1. Racionalisme Pavelló alemany, Mies Van der Rohe
PAVELLÓ ALEMANY
1. Documentació general / Catalogació / Fitxa:
a) Títol: Pavelló Alemany
b) Autor: Ludwig Mies Van der Rohe (Alemanya,1886 – Chicago, 1969)
La reconstrucció del 1986 va ser duta a terme pels arquitectes Cristià Cirici, Ferran
Ramos i Ignasi de Solà Morales.
c) Biografia de l’autor:
Ludwing Mies van der Rohe, arquitecte alemany nacionalitzat estadounidenc, és un
dels mestres més importants de l’arquitectura moderna i amb tota seguretat el màxim
exponent del segle XX en la construcció d’acer i vidre.
Va néixer el 27 de març de 1886 en Aquisgrán (Alemanya).
Es va formar com a col·laborador en els estudis de l’arquitecte i dissenyador Bruno
Paul – entre 1905 i 1907- i del pioner de l’arquitectura industrial Peter Behrens –entre
1908 i 1911-.
En 1912 va obrir el seu propi estudi a Berlín. A finals de la dècada de 1920 va realitzar
les dues obres mestres més significatives: el pavelló alemany per a la Exposició
Universal de Barcelona de 1929 (per la que va dissenyar també la famosa butaca de
Barcelona, d’acer cromat i cuir) i la casa Tugendhat (1930) a Brno (actual República
Txeca).
L’arquitectura de Mies es caracteritza per una senzillesa essencialista i per la sinceritat
expressiva dels seus elements estructurals. Encara que no va ser l’únic que va
intervenir en aquests moviments, el seu racionalisme i el seu posterior funcionalisme
s’han convertit en models per la resta de professionals del segle.
Paqui Berral 1

2. Racionalisme Pavelló alemany, Mies Van der Rohe
La seva influencia es podria resumir en una frase que ell mateix va dictar, i s’ha
convertit en el paradigma ideològic de l’arquitectura del moviment modern: ”menys és
més”.
Va dirigir l’Escola d’art i disseny de la Bauhaus, un dels focus principals per l’evolució
del moviment modern, entre 1930 i 1933.
Al 1937 va emigrar als Estats Units, on va exercir el càrrec de director de l’Escola
d’Arquitectura de l’Illinois Institute of Technology. Entre les seves obres més
emblemàtiques d’aquesta etapa, destaca el Seagram Building (1958), un gratacels de
37 pisos de vidre i bronze construït a Nova York.
Es considera un dels mestres més importants de l’arquitectura moderna, juntament
amb el suïs-francès Le Corbusier i l’estadounidenc Frank Lloyd Wright.
d) Cronologia de l’obra: Construït el 1929, va ser enderrocat després de l’Exposició
Universal. El 1986 fou reconstruït amb la màxima semblança en el mateix
emplaçament.
e) Context històric: Racionalisme emmarcat dins del corrent artístic multidisiplinar
de La Bauhaus. Per això, caldrà donar una definició al Racionalisme i una segona
definició sobre l’estil de La Bauhaus.
El Racionalisme és la corrent arquitectònica que sorgeix al primer terç del segle XX a
partir d’una sèrie de circumstàncies culturals i socials que van desembocar en la
recerca d’una forma de fer arquitectura cada cop més nua d’ornament, deslligada del
passat acadèmic o historicista, i estrictament lligada a la funció.
El nou estil sorgeix de la necessitat d’assolir les exigències socioeconòmiques de la
civilització industrial.
Europa, i països com Alemanya, pateixen una crisi després de la Primera Guerra
Mundial deguts a un conjunt de factors:
- els canvis polítics a Europa a partir del 1918.
- una saturació del pensament cultural i de tendències artístiques passades,
- la necessitat de reconstrucció d’un país com Alemanya.
L’arquitectura en desenvolupa nous plantejaments com:
- la distribució lliure de nous espais a partir de la funció, l’orientació i l’economia de
recursos.
- la utilització de materials com l’acer, el formigó i el vidre.
- s’adopten termes com la estandardització, el maquinisme i el disseny industrial.
Arquitectes com Adolf Loos o Theo van Doesburg preparen les bases sobre les que
s’asseuran l’obra de tres dels principals exponents de l’arquitectura racionalista:
Walter Gropius, Mies van der Rohe i Le Corbusier.
Paqui Berral 2

3. Racionalisme Pavelló alemany, Mies Van der Rohe
En la divulgació del nou pensament desenvoluparà un paper destacat la fundació de
l’escola d’art Bauhaus per Gropius a Weimar al 1919. En aquesta es formaran noves
generacions d’artistes, artesans i arquitectes amb uns principis comuns al servei de la
tècnica, la indústria i la producció.
Un dels objectius de la Bauhaus va ser l’estudi de la sistematització i la construcció
d’habitatges estandarditzats amb elements prefabricats, directament al servei de les
necessitats socials del moment.
L’arribada dels nacionalisme a finals de la dècada de 1920 suposarà la seva
dissolució.
Hem de destacar l’obra de Gropius, com la seu a Dessau de la Bauhaus, una de les
obres més emblemàtiques del racionalisme, un edifici de volums purs i grans
superfícies acristallades.
Serà Le Corbusier (1887-1965), un altre dels grans mestres del racionalisme, qui
divulgarà i popularitzarà els principis del nou estil.
f) Mecenes o patrocinador: El govern de la República de Weimar. Aquest va
confiar en Van de Rohe, perquè representés Alemanya, arquitectònicament parlant, en
l’exposició Universal de Barcelona del 1929.
g) Tipologia de l’edifici: L’edifici va ser concebut com a pavelló per representar
Alemanya en l’exposició Universal de Barcelona del 1929.
h) Dimensions de l’edifici: 18,48 (ample) x 56,63 (llarg) x 3,10 (alçada) m.
i) Localització. Relació amb el conjunt urbanístic o entorn. Ubicat a Montjuïc,
Barcelona. En l’Exposició Universal de Barcelona del 1929 contrastà amb l’estil d’altres
pavellons, que mostraven una línia netament arcaïtzant (com ara el palau de Maria
Cristina, de Puig i Cadafalch, de clares reminiscències gòtiques). En aquest sentit, va
ser un edifici que anunciava l’abandonament de les velles formes i l’adopció d’una
nova manera de construir basada en la utilització del vidre i de l’acer.
2. Anàlisi formal / Comentari:
a) Sistema constructiu: Arquitravat
Materials: El sistema constructiu es va fonamentar sobretot en materials
industrials. Pedra (marbre travertí, ònix dorée), acer inoxidable i cromat, vidre (verd,
negre, gris i blanc transparent).
Elements de suport: El pavelló presenta una arquitectura tradicional adovellada.
Vuit pilars cruciforme d’acer inoxidable, disposats en retícula a intervals regulars,
sustenten l’edifici i deslliuren els murs de la seva funció de carrega.
Paqui Berral 3

4. Racionalisme Pavelló alemany, Mies Van der Rohe
Els envans, murs i tancaments estan distribuïts amb uns criteris més estètics que
constructius, pensant exclusivament en la composició arquitectònica de l’espai i
combinant a gust el marbre i el vidre.
L’estructura del pavelló és porticada. La seva planta i el sostre, així com les parets, es
presenten de diversos materials, hi ha d’ònix, marbre, i travertí, també s’observen
plans acristallats per a la separació física dels espais establint a l’hora una unió visual
entre ells.
Elements de cobertura o suportats: Coberta plana
Els vuit pilars suporten una coberta plana i horitzontal, avançada respecte de
l’estructura inferior de manera que, per una banda, forma un ràfec de volada, mentre
que, per l’altra, deixa al descobert un petit pati on hi ha un estany.
b) Forma i estil:
Plantejament general de l’edifici:
- Planta:
La planta del Pavelló es va concebre com
una planta lliure en la qual els murs tenien
la sola funció de delimitar l’espai, creant
així un efecte de polivalència.
El que més crida l’atenció és la relació
que es dóna entre l’interior i l’exterior; no
hi ha delimitació entre espai interior i
exterior. No existeix cap espai totalment tancat en el Pavelló.
Utilitza murs de marbre per dividir espais i panels de vidres transversals per tancar
espais.
L’accés es fa per una escala lateral de vuit esglaons, davant la qual hi ha un estany
rectangular que obliga a girar a la dreta per tal d’entrar a l’edifici.
La distribució està feta a base de plànols rectangulars de diferents materials i dues
piscines de molt poca profunditat a ambdós costats de l’espai.
- Alçat.
El Pavelló no té una façana principal, S’aixeca damunt un podium rectangular de
marbre traventí. La coberta és plana. Una síntesi entre vanguardia i ordre, modernitat i
monumentalitat.
Decoració:
- Elements utilitzats:
De caràcter auster, defugí de tota ornamentació supèrflua i deixà en mans dels
materials nobles utilitzats l’assoliment d’un elevat grau de bellesa. Aquests materials
produeixen jocs cromàtics.
Paqui Berral 4

5. Racionalisme Pavelló alemany, Mies Van der Rohe
Interiorment, al fons, un petit estany acull l’estàtua Demà de Georg Kolbe, envoltada
d’unes parets d’ònix on les vetes naturals de la pedra formen unes línies abstractes
que contrasten amb el figurativisme de l’estàtua.
També trobem un mobiliari dissenyat pel mateix Van der Rohe per a l’ocasió; destaca
la cadira Barcelona, que representà l’inici de la popularització del mobiliari fabricat amb
tub metàl•lic.
- Objectius que busca:
Busca la representació mitjançant el minimalisme, la simplificació, la claredat i els
espais oberts, d’un país com és Alemanya.
Tots els elements decoratius que podem trobar dins del pavelló, tenen algun sentit o
finalitat, per exemple les columnes en forma de creu, representen la religiositat del
país, i les piscines d’aigua tenen la funció d’oxigenar l’ambient interior i exterior. Per
tant, el que es busca serà sobretot simbolitzar mitjançant elements, l’estat en que vivia
alemanya en aquell moment.
Característiques formals:
- Ritme en els espais.
Trobem en l’edifici uns espais molt oberts i amplis, que deixen clara la senzillesa que
Van der Rohe va voler donar a l’edifici. El Pavelló crea un espai, que és sempre
l’objectiu de l’Arquitectura: obert i tancat, cobert i descobert, amb diferents variacions;
és un espai ben pur, molt ben dissenyat però inútil i no val per fer negocis, que és
l’objectiu dels pavellons de fira.
El Pavelló és un espai de meravella pels efectes sorprenents que té el recorregut, des
del desplegament de la façana fins el dau d’aire interior, passant pel lloc de l’escultura;
això li atorga un caràcter especial, màgic, diferent de totes les altres construccions, i
destacant la seva originalitat.
- Llum.
Les superfícies no són opaques, llevat del sostre, sinó vibrants:
- el marbre fa aigües; alguns estan tallats fent efectes de mirall; els plans que fan es
veuen de les dues bandes, com en un efecte d’equivalència o transparència.
- el vidre deixa passar la llum, són transparents.
L’edifici pretén recollir tota la llum natural possible, per tant farà ús de moltes finestres
que donen a l’exterior, cal destacar sobretot la de la sala principal.
- Pràctica.
Va servir com a representació d’Alemanya a l’Exposició Universal de 1929.
El Pavelló no tenia una destinació concreta, no estava destinat per l’exhibició de
productes industrials, sinó que estava pensat per ser un espai polivalent on l’interior i
l’exterior no mostressin una frontera precisa.
Paqui Berral 5

6. Racionalisme Pavelló alemany, Mies Van der Rohe
Actualment, es pot visitar com a monument artístic, tot i no desenvolupar una funció
representativa del país germànic.
Estil:
- De l’època.
L’estil de l’època es correspon amb el racionalisme de Bauhaus, moviment al qual
Mies es va afegir després de superar l’expressionisme inicial.
L’edifici combina materials tradicionals (marbre travertí, ònix) i nous propis de la
industrialització com el vidre, o el tub d’acer.
- De l’autor.
Va crear l’anomenat Estil Internacional. La seva manera de fer es basa sobretot en el
racionalisme i l’estil de l’escola Bauhaus.
Respon a la concepció que el seu autor tenia dels espais. Dóna importància als espais
oberts i a la utilització de materials.
L’austeritat, la manca d’ornamentació supèrflua i les formes pures i netes es combinen
per donar com a resultat una construcció a la mesura humana.
En el cas de el pavelló Alemany, l’autor no va poder utilitzar tant marbre com va voler,
ja que ho va realitzar a l’hivern i aquest no es podia extreure de les canteres. Per
aquests i altres motius, com la precipitació a l’hora de dissenyar els plànols, s’ha
d’entendre que aquesta no és l’obra més representativa de Bauhaus. Tot i així, trobem
trets característics com la llum, o la distribució de l’edifici sobre el terreny.
3. Interpretació
És considerat un dels models principals de l’arquitectura moderna.
a) Funció de l’obra o Iconologia:
Per l’època:
En l’època en que va ser dissenyat, tot el projecte de Barcelona semblava molt animat
per feliços auguris. Entre els variats èxits de Barcelona cap va demostrar ser tan
durador en un sentit físic com les dues cadires de l’interior del pavelló.
Pel mecenes:
La construcció va ser encarregada per les autoritats alemanyes a Mies Van der Rohe,
que havia destacat per la projecció i la construcció d’edificis totalment innovadors.
Aquesta característica de l’arquitecte volia ser aprofitada per l’Estat alemany per
mostrar al món sencer, a través de l’exposició Universal, i el Pavelló els valor de la
nova alemanya (racionalitat, austeritat, transparència i perfecció), tot marcant un
allunyament radical de les velles tradicions de l’Imperi Alemany.
Paqui Berral 6

7. Racionalisme Pavelló alemany, Mies Van der Rohe
Volien mostrar que s’havien abandonat els vells ideals imperialistes i assumia
plenament la modernitat.
En un discurs que assenyalava l’inici de l’exposició en Barcelona, el comissari del
Reich, Schnitzler va dir: hem volgut mostrar amb aquest edifici qui som, que som
capaços de fer, com ens sentim a Alemanya avui en dia. Busquem sobre totes les
coses claredat, simplicitat i integritat.
Pel lloc:
Més llarg en el front que en els costats, es situava perpendicularment a la plaça, de
cara als conjunts regulars d’arbres, fonts i columnes clàssiques exemptes que el
separaven d’un altre pavelló situat en l’extrem oposat, i que representava a la ciutat de
Barcelona. Darrera del pavelló Alemany hi havia una pendent suau, tota coberta
d’arbustos, que ascendia fins al poble espanyol. A poca distancia cap al sud estaven
els escarpats murs de mampostería del palau d’Alfons XIII, amb el seu homòleg
pràcticament idèntic, dedicat a Victòria Eugènia, situat davant, just a l’altra banda de
l’eix principal.
Per l’artista:
A part de ser l’arquitecte més representatiu d’Alemanya, cal dir que Mies va haver de
dissenyar un edifici que es construís en pocs mesos, degut a la tardana decisió
d’Alemanya de participar en la exposició. No obstant és considerat com una de les
obres mestres de l’arquitectura moderna. Havent rebut l’encàrrec a principis del juliol
de 1928, Mies va respondre amb rapidesa i decisió insòlites, i va fer un munt de
dibuixos, i la seva primera decisió va ser l’emplaçament del pavelló en l’extrem
occidental de l’eix transversal de l’exposició.
c) Antecedents i transcendència.
Antecedents:
L’autor es va inspirar en altres obres de l’escola Bauhaus, i seguint el mateix estil que
els seus contemporanis, Brehens, Le Corbusier i Wright.
Cal dir que l’obra resulta molt innovadora, per tant no podem apuntar massa a altres
influències.
Transcendència:
Va influenciar en racionalistes com Terragni o Savoie, en els seus alumnes quan va
dirigir la Bauhaus entre 1930 i 1933.
La seva empenta ha estat especialment profunda en els Estats Units i la majoria de
gratacels construïts per tot el món segueixen parcial o totalment els seus
plantejaments compositius.
Paqui Berral 7