2. 1.El llenguatge: pensament i comunicació
Llenguatge que ens humanitza i ens situa en una
posició privilegiada dins del regne animal.
Hi ha un vincle estret entre llenguatge i pensament
3. 1.1. Els orígens del llenguatge
L’evolució de la nostra espècie ha
estat paral·lela a l’adquisició del
Tarzan, d‘Edgar Rice
llenguatge. Burroughs
La llengua s’aprèn, no és innata.
Figura del bon salvatge.
Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) fou un dels principals
filòsofs del segle de les llums. Segons imaginà, l'home primitiu
o natural vivia en aïllament; per tant no posseïa una sociabilitat
natural ni vivia en guerra amb els altres. Era el bon salvatge, és
a dir, la innocència natural sense el pecat original, absència de
moral, bondat innata i igualtat. El pas a l'estat de societat fa
l'home menys feliç, lliure i bo. En conseqüència, segons El bon salvatge, de Truffaut
Rousseau, no existeix el progrés.
4. 1.2. Llenguatge i cervell
L’aparició del llenguatge en el gènere Homo
està associada al creixement del cervell. És
probable que aquest procés tingui a veure
amb la producció d’eines. Es formen les àrees
de Broca i Wernicke.
Es produí una modificació de l’anatomia
craniofacial i la reutilització d’alguns òrgans
(connexió cavitat bucal i nasal, abaixament
laringe, pujada paladar i escurçament i
augment de la llengua). El llenguatge El paper fonamental de l’àrea de Wernicke radica en la
configurà també la fisonomia humana. decodificació auditiva de la funció lingüística (es relaciona
amb la comprensió del llenguatge), funció que es
. complementa amb la de l’àrea de Broca, que processa
la gramàtica. La afàsia d'aquesta àrea s'anomena com fluent,
de manera que el pacient no presenta problemes en
l'articulació de paraules, no hi ha disfunció motora de la parla,
però, aquest no comprèn el que sent, a diferència de l’afàsia de
Broca, anomenada com no fluent, on passa el contrari, es perd
l'habilitat d'elaboració de paraules, i el pacient comprèn el que
escolta
5. 1.3. El pensament i el llenguatge
El pensament i el llenguatge han evolucionat conjuntament i, per
tant, el llenguatge influeix en la nostra manera de percebre el món.
Teoria del relativisme lingüístic, de Edward Sapir i Benjamin L. Whorf:
el llenguatge determina la nostra manera de pensar fins al punt que
cada llengua ofereix una perspectiva única a través de la qual es percep
el món.
Tanmateix, la capacitat de llenguatge és universal en l’espècie humana.
6. 2. L’escriptura: dels pictogrames a l’alfabet
La invenció de l’escriptura marca el tret de sortida de la història.
Els primers sistemes d’escriptura tenen els orígens en els
pictogrames, que relacionen la forma amb el contingut.
Després es passa als logogrames, un tipus d’escriptura arbitrària:
escriptura cuneïforme i jeroglífica.
Escriptura alfabètica: es produeix vers el 1700 aC a la península del
Sinaí. D’aquí sorgeix l’alfabet fenici, de 22 signes.
7. Tauleta de pedra gravada amb escriptura
pictogràfica procedent de la ciutat
mesopotàmica de Kish (Iraq), datada el
3500 aC consta de pictogrames que
representen caps, peus, mans, nombres...
Es conserva al Departament d'Antiguitats
del Ashmolean Museum, Oxford (Gran
Símbols cuneïformes Bretanya).
8. 3. El llenguatge i la comunicació
Qualsevol objecte, acció o fenomen que incorpori
alguna informació i pugui ser percebut pels sentits
pot considerar-se un element comunicatiu, un
signe.
9. 3.1. El llenguatge no verbal
La gestualitat
Gestos adaptadors: per adaptar-se al medi (arreglar-se la corbata, gratar-se el cap...).
Gestos il·lustradors: per acompanyar la paraula.
Gestos reguladors: faciliten l’intercanvi comunicatiu i el to de paraula.
Gestos rituals o emblemes: en situacions concretes (gestos de salutació o comiat).
L’expressió facial:
indicador fiable de les emocions perquè només la podem controlar en part.
http://www.youtube.com/watch?v=Fjxf9BZuRc8
L’olfacte
(animals, colònies, magdalena de Proust)
El tacte:
societats de contacte i societats de no-contacte.
Proximitat entre els parlants (proxèmica)
Índex o identificadors
Posició social, adscripció cultural (indumentària, propietats ostentades).
10. 3.2. La comunicació animal
La comunicació animal és una herència genètica, no
exigeix aprenentatge, a diferència de la humana
11. 4.La comunicació: elements i signes
DETERMINA ELS ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ QUE ES DONEN QUAN CIRCULA UNA AMBULÀNCIA
AMB LA SIRENA CONNECTADA
12. 4.1. La situació comunicativa
Qualsevol comunicació es produeix en un entorn o situació
determinats a partir del qual el missatge adquireix sentit.
13. 4.2. El signe lingüístic
Signe: suport material amb què Significant:
s’associa la informació.
taula
Classificació dels signes segons
S. Peirce: Significat
Indicis
Icones
Símbols
De tots els signes, el més important
és el signe lingüístic. Ferdinand de
Saussure el va definir com la unió Referent
d’un concepte i d’una forma acústica:
significant i significat. També cal
distingir el referent, que és l’objecte
real
14. 4.3. Característiques del signe lingüístic
Arbitrarietat
Cama, pierna, jambe, gamba, leg...
Doble articulació
Combinació de fonemes sense significat que formaran lexemes
i morfemes ja amb significat
Immutabilitat i mutabilitat
No es modifica discrecionalment, però sí amb el pas del temps.
Concatenació
La unió dels signes lingüístics seguint les regles gramaticals i
sintàctiques permet generar un nombre de missatges
il·limitats.
15. 4.4. Funcions del llenguatge
Expressiva o emotiva
Expressa sentiments de l’emissor
Referencial o informativa
Descriu objectivament (ciència, periodisme...). Se centra en el referent o context.
Conativa o apel·lativa
Vol incidir sobre el receptor (publicitat, ordres...)
Fàtica o de contacte
Se centra en el canal per verificar-ne el bon funcionament (oi que sí?, d’acord?).
ANALITZA ELS ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ FÀTICA QUE HI HA EN UNA TRUCADA TELEFÒNICA.
Metalingüística
Missatges que reflexionen sobre el mateix codi (diccionaris, gramàtiques)
Poètica
Es busquen uns efectes estètics. Se centra en el missatge
Lúdica
Jocs de paraules, embarbussaments...
Social
Convencions socials (com anem?)
identificativa o simbòlica
Identitat del parlant (procedència, relacions socials...)
