0. IntroduccióMolts són els cops que segurament us heu topat amb dues persones fent-sesignes, intentant expressar quelcom,...
L’estructura del treball, on s’aniran resolent els dubtes anteriors, es presentaen dos grans blocs:El primer, que engloba ...
Ella somreia perquè li agradaven aquells moviments, i no s’adonà que el meupare havia canviat d’emissora, i per tant de ca...
Vaig visitar el Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius aBarcelona i vaig poder entrevistar a la professora...
en Joan i ens vam quedar tots tres parlant. El nen em va explicar un viatge quehavia fet a l’Índia, contestant a les pregu...
acabava de veure. Li vaig dir això mateix, que no sabia que poguessin parlartan bé persones que naixien sense poder sentir...
altres professores, un CD especial amb arxius sobre la sordesa i un llistatd’adreces web d’interès.Jo ja havia començat a ...
Després d’això li vaig exposar la meva idea per la part pràctica, que sabia queem costaria molt: volia dividir-la en quatr...
tenia per treure’n les conclusions i acabar, aquesta vegada sí, el meu Treballde Recerca.1. La sordesa al llarg de la hist...
Al segle XVII el francès Abbé de l’Épée va crear el mètode manual o de signes ifundà la primera escola pública de sords al...
són tractables amb èxit mitjançant procediments conservadors o quirúrgics. Pelque fa a altres sordeses relacionades amb al...
2. El sentit de l’oïdaL’òrgan encarregat de rebre les informacions sonores de l’entorn i transformar-les en impulsos nervi...
2.1La sordesaLa sordesa o hipoacúsia és la privació o afebliment considerable del sentit del’oïda. Es pot deure a cinc cau...
2. L’edat d’inici de la sordesa i l’edat de detecció  3. L’etiologia de la sordesa       •   De tipus hereditari       •  ...
És clau per a un correcte desenvolupament de les competències lingüístiquesdel nen sord que la seva deficiència sigui dete...
Hi ha dues fites importantíssimes en el coneixement del so: la primera, eldescobriment de Pitàgores que el so és una vibra...
Audiòfon: És un aparell electrònic que amplifica els sons de l’entorn,potenciant els sons de la parla per damunt dels ambi...
Audiòfon                           Audiòfon                   Audiòfon de conducció òssiaretroauricular                   ...
pregones, ja que constitueix una gran ajuda per a l’aprenentatge de la llengua.No obstant, no tothom pot ésser implantat; ...
Subtítols: Permeten a les persones sordes poder seguir un programa televisiusense haver de basar-se en la lectura labiofac...
de frases enunciatives i interrogatives) i un major aprofitament de l’audicióresidual.Visualitzador de la parla (VISHA): é...
Programes informàtics o VISHA: Programes del “Projecte Fressa 2000”:Aquest projecte engloba un conjunt de programes inform...
Ésser sord també implica no poder accedir a un munt d’informació que lasocietat ofereix per via auditiva. La inversió nece...
després, el 1919. A partir dels anys 70, es comencen a buscar termesalternatius al mot sordmut per ésser aquest poc precís...
3. Modalitats educatives actualsActualment hi ha un sèrie d’opcions educatives diferents per als nens sords. Elspares sera...
M. bimodal i bilingüe: Utilitzada en centres ordinaris, desenvolupa la capacitatlingüística de l’alumnat sord utilitzant l...
A Catalunya n’hi ha deu; a Barcelona, la seu del CREDA es troba al mateixedifici que l’escola Tres Pins. En el nostre país...
Aquesta discussió sobre la bondat d’una o altra modalitat té marcatscomponents culturals, de forma d’entendre la vida, que...
continguin), això no té perquè passar en el llenguatge signat, ja que, perexemple, una mà pot signar el verb i l’altra afe...
- 29 Configuracions de la mà (queiremas): oberta, tancada, amb alguns ditsaixecats...- 25 llocs on es realitza el signe (t...
LSC –als seus respectius països. Els poders públics han de garantir l’ús de lallengua de signes catalana i les condicions ...
Tot i les nombroses crítiques que va rebre el llenguatge de signes, que fins i totfou prohibit arran del Congrés de Milà, ...
4. Recerca de la realitat del món de les persones sordesEn aquest apartat exposaré quatre punts de vista sobre la sordesa....
Els comentaris sobre els resultats d’aquestes s’introdueixen tot seguit delscomentaris del qüestionari B.                 ...
35
36
37
38
Generalment, es creu que una persona sorda balbuceja a l’hora de parlar, peròuna minoria opina que poden parlar correctame...
D’aquesta manera, conclouen que la llengua de signes és la més fàcild’aprendre i encertada per a ells.Els que van optar pe...
41
42
43
Les persones sordes que coneixien els enquestats mostren una àmpliadiversitat d’edats i el tipus de sordesa que més presen...
4.2Visió d’una persona adulta sordaLa visió i els raonaments explicats en aquest apartat corresponen a la Sra.Marta Capdev...
A l’hora d’escollir una escola pel seu fill, va disposar de l’ajuda dels CREDA, elsquals conviden diferents especialistes ...
4.3Visió personal d’un nen sordAquesta part del treball explica la visió d’un nen de 1r d’ESO, en Toni Martínez,sobre la s...
4.4Comportament d’un nen sord a l’aula amb oientsFinalment, en aquest darrer apartat, comentaré el comportament d’en Joan,...
5. Conclusions  Bé doncs, arribats a aquesta part del treball, exposaré las conclusions que  he pogut extreure de la meva ...
se amb altres amics i coneguts sords profunds que prefereixen aquesta       llengua.       Com ens demostra el cas d’en To...
implant coclear i treball logopèdic diari des del moment que se sap que és   sorda, arribi a poder escoltar i parlar corre...
comença a educar un nen de ben petit per ensenyar-li les dues llengües, així espodrà comunicar amb tota la societat: oient...
Bibliografia5.1Llibres  •   CAPDEVILA, Marta. Sords profunds. Però hi sentim i parlem!. Barcelona:      Ajuntament de Barc...
•   MORALES, Esperanza. “Educación bilingüe en lengua de signos y      lengua(s) oral(es) en Barcelona y Madrid” dins Pape...
•   PLAZA, Carolina. Bilingüismo y sordera: contactos lingüísticos en la    adquisición bilingüe de la lengua de signos y ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

TR La realitat de la comunitat sorda

3,776 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,776
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
32
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TR La realitat de la comunitat sorda

  1. 1. 0. IntroduccióMolts són els cops que segurament us heu topat amb dues persones fent-sesignes, intentant expressar quelcom, i heu analitzat tot tipus de gestos fets ambles mans, però potser no heu aconseguit treure res de clar. La primera cosaque els hi passa a certa gent per la ment en veure persones comunicant-sed’aquesta manera és: Mira, deuen ser sords. Altres, en aquests casos, escomencen a qüestionar tot el que aquelles dues persones són capaces o no defer tenint aquest problema: la sordesa.Entorn d’aquesta girarà el treball a desenvolupar, on s’intentarà resoldrecuriositats i qüestions que s’han presentat degut a diverses situacions, citadesmés endavant, durant l’evolució d’aquesta investigació: • Poden ballar les persones sordes? • En no sentir la música, poden saber si els hi agrada? • Se’ls pot transmetre d’alguna manera la música, perquè en puguin gaudir? • Pot un nen sord integrar-se en una escola ordinària? • Com es comunica amb els companys que no saben la Llengua de Signes? Queda incomunicat en aquest cas? • Antigament com es tractaven i educaven els nens sords? • Quins recursos tenien, si no disposaven de la tecnologia actual? • Què es pensava d’ells i com els valoraven? • Què pensa actualment la societat de la comunitat sorda? • Pensa encertadament? • Quin tracte mostren els oients cap a les persones sordes? • Té la comunitat sorda accessibilitat a tot allò que qualsevol persona té? 1
  2. 2. L’estructura del treball, on s’aniran resolent els dubtes anteriors, es presentaen dos grans blocs:El primer, que engloba la part teòrica, ens porta per un recorregut en la històriade la comunitat sorda des de l’antiguitat fins els nostres dies, en primer lloc; i acontinuació ens ofereix una visió objectiva de la sordesa i les sevesrepercussions.La segona part del treball es basa en quatre tipus de fonts analitzades: unaprimera és l’anàlisi dels coneixements de la societat actual sobre la comunitatsorda; la segona font és una visió personal sobre una persona adulta sorda imare d’un nen sord; una tercera font és la redacció de l’experiència viscuda perun nen sord de 1r d’ESO relacionada amb la seva sordesa; i la darrera font ésl’anàlisi del comportament d’un nen sord integrat a l’aula ordinària.D’aquesta manera, es comparen les quatre fonts per tal d’esbrinar la hipòtesiprincipal que es proposa per realitzar aquest treball: • Té la societat un concepte encertat sobre la comunitat sorda?Després d’exposar les conclusions generals del treball, s’inclou una sèried’annexos amb documents que han estat considerats rellevants o curiosos.Les primeres idees que em van portar a fer aquest Treball de Recerca sobreles persones sordes vaig tenir-les anant en el cotxe amb la meva família,escoltant la ràdio. De sobte la meva germana va interrompre la cançó dient a lameva mare si podia apujar la música, ja que li agradava molt aquella cantant.Aleshores em vaig preguntar si a una persona sorda li podia arribar a agradarla música, si no la sentia... Realment, degut a la meva passió pel ball, porto lamúsica molt lligada a mi, i no em podria imaginar una vida sense poderescoltar-la i acompanyar-me mentre ballo. El primer que vaig fer en aquellmoment va ser demanar a la meva germana que es tapés els ulls (simplementper centrar-se més en el que estava a punt de fer-li) i intentés fer cas omís dela música que estava sonant. Vaig agafar-li les mans mentre que vaigcomençar a marcar els temps forts de la cançó amb els dits i en els tempssuaus els hi desplaçava suaument per les mans. 2
  3. 3. Ella somreia perquè li agradaven aquells moviments, i no s’adonà que el meupare havia canviat d’emissora, i per tant de cançó, ja que va abaixar el volum.Recordo molt bé que estava sonant: Fiesta Pagana de Mago de Oz. És unacançó d’aquelles que la meva germana no pot suportar i vaig començar amarcar el ritme intens als seus palmells.Era un ritme sec i fort, podríem dir que una mica agressiu, i com que això no liva agradar i va enretirar les mans, dient que aquells moviments no liagradaven. De seguida s’adonà de la cançó que sonava i ho comprengué tot.Allò em va fer riure i em va satisfer l’haver pogut transmetre la música d’unamanera diferent. Se’m va ocórrer de posar la meva mà sobre l’altaveu perveure si també podia sentir la música a través de les vibracions d’aquest, peròcrec que es perd bastant de la melodia si només et guies per aquestesvibracions. No li vaig donar importància i vaig continuar gaudint de la músicafins arribar a casa, rumiant en com s’ho farien, per això i altres coses, lespersones que no podien escoltar el que els envoltava.Primerament pensava que les persones sordes no podien sentir res i es veienobligades a utilitzar la llengua de signes, i em lamentava per ells. En veure,doncs, la meva curiositat i l’interès per les persones sordes i associar-ho al’estima que tinc als infants, vaig considerar el tema com una possible opció pelconegut Treball de recerca.Després d’un temps, com si les preguntes que m’envaïen m’empenyessin aprendre una decisió, em vaig reunir amb el meu tutor, Lito Caramés, percomunicar-li que ja havia fet una tria, i el tema seria: Els nens sords. Realmentno sabia per on agafar el tema ni en què centrar-lo, cosa que em va costar molttemps de definir. Vaig necessitar seguir investigant i deixar-me portar per tot elque anava descobrint, parant més atenció en aquelles coses que em resultavenmés interessants, en les què finalment centraria el treball.Ràpidament em vaig posar en contacte amb molta gent: professorsd’Universitats, escoles on estudiaven alumnes sords, associacions de pares imares d’alumnes sords, centres d’ajut a persones sordes, etc... 3
  4. 4. Vaig visitar el Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius aBarcelona i vaig poder entrevistar a la professora i cooperant del CREDAC,Marisa Vila, la qual em va donar molta informació sobre l’educació dels nenssords i el procés que se seguia des que una família s’adonava que el seu fillera sord. Em va aclarir molts dels meus dubtes principals i va obrir-me’nd’altres. Vaig sortir d’aquella entrevista molt satisfeta de la informació que haviaaconseguit i de tota la paperassa que m’havia donat.Però encara tenia necessitat d’investigar molt més. Volia poder entrar a unaescola on hi haguessin sords i poder descobrir una mica més i de prop sobrel’educació d’aquests nens i la seva situació a l’escola. Una de les idees pelTreball de Recerca era fer un diari d’un nen sord, però em va portar més d’unmaldecap, ja que sent advertida per la Marisa Vila que em costaria bastant,necessitava el permís de la família del nen i de l’escola per poder fer-li unseguiment.Llegint tots els correus que m’havien contestat les persones a qui haviademanat ajuda, vaig veure que tots deien que estaven ocupats, o que erenespecialistes en altres temes, i la meva il·lusió s’anava perdent. A més n’hihavia molts que ni m’havien contestat i això encara em frustrava i preocupavamés. Però em vaig sorprendre, i un somriure ben gran se’m va dibuixar, enveure que l’Escola Tàber m’havia convidat a visitar el centre i que podia assistira l’aula de P4, on es trobava un nen sord, en Joan.Em van convidar també a conèixer la logopeda que el portava i em vanproposar dia i hora per anar-hi. A les dues setmanes allà estava. Em vanatendre molt amablement i contentes que algú s’interessés per aquellespersones. Primer vaig parlar amb la subdirectora, que després d’ensenyar-mel’escola va portar-me a l’aula de P4.La tutora em va presentar la classe, els nens es van girar per mirar-me, emvan somriure i van dir tots a la vegada: Hola, Patrícia!. No vaig poder evitarsomriure i tornar-los la salutació. Em van deixar seure en una cadira com laseva i vaig treure la meva llibreta mentre descrivia tot el que passava enaquella aula, sempre en relació amb el Joan, el nen sord. En acabar la classetots els nens van marxar al menjador per dinar, però la tutora es va apropar a 4
  5. 5. en Joan i ens vam quedar tots tres parlant. El nen em va explicar un viatge quehavia fet a l’Índia, contestant a les preguntes de la tutora, fent servir la sevaboca i els seus llavis: la seva veu. És un noi una mica tímid, però de seguidaem va agafar confiança i m’explicava amb més emoció les seves vacances. Joli parlava directament, cara a cara, i ell em responia sense cap problema, emsentia!Després d’una estona parlant, la tutora va enviar el nen a dinar i es va quedaramb mi parlant sobre l’actitud d’en Joan durant el curs. Em va explicar que vanéixer sord i portava un implant coclear i que des d’un principi els seuscompanys li havien donat suport en tot, jugaven amb ell, enraonaven i esdivertien junts. Aquella seria la primera sorpresa que m’emportaria: que un nensord de naixement pogués parlar perfectament i escoltar-me sense problemes.Em va venir a buscar la subdirectora, que em preguntà com havia anat i em vaportar a una sala on hi havia la logopeda del centre. Vaig estar parlant amb ellauna bona estona i em va donar més informació sobre la infància i la sordesa, iem va dir el que faríem a continuació. Em va presentar cinc nens, tots sords.Dos d’ells eren de P4, en Marcel i en Joan (que ja havia conegut abans); lalogopeda em va demostrar com podien parlar perfectament estant d’esquena ala persona que els parla, sense guiar-se pels llavis o les expressions. Desprésem va presentar una nena de P5 i va fer el mateix, aquesta vegada, donant-limés conversa. Finalment em presentà una noia de 1r de primària.Era sorda de naixement però havia après a parlar i a entrenar l’oïda moltràpidament, així que la logopeda només li digué que mirant-me contestés elque ella li preguntava, i la veritat és que la noia s’explicava fluidament, mainingú no hagués dit que era sorda, si no hagués vist l’aparell de l’implantcoclear aparèixer per darrera l’orella en moure’s els cabells. Sinceramentaquella noia quan havia entrat per la porta, pensava que només volia demanaralgun favor a la logopeda, però no sabia que era una de les noies que m’anavaa presentar.Quan tots els nens van marxar, em vaig tornar a quedar sola amb la logopeda, iaquesta em va preguntar què m’havia semblat. No sabia què respondre,realment m’havia quedat sense paraules, estava molt sorpresa pel que 5
  6. 6. acabava de veure. Li vaig dir això mateix, que no sabia que poguessin parlartan bé persones que naixien sense poder sentir, i que en tan poc tempshaguessin pogut entrenar tant l’oïda com per escoltar-me i entendre’m sensemirar-me als llavis o sense parlar la llengua de signes. Resultava impossibleimaginar que dues persones sordes es poguessin comunicar sense necessitatd’emprar aquella llengua.La logopeda va riure i em va dir que actualment la societat no sap del cert tot elque de veritat passa en el món de les persones sordes. De la mateixa maneraque em va dir que hi havia fortes tensions entre aquells que optaven per educarels seus fills amb la llengua de signes i aquells que optaven per la llengua oral.Vaig sortir d’aquella escola molt contenta per tot el que en un sol dia m’havienensenyat, havien estat molt amables amb mi i obertes a resoldre’m qualsevoldubte que tingués.De fet, més tard vaig tornar a parlar amb la subdirectora i em va dir que la mared’en Marcel, un dels nens que la logopeda m’havia presentat, era lail·lustradora de Les Tres Bessones. Es diu Marta Capdevila i em va dir que ellatambé era sorda, em va explicar tota la seva història i em recomanà que emllegís un llibre escrit per ella: Sords profunds. Però hi sentim i parlem!. Tan aviatcom vaig poder el vaig aconseguir i em vaig sentir molt afortunada de tenir-lo ales mans i poder-lo llegir i veure el punt de vista d’una persona sorda adulta i elprocés en primera persona que se segueix en descobrir que un nen és sord.Una altra cosa que em va proposar la subdirectora va ser una entrevista ambaquesta dona. De seguida em vaig emocionar i em va dir que si hi estavainteressada que li digués i ella trobaria la manera de posar-s’hi en contacte idecidir una data per entrevistar-la. Aquest punt se’m va fer molt complicat.Passaven els dies i fins al desembre encara no havia pogut dir un sí o un no ala subdirectora... Em van contestar el correu però em van dir que estaven moltenfeinats, així que vaig decidir reenviar el missatge al gener.A l’estiu vaig aconseguir entrevistar-me amb un professor de logopèdia de laUniversitat Ramon Llull, Jesús Valero. Aquest professor em va ser de moltaajuda per matissar més el meu treball. Em va regalar un llibre escrit per ell i 6
  7. 7. altres professores, un CD especial amb arxius sobre la sordesa i un llistatd’adreces web d’interès.Jo ja havia començat a seleccionar les informacions que més m’interessaven ivaig començar a redactar gran part del treball a l’estiu, ja que disposava demolt temps lliure i volia aprofitar-lo, per no haver de córrer al Nadal.Aleshores em vaig aturar, ja tenia la part teòrica redactada, però calia que elmeu tutor la revisés.El segon dia d’haver tornat de vacances d’estiu a l’institut vaig veure per latelevisió un noi que es presentava al càsting del programa Fama ¡a bailar! delcanal cuatro1. Aquest noi es diu Sergio i és sord. Va fer una coreografiaespectacular i, de fet, va aconseguir entrar a l’acadèmia i romandre allà durantun bon temps. Això em va fer sentir més animada i segura d’haver escollit bé eltema del meu Treball de Recerca, i a més havia resolt una de les preguntesque m’havia fet feia temps: podia ballar una persona sorda?Respecte a la part pràctica, em vaig trobar que encara no sabia exactamentquè volia fer i en més d’una reunió amb en Lito vaig sortir dient coseslleugerament diferents: que resultaria interessant una entrevista amb la MartaCapdevila, la possibilitat de fer el seguiment a un nen sord, de guiar-me pelpensament de la societat i fer enquestes... No ho tenia gens clar.Un dia a l’hora del pati, la professora d’Educació Física d’aquest mateix centre,la Rosa Pérez, em va informar que hi havia un nen sord a primer d’ESO, enToni, i em va proposar parlar amb la seva tutora i la coordinadora del curs perveure si seria possible contactar amb la logopeda del nen.Ràpidament ho vaig aconseguir i vaig aconseguir una cita amb la logopeda iamb el nen sord, però, justament el dia que havíem quedat, em van informarque la logopeda s’havia donat de baixa. Vaig tornar a enfonsar-me pensant queno acabaria mai la part pràctica i m’estava estressant. Per intentar aclarir lesmeves idees vaig demanar al meu tutor una reunió abans de les vacances deNadal. Vaig ensenyar-li els canvis que volia fer a la part teòrica, ja corregida perell, i li vaig mostrar les enquestes que havia fet.1 Trobareu aquest vídeo a l’annex multimèdia 1 (CD). 7
  8. 8. Després d’això li vaig exposar la meva idea per la part pràctica, que sabia queem costaria molt: volia dividir-la en quatre parts; una que mostrés l’opinió iconeixement de la societat sobre les persones sordes; una segona que fosl’entrevista a la Marta Capdevila que demostrés com és la societat sorda i coms’integra; seguidament una part en què s’expliqués els sentiments d’un nensord, explicant la seva convivència amb la sordesa i s’evidenciés l’equivocaciódel pensament actual; i una darrera part en què s’analitzés el comportamentd’un nen sord integrat a la seva aula d’escola.Al meu tutor li va semblar molt interessant, o això em va semblar, i sabia queseria un repte molt complicat, vist tot el que portava investigat anteriorment i lesexperiències amb l’absència de resposta de la gent a qui enviava correus.D’aquesta manera em vaig posar a la feina: vaig passar a l’ordinador tot allòque havia retocat en llapis a la part teòrica impresa i, vaig començar la partpràctica, redactant tots els resultats de les enquestes fetes, però en acabar emvaig trobar estancada, ja que havia d’esperar rebre alguna resposta de l’EscolaTàber o d’en Toni.Una part dels meus amics ja tenia el treball acabat, i jo em seguia preocupantpel fet de no poder continuar ja que no veuria al nen sord ni a la MartaCapdevila fins que no comencés l’institut.El mateix divendres dia 8, el primer dia d’institut, vaig anar a la classe d’en Tonii li vaig demanar si em podia fer un escrit de la seva experiència personalrespecte la sordesa i el que això li havia suposat en la vida. Aquell mateix diahavia d’haver entregat el treball, però com aquí explico, per motius aliens emvaig veure frenada.Fins el dia 13 de gener l’Escola Tàber no em va contestar el correu, però al fer-ho em van informar que l’entrevista no seria possible. Així que vaig haver debuscar per Internet alguna entrevista d’ella, i sortosament en vaig trobar una, laqual em serviria per conèixer la seva experiència i opinió personal i hocomplementaria amb el seu llibre que anteriorment havia aconseguit. Ja teniadues parts redactades, només em mancava que en Toni m’enviés la redacció ija ho tindria tot solucionat. Però no va ser fins el dia 17 de gener que vaigrebre el correu. Em vaig posar de seguida a comparar les quatre fonts que 8
  9. 9. tenia per treure’n les conclusions i acabar, aquesta vegada sí, el meu Treballde Recerca.1. La sordesa al llarg de la històriaLa sordesa no és un concepte nou, sinó que existeix des de sempre. Tenint encompte les diferents maneres de pensar de la societat de cada època, podemcomprovar que les persones amb sordesa han estat considerades de diversesmaneres durant tots aquests segles. Basant-nos en paraules esmentades perdiferents personatges històrics podem treure una conclusió del pensament del’antiguitat fins el segle I aC:Aristòtil (filòsof grec s.IV a.C): Nihil est in intellectu quin prius fuerit in sensu.Sant Agustí (Pare de l’església llatina s.IV): Aquell que no té oïda no potescoltar; qui no pot escoltar no pot entendre; la falta d’oïda impedeix l’entrada ala fe.Heròdot (historiador grec s.V a.C): Els sords són considerats éssers castigatspels déus.Lucreci (filòsof romà. sI a.C): No hi ha art possible que es pugui ensenyar alssords.Considerant les frases d’aquests coneguts personatges de diferents seglespodem extreure la conclusió que els sords eren considerats uns éssersirracionals, sense drets, ni deures religiosos ni socials. Tot i que no hi hareferències del pensament de segles posteriors, podem dir que des del’antiguitat fins al s. XVI dC es va continuar pensant de la mateixa manera.Al segle XVI el sacerdot Pedro Ponce de León, va concebre la idea d’educarals sords i avui en dia és considerat com el precursor del mètode oral. 9
  10. 10. Al segle XVII el francès Abbé de l’Épée va crear el mètode manual o de signes ifundà la primera escola pública de sords al 1760.Al segle XIX, concretament l’any 1800 es funda a Barcelona el primer centrepúblic d’educació Especial (sords i cecs) a càrrec de l’Ajuntament. Però aquestcentre no obté el reconeixement com escola fins el 1843.A partir de finals dels anys 60 es comença a escolaritzar els infants sords encentres escolars amb infants oients. D’aquesta manera a partir dels anys 80van anar desapareixent els centres educatius especialitzats per a sords i/o esreconverteixen en centres de recursos. Avui en dia l’educació dels infants sordses dóna majoritàriament en centres ordinaris.Aquest procés presenta detractors i defensors, situacions educatives reeixides ifracassos estrepitosos, que cal analitzar amb rigor.Els anys noranta han aportat canvis fonamentals per a les persones sordes: • Mètodes de detecció precoç més ràpids i precisos • Atenció familiar millor organitzada • Millors prestacions tecnològiquesAixí, actualment amb una adaptació adequada de l’audiòfon abans dels 6mesos d’edat, un sord pot desenvolupar el llenguatge de forma similar a comho fa un infant oient.La pèrdua d’audició és un dels problemes que afecten amb més freqüència lanostra població. Concretament a Espanya, es calcula que són unes nou-centesmil el nombre de persones afectades per pèrdues auditives prou importants perrequerir algun tipus d’ajut educatiu. El seu caràcter temporal o definitiu, la sevaintensitat, la causa i el moment de la seva aparició, són factors determinants al’hora d’establir les repercussions que la pèrdua d’audició genera en unapersona.Un gran nombre de sordeses degudes a lesions que afecten l’orella mitjana 10
  11. 11. són tractables amb èxit mitjançant procediments conservadors o quirúrgics. Pelque fa a altres sordeses relacionades amb alteracions de l’orella interna, espal·lien amb la utilització d’audiòfons cada vegada més eficaços.Les repercussions d’una sordesa profunda són importants per a la vida de lapersona.En termes molt generals, les persones que neixen així i les que perdenl’audició abans de poder desenvolupar i consolidar el llenguatge, si no rebenl’atenció necessària, poden tenir: • limitacions en l’adquisició i el domini del llenguatge • dificultats per aconseguir un aprofitament adequat de les seves qualitats intel·lectuals, i • unes relacions humanes amb importants limitacions. 11
  12. 12. 2. El sentit de l’oïdaL’òrgan encarregat de rebre les informacions sonores de l’entorn i transformar-les en impulsos nerviosos que seran interpretats pel cervell és l’orella; esdivideix en tres parts:- Orella externa: recull el so servint-se del pavelló auditiu; el senyal sonorarribarà a l’orella mitjana a través del conducte auditiu extern. Aquest conducteté uns 3 cm de longitud i proporciona una temperatura constant al timpà.- Orella mitjana: està formada per una cadena d’ossets que amplifiquenlleugerament el so (entre 2KHz i 5KHz) per facilitar-ne la transmissió. També hiha la trompa d’Eustaqui, que connecta l’orella amb la gola.- Orella interna: és l’encarregadade transformar elso en impulsosnerviosos que seranenviats al cervell através del nervi auditiu.Hi ha la còclea, al’interior de la qual hi haun líquid i unes cèl·lules ciliades (amb pèls) que faran vibrar el so. 12
  13. 13. 2.1La sordesaLa sordesa o hipoacúsia és la privació o afebliment considerable del sentit del’oïda. Es pot deure a cinc causes diferents:- Hereditàries: familiars pròxims amb deficiència auditiva.- Genètiques: material genètic defectuós.- Prenatals: degut a algun problema durant l’embaràs.- Perinatals: succeeixen durant el part o en els primers dies de vida fora del’úter matern.- Postnatals: malalties que l’han provocat.Aquesta deficiència es pot classificar partint de tres criteris: el lloc, el moment iel grau de pèrdua auditiva2.Tal com diversos estudis s’han encarregat d’evidenciar, entre les variables quenormalment més influeixen sobre el futur desenvolupament d’una personasorda cal destacar:A. Les variables relacionades amb el mateix subjecte 1. El grau d’afectació2 Trobareu la taula d’aquesta classificació a l’annex 1. 13
  14. 14. 2. L’edat d’inici de la sordesa i l’edat de detecció 3. L’etiologia de la sordesa • De tipus hereditari • De tipus adquirit: prenatal, perinatal i postnatalB. Les variables relacionades amb la institució escolar • Escolaritat especial/ordinària • Moment d’inici de l’atenció específica • Existència o no d’altres alumnes sords integrats al centre • Disponibilitat integradora de la institució • La coincidència o no de la parla escolar amb la parla familiar del nen.C. Les variables relacionades amb l’àmbit familiar • Pares oients/sords • Nivell socioeconòmic dels pares • Grau d’implicació dels pares • Sistema comunicatiu familiar La intensitat de la pèrdua auditiva és probablement l’aspecte que té una influència més alta sobre el pronòstic pel que fa a l’evolució lingüística, cognitiva i social del nen sord.2.2El diagnòstic 14
  15. 15. És clau per a un correcte desenvolupament de les competències lingüístiquesdel nen sord que la seva deficiència sigui detectada el més aviat possible. Hi hauna sèrie de proves senzilles que es poden fer a casa per assegurar-nos quel’infant no pateix cap mena de disfunció auditiva3.La interpretació de les respostes del bebè als sons de la prova audiològica(pestanyeig, acceleració del ritme cardíac, etc) ha d’ésser molt prudent, ja quepot deure’s a un coincidència o fins i tot als gustos de l’infant. Per exemple, elsbebès oients no s’interessen pels tons purs i per tant no se’ls observa capresposta quan els escolten; per contra, sí que paren atenció a sèries rítmiques.S’ha de vigilar que l’objecte que produeix el so o soroll no estigui al camp visualdel pacient. També cal tenir en compte que l’atenció que dedica un nen oient aun estímul que es va repetint tendeix a disminuir fins a ésser nul·la. Calconsultar el pediatre o l’otorinolaringòleg si el nen, durant els primers mesos devida, només respon a sorolls ambientals molt forts, s’espanta si algú se liacosta per darrere i també si no balboteja o deixa de fer-ho. En cas de detectaruna deficiència auditiva, el metge enviarà el cas al CREDA (Centre deRecursos Educatius per a Deficients Auditius) més proper; aquesta entitatespecialitzada proporcionarà l’atenció educativa necessària per a les sevesnecessitats específiques. Es recomana que el nen sord i el seu entorn familiares posin en contacte amb associacions d’afectats per tal d’establir relacionsamb persones que passen per una situació similar.El protocol a seguir en la realització de proves per a diagnosticar la sordesaneonatal és diferent a cada comunitat autònoma. Algunes, entre les que no s’hitroba Catalunya, les fan a tots els nadons. Aquestes proves són importants, jaque estudien ambdues orelles i detecten els dèficits auditius bilaterals a partirdels 40 dB, de manera que es pot fer un diagnòstic definitiu i, abans que el nentingui 6 mesos, es pot començar la intervenció. Tot i això, les proves són mésexhaustives amb nadons amb factors de risc4, que vénen a ser un 4% delsnounats.2.3Suports tècnics3 Trobareu un guió d’aquestes proves a l’annex 2.4 Trobareu una taula amb els factors risc dels nadons a l’annex 3. 15
  16. 16. Hi ha dues fites importantíssimes en el coneixement del so: la primera, eldescobriment de Pitàgores que el so és una vibració de l’aire; l’altra, queaquest so es transmet al cervell a través del sistema nerviós, com vaassenyalar Galè l’any 175. Al segle XVI, mentre Ponce de León començava aimpartir classes als germans Velasco, que eren sords, Andreas Vesaliusdescobrí dos dels tres ossos que transmeten el so del timpà a la còclea: elmartell i l’enclusa. L’estrep –el tercer os –es descobrí pocs anys després. El1561 Gabriello Fallopio localitzà la còclea; tres segles més tard se sabria queaquesta està constituïda per milers de cèl·lules piloses. Això demostra que,simultàniament, anaren avançant tant els mètodes d’ensenyament de la parla ales persones sordes com el coneixement de l’òrgan de l’oïda. La còclea, unelement molt petit, opac i en forma d’espiral, es troba encastada a l’ostemporal, el més dur de tot el cos humà, i per això no ha estat fàcil estudiar-la.Els mètodes que anaven millorant contínuament eren tant els basats entècniques oralistes com els manualistes; així, el segle XX es feren les primeresimplantacions d’elèctrodes a l’oïda, i també es construïren les primeresgramàtiques dels llenguatges de signes. Espanya fou un dels països on mésavenços en el terreny didàctic es feren.S’estava esfondrant la hipòtesi atribuïda a Aristòtil –que un nen que es quedéssord abans d’aprendre a parlar no ho podria fer mai, perquè no coneixeria elfenomen de l’articulació. De fet, el que realment afirmà el savi fou que els sordsde naixement emeten sons però cap paraula.A més a més de l’estimulació logopèdica, la ciència i la tècnica també han jugatun paper determinant en l’ensenyament de les persones sordes. Els avençosen aquests camps han permès que els nens aprenguessin a servir-se de lesseves restes auditives per discriminar l’absència i la presència de so, i fins i tota distingir entre un tipus de sonoritat i una altra. Alguns exemples d’aquestssuports tècnics són: 16
  17. 17. Audiòfon: És un aparell electrònic que amplifica els sons de l’entorn,potenciant els sons de la parla per damunt dels ambientals. És eficaç per apèrdues auditives de fins a 90 dB, però no sempre es garanteix una bonaadequació. Un dels punts determinants perquè siguin profitosos és que siguinaplicats el més aviat possible. També és imprescindible l’entrenament auditiu.Necessiten un manteniment acurat i s’han de canviar cada 5 o 6 anys.El micròfon de l’aparell recull el so de l’ambient i el transforma en impulsoselèctrics, que seran enviats al processador. Aquest els amplifica tot adequant-se a les característiques per a les quals està programat. En forma d’energiaacústica de nou, el senyal estimularà el timpà i continuarà fins arribar al cervell.Alguns tenen una funció especial per parlar per telèfon, mirar una pel·lícula...Poden ser retroauriculars, intraauriculars, intracanals (inserits en el conducteauditiu),etc.Els primers van col·locats darrere el pavelló auditiu, i són els més freqüents ennens petits; poden millorar qualsevol grau de pèrdua auditiva. Elsintraauriculars van col·locats a la part interna del pavelló auditiu i, per tant,s’han de fer a mida. Per aquest motiu no s’utilitzen amb els nens petits, ja que,amb el creixement de l’orella, s’haurien de canviar amb massa freqüència. Sónútils sobretot en sordeses moderades i lleugeres.Els intracanals es col·loquen dins el conducte auditiu extern i, per tant, no esveuen des de fora. També s’ha de fer la carcassa a mida, per la qual cosa noes recomanen en nens petits; se solen escollir en casos de deficiències lleus.També n’hi ha que funcionen per conducció òssia, utilitzats pel tractament desordeses de transmissió que no poden ésser corregides amb cirurgia. El seumecanisme és bàsicament un vibrador que està en contacte amb l’os temporal,de manera que s’estimula la còclea. 17
  18. 18. Audiòfon Audiòfon Audiòfon de conducció òssiaretroauricular intraauricular Audiòfon vist de prop5Cal puntualitzar que els audiòfons amplifiquen els sons percebuts pel subjecte,però no li permeten de discriminar-los amb claredat: si el nen sentia un sodistorsionat a intensitat baixa, amb l’audiòfon el percebrà més fort peròigualment distorsionat. Així doncs, serà l’infant qui haurà d’aprendre ainterpretar el que li arriba a través de l’audició residual.6Emissors de freqüència modulada: Són uns aparells que capten la veu dequi parla, aïllant-la de la resta de sorolls ambientals, i l’envien per ones deràdio. Són útils per escoltar la televisió, un mp3... connectant-los a la sortidad’àudio d’aquests aparells. També poden ésser de gran ajuda a la classe: elmestre durà l’emissor, format per un micròfon i un transmissor, i l’alumnecol·locarà un receptor al seu audiòfon.Implant coclear: És un dispositiu que es col·loca mitjançant cirurgia a l’osmastoides. El seu mecanisme es basa en l’estimulació de les cèl·lules piloses através d’uns elèctrodes. És, per tant, indispensable que al pacient li restincèl·lules piloses en bon estat perquè pugui ésser candidat a un implant coclear.Aquest sistema transforma els senyals acústics en senyals elèctrics: la partexterna, amb forma retroauricular o de petaca, transmet els sons a la partinterna, col·locada mitjançant cirurgia. És necessari en pèrdues auditives5 Fotografies obtingudes de: http://www.xtec.cat/~cllombar/ajudes/ajudes.htm6 S’inclou a l’annex 4 una taula d’un estudi sobre les implicacions d’una correcta adaptació a l’audiòfon. 18
  19. 19. pregones, ja que constitueix una gran ajuda per a l’aprenentatge de la llengua.No obstant, no tothom pot ésser implantat; depèn del tipus i grau de sordesa,l’edat... Abans es considerava que s’havien d’implantar abans dels 6 anys, jaque, a partir d’aquesta edat, hi ha menys plasticitat cerebral. Però actualmenttambé s’apliquen a persones adultes en algunes ocasions. Els criteris bàsicsper ésser candidat a un implant coclear són:- Tenir una sordesa neurosensorial no retrococlear pregona o severa bilateral- No tenir una bona adaptació als audiòfons- Garantir el compromís de seguir una rehabilitació auditivo-oralUn cop fet l’implant, cal un temps, que varia en cada cas, perquè el nenaprengui a interpretar els sons que abans no sentia. En alguns casos,s’implanta a ambdues orelles o es combina amb un audiòfon. Per poder optar auns resultats satisfactoris, és important la implantació primerenca. En general,s’observen millores més significatives en pacients postlocutius.77 Trobareu a l’annex 5 l’explicació del funcionament d’un implant coclear. Fotografia extreta de:http://www.susmedicos.com-articulos_otologia_coclear1.htm 19
  20. 20. Subtítols: Permeten a les persones sordes poder seguir un programa televisiusense haver de basar-se en la lectura labiofacial. Els subtítols han d’assegurarla comprensió del programa i intentar mantenir al màxim les característiquesdel text parlat. S’han de tenir en compte aspectes com la sincronització text-imatge, el temps de permanència a la pantalla, l’extensió que ocupa elsubtítol... Tot això fa que no sigui fàcil incorporar l’opció de subtítol alsprogrames televisius, i no tots els canals ho fan. Sí que ha assumit el repteTelevisió de Catalunya (des de 1990 per a pel·lícules i 1991 en directe per anotícies), que amb aquesta iniciativa col·labora a trencar les barreresimposades entre el col·lectiu sord i els medis de comunicació. De moment, lallei no ha estipulat cap marc normatiu concret pel que fa a la subtitulaciótelevisiva per a sords, de manera que les hores subtitulades constitueixen untant per cent realment baix dins el total de la programació.Speechwiewer: és un programa informàtic presentat en un CD-ROM que contéexercicis per a ensenyar a parlar o rehabilitar la parla del pacient. Es pot aplicara persones amb trastorns de la parla, del llenguatge, de la veu o de l’oïda. Defet, és un reforç prou eficaç dels procediments logopèdics tradicionals, basat enestímuls visuals i auditius. Inclou exercicis relacionats amb: - La sonoritat: el programa ensenya el pacient a ésser conscient quan es produeix un so i quan s’inicia exactament l’emissió, així com a controlar el to utilitzat per parlar. També reforça la dicció. - La fonologia: treballa la precisió en la producció fònica. També ofereix tècniques per distingir fonemes (es comença per dos i finalment el pacient distingirà els sords dels sonors).A més, el programa guarda els resultats de cada pacient, de manera que ellogopeda pot tenir una fitxa del progrés dels alumnes.Pot resultar molt útil als deficients auditius, ja que els ajuda a prendreconsciència del so. A través de suports visuals, els pacients veuran millores enel control de la parla, el reconeixement d’algunes emissions no verbals (com elriure), la consideració de la inflexió habitual de la parla (per exemple, distinció 20
  21. 21. de frases enunciatives i interrogatives) i un major aprofitament de l’audicióresidual.Visualitzador de la parla (VISHA): és una targeta connectable a l’ordinadorque permet estudiar el senyal de veu, avaluar pèrdues auditives... Per a lespersones sordes ofereix un programa de rehabilitació del llenguatge,reconeixement de la parla i aprofitament de les restes auditives. Pel que fa al’estudi del llenguatge oral, se centra en la intensitat, la freqüència, l’entonació ila discriminació de fonemes diferents.Un dels exercicis proposats és el control de videojocs mitjançant la veu. Inclouunes taules amb dibuixos que representen la postura dels elements articulatorissegons el so emès pel pacient. També permet fer audiometries tonals (distingirdos sons separats per un to –és a dir, 0’167 Hz).D’altra banda, els darrers anys s’han anat creant diversos estris per a facilitar lavida diària de les persones sordes: despertadors que vibren, sistemes de bucleinductiu (es connecten a l’aparell d’àudio, al telèfon mòbil... i envien el sodirectament a l’audiòfon o implant coclear)... La tasca dels intèrprets de llenguade signes i dels centres d’intermediació, apareguts fa relativament poc, tambéha estat molt important.SUVAG (Systeme Universel Verbo-Auditif de Guberina): aparell amplificadordel so perquè els nens sords puguin arribar a percebre’l aprofitant al màxim lesrestes auditives. Desenvolupat per Petar Guberina, natural de Zagreb, és unaeina capaç de determinar la intensitat que l’alumne requereix per a percebrel’estímul en cada octava; allò que el diferencia d’altres mètodes coml’audiometria tonal, que se serveix de tons, o la logoaudiometria, que utilitzaparaules, el SUVAG usa segments lingüístics que contenen tota la riquesa delllenguatge parlat. Aquest aparell pretén facilitar la percepció auditiva de la parlaper tal que el nen sord pugui arribar a produir-la amb la màxima correcció. Devegades es complementa amb un vibrador. 88 Fotografia extreta de: http://www.pnte.cfnavarra.es/creena/001auditivos/imagenes/nuevo%20Suvag%20II%20bis.jpg 21
  22. 22. Programes informàtics o VISHA: Programes del “Projecte Fressa 2000”:Aquest projecte engloba un conjunt de programes informàtics desenvolupatsper Jordi Lagares, que pretenen constituir una ajuda en l’aprenentatge per anens amb deficiències motrius o auditives. Destaquen els diferentsvisualitzadors de veu, que permeten, per exemple, obtenir la representaciógràfica de la presència/absència i de la intensitat de la veu del nen. Aquestsrecursos estan a la disposició de tot aquell qui els necessiti.92.4Implicacions de la sordesaLa hipoacúsia és molt més que una pèrdua auditiva. Aquesta deficiència afectael desenvolupament lingüístic del nen, així com el cognitiu en general, cosa quepot causar un retard considerable en l’aprenentatge de nous coneixements.També pot repercutir en l’evolució de l’infant a nivell afectiu i social. És per aixòque les persones sordes necessiten no només estimulació auditiva, sinó tambélingüística. Les persones amb deficiències auditives no aprenen la llengua oralde manera espontània –com ho fan les oients, seguint un procés d’imitació –,sinó que necessiten unes reforços logopèdics; aquests es definiran segons elgrau i el tipus de sordesa del pacient, i el moment en què es troba a nivellevolutiu.9 Es poden descarregar gratuïtament de la pàgina: http://lagares.org. 22
  23. 23. Ésser sord també implica no poder accedir a un munt d’informació que lasocietat ofereix per via auditiva. La inversió necessària per a eliminar lesbarreres comunicatives que presenten algunes vies de comunicació no resultamassa alta; tan sols s’ha de vetllar per oferir una alternativa visual a qualsevolmissatge transmès per via auditiva. Aquestes barreres solen no presentar-seen llocs amb molt trànsit de gent, com els aeroports, ja que la diversitatlingüística obliga a utilitzar missatges visuals. Sí que en trobem, en canvi, aestacions de tren petites. De vegades, el canal auditiu no és l’únic, però sí elpredominant, i això dóna desavantatge a les persones sordes respecte a lesoients.Per últim, les deficiències auditives poden obstaculitzar la comunicació diària.Fins i tot quan una persona sorda domina molt bé el llenguatge oral, pot trobar-se amb persones oients que no l’entenguin quan parla ja que no hi estanacostumades. De la mateixa manera, la lectura labio-facial que utilitza lapersona sorda per entendre el llenguatge oral pot donar peu a confusions,malgrat guiar-se pel context comunicatiu i la coherència semàntica; així queper solucionar aquest entrebanc es va crear la Paraula Complementada10.D’altra banda, la persona sorda pot estar intentant desxifrar els fonemes quecomponen una paraula que de fet no coneix, i això resulta encara méscomplicat.2.5Connotacions de la paraula sordmut. La sordesa entesa com un tret lingüísticFins el 1965, el DNI de les persones sordes les etiquetava de subnormal. Elnom mut és gairebé sinònim, en moltes llengües, d’imbècil (kofós en grec, odumb en anglès, en són alguns exemples). A Equador es fa referència als mutscom upa, que també significa babau; aquesta paraula prové de opa, que vol dirneci. Cal remarcar que totes aquestes paraules tan sols són aplicades als sordsa natura (de naixement), que són els que no poden adquirir el llenguatge oralespontàniament. Hervás proposà, però, el terme sordmut per a sordsprelocutius, que apareix per primera vegada en un diccionari més d’un segle10 Podeu trobar la definició i característiques del sistema de la Paraula Complementada a l’annex 6. 23
  24. 24. després, el 1919. A partir dels anys 70, es comencen a buscar termesalternatius al mot sordmut per ésser aquest poc precís –fou rebutjat pelsmateixos sords perquè, de fet, sí que podien arribar a parlar; així, sóndenominats deficients auditius, hipoacúsics o, en el cas de sordeses totals,anacúsics: així consta als actuals DNI. També es pot recórrer a la paraulasignant per a tots aquells que saben comunicar-se en llenguatge de signes, perbé que no tenen per què ésser sords.Aquest llenguatge és un sistema comunicatiu molt antic i ric. I és que, de fet, jaen el llibre de Beda, de principis del segle VIII, apareixen posicionsdactilològiques que representen els números de l’1 fins al milió, i fins i totfrases.Amb l’aparició del sistema signat van formar una comunitat a part, comunicant-se amb un llenguatge sense llengua.Molt sovint no som conscients del que representa per a molts sords comunicar-se signant: és allò que els engloba en una comunitat amb uns trets lingüístics ide relació amb l’entorn diferenciats; fins i tot es pot dir que comparteixen unahistòria comuna. Segons Núria Silvestre Benach11, per a l’oient és moltsaludable trobar-se amb un grup de persones sordes que es comuniquengestualment, ja que l’obliga a posar-se al lloc de la persona sorda.Paradoxalment, el concepte de sordmut se segueix representant en llenguatgede signes col·locant l’índex successivament a l’orella i a la boca.11 Catedràtica de Psicologia Evolutiva i de l’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona. 24
  25. 25. 3. Modalitats educatives actualsActualment hi ha un sèrie d’opcions educatives diferents per als nens sords. Elspares seran els encarregats de jutjar quina de les modalitats és la mésescaient, tenint en compte l’entorn en què es desenvolupa el seu fill (famíliaoient o sorda, per exemple) i les capacitats del nen.Totes aquestes modalitats tenen l’objectiu que el infant domini tant la llenguaoral com l’escrita, a més, en alguns casos, de la dels signes. L’únic que canviaés el moment i procés de l’aprenentatge. És important que, sigui quina sigui lamodalitat escollida, s’iniciï quan abans millor.12Pel que fa al centre educatiu, hi ha diverses opcions que combinen escolesordinàries amb centres especialitzats en deficiències auditives.13 A continuacióespecifico les característiques de cada modalitat:M. de comunicació oral: Es treballa en centres ordinaris i desenvolupa lacapacitat lingüística de l’alumnat sord utilitzant exclusivament la llengua oral tantcom a instrument com d’accés al currículum. Els alumnes assisteixen a l’aulaordinària amb els altres alumnes, seguint les explicacions orals del professor.Només surten a estones de classe per a rebre atenció logopèdica individual oen un petit grup. Un mestre d’audició i llenguatge donarà a estones suportcurricular, però el professorat és el responsable dels aprenentatges.12 Trobareu a l’annex 7 un esquema explicatiu del moment i el procés d’aprenentatge.13 Trobareu a l’annex 8 un esquema sobre els diferents centres educatius. 25
  26. 26. M. bimodal i bilingüe: Utilitzada en centres ordinaris, desenvolupa la capacitatlingüística de l’alumnat sord utilitzant la llengua de signes catalana (LSC) tantcom a instrument de comunicació com per accedir al currículum, conjuntamentamb la llengua oral. Es treballa també en centres específics per a infants i jovessords. Els alumnes assisteixen a l’aula ordinària com els altres, però unprofessor logopeda, que fa de cotutor, adapta i tradueix a la llengua de signesles explicacions del professor. Reben ensenyament específic de la llengua designes, atenció logopèdica i/o suport curricular.M. gestual: Es recomana que en casos de sordesa profunda afegida atrastorns cognitius o comunicatius s’opti per una modalitat exclusivamentgestual. També s’opta per aquesta via quan el nen, sense raó aparent, té unesdificultats desmesurades per adquirir el llenguatge oral.Evolució dels mètodes educatius a curt terminiFa 25 anys hi havia molts menys recursos per a ensenyar les persones sordes;s’havien de treballar les restes auditives amb materials com tambors, caixes...que contrasten molt amb els avançats aparells que s’utilitzen actualment.També se solia fer estirar els nens en terres de fusta i els professors marcaven,picant els peus a terra, els ritmes de les paraules. El primer que havien –i han –d’aprendre és a discriminar quan hi ha so i quan es fa el silenci.Abans, per treballar ressonàncies, l’alumne es posava a un costat d’un globusinflat i el professor a l’altre, i parlaven, de manera que es percebien lesvibracions. També es buscaven les vibracions a la cara, al cap i al coll en parlaramb les mans. Avui dia els globus s’han substituït per vibradors. No s’utilitzavamai el llenguatge gestual.D’altra banda, els CREDA han resultat una eina molt eficaç per a les famíliesde nens sords. Són serveis educatius formats per logopedes itinerants,psicopedagogs i audioprotesistes. S’encarreguen de fer proves audiològiques,ofereixen orientació psicolingüística, psicopedagògica i logopèdica i assessorenels professors del deficient auditiu. 26
  27. 27. A Catalunya n’hi ha deu; a Barcelona, la seu del CREDA es troba al mateixedifici que l’escola Tres Pins. En el nostre país hi ha tres escoles específiquesper a sords: el CRAS, a Sabadell, i la Josep Pla i la Joan Pelegrí, a Barcelona.És important que tant les persones sordes com els seus familiars es relacioninamb altres persones que també pateixen deficiències auditives; així podencompartir experiències, incerteses, dubtes... ningú millor que ells mateixoscomprèn els handicaps que se’ls presenten a diari. Amb aquesta intenció s’han anat constituint diverses associacions al llarg delsanys com: ACAPPS, AICE, APANSCE ,FESOCA, LENCOVIS... 143.1El llenguatge de signes vs llenguatge oralAmbdues modalitats educatives són quelcom més que una metodologia peradquirir uns coneixements o un instrument de comunicació. Tots sabem que lesllengües tenen uns components culturals i uns referents identitaris, comunitaris,importants. Això també passa amb la llengua de signes i la llengua oral per a lacomunitat sorda.Per a unes famílies, la llengua natural per al seu fill amb sordesa ha de ser lallengua familiar, mentre que per a d’altres la llengua natural de les personessordes és la llengua de signes.De fet, el procés d’aprenentatge de la llengua de signes és semblant al delllenguatge oral en els nens oients. Tot i això, hi ha, a grosso modo, duesopcions a l’hora d’ensenyar un nen sord. La primera és la proposada perl’escola manualista, que basa l’educació del deficient auditiu en el llenguatge designes al·legant que és per naturalitat la seva llengua mare; per rebatrel’argument dels opositors als manualistes –que creuen que el sord no arribarà atenir èxit a partir d’aquest mètode per les barreres que es trobarà en lasocietat–, aquests posen l’exemple de Helen Keller.15A l’altra banda s’hi troben els oralistes, que creuen en la completa integració delsord a la comunitat parlant. Tot i admetre que el deficient auditiu tindrà unaprenentatge més lent del llenguatge oral, els seguidors d’aquesta escolacreuen que, a llarg termini, li suposarà poder-se comunicar amb un cercle mésampli de gent, ja que poques persones dominen el llenguatge de signes.14 Trobareu els objectius i serveis d’aquestes associacions explicats a l’annex 9.15 Breu biografia a l’annex 10. 27
  28. 28. Aquesta discussió sobre la bondat d’una o altra modalitat té marcatscomponents culturals, de forma d’entendre la vida, que depassen el fet científici educatiu.3.2El llenguatge de signesHi ha tants llenguatges de signes com n’hi ha d’orals, i el seu ús s’estàgeneralitzant novament, després d’un segle de prohibició; han començat aaparèixer diccionaris i manuals d’aprenentatge d’aquest sistema decomunicació. Tot i que el llenguatge de signes català (LSC) existeix com allengua estructurada des del 1800, va restar prohibit durant molt de tempsdegut a les conclusions obtingudes al congrés de Milà del 1880, quan es vaconsiderar que l’aprenentatge de la llengua de signes obstaculitzava el de laparla. Actualment, però, es manté que una cosa no té res a veure amb l’altra.No podem oblidar que l’aprenentatge del llenguatge de signes és per l’infantsord tan natural com el del llenguatge oral per als oients.16Actualment hi ha dos manuals d’aprenentatge del LSC, un diccionari delssignes que designen animals i un altre de termes de salut, materials d’educacióbilingüe (llenguatge de signes i escrit) i el prototip del primer diccionarimultimèdia de l’LSC.Molts oients tendeixen a considerar primari el llenguatge de signes, però aixòés totalment fals. En el llenguatge de signes, cada gest és una paraulacompleta i l’ordre en què es combinen difereix del que utilitzen la llengua oral il’escrita.No obstant, hi ha una diferència cabdal entre la parla i el signe: mentre que laprimera és lineal (les frases hauran d’ésser més llargues com més informació16 Paraules textuals de Maria del Pilar Fernández Viader, professora de la UB. 28
  29. 29. continguin), això no té perquè passar en el llenguatge signat, ja que, perexemple, una mà pot signar el verb i l’altra afegir informació al mateix temps.En el cas que l’ordre en què es despleguen els signes sigui el mateix que el delllenguatge dels oients, aleshores es tracta d’un sistema bimodal.La llengua de signes és una llengua completa que té gramàtica, vocabulari inormes lingüístiques pròpies que requereixen un aprenentatge específic.De fet, l’única relació que té amb l’oral és a l’hora de signar noms propis oparaules que no es coneixen en el llenguatge de signes, les quals es lletrejaranper l’alfabet dactilològic; els signes creats a partir de la dactilologia s’anomenensignes lexicalitzats, i n’hi ha de dos tipus:- Dactilologia simbòlica: requereix un aprenentatge específic per a la sevacomprensió, ja que és de base simbòlica: el signe no té cap similitud amb larealitat a la que fa referència.- Dactilologia icònica: cada signes guarda una mínima relació de semblançaamb la idea que representa. Per exemple, en l’alfabet dactilològic de Bonet, laposició de la mà en signar la lletra “a” pretén imitar el signe gràfic de la lletrautilitzat a la impremta; o el signe de victòria, que és en realitat un “v” feta ambels dits.A Catalunya, l’alfabet dactilològic es realitza amb la mà dominant a l’alçada dela barbeta, i es pot complementar amb l’articulació oral.L’estructura gramatical de la llengua de signes ve donada pels següentsparàmetres: configuració de les mans, moviments que realitzen, sentit en el quees mouen les mans, lloc on s’executa el signe, i d’altres informacions visuals(expressió de la cara, moviment dels llavis...).Núria Silvestre ha concretat més exhaustivament els paràmetres de la llenguade signes espanyola: 29
  30. 30. - 29 Configuracions de la mà (queiremas): oberta, tancada, amb alguns ditsaixecats...- 25 llocs on es realitza el signe (toponemes): davant dels llavis, al front...- 18 moviments de la mà (kinemes)- 6 direccions dels moviments de la mà (kineprosemas)- 9 orientacions de la mà (queirotropemes)- Expressions de la cara (prosoponemes)Els signes gestuals es poden classificar en:17- Signes motivats: són aquells que expressen una relació molt estreta amb larealitat; poden ésser iconicocinètics (reprodueixen la forma o el moviment del’element del qual es parla) o deíctics (l’assenyalen directament).- Signes intermedis: es basen en la dactilologia (abecedari manual)- Signes arbitraris: no tenen cap relació amb el referent.Els nens sords aprenen el llenguatge de signes espontàniament si estan encontacte amb persones que l’usin, de la mateixa manera que els oientsaprenem el llenguatge oral espontàniament dins d’una comunitat parlant. Hi haen tràmit un projecte de llei que reconeix i regula la llengua de signes catalana il’espanyola, i que estableix els mitjans de suport a la comunicació oral de lespersones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues. El 28 del 2009 s’haaprovat en el ple del Congrés de Diputats. De fet, el llenguatge de signes haestat introduït progressivament als mitjans de comunicació, l’educació i aedificis de l’administració pública, on abans no s’utilitzava.Hi ha unes cinquanta llengües signades pràcticament inintel·ligibles entre sí, inombrosos dialectes de cadascuna. També n’hi ha una d’internacional (SSI),que ve a ser l’equivalent a l’esperanto, però que poca gent coneix. A Espanyahi ha més de 10 llengües de signes.La LSC (llenguatge de signes catalana) obtingué reconeixement oficial el 30 dejuny de 1994 per part de la Generalitat de Catalunya, cosa que no han rebut nila llengua de signes valenciana ni la de les illes Balears –bastant diferents de la17 Classificació feta per Núria Silvestre, explicada al seu esmentat llibre: Sordera. Comunicación yaprendizaje. 30
  31. 31. LSC –als seus respectius països. Els poders públics han de garantir l’ús de lallengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat deles persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésserobjecte d’ensenyament, protecció i respecte.18De moment, no hi ha un sistema d’escriptura de la llengua de signes, ja que lespersones sordes aprenen a llegir i escriure en la llengua oficial del seu país. Noobstant, sí que hi ha hagut alguns projectes de desenvolupar un sistema gràficde representar el llenguatge signat; el problema és que resulta molt difícilreproduir tots els trets físics que intervenen en el signat. Alguns d’aquestsprojectes són:- El de la Universitat d’Alacant, que usa les lletres de l’alfabet llatí com asímbols de la transcripció gràfica del llenguatge de signes.19- El de la Universitat d’Hamburg, creat fa més de 50 anys; utilitza símbolsespecífics per a transcriure el llenguatge de signes a un suport escrit. Elprojecte, anomenat HamNoSys (Sistema de Notació d’Hamburg de la Llenguade Signes), és el més difós i prestigiós de tot Europa.20L’ILLESCAT és el Centre d’Estudis que analitza l’evolució de la LSC i en fa unestudi lingüístic, afegint signes nous pels neologismes, entre d’altres coses. Amés, a Catalunya hi ha una associació que lluita perquè la LSC siguireconeguda com una llengua qualsevol (Plataforma pels Drets Lingüísics iCulturals dels Usuaris de la Llengua de Signes Catalana). Un dels principalsobjectius d’aquesta entitat és garantir que els programes audiovisuals no siguinsignats en LSE en detriment de la LSC. La seva fita és que, tant a nivell socialcom polític, el llenguatge de signes sigui reconegut com un dret lingüístic icultural propi de la comunitat sorda.De fet, fou la Plataforma LSC, Ara! , com també s’anomena, que demanà perescrit al Parlament de Catalunya que l’estatut del 2005 mencionés aquest dret.La llei resultant és la de l’article 50.6, mencionat més amunt.18 Article 50.6 de l’estatut de Catalunya de l’any 2005.19 Es pot consultar a la pàgina web: http://www.cervantesvirtual.com/seccion/signos/index.jsp20 Es pot consultar en anglès o en alemany a la pàgina web: http://www.sign-lang.uni-hamburg.de/Projects/HamNoSys.html, des d’on es pot descarregar. 31
  32. 32. Tot i les nombroses crítiques que va rebre el llenguatge de signes, que fins i totfou prohibit arran del Congrés de Milà, també tenia algunes persones a favor,com Lorenzo Hervás, que el considerava la vertadera llengua adànica, o elmateix L’Epée. Alguns arribaren a considerar que els signes tenien àdhuc mésavantatges que la llengua dels sons.De fet, moltes comunitats capaces de servir-se de la parla, decideixencomunicar-se mitjançant gestos per motius diversos (vots de silenci, raonsculturals com algunes tribus aborígens australianes...). No obstant, calremarcar la diferència entre aquests exemples de llenguatge gestual i elllenguatge dels signes emprat per la comunitat sorda, que ha esdevingut unidioma tan complet com qualsevol d’oral.3.3Llenguatge oralLa modalitat educativa oral posa l’èmfasi en l’exigència a l’alumne, en l’esforçque aquest ha de fer per a integrar-se en un món que majoritàriament empra lallengua oral, mentre que la modalitat bilingüe accentua l’exigència a la resta dela societat perquè adapti la manera de dirigir-se a uns alumnes que tenen unespeculiaritats comunicatives. No volem dir que a la modalitat educativa oral noés treballi la qüestió social i que la modalitat bilingüe no sigui exigent amb elsalumnes. És una qüestió de prioritats.Una modalitat accentua la intervenció en la transformació de l’individu per a laseva integració, l’altra accentua la intervenció en la transformació social o del’entorn.La modalitat oral està més pendent de tots els avenços tecnològics o vinculatsamb la sanitat. A la modalitat bilingüe, la preocupació per la psicopedagogia,per les adaptacions del mitjà, del currículum, de l’entorn, en general, éssuperior. 32
  33. 33. 4. Recerca de la realitat del món de les persones sordesEn aquest apartat exposaré quatre punts de vista sobre la sordesa.Primerament, parlaré de la visió de la societat sobre els nens sords, deixant-me portar per les coincidències de la gran majoria de les respostes delsenquestats; en segon lloc mostraré la visió més interna i adulta sobre aquestmón; seguidament exposaré l’experiència viscuda d’un nen sord i la sevaopinió; i finalment comentaré el comportament d’un nen sord integrat a l’aulaordinària.4.1Coneixements de la societat. Les enquestesDesprés d’haver fet enquestes per les poblacions del Masnou, Alella i Teiàs’han pogut elaborar unes gràfiques21, en què podem veure el que generalmentes creu o es pensa sobre la situació de les persones sordes a la societat actual.S’han realitzat dos tipus d’enquestes: una enquesta A, que és la destinada asaber els coneixements de la societat que no coneix cap persona sorda; i unaenquesta B, que ens mostra els coneixements de la societat que coneix algunapersona sorda. A continuació mostro els qüestionaris seguits amb les sevesgràfiques resultants i els comentaris sobre els resultats. Més endavant, a lesconclusions, veurem si la societat té un concepte encertat del món de lespersones sordes.A més de les enquestes realitzades, s’han formulat dues preguntes alsenquestats per tal de saber més àmpliament el pensament de la societat: • Què és el primer que penses quan et diuen: aquest nen és sord? • Què entens per una persona sorda?21 La fitxa tècnica de les enquestes està inclosa a l’annex 11. 33
  34. 34. Els comentaris sobre els resultats d’aquestes s’introdueixen tot seguit delscomentaris del qüestionari B. 34
  35. 35. 35
  36. 36. 36
  37. 37. 37
  38. 38. 38
  39. 39. Generalment, es creu que una persona sorda balbuceja a l’hora de parlar, peròuna minoria opina que poden parlar correctament o senzillament que no poden.Pel que fa a la llengua que utilitzen aquestes persones, alguns pensen queutilitzen tant la llengua oral com la de signes, i d’altres creuen que únicamentpoden utilitzar la llengua de signes.Als enquestats se’ls va fer preguntar si un nen sord tenia capacitat per escriure.Una majoria va contestar un “sí” rotund justificant-ho dient que l’escriure se’lsensenya a l’escola des de ben petits i que per poder fer-ho no tenen capdiscapacitat.La minoria, que va respondre que no podien escriure, es va recolzar enl’argument que com no podien escoltar els sons que se’ls deien, no podienrelacionar paraules i plasmar-les en paper.Parlant sobre els estudis i els centres d’educació dels infants sords,generalment es creu que aquests assisteixen a escoles especials per a ells.Sobre aparells que facilitin l’audició dels sords se’n reconeix l’audiòfon molt persobre de tots els altres, com per exemple, l’implant coclear.Respecte als sentiments de la població cap als nens sords, hi ha una granmajoria que pensa que no se senten integrats socialment i que ho tenen difícilper conviure, tot i que també hi ha una part nombrosa que opina que no hotenen tan difícil.Per últim, els enquestats s’han hagut de posar en el paper de pares i fer unadecisió: si tinguessin un fill sord, en quina modalitat voldria que fos educat (oralo gestual). Les respostes han estat molt igualades, però amb una majoria a lallengua oral, i totes tenen un argument que justifica les seves respostes.Els que van optar per la llengua de signes van argumentar que si els sords sónde naixement, no tenen més remei que aprendre aquesta llengua, i tant elssords de naixement com els que no,diuen, ho tenen molt complicat peraprendre la llengua oral o senzillament els hi és impossible, ja que per utilitzarla llengua oral s’ha de poder sentir el que et diuen, i ells no poden. 39
  40. 40. D’aquesta manera, conclouen que la llengua de signes és la més fàcild’aprendre i encertada per a ells.Els que van optar per la llengua oral, van argumentar que d’aquesta manera elnen estaria més integrat en la societat i se l’ensenyaria a parlar, escriure iescoltar, tenint així més facilitat per comunicar-se amb el món que l’envolta.Acabem de veure els comentaris sobre les respostes d’enquestats que noconeixien a cap persona sorda, en canvi les respostes que comentaré acontinuació són d’enquestats que sí en coneixen, per tant van contestar unaltre qüestionari lleugerament diferent. 40
  41. 41. 41
  42. 42. 42
  43. 43. 43
  44. 44. Les persones sordes que coneixien els enquestats mostren una àmpliadiversitat d’edats i el tipus de sordesa que més presenten és la pregona oprofunda, és a dir la de naixement. Queda evidenciat en les respostes que lamajoria utilitza la modalitat gestual (llengua de signes), però també hi ha unnombre important que utilitza la modalitat oral.L’aparell que usen majoritàriament és l’audiòfon i, amb aquest connectat, lespersones sordes parlen correctament, encara que tot i així una petita partbalbuceja.Finalment, els enquestats van donar la seva opinió sobre si aquesta personaconeguda se sent integrada socialment o no. Altre cop les respostes van serigualades entre el “sí” i el “no”, amb un “sí” de més, que desfà la igualtat entreles dues opinions.Fent referència a les preguntes formulades a l’inici d’aquest apartat, acontinuació se’ns mostra un resum de les reaccions i el pensament de lasocietat sobre les persones sordes, basat en les respostes donades pelsenquestats:En saber que un nen que acaben de veure o conèixer és sord, la primerareacció que tenen és de sorpresa, ja sigui perquè veuen que pot parlar sensenecessitat de signes o perquè aparentment no ho dirien mai. Senten llàstima iel compadeixen, pensen que té una vida molt dura i complicada i els envaeixenles preguntes, bàsicament una: com es poden comunicar si no hi senten?A l’hora de descriure una persona sorda, la definició que donen els enquestatsés: una persona amb un problema auditiu nul o gairebé nul, amb dificultatsd’integració i que necessita utilitzar aparells. A més, algunes persones creuenque el fet de ser sord implica que sigui mut, ja que no poden copiar els sonsque hauria d’imitar. 44
  45. 45. 4.2Visió d’una persona adulta sordaLa visió i els raonaments explicats en aquest apartat corresponen a la Sra.Marta Capdevila22.Com a persona sorda, per comunicar-se li cal esforç, l’ajut de logopedes,mestres, familiars i amics. D’aquesta manera pot arribar a parlar força bé,sense balbucejar.Pel que fa a la vida, segueix un model de vida normal, sentint-se contentad’això, que ha aconseguit llegint els llavis dels altres i parlant amb la sevapròpia veu, sense que la seva discapacitat li impedeixi viure amb normalitat.També cal dir que opina que el mot “sordmut” no té sentit, ja que alguns sordsno hi senten, però tots tenen veu.Per a ella la lectura facial és molt important ja que es perd si no té present elrostre de la persona amb qui parla, per poder-se guiar mitjançant lesexpressions i els moviments de boca. D’aquesta manera els seus ulls juguenun paper molt important, ja que prenen el rol de les seves orelles.Laboralment no ha tingut cap tipus de problema amb els seus companys, jaque es pot comunicar perfectament.Parlant sobre el seu fill, un infant de 3 anys amb sordesa profunda, cal dir queporta audiòfons digitals, parla i l’estan ensenyant a escoltar amb bons resultats.Així no cal que miri els llavis a la seva mare per entendre-la, perquè la sent.Així, Marta Capdevila confirma que amb l’avenç de la tecnologia, els nenssords profunds amb audiòfons hi senten, sense mirar la boca, d’esquena,aprenen a escoltar i a entendre.També afirma que el 90% de les persones sordes i amb disminució auditiva, aCatalunya i a la resta de l’Estat, es comuniquen en llengua oral.22 Extret del seu propi llibre: Sords profunds. Però hi sentim i parlem! i una entrevista que podeu trobar al’annex 12. 45
  46. 46. A l’hora d’escollir una escola pel seu fill, va disposar de l’ajuda dels CREDA, elsquals conviden diferents especialistes a les xerrades i ofereixen la possibilitatde visitar escoles de diferents modalitats per triar amb millor coneixement elque els pares volen pels seus fills.La Marta Capdevila va escollir la modalitat oral, a l’escola Tàber, on tenen 18nens sords. Aquesta modalitat permet que els nens sords profunds puguinparlar i entendre i integrar-se amb la resta de companys oïdors.La Marta, en la seva infància, portava audiòfons grossos que anavenconnectats amb uns cables i un micròfon a la panxa, però actualment, ambl’avenç tecnològic, porta uns audiòfons digitals amb els que ho sent tot, peròmolt fluix i “borrós”. Pot sentir els sorolls greus, els que vénen de terra, però enno conèixer-los no sap què són ni d’on vénen: li és el mateix sentir un petardque un gos que borda.Actualment, el seu fill Marcel porta els dos audiòfons digitals com la seva mare.La diferència és que ell ho pot sentir tot amb claredat i parlar normalment ambuna persona que estigui d’esquena a ell, i la seva mare necessita veure elsllavis de la persona amb qui parla. Quan en Marcel vol descansar i evadir-se del’entorn, l’únic que fa és desconnectar-se els aparells i quedar-se en silencitotal. 46
  47. 47. 4.3Visió personal d’un nen sordAquesta part del treball explica la visió d’un nen de 1r d’ESO, en Toni Martínez,sobre la sordesa amb què conviu i el pensament de la societat23:En Toni és un noi sord profund, és a dir que va néixer sord. Amb l’ajuda delogopedes i altres entitats i recursos ha après a entrenar l’oïda, escoltarajudant-se de la lectura labial i, gràcies a això, també ha après a llegir comqualsevol persona oient. Quan una persona li parla sense vocalitzar, en Toni esqueda confós, i per no fer-se pesat, procedeix a preguntar-li a algú que enaquell moment estigui al seu costat.Una de les coses favorables d’ajudar-se en la lectura labial és que les personesque ho fan, tenen una molt bona memòria visual.Respecte a la música, en Toni pot escoltar-la sense els audiòfons, però ésnecessari que posi el volum molt alt. Quan no pot sentir la música perquè esreprodueix a un volum normal o baix, percep la música mitjançant les onesvibratòries pel cos. Una altra manera de percebre la música mitjançant l’oïda ésemprant aparells com l’ FM24.Gràcies al treball logopèdic que es duu a terme diàriament, i les experiènciespersonals, les persones sordes milloren amb el temps la seva capacitatd’escolta i de lectura labial.23 Tot el que en aquest apartat ha estat escrit està basat en l’escrit d’en Toni Martínez, el qual podeutrobar inclós a l’annex 13.24 Fa referència a Emissors de Freqüència Modulada, explicats a l’apartat 2.3, pàgina 18 d’aquest treball. 47
  48. 48. 4.4Comportament d’un nen sord a l’aula amb oientsFinalment, en aquest darrer apartat, comentaré el comportament d’en Joan, unnen sord de l’aula de P-4 del CEIP Tàber25:Tot i ser una persona sorda, la família d’en Joan va poder decidir a quinaescola aniria el seu fill. L’Escola Tàber és una escola ordinària, on la granmajoria d’alumnes són oients. A l’aula l’únic sord que hi ha és en Joan, i tot iaixí mai ningú ho diria a simple vista.A l’hora de parlar, en Joan ho fa com qualsevol altre nen a la seva edat i mostraatenció a classe. Això sí, en el moment que alguna cosa no l’escolta del tot bého pregunta a la professora. Quan no pronuncia bé una paraula, la professorael rectifica i en Joan repeteix la paraula per comprovar que, una vegadacorregida, l’està dient bé.Quan en Joan té a algun company d’esquena i allunyat a més d’haver-hi xivarria la classe, no pot escoltar amb precisió el que aquest altre està dient, i això faque deixi de prestar atenció.Per tal que l’alumne sord no es perdi l’explicació del company, la professoratorna explicar el mateix dirigint-se al Joan i elevant la intensitat de la veu, perfacilitar-li la lectura dels llavis.A l’aula no hi ha cap tipus de discriminació o burla cap al Joan, just al contrari,es veu recolzat i ben tractat per tots els seus companys, els quals l’ajuden en elque poden quan ho necessita. Per exemple si la professora diu quelcom que ellno ha escoltat amb claredat, el company més proper li diu el que ha dit.La professora, per la seva part, es dirigeix al Joan de manera amable, sensedonar-li mai l’esquena i s’assegura sempre que tot el que ella està explicant hoentengui. També utilitza mètodes26 com, per exemple, treure a la pissarra adiversos companys a fer un exercici, per tal que en Joan capti amb mésfacilitat el que s’està dient i pugui interactuar com la resta.25 Podeu trobar el meu anàlisi de comportament d’en Joan a l’aula de P-4 a l’annex 14. Lla grabació de laconversació entre la tutora, en Joan i jo la trobareu a l’annex multimèdia 2 (CD).26 Trobareu a l’annex 15 suggeriments als mestres per facilitar la integració dels nens sords a l’escolaordinària. 48
  49. 49. 5. Conclusions Bé doncs, arribats a aquesta part del treball, exposaré las conclusions que he pogut extreure de la meva part pràctica. Començaré resolent la hipòtesi que he formulat a la introducció del treball: • Té la societat un concepte encertat sobre la comunitat sorda? Gràcies a tota la investigació que he dut a terme m’és possible contestar a aquesta pregunta amb seguretat. Actualment, la nostra societat no sap certament com és la realitat del món de la comunitat sorda. Hi ha molts pensaments i creences errònies sobre el tema de les persones sordes. Per mostrar més clarament això, cal fixar-se en les respostes donades pels enquestats i comparar-ho amb la realitat mostrada en els tres altres punts de vista. La societat creu que les persones sordes balbucegen i els costa parlar, quan en realitat una majoria d’aquestes persones són capaces de parlar correctament i sense dificultat, és el cas de la Marta Capdevila, en Toni i el petit Joan. Pel contrari, la societat encerta que els sords poden utilitzar ambdues llengües, tant l’oral com la de signes, però en els resultats he pogut comprovar que els enquestats que no han respòs “Ambdues” han marcat “De signes”. Això ens mostra que tot i així una part de la societat pensa que només poden emprar la llengua de signes. Ara tornem a comparar això amb els tres altres punts de vista: tant la Marta com en Toni i el Joan utilitzen la llengua oral, i únicament la Marta utilitza la llengua de signes per comunicar- 49
  50. 50. se amb altres amics i coneguts sords profunds que prefereixen aquesta llengua. Com ens demostra el cas d’en Toni i d’en Joan, les persones sordes actualment poden estudiar tant en escoles ordinàries com especials, tot dependrà de l’elecció dels pares del nen. La societat, però, no n’està assabentada, ja que els resultats de les enquestes mostren que un 75% de la població pensa que els nens sords estudien únicament en escoles especials. Però això era a l’antiguitat, després d’haver estat aïllant les persones amb deficiència auditiva i haver creat un centre d’educació Especial al 180027. Generalment es creu que aquestes persones amb deficiència auditiva no se senten integrades i passen una vida molt difícil. El fet és que, veient els tres casos explicats, aquestes persones sí que se senten integrades i en cap moment han estat discriminades, sinó al contrari, reben ajut de les seves amistats i són ben tractats. Això mostra la diferència de l’antiguitat, que es depreciaven i s’ignoraven28. Tal com la Marta Capdevila explica, antigament es portaven uns aparells massa grossos, però gràcies a la tecnologia actual els audiòfons són més petits, còmodes i pràctics per portar, i gairebé no es veuen. Avui, com he pogut comprovar, les persones sordes parlen i escolten. El fet que una persona neixi sense poder escoltar no impedeix que amb un27 Explicat a l’apartat 1, pàgina 928 Explicat a l’apartat 1, pàgina 9 50
  51. 51. implant coclear i treball logopèdic diari des del moment que se sap que és sorda, arribi a poder escoltar i parlar correctament. Gràcies a les explicacions que m’ha donat en Toni, podem veure que les persones sordes sí que poden escoltar la música, tot i haver d’apujar-la a un volum altíssim, depenent del grau de sordesa, òbviament. També he pogut saber que en el cas que no la pogués sentir, la podria percebre a través de les ones vibratòries, com em qüestionava a la introducció.Havent comparat els resultats puc arribar a la conclusió que tenim una visióencara bastant endarrerida sobre la comunitat sorda. Creiem que les personessordes, en néixer així, no tenen més remei que viure sense poder escoltar res,que només poden recórrer a aprendre la llengua de signes i que viuran infeliçosi no podent-se integrar.Però tot això és fals. Ara sabem que qualsevol nen sord pot matricular-se a unaescola ordinària o especial, i els seus pares rebran ajuts d’orientació per tal defer la millor tria de la modalitat en què vulguin que el seu fill sigui educat. Lasocietat que es trobés en una situació com aquesta, en les enquestes hancontestat que voldrien que el seu fill fos educat en modalitat oral, i de fetactualment la majoria de nens sords estan sent educats en aquesta modalitat.La raó és lògica: els pares d’aquests nens volen que estiguin completamentintegrats, i d’aquesta manera se’ls facilita molt la seva convivència en lasocietat, on s’empra la veu i l’escolta majoritàriament per comunicar-se.De l’altra manera, educant-lo amb la modalitat gestual, el nen únicament podriacomunicar-se amb persones que empressin la llengua de signes, i tornaríem al’antiguitat, on es feien grups de persones amb incapacitat d’utilitzar la parla percomunicar-se, reduint a un gran nombre la quantitat de persones amb les quees podria comunicar.Una altra bona opció, a banda de l’oral, crec que és la bilingüe, ja que combinatant l’oral com la de signes i és molt enriquidora. S’ha d’aprofitar que es 51
  52. 52. comença a educar un nen de ben petit per ensenyar-li les dues llengües, així espodrà comunicar amb tota la societat: oient i no oient. L’únic desavantatge queté és que retarda l’aprenentatge d’ambdues llengües, ja que s’ha de dividir eltemps d’ensenyament, però el resultat final acaba sent el mateix, tot i ques’emprin més anys d’estudi.Una última conclusió que n’extrec de tot el meu treball és que aquestespersones amb deficiència són igual que nosaltres, tenen sentiments, pensen,parlen, escolten, expressen, fins i tot ballen al ritme de la música i mostren laseva felicitat.El fet de tenir aquesta sordesa no els impedeix viure i ser una persona més enaquest món, i de fet l’única cosa que les pot diferenciar dels oients és una deben petita, que només la podem veure si ens hi fixem de prop: l’audiòfon.Abans de donar per finalitzat aquest treball, espero haver satisfet lesexpectatives que el lector s’havia creat en començar a fullejar-lo, i que haver-lollegit li hagi aportat ni que sigui una mínima part del que jo he obtingut fent-lo,que és molt.I ara sí, m’acomiado amb un ferm propòsit per l’any que ve: el d’agafar jomateixa un d’aquells martells de paleta i començar a fer la meva pròpiaescletxa en la paret que encara s’aixeca entre sords i oients i n’obstaculitza unarelació comunicativa vertaderament satisfactòria. 52
  53. 53. Bibliografia5.1Llibres • CAPDEVILA, Marta. Sords profunds. Però hi sentim i parlem!. Barcelona: Ajuntament de Barcelona - Districte de l’Eixample, 2008. • FOLCH, José Mª. Guia per a famílies d’infants amb sordesa o sordceguesa. Barcelona: Servei de Difusió i Publicacions, 2006. • SILVESTRE, Núria. L’alumnat sord a les etapes infantil i primària. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de publicacions, 2002. • SILVESTRE, Núria. Sordera. Comunicación y aprendizaje. Bellaterra: Masson, cap.1-2, 1998.5.2Revistes 53
  54. 54. • MORALES, Esperanza. “Educación bilingüe en lengua de signos y lengua(s) oral(es) en Barcelona y Madrid” dins Papers d’apansce, núm. 8, 2004. • VELASCO, Ferran. “Modalitats educatives en l’alumnat amb sordesa: el model Barcelona” dins Fete-UGT, 2005, p. 8-10. • APANSCE. “L’educació millora quan podem escollir la llengua de signes” dins L’Espai. 2006, p. 9. • AICE. Diversos articles. “Integración: Revista de la asociación de Implantados Cocleares.” núm. 35, 2005, diverses pàgines. • ACAPPS. Diversos articles. “Comunicar-nos”. núm 35, 2007, diverses pàgines.5.3Fonts audiovisuals • A miracle worker (El milagro de Ana Sullivan) [DVD] Estats Units: Arthur Penn, 1962. 106 min.5.4Fonts informàtiques • GN Resound; Oticon; Widex; Danish Imformationcenter for Hearing Impairment and Deafness. A Better Understanding of Hearing. [CD- ROM]. Win 95 o Win 98. Copenhage. MtM A/S. • BIBLIOTECA DE SIGNOS. El modelo educativo bilingüe. [en línia] <http://www.cervantesvirtual.com/portal/signos/educacion_bilingue/exper iencias_bilingues/articulo05/definiciones_56/articulo.shtml> [consulta: 24.7.2009] 54
  55. 55. • PLAZA, Carolina. Bilingüismo y sordera: contactos lingüísticos en la adquisición bilingüe de la lengua de signos y lengua oral/escrita. [en línia] <http://www.cervantesvirtual.com/portal/signos/linguistica/ICNLSE/index. formato? dir=cinta04&video=parte06&linea=250&menu=menu6&flash=theFlash6& portal=0&ref=22733> [consulta: 24.7.2009]• LLOMBAR, CARLES. Tinc un almune/a sord a l’aula. [en línia] <http://www.xtec.cat/~cllombar/plantilla.htm> [consulta: 25.7.2009]• SKLIAR, Carlos. Un analisis preliminar de las variables que intervienen en el proyecto de educación bilingüe para sordos. [en línia] <http://www.cultura-sorda.eu/resources/VSkliar_variables.pdf> [consulta: 27.7.2009]• ALMIRALL, Ferran. L’educació familiar dels nens i nenes sords. [en línia] <http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200506/memories/1015m.pdf> [consulta: 27.7.2009]• GROSJEAN, François. El derecho del niño sordo a crecer bilingüe. [en línia] <http://www.cultura-sorda.eu/resources/grosjean_derechos.pdf> [consulta: 27.7.2009]• L’ESPAI. L’implant coclear: la llengua de signes suma. [en línia] <http://www.apansce.org/revista/pdf_revista/espai_17.pdf> [consulta: 28.7.2009]• SERVICIO DE PROGRAMAS EDUCATIVOS Y ATENCIÓN A LA DIVERSIDAD. Transtornos en el lenguaje oral y escrito. [en línia] <http:// www.ttmib.org/Nuevo/documentos/guia%20de%20atencion %20educativa.pdf > [consulta: 28.7.2009] 55

×