1. Els intercanvis econòmics i el grau de desenvolupamentLa societat europea és postindustrial. La indústria actualment és el sector de serveis que genera més llocs de treball i que produeix més riquesa. La societat i l’economia de Catalunya, regió destacada de la UECatalunya és una regió europea de primer ordre. L’any 2007 el producte interior brut per habitant va ser un 30% superior a la mitjana de la Unió Europea. La taxa de creixement del PIB acostuma a ser igual o lleugerament inferior al del conjunt de l’Estat. Una dada indicadora de l’important desenvolupament econòmic és el volum de les exportacions i els seu increment anual fetes dins de la mateixa UE.També hi ha indicadors que demostren que estem per sota de la mitjana europea com la despesa pública en educació i la despesa interior bruta en recerca i desenvolupament (R+D). L’economia catalana en el context espanyolEn el 1850-1950 Catalunya va ser la regió capdavantera de l’economia espanyola per la seva industrialització. La difusió dels processos de modernització i d’industrialització i l’entrada a la UE han fet que les diferències econòmiques i socials entre Catalunya i la resta de l’estat hagin minvat. L’economia espanyola en el context de la UE i del mónL’Estat espanyol és un dels països capdavanters de la UE pel seu volum de producció econòmica, amb tendència a créixer per sobre de la mitjana. L’economia espanyola és la cinquena de la UE, després d’Alemanya, França, el regne Unit i Itàlia. Tot i això Espanya acostuma a patir més dificultats com: l’atur, amb una taxa altíssima que afecta a la població femenina i menors de 25 anys. La inflació, causada per l’increment del preu del petroli, de matèries primeres i de productes com el ciment o l’acer en els mercats internacionals. Aquest augment és causat per la demanda, així que com més depengui un estat de les importacions d’aquests productes des de l’exterior, més s’incrementarà la inflació. Per això l’Estat Espanyol té una gran dependència energètica de l’exterior. El comerç exterior es porta a terme amb la UE. Es fan intercanvis comercials amb França, Alemanya, Itàlia, el Regne Unit i Portugal.Espanya forma part del grup més desenvolupat i és un país emissor de capital, gràcies a l’activitat de les seves empreses multinacionals i és la segona potència mundial pel que fa a l’entrada de turistes darrere de França i per davant dels EEUU. L’Estat espanyol és l’onzè en la llista de potències econòmiques, d’acord amb el volum del PIB per paritat de poder adquisitiu (PPA). L’espai geopolític: delimitació i divisió administrativa del territori espanyol. Delimitació del territori espanyol. Origen de les fronteres i litigis territorials.L’Estat espanyol és un punt d’unió entre Europa i Àfrica, fet que té una notable transcendència política i social. També formen part del territori estatal l’espai aeri i les aigües jurisdiccionals ( franja de mar de 12 milles nàutiques d’amplada al voltant de les costes). L’Estat espanyol té frontera amb cinc estats: França, Portugal, Andorra, el Marroc i el Regne Unit. Aquestes fronteres són estables: A França trobem l’enclavament de Llívia, que pertany a l’Estat espanyol i està envoltada per l’Estat francès. Tot i així no és cap objecte de cap discussió. La frontera amb el Regne Unit es troba a Gibraltar, anomenat territori d’ultramar. L’Estat espanyol ha intentat recuperar-lo sense èxit. L’any 2002 els habitants de Gibraltar van rebutjar en referèndum una proposta de cosobirania entre el Regne Unit i Espanya. A la frontera amb Portugal està situat Olivenza, municipi amb cultura portuguesa a Badajoz. Portugal no el reconeix com espanyol perquè considera que el tractat de Badajoz 1801 va quedar derogat amb els acords del congrés de Viena 1815. La frontera amb el Regne del Marroc comprèn les ciutats de Ceuta i Melilla. Altres possessions són el penyal de Vélez de la Gomera, el penyal d’Alhucenas i les illes Chafarinas. El Marroc creu que aquests territoris haurien de ser seus per estar a territori africà. L’Estat espanyol mai no ha volgut negociar la seva sobirania i considera que n’és la propietària legítima des d’abans que es creés l’actual Regne del MarrocUna frontera exterior de la UE ha estat la conseqüència de la posició estratègica de l’Estat espanyol, entre Europa i Àfrica. L’objectiu de la UE era la lliure circulació dels ciutadans dels estats membres que es va fer realitat després de la creació de l’espai Schengen, on quedaven eliminades les fronteres entre els estats de la UE. Les fronteres interiors es porten a terme per lluitar contra activitats delictives. La disminució en el control de les fronteres interiors, té com a contrapartida l’increment de la vigilància a les fronteres amb els estats que no pertanyen a la UE ( fronteres exteriors). Un dels objectius és la lluita contra la immigració il·legal.Frontex coordina les actuacions de control a totes les fronteres exteriors i va ser creada per la UE. A part de coordinar facilita l’aplicació de les mesures necessàries per dur a terme les polítiques comunitàries de fronteres i seguretat exterior. També es dedica a formar la policia fronterera segons criteris i normes europees i a analitzar i valorar les situacions de risc que es poden produir en aquest àmbit.L’OTAN es va crear destinada a protegir els països membres d’una hipotètica amenaça de la Unió Soviètica. A l’Estat espanyol hi ha cinc bases militars integrades en l’estructura de l’OTAN. L’organització territorial de l’Estat espanyolL’actual organització territorial de l’Estat espanyol es basa en tres àmbits territorials: municipis, província i comunitat autònoma.- Els municipis són l’àmbit bàsic de l’Administració local. EL govern i l’administració dels municipis són els ajuntaments que tenen una sèrie de competències pròpies reconegudes en la Llei de bases de règim local. L’alteració dels límits d’un municipi ha de ser aprovada pel govern de la comunitat autònoma corresponent.- La província és un a entitat local amb personalitat jurídica pròpia, formada per l’agrupació de municipis. És l’òrgan d’administració territorial i les actuacions de l’Estat s’organitzen en l’àmbit provincial. El govern i l’administració d’una província és la diputació provincial. L’alteració territorial d’una província ha de ser aprovada per les Corts Generals mitjançant una llei orgànica.- La comunitat autònoma és la divisió territorial en que en la Constitució del 1978 es garantia el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions formades per províncies limítrofes que tenen característiques històriques, culturals i econòmiques comunes o per províncies amb entitat històrica. L’Estat és format per 17 comunitats autònomes i dues ciutats autònomes al nord d’Àfrica. Tenen una certa capacitat d’autogovern, amb autonomia administrativa i legislativa en aspectes específics en la Constitució. La norma institucional bàsica d’una comunitat autònoma és el seu estatut d’autonomia. Tenen prohibida la federació entre diferents comunitats. Altres unitats d’organització territorialA les comunitats autònomes poden instituir entitats d’àmbit submunicipal: parròquies.També poden crear agrupacions de municipis: comarques, consells insulars, cabildos.A part poden crear corporacions administratives a les àrees metropolitanes i els municipis poden agrupar-se en mancomunitats. Els concejos són els pobles que tenen una certa autonomia dins el seu municipi (demarcacions administratives submunicipals). Les demarcacions territorials homologades és l’equivalent a les comarques. El País Basc cada província té la seva diputació foral, Aquestes tenen atribucions pròpies de les diputacions provincials amb àmplies competències en temes tributaris, d’urbanisme i de serveis socials. Tenen també un poder de legislatiu provincial anomenat juntes generals. La delimitació del territori català i l’organització territorial La delimitació del territori catalàEl territori català està dividit en: la Catalunya Nord i el Principat. La Catalunya Nord forma part de França des del 1659 i no disposa d’autonomia pròpia. Forma part dels Pirineus Orientals integrat dins la regió de Llenguadoc-Rosselló, capital Montpeller. El Principat conforma una de les comunitats autònomes espanyoles i té la capital administrativa Barcelona. Catalunya forma part dels territoris de cultura catalana anomenats Països Catalans juntament amb la Franja de Ponent, part del País Valencià, illes Balears i l’Alguer. L’organització territorial de Catalunya dins l’Espanya de les autonomiesLa Constitució reconeix a les comunitats autònomes el dret de crear una organització territorial pròpia. La Generalitat de Catalunya va estructurar el territori del país en comarques. L’any 1931 la Generalitat va constituir una Ponència d’estudi de la divisió territorial de Catalunya. Aquesta Ponència va acordar dividir Catalunya en 38 comarques i 9 regions. L’actual divisió territorial té els seus fonaments jurídics en la Llei de la divisió i l’organització comarcals de Catalunya (1987). La comarca és una entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis contigus, amb una personalitat jurídica pròpia. La llei estableix que cada comarca ha de tenir un consell comarcal.La divisió comarcal té la creació de tres noves comarques: Pla de l’Estany, Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça. El reconeixement de la personalitat pròpia de la Vall d’Aran amb la creació del Conselh Generau d’Aran, un organisme autònom amb àmplies competències que administra aquesta comarca de cultura occitana.La Generalitat va crear 7 agrupacions de comarques. Aquestes vegueries o regions coincideixen amb els set àmbits de treball definits en el Pla territorial general de Catalunya. La nova divisió territorial en vegueries pot implicar la modificació d’algunes comarques i que se’n creïn noves. Implicarà canvis en les circumscripcions electorals i comportarà alteracions en el concepte de província i en els seus límits.