1. Portalada Monestir de Ripoll
1.- Catalogació.
L'escultura que podem veure en aquesta imatge és l'alt relleu de la portalada del
Monestir de Ripoll. La obra es va fer per el Taller del Rosselló i data del segle XII tot i
que la construcció del monestir va ser al segle IX.
Pel que fa la situació actual podem dir que encara està situat al mateix lloc on estava
situat el dia que es va fer, és a dir, al Monestir de Santa Maria de Ripoll.
Les dimensions són d'aproximadament 6 metres de llargada per 4 metres d'alçada.
Pel que fa el material emprat en la construcció d'aquesta escultura podem dir que el
material és bàsicament la pedra.
La tècnica utilitzada per aquesta construcció és la talla.
La textura és en tot moment llisa.
2.- Anàlisi formal
Pel que fa l'a forma podem dir que es tracta d'un alt relleu amb algunes formes de baix
relleu.
La portalada està dividida en set franges horitzontals on es representen escenes
bíbliques, històriques i al.legòriques. Podem dir per tant que es tracta d'un grup.

2. Pel que fa la composició podem dir que les línies dominants són corbes, i verticals.
Com que la portalada és de finals del romànic ja no hi és tant present el hieratisme i
la frontalitat.
Les figures il·lustrades mostren certa agilitat tot i que en alguna part hi ha alguna
que mostra més rigidesa.
En el seu moment l'escultura estava completament policromada però actualment es
conserva sense pintura.
La incidència de la llum no era molt important ja que es tracta d'un alt relleu en el
qual encara hi ha força forma de frontalitat i no molt de moviment.
Tot i que l'escultura tingui una funció de fer intervenir a les persones, aprenent, és
totalment tancada.
Com que l'escultura no es excenta sinó que està enganxada a la façana del monestir
podem dir que aquesta escultura tant sols té un sol pla.
Pel que fa el ritme trobem alguens escenes de quietud i altres de moviment.
3.- Valoració i interpretació.
El tema és perpetu ja que està situat en un lloc sant pensat per a al didactisme de
diverses generacions.
A part del tema didàctic, segons Cirici Pellicer aquesta portalada ha de ser
considerada com un arc de triomf eregit a la glòria del cristianisme.
Pel que fà l'anàlisi iconogràfic podem veure la disposició de la portalada recorda la
d’un arc de triomf. Els temes estan distribuïts sobre els diversos registres, el sòcol i les
arquivoltes. A la part central del primer registre hi ha el Pantocràtor, envoltat per
quatre àngels dues figures del tetramorf i els ancians de l’Apocalipsi. Al registre
immediatament inferior es troben l’altre parell d’imatges del tetramorf i els vint-i-dos
benaventurats, que lloen a Crist.
A la dreta de l’observador i als registres tercer i quart s’hi poden veure escenes del
llibre de l’êxode, mentre que a l’esquerra es veuen escenes del llibre dels Reis. A sota hi
ha deu figures, entre les quals destaquen Déu, Moisès, el rei David i l’abat Oliba. Al
darrer registre s’hi van esculpir felins i animals fantàstics. Al sòcol esquerre hi ha
animals fantàstics mentre que al dret es veuen condemnats per haver comès algun
pecat capital. A les arquivoltes de l’entrada s’hi distingeixen diversos motius
decoratius.
Pel que fa l'anàlisi iconològic podem dir que el que es vol retransmetre, són escenes de
la bíblia, té la intenció de transmetre coneixement sobre la religió cristiana. Hi ha un
sentit ascendent de la simbologia en aquesta portalada: al sòcol s’hi representa
l’infern; al sisè registre , els éssers vius de la Terra; al cinquè, diverses classes socials
de l’època; al quart i al tercer, històries de l’Antic Testament i, a dalt de tot s’hi situa
Crist.
Aquesta portalada fou encarregada pel monestrir al qual pertanyia l’església de Santa
Maria de Ripoll.

3. Pel que fa la època històrica com a la resta d'Europa, la desvinculació gradual dels
comtats catalans de la monarquia franca en el segle XI i la compartimentació dels
territoris musulmans en regnes de taifa, són clarament perceptibles en l'arquitectura
romànica catalana.
Com a d'altres àrees, aquí s'entra aviat amb característiques pròpies com l'aplicació de
les voltes de canó en la cobertura de les naus, les voltes d'arcs ogivals en els espais
menors i en lescúpules sota els cimboris. Però se segueix la mateixa evolució de la
rusticitat de les masses petrees amb finestres cegues fins al virtuosisme arquitectònic
i escultòric ben entrat el segle XIII.
En aquests primers temps la influència és de filiació llombarda, que es caracteritza
per l'ús general d'un aparell de pedres allargades, segurament arrebossades, i una
decoració exterior amb lesenes i arcuacions. Les finestres acostumen a ésser estretes
però de doble esqueixada. És l'estil de principis delsegle XI a banda i banda dels
Pirineus i, pel sud, arriba al Penadès.
L'Abat Oliba és un dels primers promotors de la campanya renovadora de les esglésies
de la seva diòcesi de Vic que després s'estén a la resta. Així van néixer les basíliques
de Sant Vicenç de Cardona, de Sant serni de Tavèrnoles o de Sant Pere de Casserres.
També són d'aquesta època la Catedral de Girona i la de Vic.
L'austeritat d'aquesta primera etapa desencallà, a la segona meitat del segle XI, amb
una major perfecció de l'aparell dels murs gràcies a petits blocs regulars de pedra, a
espais més amplis i equilibrats com el monestir de Monestir de sant Llorenç de Munt,
Sant Miquel de Fluvià , la catedral d'Elna i Sant Esteve d'Olius.
Malgrat divers intents cistercencs de tornar a l'austeritat, l'esclat del romànic segueix
a la segona meitat del segle XII amb obres de canonges augustinians com Sant Joan
de les Abadesses i de Sant Pere de Besalú.
Pel que fa la conservació de l'obra, podem dir que exceptuant la pintura, la obra en
general es conserva molt bé.