COMPOSICIÓ DEL MATERIALAnomenem carbonet al carbó vegetal que s'obté de la fusta del “bonetero” o “evónimo”. S'usa per a dibuixar i ocasionalment s'obté d'altres fustes com el sauze o la noguera. El carbonet es fabrica en bastons d'uns 13 a 15 cm. Algunes marques oferixen tres gradacions: tou ' mig i dur.
3.
VARIANTS DEL CARBONETDerivat del carbonet, tenim el llapis de carbó, està constituït per una mina de carbó vegetal i substàncies aglutinants protegides per la fusta del llapis. Es fabrica en tres, quatre i fins a sis graduacions: indicades amb nombres, amb lletres o amb els termes tou, dur, etc.... Cal destacar, també, el carbó en pols: un mitjà que generalment es combina amb cretas o carbó comprimit contant sempre amb aplicar-lo mitjançant difuminis i amb els dits.
SOPARTS ADECUATS Elssoports més adecuats per a l’ús del carbonet son els papers molt purosos, que permetin facilment l’acumulació de la pols del carbonet en els seus “foradets”.
6.
TÈCNIQUES El primercondicionament del dibuix al carbonet, és dibuixar amb una punta que difícilment pot mantenir-se aguda i constant com la del llapis de grafit, la qual cosa obliga a dibuixar de manera més lliure, menys precisa i a una escala més àmplia. Amb el carbonet no poden dibuixar-se miniatures. El dibuix al carbonet ha de ser més lliure.
7.
TÈCNIQUES El segonfactor a tenir en compte és que el carbonet i el llapis de carbó són mitjans indicats per a l'estudi i la resolució d'efectes de llum i ombra, de modelatge i de volum. És convenient triar models i formes d'il·luminació que permetin realçar aquest factor. En aquesta tècnica intervé el difumini amb esfumí i amb els dits.
8.
TÈCNIQUES El carbonets'esborra amb facilitat. Passant un drap per sobre del dibuix desapareix, però no del tot: si el traç dibuixat és intens queda un senyal feble, difícil d'eliminar totalment. Per això existeixen els fixadors (o laques) que permeten fixar el carbonet al suport sense problemes.
9.
TÈCNIQUES – Aspectesbàsics La inestabilitat del carbonet no permet donar suport o fregar amb les mans les parts dibuixades; això obliga a dibuixar amb el pal del carbonet dintre de la mà, com es pot veure en la imatge.
10.
TÈCNIQUES – Aspectesbàsics Per a agrisar, degradar o ennegrir és corrent trencar un tros de carbonet i dibuixar de costat, assolint traços amples i en certa manera regulars.
11.
TÈCNIQUES – Aspectesbàsics Dibuixant amb un tros de carbonet pla, però separant-lo del paper una mica, s'aconsegueixen traços amplis ja degradats de gran efecte i espontaneïtat.
12.
TÈCNIQUES Per aconcebre un dibuix per mitjà de taques és necessari abstreure's de la forma lineal de les imatges i representar-les recorrent a les taques de to amb diferents formes. Aquestes taques presents en el dibuix final, i en la pròpia concepció artística, no eliminaran de manera absoluta la possibilitat de realitzar la punta prèvia amb línies, com habitualment es porta a terme.
13.
TÈCNIQUES Existeixen diversosmitjans per a dibuixar (llapis de grafit, llapis de carbó compost, carbonet, sanguina i tinta), però no tots s'adapten de forma idònia per a dibuixar amb taques, perquè aquest procés requereix un mitjà que sigui dúctil i molt ràpid. Per això el carbonet i la sanguina s’utilitzen ja que poden cobrir superfícies a gran velocitat i enfosquir o aclarir els tons ràpidament.