Tindre una bona relació pares-fills és important per a mantindre als menors sans i segurs. Existeixen quatre actituds a través de les quals els pares poden mantindre una bona relació amb els menors durant l’època de l’adolescència: el respete, la comprensió, la confiança i la preocupació. I és a través de la comunicació com s’estableix la base d’aquesta relació.
A l’etapa de l’adolescència la relació pares-fills passa per un moment on aquesta és més especial encara per dues raons:
• Ells físicament necessiten independencia, distància.
• I psicològicament necessiten saber que estem amb ells.
Cóm poder dur a terme aquestos dues actituds que pareixen tant contradictories?
És important ser conscients que quan ens comuniquem amb els nostres fills traslladem sense donar-nos compte les nostres propies expectatives, experiències, criteris, prejudicis i estereotipus.
Amb aquesta xerrada-col·loqui sobre la comunicació entre pares i fills aprendrem entre totes i tots una nova forma de comunicar-nos de forma honesta, responsable i respectuosa.
21 març 2017 Responsabilitat,normes i familiaJORDIMELE
Aquest Power Point, en el marc de les Jornades FEAC, familia-escola-acció-compartida, ens ajuda a parlar i reflexionar sobre la responsabilitat individual, seguint unes normes de convivència necessàries per formar part de qualsevol col·lectiu: l'escola, la família i la societat
En el marc de les trobades FEAC: familia escola acció compartida hem treballat la frustració amb els pares i mares dels nostres alumnes. Ha estat una experiència molt gratificant ja que qui gestiona la frustració viu millor i normalment se'n surt en les experiències de la vidal
En el 2n trimestre del curs 2022-2023 en l'escola Sagrada Família de Sabadell , en el marc de les trobades FEAC, és a dir, Família Escola Acció Compartida, vam parlar del tema de l'esforç. Un valor molt a tenir en compte en qualsevol faceta de la nostra vida. Sense esforç no hi ha èxit, però no un esforç sense sentit, sinò un esforç per aconseguir una fita.
Tindre una bona relació pares-fills és important per a mantindre als menors sans i segurs. Existeixen quatre actituds a través de les quals els pares poden mantindre una bona relació amb els menors durant l’època de l’adolescència: el respete, la comprensió, la confiança i la preocupació. I és a través de la comunicació com s’estableix la base d’aquesta relació.
A l’etapa de l’adolescència la relació pares-fills passa per un moment on aquesta és més especial encara per dues raons:
• Ells físicament necessiten independencia, distància.
• I psicològicament necessiten saber que estem amb ells.
Cóm poder dur a terme aquestos dues actituds que pareixen tant contradictories?
És important ser conscients que quan ens comuniquem amb els nostres fills traslladem sense donar-nos compte les nostres propies expectatives, experiències, criteris, prejudicis i estereotipus.
Amb aquesta xerrada-col·loqui sobre la comunicació entre pares i fills aprendrem entre totes i tots una nova forma de comunicar-nos de forma honesta, responsable i respectuosa.
21 març 2017 Responsabilitat,normes i familiaJORDIMELE
Aquest Power Point, en el marc de les Jornades FEAC, familia-escola-acció-compartida, ens ajuda a parlar i reflexionar sobre la responsabilitat individual, seguint unes normes de convivència necessàries per formar part de qualsevol col·lectiu: l'escola, la família i la societat
En el marc de les trobades FEAC: familia escola acció compartida hem treballat la frustració amb els pares i mares dels nostres alumnes. Ha estat una experiència molt gratificant ja que qui gestiona la frustració viu millor i normalment se'n surt en les experiències de la vidal
En el 2n trimestre del curs 2022-2023 en l'escola Sagrada Família de Sabadell , en el marc de les trobades FEAC, és a dir, Família Escola Acció Compartida, vam parlar del tema de l'esforç. Un valor molt a tenir en compte en qualsevol faceta de la nostra vida. Sense esforç no hi ha èxit, però no un esforç sense sentit, sinò un esforç per aconseguir una fita.
Des de les trobades FEAC, familia escola acció compartida, reflexionem pares, mares i educadors sobre el tema de l'acceptació d'un mateix, amb una visió realista i sana.
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?Home
Estem davant d’un repte. Cada dia ens exposem a un gran nombre de reptes, poc o molt grans, que desitgem assolir-los amb èxit.
La tasca de ser Pare és una d’elles i, sense saber perquè, un es planteja milers de preguntes, si ho faig bé o no? Si podria fer més? o si faig tot el què està a les seves mans? Per tal d’ajudar els nostres fills.
Davant qualsevol repte o objectiu és essencial fer-se tres preguntes:
1. Podem fer-ho?
2. Volem fer-ho?
3. Sabem fer-ho?
La resposta positiva de cada una d’elles ens condueix a l’Èxit en la consumació del repte o objectiu marcat.
Desplaçant això en el tema que ens ocupa: “Com acompanyar els nostres fills en l’estudi?”, anem a veure quines són les respostes....
1. Podem fer-ho? Poder significa tenir la capacitat i l’habilitat per fer-ho. (us faig aquesta pregunta. Creieu que podeu?)
1. La capacitat, l’habilitat i la competència són aptituds, que tots els éssers humans tenim per naturalesa per a realitzar amb èxit qualsevol tasca. Respecte al tema d’avui, estem parlant de tenir la capacitat de guiar els nostres fills cap a l’autonomia personal i la responsabilitat de la seva feina. Cal potenciar la seva autonomia de treball.
L’ objectiu educatiu que hem de marcar-nos els pares és que els nostres fills tinguin la suficient maduresa i autonomia per organitzar-se en el tema dels estudis, i també seria extensible a altres àmbits. Per posar-nos una fita, allò desitjable seria que amb 12-13 anys, els nostres fills es poguessin organitzar per sí mateixos l'horari d'estudi, si s'han d'aixecar el matí o es queden el vespre perquè tenen un examen...
Per assolir aquesta fita educativa, els pares hem de començar des de petits, poc a poc, que siguin ells els que fan les coses. A mesura que va passant el temps se’ls ha de deixar més responsabilitats per anar desenvolupant l’autonomia.
El criteri és que quant més petits (6 a 9), hem de fer el seguiment de les tasques dels nostres fills més d’ a prop. Quant van essent més grans (10 a 12) i han guanyat en autonomia i responsabilitat, els podrem donar més distància en el seguiment. Quan més petits necessitaran més direcció, quan més grans més acompanyament. I en tot moment, reforçarem tots els seus avenços.
Han d’aprendre que ells mateixos són els responsables dels seus estudis i de la seva feina, que són els que han de realitzar els seus deures i preparar els seus exàmens. I si tenen algun problema, han d’aprendre a trobar ells mateixos la solució, a viure les conseqüències de no entregar quelcom a temps, etc.
Hem de tenir en compte que els pares podem dir que estudiïn, que facin això o allò altre, però que això es pot fer quan són petits, perquè accepten les nostres indicacions sense protestar, però quan arriben a l'adolescència, si no va sorgint d'ells mateixos fer les coses, perquè entenen que això ho han de fer, poc podrem fer amb imposicions si els
L'amistat genera molta felicitat però hem d'estar atents a detectar els perills de certs comportaments poc adequats o sans. Qui té un amic té un tresor però moltes vegades en el transcurs de la nostra vida hem tingut actituds que van en contra d'aquest valor.
Amb aquest PWP tractem el tema de saber escollir, una tasca no gens fàcil, que necessita d'una certa tranquilitat i reflexió. Davant de qualsevol decisió hem de saber parar i pensar que, com i perquè escolllim el que volem escollir. Triar vol dir saber renunciar a altres opcions i això ho hem de viure amb tranquil·litat i hem de saber controlar la fustració.