SlideShare a Scribd company logo
1 of 3
Portalada Monestir de Ripoll


1.- Catalogació.

L'escultura que podem veure en aquesta imatge és l'alt relleu de la portalada del
Monestir de Ripoll. La obra es va fer per el Taller del Rosselló i data del segle XII tot i
que la construcció del monestir va ser al segle IX.
Pel que fa la situació actual podem dir que encara està situat al mateix lloc on estava
situat el dia que es va fer, és a dir, al Monestir de Santa Maria de Ripoll.
Les dimensions són d'aproximadament 6 metres de llargada per 4 metres d'alçada.
Pel que fa el material emprat en la construcció d'aquesta escultura podem dir que el
material és bàsicament la pedra.
La tècnica utilitzada per aquesta construcció és la talla.
La textura és en tot moment llisa.



2.- Anàlisi formal
Pel que fa l'a forma podem dir que es tracta d'un alt relleu amb algunes formes de baix
relleu.
La portalada està dividida en set franges horitzontals on es representen escenes
bíbliques, històriques i al.legòriques. Podem dir per tant que es tracta d'un grup.
Pel que fa la composició podem dir que les línies dominants són corbes, i verticals.
Com que la portalada és de finals del romànic ja no hi és tant present el hieratisme i
la frontalitat.
Les figures il·lustrades mostren certa agilitat tot i que en alguna part hi ha alguna
que mostra més rigidesa.
En el seu moment l'escultura estava completament policromada però actualment es
conserva sense pintura.
La incidència de la llum no era molt important ja que es tracta d'un alt relleu en el
qual encara hi ha força forma de frontalitat i no molt de moviment.
Tot i que l'escultura tingui una funció de fer intervenir a les persones, aprenent, és
totalment tancada.
Com que l'escultura no es excenta sinó que està enganxada a la façana del monestir
podem dir que aquesta escultura tant sols té un sol pla.
Pel que fa el ritme trobem alguens escenes de quietud i altres de moviment.



3.- Valoració i interpretació.
El tema és perpetu ja que està situat en un lloc sant pensat per a al didactisme de
diverses generacions.
A part del tema didàctic, segons Cirici Pellicer aquesta portalada ha de ser
considerada com un arc de triomf eregit a la glòria del cristianisme.
Pel que fà l'anàlisi iconogràfic podem veure la disposició de la portalada recorda la
d’un arc de triomf. Els temes estan distribuïts sobre els diversos registres, el sòcol i les
arquivoltes. A la part central del primer registre hi ha el Pantocràtor, envoltat per
quatre àngels dues figures del tetramorf i els ancians de l’Apocalipsi. Al registre
immediatament inferior es troben l’altre parell d’imatges del tetramorf i els vint-i-dos
benaventurats, que lloen a Crist.
A la dreta de l’observador i als registres tercer i quart s’hi poden veure escenes del
llibre de l’êxode, mentre que a l’esquerra es veuen escenes del llibre dels Reis. A sota hi
ha deu figures, entre les quals destaquen Déu, Moisès, el rei David i l’abat Oliba. Al
darrer registre s’hi van esculpir felins i animals fantàstics. Al sòcol esquerre hi ha
animals fantàstics mentre que al dret es veuen condemnats per haver comès algun
pecat capital. A les arquivoltes de l’entrada s’hi distingeixen diversos motius
decoratius.
Pel que fa l'anàlisi iconològic podem dir que el que es vol retransmetre, són escenes de
la bíblia, té la intenció de transmetre coneixement sobre la religió cristiana. Hi ha un
sentit ascendent de la simbologia en aquesta portalada: al sòcol s’hi representa
l’infern; al sisè registre , els éssers vius de la Terra; al cinquè, diverses classes socials
de l’època; al quart i al tercer, històries de l’Antic Testament i, a dalt de tot s’hi situa
Crist.
Aquesta portalada fou encarregada pel monestrir al qual pertanyia l’església de Santa
Maria de Ripoll.
Pel que fa la època històrica com a la resta d'Europa, la desvinculació gradual dels
comtats catalans de la monarquia franca en el segle XI i la compartimentació dels
territoris musulmans en regnes de taifa, són clarament perceptibles en l'arquitectura
romànica catalana.
Com a d'altres àrees, aquí s'entra aviat amb característiques pròpies com l'aplicació de
les voltes de canó en la cobertura de les naus, les voltes d'arcs ogivals en els espais
menors i en lescúpules sota els cimboris. Però se segueix la mateixa evolució de la
rusticitat de les masses petrees amb finestres cegues fins al virtuosisme arquitectònic
i escultòric ben entrat el segle XIII.
En aquests primers temps la influència és de filiació llombarda, que es caracteritza
per l'ús general d'un aparell de pedres allargades, segurament arrebossades, i una
decoració exterior amb lesenes i arcuacions. Les finestres acostumen a ésser estretes
però de doble esqueixada. És l'estil de principis delsegle XI a banda i banda dels
Pirineus i, pel sud, arriba al Penadès.
L'Abat Oliba és un dels primers promotors de la campanya renovadora de les esglésies
de la seva diòcesi de Vic que després s'estén a la resta. Així van néixer les basíliques
de Sant Vicenç de Cardona, de Sant serni de Tavèrnoles o de Sant Pere de Casserres.
També són d'aquesta època la Catedral de Girona i la de Vic.
L'austeritat d'aquesta primera etapa desencallà, a la segona meitat del segle XI, amb
una major perfecció de l'aparell dels murs gràcies a petits blocs regulars de pedra, a
espais més amplis i equilibrats com el monestir de Monestir de sant Llorenç de Munt,
Sant Miquel de Fluvià , la catedral d'Elna i Sant Esteve d'Olius.
Malgrat divers intents cistercencs de tornar a l'austeritat, l'esclat del romànic segueix
a la segona meitat del segle XII amb obres de canonges augustinians com Sant Joan
de les Abadesses i de Sant Pere de Besalú.
Pel que fa la conservació de l'obra, podem dir que exceptuant la pintura, la obra en
general es conserva molt bé.

More Related Content

What's hot

Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardonaFitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardonaJulia Valera
 
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de TaüllConjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de TaüllGemma Ajenjo Rodriguez
 
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'aviàFitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'aviàJulia Valera
 
Fitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de vecianaFitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de vecianaJulia Valera
 
Timpà de sant pere del moissac.
Timpà de sant pere del moissac.Timpà de sant pere del moissac.
Timpà de sant pere del moissac.paboesce
 
Majestat Batlló
Majestat BatllóMajestat Batlló
Majestat Batllóbielada
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióJulia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleJulia Valera
 
Art Romanic Escultura
Art Romanic EsculturaArt Romanic Escultura
Art Romanic Esculturajulijurado
 
Mare de déu de montserrat
Mare de déu de montserratMare de déu de montserrat
Mare de déu de montserratmontse ponce
 
Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)
Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)
Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)Julia Valera
 

What's hot (20)

Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardonaFitxa 24 sant vicenç de cardona
Fitxa 24 sant vicenç de cardona
 
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de TaüllConjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
 
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'aviàFitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
 
Fitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de vecianaFitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de veciana
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
San vicenç de cardona
San vicenç de cardonaSan vicenç de cardona
San vicenç de cardona
 
Timpà de sant pere del moissac.
Timpà de sant pere del moissac.Timpà de sant pere del moissac.
Timpà de sant pere del moissac.
 
Majestat Batlló
Majestat BatllóMajestat Batlló
Majestat Batlló
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creació
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
Art Romanic Escultura
Art Romanic EsculturaArt Romanic Escultura
Art Romanic Escultura
 
Tapís de la Creació
Tapís de la CreacióTapís de la Creació
Tapís de la Creació
 
Santa Maria del Naranco
Santa Maria del NarancoSanta Maria del Naranco
Santa Maria del Naranco
 
Majestat Batlló
Majestat BatllóMajestat Batlló
Majestat Batlló
 
Tema 10: Art gòtic
Tema 10: Art gòticTema 10: Art gòtic
Tema 10: Art gòtic
 
Mare de déu de montserrat
Mare de déu de montserratMare de déu de montserrat
Mare de déu de montserrat
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)
Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)
Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)
 
Monestir de Poblet
Monestir de PobletMonestir de Poblet
Monestir de Poblet
 

Similar to Portalada Monestir De Ripoll

Similar to Portalada Monestir De Ripoll (20)

Escultura romànica
Escultura romànicaEscultura romànica
Escultura romànica
 
Escultura gòtica
Escultura gòticaEscultura gòtica
Escultura gòtica
 
Art Romànic IES Maremar
Art Romànic IES MaremarArt Romànic IES Maremar
Art Romànic IES Maremar
 
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatArquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
 
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
 
Power art medieval
Power art medievalPower art medieval
Power art medieval
 
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
 
Ermita del cristo del llano
Ermita del cristo del llanoErmita del cristo del llano
Ermita del cristo del llano
 
Historia de l'art: Art Bizantí i Islàmic
Historia de l'art: Art Bizantí i IslàmicHistoria de l'art: Art Bizantí i Islàmic
Historia de l'art: Art Bizantí i Islàmic
 
Escultura romànica: Fitxes selectivitat
Escultura romànica: Fitxes selectivitatEscultura romànica: Fitxes selectivitat
Escultura romànica: Fitxes selectivitat
 
Cactatumbes de san calixto
Cactatumbes de san calixtoCactatumbes de san calixto
Cactatumbes de san calixto
 
El Gotic
El GoticEl Gotic
El Gotic
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
El (re)descobriment del romànic.pdf
El (re)descobriment del romànic.pdfEl (re)descobriment del romànic.pdf
El (re)descobriment del romànic.pdf
 
Escultura Gòtica
Escultura GòticaEscultura Gòtica
Escultura Gòtica
 
Renaixemen tok
Renaixemen tokRenaixemen tok
Renaixemen tok
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
Notre Dame de París
Notre Dame de ParísNotre Dame de París
Notre Dame de París
 
Art romànic i art gòtic
Art romànic i art gòticArt romànic i art gòtic
Art romànic i art gòtic
 
L’Art romànic i l’art gòtic
L’Art romànic i l’art gòticL’Art romànic i l’art gòtic
L’Art romànic i l’art gòtic
 

More from Patrícia Rodríguez (20)

Treball espai familiar
Treball espai familiarTreball espai familiar
Treball espai familiar
 
Geografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. BarcanovaGeografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. Barcanova
 
El pequeño salvaje
El pequeño salvajeEl pequeño salvaje
El pequeño salvaje
 
La integració de l’alumnat sord
La integració de l’alumnat sordLa integració de l’alumnat sord
La integració de l’alumnat sord
 
Muerte en Venecia
Muerte en VeneciaMuerte en Venecia
Muerte en Venecia
 
Cernuda vs Dalí
Cernuda vs DalíCernuda vs Dalí
Cernuda vs Dalí
 
Manuel Outumuro LOOKS
Manuel Outumuro LOOKSManuel Outumuro LOOKS
Manuel Outumuro LOOKS
 
TR La realitat de la comunitat sorda
TR La realitat de la comunitat sordaTR La realitat de la comunitat sorda
TR La realitat de la comunitat sorda
 
Un món globalitzat
Un món globalitzatUn món globalitzat
Un món globalitzat
 
Jazz Text Explicatiu
Jazz Text ExplicatiuJazz Text Explicatiu
Jazz Text Explicatiu
 
Top 100 multinacionals mundials
Top 100 multinacionals mundialsTop 100 multinacionals mundials
Top 100 multinacionals mundials
 
Justinià I El Seu Seguici
Justinià I El Seu SeguiciJustinià I El Seu Seguici
Justinià I El Seu Seguici
 
Catalunya i Espanya dins el món i la UE
Catalunya i Espanya dins el món i la UECatalunya i Espanya dins el món i la UE
Catalunya i Espanya dins el món i la UE
 
La Unió Europea
La Unió EuropeaLa Unió Europea
La Unió Europea
 
Les Vegueries
Les VegueriesLes Vegueries
Les Vegueries
 
Impactes Mediambientals
Impactes MediambientalsImpactes Mediambientals
Impactes Mediambientals
 
Icones Bizantines
Icones BizantinesIcones Bizantines
Icones Bizantines
 
Partenó
PartenóPartenó
Partenó
 
Sant Vicenç De Cardona
Sant Vicenç De CardonaSant Vicenç De Cardona
Sant Vicenç De Cardona
 
Temple Amon
Temple AmonTemple Amon
Temple Amon
 

Recently uploaded

JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)nfulgenc
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (10)

JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

Portalada Monestir De Ripoll

  • 1. Portalada Monestir de Ripoll 1.- Catalogació. L'escultura que podem veure en aquesta imatge és l'alt relleu de la portalada del Monestir de Ripoll. La obra es va fer per el Taller del Rosselló i data del segle XII tot i que la construcció del monestir va ser al segle IX. Pel que fa la situació actual podem dir que encara està situat al mateix lloc on estava situat el dia que es va fer, és a dir, al Monestir de Santa Maria de Ripoll. Les dimensions són d'aproximadament 6 metres de llargada per 4 metres d'alçada. Pel que fa el material emprat en la construcció d'aquesta escultura podem dir que el material és bàsicament la pedra. La tècnica utilitzada per aquesta construcció és la talla. La textura és en tot moment llisa. 2.- Anàlisi formal Pel que fa l'a forma podem dir que es tracta d'un alt relleu amb algunes formes de baix relleu. La portalada està dividida en set franges horitzontals on es representen escenes bíbliques, històriques i al.legòriques. Podem dir per tant que es tracta d'un grup.
  • 2. Pel que fa la composició podem dir que les línies dominants són corbes, i verticals. Com que la portalada és de finals del romànic ja no hi és tant present el hieratisme i la frontalitat. Les figures il·lustrades mostren certa agilitat tot i que en alguna part hi ha alguna que mostra més rigidesa. En el seu moment l'escultura estava completament policromada però actualment es conserva sense pintura. La incidència de la llum no era molt important ja que es tracta d'un alt relleu en el qual encara hi ha força forma de frontalitat i no molt de moviment. Tot i que l'escultura tingui una funció de fer intervenir a les persones, aprenent, és totalment tancada. Com que l'escultura no es excenta sinó que està enganxada a la façana del monestir podem dir que aquesta escultura tant sols té un sol pla. Pel que fa el ritme trobem alguens escenes de quietud i altres de moviment. 3.- Valoració i interpretació. El tema és perpetu ja que està situat en un lloc sant pensat per a al didactisme de diverses generacions. A part del tema didàctic, segons Cirici Pellicer aquesta portalada ha de ser considerada com un arc de triomf eregit a la glòria del cristianisme. Pel que fà l'anàlisi iconogràfic podem veure la disposició de la portalada recorda la d’un arc de triomf. Els temes estan distribuïts sobre els diversos registres, el sòcol i les arquivoltes. A la part central del primer registre hi ha el Pantocràtor, envoltat per quatre àngels dues figures del tetramorf i els ancians de l’Apocalipsi. Al registre immediatament inferior es troben l’altre parell d’imatges del tetramorf i els vint-i-dos benaventurats, que lloen a Crist. A la dreta de l’observador i als registres tercer i quart s’hi poden veure escenes del llibre de l’êxode, mentre que a l’esquerra es veuen escenes del llibre dels Reis. A sota hi ha deu figures, entre les quals destaquen Déu, Moisès, el rei David i l’abat Oliba. Al darrer registre s’hi van esculpir felins i animals fantàstics. Al sòcol esquerre hi ha animals fantàstics mentre que al dret es veuen condemnats per haver comès algun pecat capital. A les arquivoltes de l’entrada s’hi distingeixen diversos motius decoratius. Pel que fa l'anàlisi iconològic podem dir que el que es vol retransmetre, són escenes de la bíblia, té la intenció de transmetre coneixement sobre la religió cristiana. Hi ha un sentit ascendent de la simbologia en aquesta portalada: al sòcol s’hi representa l’infern; al sisè registre , els éssers vius de la Terra; al cinquè, diverses classes socials de l’època; al quart i al tercer, històries de l’Antic Testament i, a dalt de tot s’hi situa Crist. Aquesta portalada fou encarregada pel monestrir al qual pertanyia l’església de Santa Maria de Ripoll.
  • 3. Pel que fa la època històrica com a la resta d'Europa, la desvinculació gradual dels comtats catalans de la monarquia franca en el segle XI i la compartimentació dels territoris musulmans en regnes de taifa, són clarament perceptibles en l'arquitectura romànica catalana. Com a d'altres àrees, aquí s'entra aviat amb característiques pròpies com l'aplicació de les voltes de canó en la cobertura de les naus, les voltes d'arcs ogivals en els espais menors i en lescúpules sota els cimboris. Però se segueix la mateixa evolució de la rusticitat de les masses petrees amb finestres cegues fins al virtuosisme arquitectònic i escultòric ben entrat el segle XIII. En aquests primers temps la influència és de filiació llombarda, que es caracteritza per l'ús general d'un aparell de pedres allargades, segurament arrebossades, i una decoració exterior amb lesenes i arcuacions. Les finestres acostumen a ésser estretes però de doble esqueixada. És l'estil de principis delsegle XI a banda i banda dels Pirineus i, pel sud, arriba al Penadès. L'Abat Oliba és un dels primers promotors de la campanya renovadora de les esglésies de la seva diòcesi de Vic que després s'estén a la resta. Així van néixer les basíliques de Sant Vicenç de Cardona, de Sant serni de Tavèrnoles o de Sant Pere de Casserres. També són d'aquesta època la Catedral de Girona i la de Vic. L'austeritat d'aquesta primera etapa desencallà, a la segona meitat del segle XI, amb una major perfecció de l'aparell dels murs gràcies a petits blocs regulars de pedra, a espais més amplis i equilibrats com el monestir de Monestir de sant Llorenç de Munt, Sant Miquel de Fluvià , la catedral d'Elna i Sant Esteve d'Olius. Malgrat divers intents cistercencs de tornar a l'austeritat, l'esclat del romànic segueix a la segona meitat del segle XII amb obres de canonges augustinians com Sant Joan de les Abadesses i de Sant Pere de Besalú. Pel que fa la conservació de l'obra, podem dir que exceptuant la pintura, la obra en general es conserva molt bé.