Presentació introductòria a la unitat didàctica del dibuix del natural

1. EL DIBUIX

2. La representació gràfica, entesa com a dibuix, és la forma expressiva més antiga que es coneix. Molt abans que l’escriptura, ja existia el dibuix o procediments pictòrics realitzats per l’èsser humà. Els primers dibuixos/pintures que es coneixen són del Paleolític Superior (fa més de 35.000 anys!!),on l’homo sapiens ja començava a deixar empremta a les roques i coves, dels animals que caçava ( pintures rupestres ). Més endavant, egipcis , grecs i romans perfeccionen l’art del dibuix incorporant colors, precisió, recursos expressius i virtuosisme. Apliquen les tècniques de dibuix, com a eina de representació de la realitat, a d’altres disciplines del coneixement, com ara l’arquitectura, les ciències naturals, l’astronomia, l’anatomia, la botànica, o fins i tot, les arts militars i d’estrategia.

6. A l’Edat Mitjana s’introdueix el paper (gràcies als arabs, tot i ser una troballa xinesa) com a material de suport per la pintura i el dibuix. La facilitat d’obtenció d’aquest permetrà l’aparició i divulgació d’obres dibuixístiques com a il.lustració d’obres escrites, com a filigranes o com a tractats. El dibuix es comença a generalitzar gràcies al paper, als llibres i a la descoberta de la tinta i la pintura tal com es coneix en l’actualitat. Però no serà fins al Renaixement (s. XV-XVI) on aquests serà estudiat i teoritzat. El dibuix es deslligarà de l’àmbit religiós (com tot l’art) i els intel.lectuals i científics del moment en faran tractats per explicar com funciona. Els interessa mostrar i demostrar que la bellesa té un canon . La natura, l’ésser humà, el món que els envolta són el model temàtic que fan servir per dibuixar. S’aconsegueixen avenços tècnics com la perspectiva linial, el joc de llum i ombres per donar volum als cossos, la perspectiva atmosfèrica o “sfumato”, la teoria dels plans...

9. Grafits Els llapis de grafit tenen una mina de 2mm. de diàmetre en el seu interior. Són compactes i de fusta en el seu exterior. La mina té diferents graus de duresa , segons la quantitat d’argila que acompanyi el grafit. Portamines Llapis de mina que l’embolcall és de metall o plàstic.fit i té un mecanisme per posar o treure la mina segons volguem. Hia ha portamines de diferents gruixàires (0,3;0,5;0,7;0,9 i 2mm). Llapis de carbó Llapis de mina gruixuda de carbó vegetal premsat (fusta cremada). La taca que produeixen és menys brillant i metal.litzada que els grafits. S’han d’aplicar sobre superfícies mats o rugoses. Carbonet Tros de fusta convertit en carbó vegetal. Es treballa sobre papers forts i rugosos. Per escampar-lo i ombrejar es fa servir l’esfumí o el dit. Un cop enllestit el treball s’aplica un vernís per fixar-lo sobre el paper.

11. Llapis de colors La mina es compon de cera, resina i pigment. De la mateixa manera que els grafits, tenen diverses dureses i qualitats. Els llapis aquarel.lables conten amb una mina d’aquarel.la que un cop aplicada s’hi pot passar un pinzell mullat i diluir-la en forma de taca líquida. Pastels S’assemblen al guix, però no ho són. Es presenten en barretes sòlides, cilíndriques o quadrangulars, protegides per un paper que les embolica per la part central. S’apliquen directament sobre el paper, però aquest ha de ser porós i aspre. Es poden difuinar amb el dit, un cotó, un drap o un esfumí. Un cop enllestit el treball convé aplicar-hi un vernís protector. Ceres Es presenten en forma de barra. Hi ha ceres toves, dures i intermèdies. Les primeres solen ser més gruixudes i les altres més primes. Es poden mesclar entre elles o difuminar-les amb gasolina. És un procediment força brut.

12. Paper Del paper es poden considerar les mides o format , el gruix i les qualitats . El format