocal) en uns
  contextos determinats.
Els tipus de diftong
• DIFTONG DECREIXENT: Aquell que té la semivocal en
  posició de coda.

• DIFTONG CREIXENT: Aquell que té la semivocal en
  posició d’obertura.

• El català, almenys tradicionalment, té afinitat pels
  diftongs decreixents, però rebutja els creixents.

• Dues vocals consecutives, òbviament pertanyents a
  síl·labes diferents, reben el nom d’HIAT. Quan un hiat és
  imprevisible, sempre es marca ortogràficament.
Els contextos de diftong
• DIFTONG DECREIXENT
 – Sempre  Quan no es produeix, l’hiat és
   imprevisible.

• DIFTONG CREIXENT
 – Entre vocals: V + [j]/[w] + V
 – Als grups gràfics qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo.
 – A principi absolut de paraula: [j]/[w] + V
D if t o n g d e c r e ix e n t             D if t o n g c r e ix e n t
[ˈij]    Nuvii [nu . ˈβij]                V + [j] + V          Noia [ˈnɔ . jə]
[ˈej]    Rei [ˈrej]                       V + [w] + V          Cauen [ˈka . wən]
[ˈɛj]    Remei [rə . ˈmɛj]                qua                  Pasqua [ˈpas . kwə]
[ˈaj]    Mai [ˈmaj]                       qüe                  Qüestió [kəs . ti . ˈo]
[ˈɔj]    Noi [ˈnɔj]                       qüi                  Aqüífer [ə . ˈkwi . fər]
[ˈoj]    Coi [ˈkoj]                       quo                  Quota [ˈkwɔ . tə]

[ˈuj]    Cuina [ˈkuj . nə]                gua                  Guant [ˈɡwan]
[əj]     Aiguat [əj . ˈɣwat]              güe                  Aigües [ˈaj . ɣwəs]
[ˈiw]    Viu [ˈbiw]                       güi                  Pingüí [piŋ . ˈɡwi]
[ˈew]    Teu [ˈtew]                       guo                  Aiguota [əj . ˈɣwɔ . tə]
[ˈɛw]    Peu [ˈpɛw]                       [j] + V (ppi abs)    Hiena [ˈjɛ . nə]
[ˈaw]    Nau [ˈnaw]                       [w] + V (ppi abs)    Uep! [ˈwep]
[ˈɔw]    Cou [ˈkɔw]                        
[ˈow]    Tou [ˈtow]                        
[ˈuw]    Nuu [ˈnuw]                        
[əw]     Europa [əw . ˈɾɔ . pə]            
QUARTA PART: LES
  CONSONANTS
Definició
• Articulatòria: són aquells sons que, en
  produir-se, l’aire topa amb algun tipus
  d’obstacle en el seu camí cap a l’exterior.

• Funcional: són aquells elements
  articulatoris que només poden aparèixer
  en posicions marginals dins la síl·laba.
Característiques de les
            consonants
• El so es produeix en un punt concret del tracte
  bucal: PUNT D’ARTICULACIÓ.

• L’aire troba obstacles de diferent naturalesa:
  MODE D’ARTICULACIÓ.

• Hi ha consonants que es produeixen sense
  vibració de les cordes vocals: SONORITAT.

• Les consonants s’estudien en funció,
  bàsicament, d’aquests tres elements.
El mode d’articulació (I)
• Segons el tipus d’obstacle amb què es
  troba l’aire, el MA pot ser:
  – Obstruent: constricció total o molt important
    del pas de l’aire.
     • Oclusiu: obstrucció total + alliberament sobtat.
     • Fricatiu: pas molt estret que provoca un flux
       turbulent.
     • Africat: obstrucció total + alliberament fricatiu.
El mode d’articulació (II)
– Continu: obstrucció més lleu del pas de l’aire.
   • Nasal: l’aire surt per la cavitat nasal, cosa que li
     dóna una sonoritat addicional.
   • Líquid: únics sons que poden ser els segons
     elements d’obertures complexes.
      – Lateral: l’aire surt per un lateral de la boca.
      – Bategant: l’aire surt després d’un batec molt lleu d’un
        articulador.
      – Vibrant: l’aire troba un articulador en vibració.
   • Aproximants: els articuladors s’aproximen
     lleument.
El punt d’articulació
• És el punt del tracte bucal on es produeix la
  màxima constricció de l’aire.
  – Bilabial: a la unió dels dos llavis.
  – Labiodental: a la unió del llavi inferior i els incisius
    superiors.
  – Dental: darrere els incisius superiors.
  – Alveolar: als alvèols superiors.
  – Prepalatal: entre els alvèols superiors i la volta
    palatina.
  – Palatal: al sostre de la volta palatina.
  – Velar: al paladar blan (també anomenat vel del
    paladar).
La sonoritat
• Segons si el so es produeix amb vibració
  o no de les cordes vocals, es classifiquen
  en:
  – SONS SORDS: es produeixen SENSE
    vibració de les cordes vocals.
  – SONS SONORS: es produeixen AMB vibració
    de les cordes vocals.
  – COMPTE!!!
     • Només els sons obstruents poden ser sords.
     • Sempre que apareix un so sord, té el seu
       equivalent sonor.
Les consonants catalanes

More Related Content

What's hot

Fonètica consonants
Fonètica consonantsFonètica consonants
Fonètica consonants
Lluis Rius
 
2.fonètica pp
2.fonètica pp2.fonètica pp
2.fonètica pppilar
 
Fonètica catalana. Sons consonàntics 2. Contactes
Fonètica catalana. Sons consonàntics 2. ContactesFonètica catalana. Sons consonàntics 2. Contactes
Fonètica catalana. Sons consonàntics 2. Contactes
lurdessaavedra
 
El Català Occidental en cinc minuts
El Català Occidental en cinc minutsEl Català Occidental en cinc minuts
El Català Occidental en cinc minuts
xinxan
 
PràCtiques FonèTica
PràCtiques FonèTicaPràCtiques FonèTica
PràCtiques FonèTica
Lluis Rius
 
El complement agent. la veu passiva
El complement agent. la veu passivaEl complement agent. la veu passiva
El complement agent. la veu passivajuanjurado98
 
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptxFonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptxMuntsa Tortós
 
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
joanmolar
 
Morfologia I Sintaxi. El Relatiu
Morfologia I Sintaxi. El RelatiuMorfologia I Sintaxi. El Relatiu
Morfologia I Sintaxi. El Relatiu
Berta Allo
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).
Marcel Duran
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Rafa Oriola
 
Fonètica de Batxillerat. Consonantisme 2
Fonètica de Batxillerat. Consonantisme 2Fonètica de Batxillerat. Consonantisme 2
Fonètica de Batxillerat. Consonantisme 2
lurdessaavedra
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
lluchvalencia
 
Funcions i substitució pronominal
Funcions i substitució pronominal Funcions i substitució pronominal
Funcions i substitució pronominal enric14
 
oració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialElena Gimenez
 
Com fer un comentari literari
Com fer un comentari literariCom fer un comentari literari
Com fer un comentari literari
Msais
 
Oracions subordinades substantives
Oracions subordinades substantivesOracions subordinades substantives
Oracions subordinades substantives
PauTB2
 
Visions i cants, de joan maragall
Visions i cants, de joan maragallVisions i cants, de joan maragall
Visions i cants, de joan maragallJosep Ferrer
 

What's hot (20)

Fonètica consonants
Fonètica consonantsFonètica consonants
Fonètica consonants
 
2.fonètica pp
2.fonètica pp2.fonètica pp
2.fonètica pp
 
Fonètica catalana. Sons consonàntics 2. Contactes
Fonètica catalana. Sons consonàntics 2. ContactesFonètica catalana. Sons consonàntics 2. Contactes
Fonètica catalana. Sons consonàntics 2. Contactes
 
El Català Occidental en cinc minuts
El Català Occidental en cinc minutsEl Català Occidental en cinc minuts
El Català Occidental en cinc minuts
 
PràCtiques FonèTica
PràCtiques FonèTicaPràCtiques FonèTica
PràCtiques FonèTica
 
El complement agent. la veu passiva
El complement agent. la veu passivaEl complement agent. la veu passiva
El complement agent. la veu passiva
 
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptxFonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
Fonètica i fonologia. llengua catalana. pptx
 
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
 
Morfologia I Sintaxi. El Relatiu
Morfologia I Sintaxi. El RelatiuMorfologia I Sintaxi. El Relatiu
Morfologia I Sintaxi. El Relatiu
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
 
Fonètica de Batxillerat. Consonantisme 2
Fonètica de Batxillerat. Consonantisme 2Fonètica de Batxillerat. Consonantisme 2
Fonètica de Batxillerat. Consonantisme 2
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
 
Funcions i substitució pronominal
Funcions i substitució pronominal Funcions i substitució pronominal
Funcions i substitució pronominal
 
oració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbial
 
Com fer un comentari literari
Com fer un comentari literariCom fer un comentari literari
Com fer un comentari literari
 
Oracions subordinades substantives
Oracions subordinades substantivesOracions subordinades substantives
Oracions subordinades substantives
 
Figures Retòriques
Figures RetòriquesFigures Retòriques
Figures Retòriques
 
Visions i cants, de joan maragall
Visions i cants, de joan maragallVisions i cants, de joan maragall
Visions i cants, de joan maragall
 
Les elisions
Les elisionsLes elisions
Les elisions
 

Recently uploaded

BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
EMMAMUOZMARTINEZ
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
Ernest Lluch
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
Ernest Lluch
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Institut-Escola Les Vinyes
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
EscolaRoserCapdevila18
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
LLuelles Perera Maria del Mar
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
EscolaRoserCapdevila18
 

Recently uploaded (7)

BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
 

Els sons del català

  • 1. ELS SONS DEL CATALÀ [fu . ‘nɛ . ti . kə]? [‘a]! [ʎə . ,ʒɛʒ . məj . [ pə . ɾə . ,kɛ . koj . ðəs . ku . ‘βɾɛ .ʃu] sər . ,βɛ . ʒə . ‘ʃɔ]?
  • 2. PRIMERA PART: LA SÍL·LABA
  • 3. Definició • La síl·laba és la unitat mínima d’articulació de sons. Tots els sons de totes les llengües humanes s’articulen en forma de síl·labes. • Totes les síl·labes tenen un nucli, i poden tenir elements marginals. • En català, el nucli és SEMPRE una vocal, i els elements marginals SEMPRE són consonants.
  • 4. Estructura de la síl·laba R I M A Consonant( Vocal Consonant( s) s) (Obertura NUC (Coda) ) LI Simple: un Complexa: més Simple: un Complexa: més sol element d’un element sol element d’un element
  • 5. Classificació de les síl·labes • Estructural: – Síl·laba lliure  la que no té coda – Síl·laba travada  la que té coda – Síl·laba oberta  la que no té obertura • Funcional: – Síl·laba tònica  la que té major força articulatòria – Síl·laba àtona  la que s’oposa a la tònica perquè té menor força articulatòria
  • 6. Estructures sil·làbiques del català Ober- Coda - 1 element 2 elements 3 elements tura V VC VCC VCCC - a en arc arcs CV CVC CVCC CVCCC 1 element pa pam parc parcs CCVCC CCV CCVC CCVCC 2 elements C pla plat trist T rists
  • 8. Definició • Articulatòria: so que es produeix sense que l’aire trobi cap tipus d’obstacle entre les cordes vocals i l’exterior • Funcional: la vocal és la condició necessària i suficient per tenir una síl·laba, en català
  • 9. Classificació de les vocals • Segons el grau d’obertura de la boca: – + tancades – + obertes • Segons la localització dins la boca: – + anteriors – + posteriors
  • 11. Les vocals catalanes + anterior + posterior [ i] [u + tancada ] [e [o ] [ə ] ] [ɔ + oberta [ɛ] ] [a ]
  • 12. El sistema tònic del català central + anterior + posterior [ˈi] [ˈu] + tancada [ˈe] [ˈo ] [ˈɔ] + oberta [ˈɛ] [ˈa]
  • 13. La reducció vocàlica en català central Vocal tònica Vocal àtona So Exemple So Exemple [ˈi] [ˈpi] [i] [pi . ˈnɛ . ðə] [ˈe] [kə . ˈre] [kə . rə . ˈɾo] [ˈɛ] [ˈtɛ . rə] [ə] [tə . ri . ˈtɔ . ɾi] [ˈa] [ˈka . zə] [kə . ˈzal] [ˈɔ] [ˈkɔ . zə] [ku . ˈzɛ . tə] [ˈo] [təm . ˈbo] [u] [təm . bu . ˈɾɛt] [ˈu] [ˈu . nik] [u . ni . ˈtat]
  • 14. La reducció vocàlica en català central [ˈi] [i] [ˈe] [ˈɛ] [ə] [ˈa] [ˈɔ] [ˈo] [u] [ˈu]
  • 15. El sistema àton del català central + anterior + posterior [i] [u + tancada ] [ə ] + oberta
  • 16. TERCERA PART: LES SEMIVOCALS
  • 17. Els diftongs • Es diu que una síl·laba conté un diftong quan s’hi troba una semivocal. • L’IEC proposa, ortològicament, que una vocal tancada, [i] / [u] esdevé consonant, [j] / [w] (és a dir, deixa de poder exercir de nucli sil·làbic i en conseqüència necessita recolzar-se en una vocal) en uns contextos determinats.
  • 18. Els tipus de diftong • DIFTONG DECREIXENT: Aquell que té la semivocal en posició de coda. • DIFTONG CREIXENT: Aquell que té la semivocal en posició d’obertura. • El català, almenys tradicionalment, té afinitat pels diftongs decreixents, però rebutja els creixents. • Dues vocals consecutives, òbviament pertanyents a síl·labes diferents, reben el nom d’HIAT. Quan un hiat és imprevisible, sempre es marca ortogràficament.
  • 19. Els contextos de diftong • DIFTONG DECREIXENT – Sempre  Quan no es produeix, l’hiat és imprevisible. • DIFTONG CREIXENT – Entre vocals: V + [j]/[w] + V – Als grups gràfics qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo. – A principi absolut de paraula: [j]/[w] + V
  • 20. D if t o n g d e c r e ix e n t D if t o n g c r e ix e n t [ˈij] Nuvii [nu . ˈβij] V + [j] + V Noia [ˈnɔ . jə] [ˈej] Rei [ˈrej] V + [w] + V Cauen [ˈka . wən] [ˈɛj] Remei [rə . ˈmɛj] qua Pasqua [ˈpas . kwə] [ˈaj] Mai [ˈmaj] qüe Qüestió [kəs . ti . ˈo] [ˈɔj] Noi [ˈnɔj] qüi Aqüífer [ə . ˈkwi . fər] [ˈoj] Coi [ˈkoj] quo Quota [ˈkwɔ . tə] [ˈuj] Cuina [ˈkuj . nə] gua Guant [ˈɡwan] [əj] Aiguat [əj . ˈɣwat] güe Aigües [ˈaj . ɣwəs] [ˈiw] Viu [ˈbiw] güi Pingüí [piŋ . ˈɡwi] [ˈew] Teu [ˈtew] guo Aiguota [əj . ˈɣwɔ . tə] [ˈɛw] Peu [ˈpɛw] [j] + V (ppi abs) Hiena [ˈjɛ . nə] [ˈaw] Nau [ˈnaw] [w] + V (ppi abs) Uep! [ˈwep] [ˈɔw] Cou [ˈkɔw]   [ˈow] Tou [ˈtow]   [ˈuw] Nuu [ˈnuw]   [əw] Europa [əw . ˈɾɔ . pə]  
  • 21. QUARTA PART: LES CONSONANTS
  • 22. Definició • Articulatòria: són aquells sons que, en produir-se, l’aire topa amb algun tipus d’obstacle en el seu camí cap a l’exterior. • Funcional: són aquells elements articulatoris que només poden aparèixer en posicions marginals dins la síl·laba.
  • 23. Característiques de les consonants • El so es produeix en un punt concret del tracte bucal: PUNT D’ARTICULACIÓ. • L’aire troba obstacles de diferent naturalesa: MODE D’ARTICULACIÓ. • Hi ha consonants que es produeixen sense vibració de les cordes vocals: SONORITAT. • Les consonants s’estudien en funció, bàsicament, d’aquests tres elements.
  • 24. El mode d’articulació (I) • Segons el tipus d’obstacle amb què es troba l’aire, el MA pot ser: – Obstruent: constricció total o molt important del pas de l’aire. • Oclusiu: obstrucció total + alliberament sobtat. • Fricatiu: pas molt estret que provoca un flux turbulent. • Africat: obstrucció total + alliberament fricatiu.
  • 25. El mode d’articulació (II) – Continu: obstrucció més lleu del pas de l’aire. • Nasal: l’aire surt per la cavitat nasal, cosa que li dóna una sonoritat addicional. • Líquid: únics sons que poden ser els segons elements d’obertures complexes. – Lateral: l’aire surt per un lateral de la boca. – Bategant: l’aire surt després d’un batec molt lleu d’un articulador. – Vibrant: l’aire troba un articulador en vibració. • Aproximants: els articuladors s’aproximen lleument.
  • 26. El punt d’articulació • És el punt del tracte bucal on es produeix la màxima constricció de l’aire. – Bilabial: a la unió dels dos llavis. – Labiodental: a la unió del llavi inferior i els incisius superiors. – Dental: darrere els incisius superiors. – Alveolar: als alvèols superiors. – Prepalatal: entre els alvèols superiors i la volta palatina. – Palatal: al sostre de la volta palatina. – Velar: al paladar blan (també anomenat vel del paladar).
  • 27. La sonoritat • Segons si el so es produeix amb vibració o no de les cordes vocals, es classifiquen en: – SONS SORDS: es produeixen SENSE vibració de les cordes vocals. – SONS SONORS: es produeixen AMB vibració de les cordes vocals. – COMPTE!!! • Només els sons obstruents poden ser sords. • Sempre que apareix un so sord, té el seu equivalent sonor.