Pares, mares i professors de l'escola Sagrada Família de Sabadell ens vam reunir per reflexionar sobre els deures, les notes i els resultats acadèmics, en el marc de la primera trobada FEAC pels nivells d'ESO i Batxillerat.
Pares, mares i professors de l'escola Sagrada Família de Sabadell ens vam reunir per reflexionar sobre els deures, les notes i els resultats acadèmics, en el marc de la primera trobada FEAC pels nivells d'ESO i Batxillerat.
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 3. Millorar la personalitzac...Fundació Jaume Bofill
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 3. Millorar la personalització de l'ensenyament, l'acompanyament a l'escolaritat i les competències docents.
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 1. Universalitzar l’accés a ...Fundació Jaume Bofill
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 1. Universalitzar l’accés a l’educació infantil de primer cicle, prioritzant els infants en risc d’exclusió
Dossier de premsa. L’escola no és per tu El rol dels centres educatius en l’a...Fundació Jaume Bofill
L'escola no és per a tu: el rol dels centres educatius en l'abandonament escolar d'Aina Tarabini és el resultat d'una anàlisi qualitativa de les dinàmiques en els centres educatius de la ESO; com s’organitzen i es relacionen equips directius, professorat i alumnat de centres d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de Catalunya. Concretament, l’anàlisi es basa en estudis de cas de caire etnogràfic, desenvolupats en el marc del projecte ABJOVES, a 5 instituts públics de la ciutat de Barcelona i inclou més de 100 entrevistes en profunditat (50 amb equips directius i professorat i 54 amb estudiants de 3er i 4art d’ESO), 11 grups de discussió (5 amb docents i 6 amb estudiants), observació d’espais formals (aules, espais de reunió, juntes d’avaluació) i informals (patis, passadissos) i anàlisi de documents i dades de centre (projectes de centre i dades oficials del Departament d’Ensenyament).
Si bé és cert que el mercat de treball és un factor clau en l’abandonament prematur, perquè atreu joves sense gaire qualificacions a una ocupació mal remunerada i precària (efecte pull o atracció), l’estudi evidencia que bona part de l’abandonament te a veure amb el sistema educatiu que no aconsegueix retenir els joves o directament els expulsa (efecte push). El fracàs i l’abandonament escolar prematur (AEP) s’expliquen, també, pel disseny del sistema educatiu, les característiques dels centres i les dinàmiques escolars. Per primera vegada es posa el focus en el rol dels centres educatius per emmarcar, entendre i actuar davant l’AEP.
En concret, s’identifiquen i analitzen tres grans factors explicatius dels processos d’èxit, fracàs i abandonament que operen a l’interior dels centres educatius: la segregació escolar, els mecanismes d’atenció a la diversitat: agrupaments de l’alumnat per nivells, programes de diversificació curricular; i les creences i pràctiques dels professionals.
En conjunt, l’estudi ofereix un canvi de mirada per entendre els processos d’èxit, fracàs i abandonament on els centres educatius i els seus agents principals, docents i alumnat, en són els protagonistes.
Escoles Magnet: 10 idees per la jornada de portes obertes 10 amb famíliesFundació Jaume Bofill
La comunicació als centres Magnet és un element clau per compartir amb l'entorn el projecte d'innovació, i fer que les famílies i el veïnat sàpiguen com treballa el centre i vulguin portar-hi els fills.
La jornada de portes obertes és una gran oportunitat perquè les famílies coneguin el centre en totes les seves dimensions: les instal·lacions i els espais, l'equip docent, el funcionament i la metodologia de treball amb els alumnes.
Per això és important dedicar un temps a pensar bé com volem que sigui aquesta jornada de portes obertes...
En quin horari la farem? Com podem facilitar que les famílies hi puguin assistir?
Què oferirem aquest dia?
Quin paper pot tenir-hi la institució partner?
En aquesta infografia us donem 10 idees per la jornada de portes obertes amb famílies. Esperem que us siguin útils!
Are social and emotional learning programs effective tools to improve student...Fundació Jaume Bofill
In the education sector, there is now the conviction that, alongside the “classic” cognitive skills related to curriculum areas such as mathematics and language, there are other vital skills which are of great importance for the personal development and social opportunities of children and youth in the 21st century: namely, on the one hand, the so-called social and emotional skills, and on the other, metacognitive and regulation skills.
Several definitions have been given for both these skills. For example, aspects of awareness and self-management, social awareness and interpersonal skills, or the ability to make responsible decisions would come under the category of social and emotional skills. Regarding metacognitive skills and self-regulation, it is customary to refer to learning to learn strategies and motivational elements, autonomy, planning and critical thinking.
¿Son efectivos los programas de educación socioemocional como herramienta par...Fundació Jaume Bofill
¿Son efectivos los programas de educación socioemocional como herramienta para mejorar las competencias del alumnado? / Cómo trabajar la autorregulación y la metacognición en el aula: ¿qué funciona y en qué condiciones?
L’Anuari 2015 de la Fundació Jaume Bofill analitza un seguit de reptes clau de l’educació a Catalunya i planteja algunes de les qüestions prioritàries en matèria de política educativa per tal d’aconseguir un sistema de qualitat i amb equitat.
Estructurat en sis grans blocs i dotze capítols, l’Anuari aprofundeix en temes claus com, entre d’altres, el de la cultura de la innovació educativa, la personalització de l’educació, el multilingüisme i la internacionalització de les aules, l’abandonament escolar prematur, l’equitat i l’eficiència del sistema, les polítiques de professorat, el finançament de l’educació a Catalunya i els efectes de l’austeritat i la crisi actual, els reptes de l’educació secundària obligatòria i de l’ensenyament superior. L’Anuari inclou un seguit de propostes d’acció en els diversos reptes estudiats que configuren una agenda per a la transformació educativa del nostre país. Reptes de l’educació a Catalunya està dirigit per Josep M. Vilalta, i compta amb la col·laboració de vint experts en les distintes matèries i àmbits del sistema educatiu.
Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015Fundació Jaume Bofill
Quins són alguns dels principals reptes de
l’educació a Catalunya? Quin rol té el professorat
en la transformació educativa actual? Quins
efectes ha tingut la reducció dels pressupostos
públics en l’educació? Com caldria aprofundir en
la personalització de l’educació i en la innovació
educativa?
El present Informe Breu resumeix les principals
idees i propostes contingudes a Reptes de l’educació
a Catalunya. Anuari 2015. Així mateix, es presenten
trenta-tres objectius per al sistema educatiu català,
a tall d’agenda transformadora, que haurien de
permetre bastir un sistema educatiu de major
qualitat, més integrador i equitatiu i adaptat
a les necessitats i demandes d’una societat
en canvi constant.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Com millorar els vincles entre docents i famílies? per Jordi Collet
1. Presentació FUNDACIÓ JAUME BOFILL
MAIG 2015
Com millorar els vincles entre docents i
famílies?
Jordi Collet (Universitat de Vic – UCC)
https://universityofvic.academia.edu/ColletSabéJordi
2. Com millorar els vincles entre docents i famílies?Presentació FJB
Quins canvis ha de fer l’escola per
millorar els vincles amb TOTES les
famílies?
3 idees…
3. Com millorar els vincles entre docents i famílies?Presentació FJB
1. Els (bons) vincles amb TOTES les
famílies NO estan a l’ADN de l’escola...
Per tant, només poden donar-se si el
claustre es fa PREGUNTES i hi dóna
respostes quotidianes que qüestionen
la cultura i l’organització tradicional
(espais, temps, fronteres, relacions, poders...).
4. Com millorar els vincles entre docents i famílies?Presentació FJB
1. Quina pregunta pot guiar aquest
procés?
Quin és el lloc físic, simbòlic,
institucional, organitzatiu... que
tenen les famílies avui a la meva
escola... I quin podrien tenir?
5. Com millorar els vincles entre docents i famílies?Presentació FJB
2. Després d’aquesta anàlisi de la
pròpia realitat escolar, apareixen
escletxes per on es podria millorar i
augmentar la relació amb totes les
famílies …
Però emergeix un discurs molt arrelat
de “les famílies com a problema pels
docents” (Les famílies no tenen lloc físic i simbòlic a
l’escola – problema. Ex. Espera per entrevista)
6. Com millorar els vincles entre docents i famílies?Presentació FJB
2. Aquesta “incomoditat estructural”
dels docents amb les famílies (també
inscrita a l’ADN de l’escola) només es
pot vèncer repensant…
“De les famílies com a problema a les
famílies com a solució”. És a dir, com a
ingredient i part indestriable del
procés cap a una escola millor (Ex. Teatre
anglès).
7. Com millorar els vincles entre docents i famílies?Presentació FJB
3. Però al plantejar aquests millors vincles
quotidians, hem de tenir en compte que no
totes les famílies són iguals.
Cal entendre que a l’escola hi ha famílieS
(un plural que difícilment es reflexa, per exemple, en formularis,
cartes, etc.). I que aquest plural implica alhora
diversitat i desigualtat
Si es vol construir un bon vincle amb
TOTES les famílies, cal fer-ho alhora des
de l’ATENCIÓ A LA DESIGUALTAT i també a
la diversitat.
8. Com millorar els vincles entre docents i famílies?Presentació FJB
3. Fer-ho, implica repensar i re-
practicar els diferents espais i
moments de relació quotidiana amb
les famílies (entrades i sortides, reunions, entrevistes,
notes, Internet, entrada de les famílies a l’aula, festes,
comissions, AMPA, Consell escolar…) com a
oportunitats per construir més i millor
vincle amb TOTES les famílies.
I fer-ho pensant en el plural desigual i
divers de les famílieS.
9. Com millorar els vincles entre docents i famílies?Presentació FJB
3. Si l’escola no es planteja el seu
funcionament quotidià, el seu ADN....
La seva “normalitat” implica facilitar la
reproducció de les desigualtats socials
familiars de mil petites maneres
invisibles i quotidianes.
És a dir, un bon, ample i potent vincle
amb TOTES les famílies és condició
indispensable per l’èxit escolar de TOT
l’alumnat. Especialment el més
vulnerable.
10. Com millorar els vincles entre docents i famílies?Presentació FJB
4. Pistes. A) Vida quotidiana – espais -
estratègies informals.
- Entrades i sortides tranquil·les,
esglaonades, dins de l’aula i amb persones
per acollir i atendre qualsevol dubte,
problema, etc. Enlloc de “perdre el temps”
se’n guanya molt; tallar problemes d’arrel,
evitar rumors, etc.
- Adaptació AMB famílies. Enlloc de ser més
feina, més problemes... Acaba essent més
tranquil·la, menys plors per part de tothom,
més agradable, acollidora...
11. Com millorar els vincles entre docents i famílies?Presentació FJB
4. Pistes.
A) Vida quotidiana – espais - estratègies
informals.
Idea clau: més contacte quotidià, informal,
habitual...amb les famílies = gran estalvi de
problemes, millor funcionament. Per contra,
més murs, tanques, menys connexió, menys
vincle... Més problemes, més grossos,
rumors, etc.
Com incorporem a les famílies a la vida
natural, quotidiana, informal de l’escola?
12. Com millorar els vincles entre docents i famílies?Presentació FJB
4. Pistes.
B) Famílies desafavorides.
Treballar amb F de classe treballadora,
nouvingudes, etc. té unes determinades
dificultats (les classes mitjanes i altes en tenen
unes altres)
Element clau: el que és normal per als/les
mestres NO té perquè ser-ho per a TOTES les
famílies. Com espero que es comportin? Què
espero que facin i què no?... Ells/es NO són
mestres; NO són de classe mitjana; sovint NO
són blancs – autòctons.
13. Com millorar els vincles entre docents i famílies?Presentació FJB
4. Pistes.
B) Famílies desafavorides.
Crec que hem de conèixer el barri on
treballem, les famílies, la seva història, cultura,
on treballen i de què, etc. I fer entrar tot això a
l’escola: currículum, projectes, decoració,
festes... .
No per baixar nivells, no per condescendència
sinó perquè és la seva escola i estem
orgullosos dels infants que tenim, les seves
famílies, la seva cultura, llengua, etc.
14. Presentació FJB Com millorar els vincles entre docents i famílies?
Materials per motivar i acompanyar
preguntes, debats i processos:
- Informe “Millors vincles, millors resultats” (F. Bofill)
http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/603.pdf
-Informe “Famílies, escola i èxit” (F. Bofill)
http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/555.pdf
-Monogràfic Revista Profesorado
http://www.ugr.es/~recfpro/?p=1539