Comentari PAU del Pavelló alemany (Barcelona) de Mies van der Rohe.

1. Mies van der Rohe: Pavelló
alemany.

2. Fitxa tècnica
 Edifici: Pavelló alemany.
 Autor: Ludwig Mies van der Rohe





(Aquisgrà, 1886 – Chicago, 1969.)
Cronologia : 1929 (reconst. Oriol
Bohigas i altres 1981 - 1986).
Tipologia: pavelló d’exposició.
Materials: marbres de colors,
travertí, vidre, ònix daurat i acer.
Estil: funcionalista.
Localització: parc de Montjuic
(Barcelona).

3. Obres del mateix autor:
Casa Tugendhat (1929). Brno

4. Seagram building (1958) Nova York

5. Biografia de l’autor
 Arquitecte i dissenyador, Mies van der Rohe
va treballar abans de la Primera Guerra
Mundial, als despatxos de Bruno Paul i
Peters Behrens. Després del conflicte es va
adherir amb al moviment expressionista, va
dissenyar els seus primers gratacels i va
establir les bases de l’arquitectura moderna.
 Entre el 1930 i el 1933 va ser director de la Bauhaus a Dessau i
després a Berlín, des d’on va viatjar als Estats Units assetjat per
l’adveniment dels nazisme. Establert a Chicago, Mies van der
Rohe va compaginar la seva funció docent amb la construcció de
gratacels importants a Chicago i a Nova York.

6. Descripció formal
 El Pavelló alemany s’aixeca sobre un podi de travertí, al qual
s’accedeix per una petita escala de vuit graons tangencial al pla,
que també permet l’accés a una piscina de planta rectangular
situada a la part esquerra de la plataforma. Darrere d’aquest
estany artificial, hi ha la zona de serveis –despatxos i lavabo-,
integrats al conjunt mitjançant un mur de travertí recorregut
en part per un banc del mateix material, que s’uneix a la
coberta de la construcció principal. Aquesta, totalment plana i
horitzontal, s'estén en voladís respecte de l’estructura inferior
de suport a l’extrem esquerre, i deixa al descobert el cantó
contrari, on s’ubica un petit pati rectangular tancat. En aquest
pati, sobre un segon estany més petit, una escultura femenina
de bronze de Georg Kolle.

9.  La major part de la superfície mural que limita l’edifici principal
és vidrada, fet que permet una bona interrelació entre interior i
exterior. Aquesta entrada de llum tan generosa permet crear
una sensació d’espai més gran, que l’arquitecte reforça per
mitjà del reflex del mateix edifici a l’aigua de les dues piscines.
 Els nous avenços tecnològics i els nous materials permeten que
la coberta de l’edifici se sostingui només damunt de vuit pilars
metàl·lics, i així allibera els murs de la funció habitual de
càrrega. L’arquitecte aconsegueix així que les parets il·lusòries
de marbres de colors i vidre transparent de l’interior creïn la
percepció d’un recinte obert i polivalent, totalment oposat al
tradicional espai compartimentat.
 El mobiliari de l’interior el formen la popular Cadira Barcelona i
una catifa negra i una cortina vermella que, al costat del mur
central d’ònix daurat, representen la bandera alemanya.

11. Entorn i integració urbanística
 L’obra està dins del recinte firal
que es va construir amb motiu
de l’Exposició Internacional a la
falda de la muntanya de
Montjuic, a Barcelona. El seu
emplaçament, apartat de l’eix
principal de l’Exposició, va ser
elegit
pel
mateix
arquitecte, potser per evitar de
trencar visualment la proposta
historicista i eclèctica dels seus
grans palaus oficials que es van
construir per a l’Exposició.

12. Funció, contingut i significat
 Concebut per ser la seu de la representació
d’Alemanya a l’Exposició Internacional
celebrada a Barcelona l’any 1929, la seva
funció principal era acollir la recepció oficial
dispensada al rei Alfons XIII per les autoritats
alemanyes.
 La construcció va suposar un model de
referència i difusió de les noves idees de
l’arquitectura del moviment modern.
 Acabada l’Exposició, el Pavelló es va desmuntar. Entre el 1983 i
el 1986, a petició d’alguns arquitectes importants de la ciutat, es
va reconstruir fidelment a l’emplaçament original.

13. Models i influències
 Mies van der Rohe va seguir els principis de l’arquitectura
funcionalista iniciada a l’escola de Chicago per Louis Sullivan a la
darreria del segle XIX. Aquest corrent arquitectònic va tenir
continuïtat a Alemanya, amb els edificis de Walter Gropius, i a
França amb Le Corbusier. L’any 1926, l’arquitecte francès va
formular els cinc principis bàsics de la nova arquitectura: planta
lliure, ús de pilons (columnes metàl·liques), terrasses planes,
finestral continu i lliure formació de la façana, preceptes que
Mies van der Rohe va utilitzar a l'edifici barceloní.
Le Corbusier: Ville Savoie (1928-1931).

14.  Els mateixos principis arquitectònics del projecte del Pavelló de
Barcelona es va aplicar amb finalitats domèstiques a la casa
Tugendhat de Brno. El Pavelló de Mies van der Rohe ha inspirat
l’obra de diverses generacions d’arquitectes contemporanis.
 Van der Rohe va dissenyar el mobiliari Barcelona juntament amb
la seva sòcia, Lilly Reich. És un moble amb l'estructura d'acer
inoxidable polit i el seient i el respatller de cuir. Recorda la sella
curulis, les cadires que utilitzaven els magistrats romans, i també
es va convertir ràpidament en objecte paradigmàtic de
l'arquitectura moderna.