Des de l'escola Sagrada Familia de Sabadell hem compartit estones de reflexió amb els pares i mares d'infantil tot parlant del temps lliure. És molt important saber-lo gestionar bé per a gaudir-lo, ja que és una altra manera d'educar amb valors.
Des de l'escola Sagrada Familia de Sabadell hem compartit estones de reflexió amb els pares i mares d'infantil tot parlant del temps lliure. És molt important saber-lo gestionar bé per a gaudir-lo, ja que és una altra manera d'educar amb valors.
El taller de lectura de fer-se preguntes ens ajuda a la construcció de significat d'un text.
Les preguntes poden abans, durant i després i les respostes poder ser literals, interpretatives i crítiques.
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?Home
Estem davant d’un repte. Cada dia ens exposem a un gran nombre de reptes, poc o molt grans, que desitgem assolir-los amb èxit.
La tasca de ser Pare és una d’elles i, sense saber perquè, un es planteja milers de preguntes, si ho faig bé o no? Si podria fer més? o si faig tot el què està a les seves mans? Per tal d’ajudar els nostres fills.
Davant qualsevol repte o objectiu és essencial fer-se tres preguntes:
1. Podem fer-ho?
2. Volem fer-ho?
3. Sabem fer-ho?
La resposta positiva de cada una d’elles ens condueix a l’Èxit en la consumació del repte o objectiu marcat.
Desplaçant això en el tema que ens ocupa: “Com acompanyar els nostres fills en l’estudi?”, anem a veure quines són les respostes....
1. Podem fer-ho? Poder significa tenir la capacitat i l’habilitat per fer-ho. (us faig aquesta pregunta. Creieu que podeu?)
1. La capacitat, l’habilitat i la competència són aptituds, que tots els éssers humans tenim per naturalesa per a realitzar amb èxit qualsevol tasca. Respecte al tema d’avui, estem parlant de tenir la capacitat de guiar els nostres fills cap a l’autonomia personal i la responsabilitat de la seva feina. Cal potenciar la seva autonomia de treball.
L’ objectiu educatiu que hem de marcar-nos els pares és que els nostres fills tinguin la suficient maduresa i autonomia per organitzar-se en el tema dels estudis, i també seria extensible a altres àmbits. Per posar-nos una fita, allò desitjable seria que amb 12-13 anys, els nostres fills es poguessin organitzar per sí mateixos l'horari d'estudi, si s'han d'aixecar el matí o es queden el vespre perquè tenen un examen...
Per assolir aquesta fita educativa, els pares hem de començar des de petits, poc a poc, que siguin ells els que fan les coses. A mesura que va passant el temps se’ls ha de deixar més responsabilitats per anar desenvolupant l’autonomia.
El criteri és que quant més petits (6 a 9), hem de fer el seguiment de les tasques dels nostres fills més d’ a prop. Quant van essent més grans (10 a 12) i han guanyat en autonomia i responsabilitat, els podrem donar més distància en el seguiment. Quan més petits necessitaran més direcció, quan més grans més acompanyament. I en tot moment, reforçarem tots els seus avenços.
Han d’aprendre que ells mateixos són els responsables dels seus estudis i de la seva feina, que són els que han de realitzar els seus deures i preparar els seus exàmens. I si tenen algun problema, han d’aprendre a trobar ells mateixos la solució, a viure les conseqüències de no entregar quelcom a temps, etc.
Hem de tenir en compte que els pares podem dir que estudiïn, que facin això o allò altre, però que això es pot fer quan són petits, perquè accepten les nostres indicacions sense protestar, però quan arriben a l'adolescència, si no va sorgint d'ells mateixos fer les coses, perquè entenen que això ho han de fer, poc podrem fer amb imposicions si els
El procés d’ensenyament-aprenentatge atenent la neurociència.pdfEsther Blanes
La neurociencia es el conjunto de disciplinas científicas que estudian el sistema nervioso, con el fin de acercarse a la comprensión de los mecanismos que regulan el control de las reacciones nerviosas y del comportamiento del cerebro.
Els Consells de l'àvia Oliveta són un recurs educatiu per famílies, nens i nenes i docents. Amb els suport d'uns magnífics dibuixos podreu transmetre de forma divertida i visual els
Quin paper poden jugar els pares alhora de fer els deures, en els exàmens, i al rebre les notes?
Quines actituds dels pares prevenen el fracàs escolar?
Com exercir l'autoritat sense ser autoritari?
Què hi ha darrere la mandra?
Com educar en la cultura de l'esforç?
Quin paper hi juga l'afectivitat en tot plegat?
2. El cervell és una potent eina de classificar i posar ordre al
caos
La nostra ment classifica, ordena i sistematitza
La nostra ment necessita tenir l’entorn ordenat
L’ordre s’aprèn i lògicament s’ensenya, però és un procés
lent
No sempre podem relacionar manca d’ordre amb manca
d’hàbits d’estudi
Uns bons hàbits d’estudi i un bons hàbits d’ordre són
característiques que corren paral·leles al desenvolupament
cognitiu de les persones; és a dir, el desenvolupament de
la capacitat reflexiva va lligada a una millora dels hàbits
d’estudi i dels hàbits d’ordre en tots els àmbits de la vida
Tots aquests processos es produeixen durant l’adolescència
3. IMPORTÀNCIA DE L’AUTOESTIMA
Què és l’autoestima? La imatge que cadascú té
de si mateix, el conjunt de la confiança i el
respecte. Tenir autoestima és el resultat d’un
conjunt d’actituds:
Aprendre a acceptar-se: ser respectuós amb la pròpia
realitat personal i no negar-la.
Viure de manera autoresponsable, com l’únic
protagonista i guia de la nostra vida, fent-nos càrrec
dels aspectes controlables i acceptant aquells que
se’ns puguin escapar.
Viure de forma coherent amb el que pensem i sentim,
amb la nostra forma d’actuar, és a dir, ser autèntics.
L’autoestima no és sentir-se superior ni prepotent.
4. IMPORTÀNCIA DE LA MOTIVACIÓ
La motivació no és quelcom que ve de fora sinó que
sorgeix de dins; la motivació sorgeix quan som
capaços de fer molt millor del que pensàvem
qualsevol activitat complexa i difícil.
Quan això passa el cervell ens recompensa amb una
descàrrega de dopamina, una potent substància
estimuladora que ens fa sentir molt bé; a partir
d’aquí intentem repetir els èxits, és a dir, intentem
fer les coses bé esperant la recompensa.
El cervell es va tornant més exigent, quan ja sabem
fer una cosa bé, ja no ens gratifica, sinó és per una
altra activitat nova més difícil i complexa que
l’anterior.
Per tant, estar motivat, és tant natural, com tenir
gana.
5. IMPORTÀNCIA DE L’ESTAT EMOCIONAL:
Per estudiar, per aprendre, molt millor estar de bon
humor.
Els estats depressius, tensos o irritables no
afavoreixen els processos d’aprenentatge; més bé els
bloquegen.
Els aprenentatges més sòlids són aquells que
associem a determinades emocions; per aprendre
racionalment necessitem estats emocionals positius.
IMPORTÀNCIA DE L’AMBIENT D’ESTUDI: EL LLOC,
L’ESTUDI, EL SILENCI...
És important disposar d’algun lloc on poder aïllar-se i
disposar dels materials
6. IMPORTÀNCIA D’ORGANITZAR I PLANEJAR EL TEMPS
D’ESTUDI: PLA D’ESTUDI SETMANAL, UNA SESSIÓ DE
TREBALL, L’ÚS DE L’AGENDA...
Un dels reptes més importants és el bon ús i
distribució del temps; una bona distribució ens pot
permetre fer moltes coses i molt variades, però no
podem perdre el temps i distreure’ns contínuament
IMPORTÀNCIA DE LA LECTURA: EL LECTOR EFICAÇ, LA
COMPRENSIÓ DE LA LECTURA...
Una lectura ràpida amb bona comprensió esdevé una
de les eines més bàsiques per avançar en tots els
processos d’aprenentatge.
7. IMPORTÀNCIA DE LES TÈCNIQUES D’ESTUDI: EL
SUBRATLLAT, L’ESQUEMA, EL RESUM, ELS MAPES
CONCEPTUALS, LA PRESA D’APUNTS, PREPARACIÓ I
ELABORACIÓ DE TREBALLS...
Aquestes tècniques d’estudi s’han d’ensenyar i
aprendre conjuntament amb les àrees de
coneixement; no és convenient ensenyar-les al marge
de les assignatures. Són procediments bàsics que
s’han d’incorporar a les disciplines d’estudi.
IMPORTÀNCIA DE L’ATENCIÓ SELECTIVA
L’atenció és una actitud bàsica en tot aprenentatge;
l’atenció selectiva consisteix en la capacitat d’aïllar-
se de l’entorn i saber concentrar-se en una tasca
obviant absolutament tot el que ens envolta. Exigeix
aprenentatge i entrenament.
8. IMPORTÀNCIA DE LES FAMÍLIES EN L’ESTUDI PERSONAL
Ambient familiar que afavoreixi l’estudi i l’aprenentatge
Bon clima familiar que fomenti l’esforç i la superació personal.
Actitud comprensible, dialogant i tolerant de la família.
Sempre disposats a ajudar; no es tracta de fer els seus deures,
sinó d’infondre ànim i estímul per l’esforç personal.
Fer els deures no és ajudar-los.
Els pares i les mares han de ser com entrenadors:
organitzadors i assessors amb l’objectiu de millorar el
rendiment.
S’ha de valorar positivament l’esforç que suposa el treball
personal.
S’ha de fomentar la iniciativa personal dels fills i ajudar-los a
aprendre a prendre les seves pròpies decisions.
Cal mantenir contactes periòdics amb el professorat.
Cal fomentar la satisfacció personal que se sent per les coses
ben fetes.
9. Condicions aconsellables per l’espai d’estudi
Lloc o espai fix d’estudi.
El material d’estudi hauria d’estar organitzat i ordenat.
Mínimes condicions d’il·luminació i silenci.
Condicions físiques de l’estudiant
Importància de l’alimentació i el descans.
Alimentació equilibrada i sana
El descans és imprescindible per al rendiment acadèmic: se
recomana dormir 8 o 9 hores diàries, importància de la
regularitat en els horaris.
Cal planificar el temps d’estudi diari per evitar excessos en
dies previs als exàmens.
S’ha de combinar temps d’estudi amb descans o amb canvis
d’activitats.
Actitud i comportament dels fills en el medi familiar
Importància de participar en les tasques de casa.
Vigilar els hàbits d’ordre i neteja.
10. IMPORTÀNCIA DE LA VOLUNTAT
Si penses que estàs vençut, ja ho estàs.
Si penses que no t’hi atreveixes, no ho faràs.
Si penses que t’agradaria guanyar,
però que no pots, no ho assoliràs.
Rudyard Kipling