Fem Un Programa De Ràdio

10,875 views

Published on

Presentació que ens ajuda a fer un programa de ràdio amb el kit d'àudio

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
10,875
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4,339
Actions
Shares
0
Downloads
81
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Fem Un Programa De Ràdio

  1. 1. Fem un programa de ràdio La Ràdio ... amb el Kit d’àudio
  2. 2. La Ràdio La ràdio: un treball cooperatiu
  3. 3. La Ràdio <ul><li>La ràdio : instrument de comunicació potent amb moltes possibilitats didàctiques </li></ul><ul><li>Promou la comunicació amb l'entorn i el seu coneixement </li></ul><ul><li>Potencia la cohesió social </li></ul><ul><li>Facilita el treball cooperatiu </li></ul><ul><li>Facilita el treball amb les habilitats lectores </li></ul><ul><li>Ajuda a organitzar el centre com un espai de comunicació </li></ul>
  4. 4. La Ràdio En relació amb altres mitjans de comunicació, la ràdio genera una situació comunicativa molt particular, en la qual l'emissor i el receptor es veuen sense ser vistos; es perceben espais sense ser percebuts; sobre el no res, es dibuixen mars, rius, muntanyes, animals, cares, somriures, tristesa... La ràdio, com a vegades es diu, és un mitjà cec, però també és, al mateix temps, un món de color.
  5. 5. <ul><li>La immediatesa, la heterogeneïtat de l'audiència, la seva accessibilitat o la credibilitat dels seus missatges. </li></ul><ul><li>A més, la ràdio, comparada amb la premsa o la televisió, és barata i tècnicament senzilla. </li></ul><ul><li>No cal disposar de grans infrastructures per emetre, ni traslladar càmeres, ni equips d'il·luminació, ni posar en marxa impressionants rotatives. </li></ul>Propietats de la ràdio
  6. 6. Les característiques generals de la redacció dels textos orals son: El llenguatge radiofònic: la paraula Cal, primer de tot, recordar que el que es farà és redactar textos per ser dits. <ul><li>Senzillesa </li></ul><ul><li>Claredat </li></ul><ul><li>Redundància </li></ul><ul><li>Descripció </li></ul>
  7. 7. <ul><li>Vocalització i articulació : cal tenir una dicció clara i precisa de </li></ul><ul><li>les paraules que direm, ja que l'oient només sentirà la veu i no tindrà </li></ul><ul><li>cap suport visual. </li></ul><ul><li>Entonació: qualsevol text té una estructura entonativa en funció </li></ul><ul><li>de la seva tipologia: informativa, poètica..., cal descobrir-hi aquestes </li></ul><ul><li>estructures per donar als textos l'entonació adequada. </li></ul><ul><li>Actitud: davant la lectura d'un text caldrà tenir una actitud positiva, </li></ul><ul><li>mantenint una distància davant del micròfon suficient perquè la veu </li></ul><ul><li>arribi sense canvis de nivell, ni de distàncies. </li></ul><ul><li>Cal donar seguretat a la veu, evitant encallar-se o que els nervis </li></ul><ul><li>deixin sentir la tremolor a la veu. </li></ul><ul><li>Ritme: el ritme té sovint una funció expressiva, que pot donar </li></ul><ul><li>caràcter al personatge. </li></ul>C aracterístiques expressives de la veu : El llenguatge radiofònic: la paraula
  8. 8. <ul><li>Les entrevistes informatives s'estructuren a partir de </li></ul><ul><li>sis preguntes bàsiques: </li></ul><ul><li>Què ha passat? </li></ul><ul><li>Qui ha estat? </li></ul><ul><li>Com ha passat? </li></ul><ul><li>On ha passat? </li></ul><ul><li>Quan ha passat? </li></ul><ul><li>Per què ha passat? </li></ul>La notícia: En general és notícia tot allò que no forma part de l'experiència quotidiana de la majoria de les persones El llenguatge radiofònic: la paraula
  9. 9. <ul><li>El temps invertit en expressar oralment un missatge no és sempre </li></ul><ul><li>el mateix. </li></ul><ul><li>El ritme és, fonamentalment, la relació entre el que es diu i el temps invertit en dir-ho, i depèn de molts factors: </li></ul><ul><li>De qui parla </li></ul><ul><li>De l'estat anímic de la persona en cada moment determinat. </li></ul><ul><li>De la situació contextual. </li></ul>El llenguatge radiofònic: la paraula
  10. 10. <ul><li>El to: </li></ul><ul><li>Ve donat per la quantitat de vibracions de les cordes vocals. A més vibracions, més agut és el to, més alt en definitiva. </li></ul><ul><li>La intensitat: </li></ul><ul><li>La intensitat equival al volum i pot ser més baixa o més alta. </li></ul><ul><li>Es pot controlar la intensitat davant del micròfon a partir de tres variables: </li></ul><ul><li>Tractament fonològic . Es parla més fort o més fluix, modificant la veu. </li></ul><ul><li>Distància del micròfon . La veu se sentirà més forta o més fluixa en funció de la distància davant del micròfon. </li></ul><ul><li>Manipulació tècnica . Pujant o baixant el volum de l'entrada del micròfon de la taula de mescles de so o bé de l'entrada de la font de gravació. </li></ul><ul><li>El timbre </li></ul><ul><li>És la qualitat més particular i específica del so. Aporta informació sobre la fisiologia del locutor. Serveix bàsicament per a la construcció de personatges. </li></ul>Paràmetres acústics de la veu
  11. 11. Sintonia : es tracta d'un fragment musical que apareix a l'inici i al final d'un programa. Cortina: és un fragment musical que determina un període de transició des d’una escena a una altra. Ràfega: és una frase musical, que també pot formar part de la sintonia, i que separa aspectes dins d’un mateix bloc temàtic. Cop musical: és una frase musical extremadament curta o un fragment de dos o tres acords, amb una modulació tonal ascendent (“in - crescendo”). La música és un dels elements del llenguatge sonor. La durada dels fragments musicals i la seva relació amb el context generarà diferents tipus de separacions o insercions musicals: El llenguatge radiofònic: la música
  12. 12. La música a la ràdio exerceix diferents funcions, segons el context en què se la situï. És important ressaltar el fet del context , ja que el fragment i/o el tema musical triat, difícilment serà autònom en un mitjà de comunicació que construeix el seu missatge amb d'altres missatges sonors, sigui la paraula, els efectes i el silenci. El llenguatge radiofònic: la música
  13. 13. <ul><li>Cal diferenciar entre un soroll i un efecte sonor . El soroll és un senyal aleatori i no desitjat que és present en el canal de transmissió, en el suport d'àudio... </li></ul><ul><li>El soroll es pot classificar segons sigui: </li></ul><ul><li>Soroll electrònic. </li></ul><ul><li>Soroll mecànic. </li></ul><ul><li>Soroll en els suports. </li></ul><ul><li>Soroll produït per les persones que intervenen en la producció radiofònica: cops als micròfons, a les taules, passar fulls, etc. </li></ul><ul><li>Soroll ambiental no específic. </li></ul>El llenguatge radiofònic: els recursos sonors
  14. 14. <ul><li>Els tipus de sons que podeu usar com efectes sonors poden ser: </li></ul><ul><li>Sons naturals: són aquells sons en estat pur, com a conseqüència de l'existència dels éssers vius i de la natura, aliens a qualsevol procés tècnic. </li></ul><ul><li>Sons creats: són tots aquells que l'acció humana ha introduït en l'espai acústic. </li></ul><ul><li>Sons reconstruïts: són aquells sons naturals que podeu enregistrar i repetir a voluntat gràcies a la tecnologia. </li></ul><ul><li>Sons recreats: aquells sons enregistrats en cinta, CD, DVD que tenen com a finalitat comercialitzar-se. </li></ul>El llenguatge radiofònic: els recursos sonors
  15. 15. <ul><li>Com en el cas de la música podeu diferenciar quatre funcions bàsiques i essencials en l'ús dels efectes sonors: </li></ul><ul><li>Funció descriptiva naturalista o descriptiva ambiental. </li></ul><ul><li>Funció descriptiva expressiva. </li></ul><ul><li>Funció narrativa. </li></ul><ul><li>Funció ornamental. </li></ul>Funcions bàsiques dels efectes sonors
  16. 16. En general els autors defineixen el silenci radiofònic per l’absència de la resta dels sistemes expressius. Quan no hi ha ni paraula, ni música, ni efectes sonors, llavors hi ha silenci. Però aquesta absència de so no és una absència real sinó perceptiva. A la ràdio, el silenci absolut no el podem aconseguir. Sí en canvi podem generar unes condicions sonores que l’oient percebi i interpreti com a silenci.   El silenci, no obstant, no pot pas interpretar-se únicament com una pausa llarga sense so, sinó que l’efecte silenci afegeix, aporta, informació al discurs radiofònic. El llenguatge radiofònic: el silenci
  17. 17. <ul><li>El guió és una estratègia organitzativa que ordena els diferents elements de la producció sonora abans de que aquesta es realitzi. </li></ul><ul><li>El guió és el mapa que segueix la persona o persones que fan el muntatge.. </li></ul><ul><li>Qualsevol guió ha de perseguir: </li></ul><ul><li>Identificar tots els elements del muntatge sonor. </li></ul><ul><li>Ordenar els diferents sons que han d'aparèixer en la producció final (veu, música, efectes i silencis) i preveure els moments en què hi ha concurrència de dos o més sons. </li></ul><ul><li>La planificació: en primer pla, en segon pla, de primer pla a segon pla... </li></ul><ul><li>Els efectes que cal aplicar-hi, si escau </li></ul><ul><li>El destí final de la producció: per sonoritzar una presentació d'imatges, per sortir per antena a la ràdio del centre. </li></ul><ul><li>...... </li></ul>El guió
  18. 18. <ul><li>Tipus de guions: </li></ul><ul><li>Guions literaris . Són aquells en què el text és el més important. Descriuen els procediments de forma literària. Són molt intel·ligibles per tothom, però poc pràctics en les especificacions tècniques. Habitualment són el primer estadi de la creació d'un guió. </li></ul><ul><li>Guions tècnics . Són aquells en què les indicacions tècniques són prioritàries. Probablement només els entendrà un tècnic. </li></ul><ul><li>Guions tecnicoliteraris o mixts . Els mixts incorporen la informació textual i tècnica. </li></ul>El guió
  19. 19. <ul><li>El guió determina, a part de les característiques de la producció, l'ordre final d'aparició dels sons que composen el muntatge final. Però no té perquè coincidir amb l'ordre d'enregistrament dels sons. </li></ul><ul><li>El pla d'enregistrament té com a objectiu l'economia d'esforços de l'equip que enregistra, de les persones entrevistades i la congruència amb la resta d'elements de l'entorn on es fan els enregistraments. En el cas de l'escola, el pla d'enregistrament ha de tenir en compte els horaris dels alumnes enregistrats o enregistradors, el de disponibilitat dels aparells d'enregistrament, les entrades i sortides d'alumnes per qüestions de sorolls. </li></ul>El pla d’enregistrament
  20. 20. Gèneres i formats radiofònics: Notícia Crònica Reportatge Informatiu Entrevista Magazine Ficció
  21. 21. La notícia és el gènere informatiu per excel.lència, que presenta els fets i les circumstàncies que envolten un esdeveniment que mereix arribar al públic. La seva estructura narrativa ha de ser simple, clara i eficaç i, en el cas de la ràdio, ha d’assolir els objectius d’immediatesa (dependrà, però, de la periodicitat del programa informatiu), fiabilitat i comprensibilitat . Gèneres i formats radiofònics La notícia
  22. 22. <ul><li>Elements de la notícia : </li></ul><ul><li>L'entrada: on es proporcionen les dades clau del succés informatiu. Normalment a l’entrada de la notícia s’hi explica què ha passat, qui n’és el protagonista, on ha passat i quan. </li></ul><ul><li>El cos: desenvolupament de les dades presentades a l’entrada i incorporació de noves informacions (com i per què). Cal treballar de forma molt equilibrada la redundància de les dades bàsiques i l’aportació de les dades noves. </li></ul><ul><li>El tancament: és el resum final on es redunden les dades bàsiques de la informació per tal de fixar en l’oient el fet explicat. </li></ul>Gèneres i formats radiofònics
  23. 23. El reportatge no és una altra cosa que l'ampliació d'una notícia. Quan es produeix un fet important, el periodista resumeix què ha passat en breus paraules. En canvi, el reporter intenta saber més coses. Per això investiga, s'apropa al lloc dels fets i pregunta als protagonistes i als testimonis més propers, de manera que, amb totes les dades que ha recollit, acaba fent un treball que acostuma a tenir imatges i textos.   El reportatge és un gènere que té com a objectiu la narració dels fets informatius tot aproximant-s’hi amb una major exhaustivitat i profunditat i usant un nombre ampli i divers de fonts d’informació. Gèneres i formats radiofònics El reportatge:
  24. 24. La crònica també presenta fets, tal i com ho fan la notícia i el reportatge. Però es distingeix d’aquest gèneres amb el fet que la crònica també hi incorpora la valoració, el punt de vista, la interpretació, l’enfoc , que en pot fer el reporter que es troba desplaçat al lloc on s’han produït els esdeveniments noticiables. Gèneres i formats radiofònics La crònica:
  25. 25. <ul><li>L’entrevista a la ràdio és una conversa entre el comunicador i una persona de rellevància ja sigui pels seus coneixements, per haver estat testimoni d’uns fets, per les seves opinions, o per la seva pròpia personalitat o biografia. L’objectiu de l’entrevista serà la d’explicar, interpretar, entendre la realitat per tal que l’oient se’n pugui fer una idea més àmplia i precisa d’allò sobre el que s’està conversant. En relació a l’objectiu final de l’entrevista n’hi ha de diversos tipus. Les més habituals són: </li></ul><ul><ul><li>les entrevistes informatives </li></ul></ul><ul><ul><li>les entrevistes d’opinió </li></ul></ul><ul><ul><li>les entrevistes de caràcter </li></ul></ul>Gèneres i formats radiofònics L’entrevista:
  26. 26. Parlar de programes informatius és parlar de diversos tipus de producte: -         - programes informatius breus (amb o sense temporalitat): flash informatiu, butlletí. -         - programes informatius de major durada (amb una o vàries edicions diàries, o altres periodicitats): noticiaris / informatius. -         - programes informatius especialitzats en temes específics: d’esports, de cultura, de cinema, de política , etc. - programes informatius amb opinió : debat, línia telefònica, tertúlia, humor. Gèneres i formats radiofònics Els informatius
  27. 27. El magazine és el format radiofònic per excel·lència, que ocupa àmplies franges horàries. Es tracta de programes anomenats “contenidor” perquè incorporen seccions i continguts molt diversos, dels quals l’actualitat en resulta fonamental, units per l’estil que marca el seu presentador. Gèneres i formats radiofònics El magazine: En tant que programa contenidor, pot incorporar tot els gèneres periodístics –entrevistes, cròniques, reportatges, informes, etc.-, així com variacions d’altres formats –tertúlies, debats, sèries de ficció, humor, concursos, etc.-
  28. 28. <ul><li>La ràdio en permet crear diferents tipologies de programes de ficció: </li></ul><ul><li>Contes </li></ul><ul><li>Telenol·les </li></ul><ul><li>Narracions </li></ul><ul><li>Dramatitzacions </li></ul><ul><li>..... </li></ul>Gèneres i formats radiofònics La ficció:
  29. 29. http://jasper.xtec.net:7451/cdweb/dades/actu/actual_matform/materials/tdv33/index.htm El so a l’aula Curs de formació telemàtic: XtecRàdio: http://phobos.xtec.net/audiovisuals/radio/index.php
  30. 30. El Realitzador Equip Tècnic Guionistes Redactors/res Locutors/res És qui dirigeix el programa de ràdio - Equip de so: música, sintonies,.. - Taules de mescles: - Equip informàtic: connexions,.. - Edició: audacity - Publicació: podproducer, podcast És l’equip que realitza el guió del programa, pensa el tipus de programa, busca els recursos, les notícies, el·labora els guions de les entrevistes, etc.. Són els que llegeixen les notícies, fan les entrevistes, etc.. Fem un programa de ràdio Treball cooperatiu Organització dels equips Treball col·laboratiu
  31. 31. Fem un programa de ràdio amb el Kit d’àudio Equip Tècnic
  32. 32. Fem un programa de ràdio amb el Kit d’àudio Equip Tècnic Treball cooperatiu
  33. 33. Fem un programa de ràdio amb el Kit d’àudio Guionistes Redactors/res El Realitzador Treball cooperatiu
  34. 34. Fem un programa de ràdio amb el Kit d’àudio Treball cooperatiu Locutors/res

×