2. EL ROMÀNIC
• Es va desenvolupar entre els segles XI i XIII per tot
Europa occidental creant el primer estil artístic
unificat des de la caiguda de l’imperi romà.
• S’anomena així perquè ens recorda l’art de Roma ja
que es mantenen elements com la planta basilical,
les voltes, les cúpules i els arcs de mig punt.
• Els artistes eren considerats uns simples artesans.
No signaven les obres i eren itinerants: quan
acabaven la feina en un lloc se n’anaven a un altre
per poder guanyar-se la vida.
3. • La religiositat i l’ús dels símbols són les principals
característiques de l’art Romànic.
• Religiositat degut al pes excepcional de l’Església i de
la religió a la societat medieval.
L’objectiu clau de les obres d’art romàniques era
cristianitzar la població i provocar un apropament
dels fidels a Déu.
• L’ús dels símbols degut a la consideració de l’art al
servei de la divinitat: tot transmetia un missatge, des
de la forma dels edificis, fins als materials utilitzats o
els motius de decoració.
L’objectiu és emfatitzar el poder de Déu i ensenyar la
doctrina a una població majoritàriament analfabeta.
El missatge bàsic és conscienciar sobre el temor de
Déu i les virtuts cristianes: humilitat i obediència.
4. ARQUITECTURA
• Els edificis bàsics són esglésies, monestirs, castells i
palaus.
• Es construïen en pedra i al principi es cobrien amb
sostres de fusta, però degut als freqüents incendis,
es va optar per usar també la pedra.
• L’obra arquitectònica més important és el conjunt
d’esglésies. N’hi ha de molts tipus però la majoria
tenen elements comuns que les caracteritzen ja que
totes acompleixen el mateix significat simbòlic.
5. Les esglésies
• Es tracta d’un espai que combina l’element litúrgic amb la presència dels
fidels.
• Eren edificis petits, d’escassa alçària, però molt pesants. D’aspecte sòlid,
compacte, robust, massís i amb molt poca llum a l’interior.
• Les dimensions de les esglésies es fa més espectacular en les anomenades
esglésies de peregrinació, degut a una doble necessitat:
- encabir als nombrosos fidels
- mostrar el poder de Déu i la seva sublimitat a través de la
magnificència de la seva obra.
• Amb el temps i les millores tècniques, moltes de les quals van arribar
d’orient gràcies a les croades, es van poder aixecar esglésies més altes,
esveltes i perfectes. Aquesta evolució es concreta amb l’aparició de
plantes més grans, més àmplies i més complexes, amb més naus,
absidioles als absis, els cimboris i l’ús de finestrals.
6. Elements constructius de les esglésies
• Les cobertes.
- Construïdes amb elements de tradició romana: voltes de canó i cúpules.
- Per fer descansar la coberta es fan servir trompes i petxines.
- Eren molt pesants.
• Els elements sustentats.
- Les pesants cobertes descansaven en arcs de mig punt, columnes, pilars i murs molt gruixuts.
- Les parets sovint es reforçaven amb contraforts a l’exterioron reposen els arcs torals que descarreguen una part de la
força de les voltes.
- Es reduïen tant el nombre com la mida de les finestres.
• Les plantes.
- Solien ser plantes de creu llatina, per recordar la creu en què va morir Jesús.
- El braç llarg de la creu podia estar compost d’una a diverses naus que acabaven en un absis. La disposició longitudinal,
orientada oest-est, és com un camí que segueix el fidel des de el pòrtic d’entrada fins a l’ absis, des del món terrenal fins al
món diví.
- El braç més curt de la creu, que talla transversalment el braç llarg, rep el nom de creuer o transsepte. Sobre seu hi sol
estar la cúpula. Correspon a la zona de transició entre el món terrenal i el diví.
- També hi ha esglésies de planta circular o poligonals, seguint el model de les antigues construccions romanes. El cercle
s’estén com a símbol de perfecció.
- L’ absis, una simple estructura còncava o formar un important cos amb tres o més àbsides i capelles radials, tanca la
planta. És un espai que en el inici del dia rep la llum del sol de la salut i al final del dia el sol de la justícia.
• L’exterior.
- Era habitual col·locar-hi una torre campanar que contrasta per la seva verticalitat amb l’horitzontalitat de la construcció.
- Algunes esglésies tenen un cimbori.
- La porta principal d’accés s’anomena pòrtic i sovint està profusament decorat: és com una Bíblia en pedra.
14. ICONOGRAFIA
• El terme iconografia es comença a utilitzar al segle XVIII i fa referència a l’estudi de
les imatges, la seva descripció i interpretació.
La paraula prové del grec clàssic εἰκών (eikón, imatge) i γράφειν (grapheïn,
escriure).
• La iconografia cristiana és un art sagrat que expressa la fe de l' Església i la
celebració litúrgica: l’estètica està subordinada a la doctrina teològica.
• La imatge sagrada fa culte, il·lustra i decora: és element essencial de l' acció
cultural.
- Les imatges han de complir l’ortodòxia ja que un error en la seva interpretació
pot suposar heretgia.
- Les imatges han de ser intel·ligibles per als fidels. Això obliga a donar forma
humana a tota imatge representada i a la creació de tipus fàcilment
recognoscibles, que al repetir-se es converteixen en tradició.
• Els teòlegs i la jerarquia son els encarregats d’inspirar i supervisar les imatges
col·locades en el temples, segons un programa iconogràfic.
15. ESCULTURA
• L’escultura romànica estava totalment subordinada al marc
arquitectònic, fins al punt que les figures solen adoptar les
proporcions i la forma de la superfície sobre la qual van ser
esculpides.
• Localització. Trobem escultura adossada i exempta, tant de
l’interior de l’església com al pòrtic i als claustres.
• Materials. La pedra i la talla de fusta, sovint policromades
amb colors vius.
• Forma. Les figures no són naturalistes i es representen de
manera esquemàtica, a més els personatges humans
apareixen vestits amb robes rígides que tapaven la major part
del cos.
• Temes. Texts evangèlics i bestiaris.
16. Marededéu de Núria
Talla de fusta policromada d’autor desconegut.
Data del segle XII o XIII.
Localització actual: Santa Maria de Núria, Queralbs (Ripollès).
La marededéu de Núria té l‘ infant a la falda, que es decanta cap al
genoll esquerre. Asseguda damunt d'un tron flanquejat per uns
pilars coronats amb un pom de bola, té la funció de servir de suport
al nen que beneeix amb la mà dreta i amb la mà esquerra aguanta
el Llibre de la Llei.
La frontalitat de totes dues figures és molt acusada i el posat
presenta un clar hieratisme.
Els rostres són esquemàtics i simètrics, però tot i aquest hieratisme
primitiu, presenta una mica d’humanització pel fet que descansa
una mà damunt l'espatlla de l‘ infant.
Aquesta imatge transmet solemnitat i grandesa i deixa de banda
qualsevol sentiment humà.
L'objectiu de l’obra és recordar al poble els ensenyaments de l'
Església.
17. Majestat Batlló
Talla de fusta policromada d’autor desconegut.
Data del segle XII.
Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya.
L’obra represa Crist crucificat com un personatge viu,
per demostrar la seva victòria sobre la mort: Déu regna
després del seu martiri.
La figura és antinatural, simbòlica i idealitzada: la seva
actitud és majestàtica, legitimada pel poder diví.
Hi ha una gran manca d'interès pel volum del cos, és
desproporcionada, simètrica, rígida i frontal.
La figura vesteix una túnica llarga blava amb cercles
vermells i figures vegetals verds, amb cenyidor.
A la creu hi ha unes sanefes amb la inscripció
"Ihs nazarenus rex iudeorum“, és a dir Jesús de
Natzaret Rei dels Jueus, el famós INRI.
El cabell i la barba estan representats amb gran
detallisme. Falten parts: els peus i alguns dits.
18. PINTURA
• La majoria d’edificis estaven pintats tant a l’exterior com a l’interior, però
les pintures més importants són a l’interior.
• Té una gran força expressiva, però tècnicament és molt senzilla.
• No és naturalista sinó simbòlica: no intenten copiar les coses tal com son,
sinó emfatitzar allò que és necessari per entendre el missatge.
• Les figures es representen de manera esquemàtica, frontals, simètriques,
hieràtiques, en postures rígides i amb una aparença que infon respecte.
• Els colors són intensos i el contorn de les figures està perfilat amb una
línia negra força gruixuda.
• La representació dels personatges manté una jerarquia: alguns es
dibuixen molt més grans que la resta per destacar-ne la importància. És el
que s’anomena “perspectiva jeràrquica”.
• Els motius són sempre religiosos i no hi apareixen paisatges de fons, es
busca sobretot destacar el missatge que comunicaven els personatges.
19. • Els principals tipus de pintura són:
- Pintura mural situada a les parets utilitzant
la tècnica del fresc. Els temes preferits són la
representació de Déu (Pantocràtor) i de la
Verge amb el nen (Theotokos).
- Pintura sobre taula utilitzant la tècnica del
tremp, barrejant pigments i rovell d’ou, per
decorar la part frontal dels altars (retaules).
- Miniatures. Petites pintures amb què
il·lustraven llibres, com ara bíblies, còdex i
santorals.
20. Conjunt iconogràfic de
Sant Climent de Taüll
Presideix la composició la figura del Maiestas Dominis
col·locada a l’ interior de la màndorla o ametlla mística,
entronitzat i amb els peus sobre una sanefa que representa
la volta celeste. La imatge de Crist, seguin la tradició
jeràrquica, pren unes dimensions sobrehumanes en
comparació de la resta de components del fresc, cosa que
augmenta la sensació de poder i judici. Porta el nimbe amb
la creu i ambdós costats las lletres alfa i omega, que
simbolitzen que és principi i fi de totes les coses. La seva ma
dreta beneeix amb tres dits (la Santíssima Trinitat) i amb
l’esquerra sosté el llibre de les escriptures amb l’ inscripció
“Ego sum lux mundi”, Jo sóc la Llum del Món.
Destaquen els ulls penetrants i l’expressió severa que
expressen l’autoritat d’un déu disposat a jutjar, ja que es
tracta d’una visió apocalíptica i no pas redemptora. Per
reforçar el sentit majestàtic trobem, envoltant Crist,
Fresc sec d’autor desconegut del 1123. quatre àngels que ens presenten els símbols dels
evangelistes: el lleó de sant Marc a baix a l' esquerra, el
Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya.
bou de sant Lluc a baix a la dreta, damunt seu l' àliga
Exponent del punt àlgid del romànic català en bellesa i de sant Joan, i el mateix àngel que representa a sant Mateu
en tècnica i és un referent en la pintura romànica a l' altra banda.
europea. Per sobre de Crist només emergeix la ma de Déu.
21. ANÀLISI FORMAL
Els contorns de les figures es remarquen per un dibuix gruixut de traç enèrgic. En aquest conjunt
iconogràfic l'artista utilitzà uns colors excepcionals fent servir una gamma més intensa sense
barrejar colors i amb una preferència clara pels blaus, els verds clars, els grocs i els vermells. La
roba forma plecs geomètrics per ressaltar la majestat del Crist. És una figura frontal, simètrica i
antinaturalista de temàtica religiosa com és característica del Romànic.
COMPOSICIÓ
L'estructura compositiva divideix l'absis en diversos registres. El primer, amb el Pantocràtor, els
àngels i els apòstols, representa el cel; i el segon representa a l'Església.
La simetria domina la pintura, tant verticalment com horitzontalment, com per exemple en la
figura central de Crist. La resta de figures del fresc omplen un pla únic i estan disposades en
franges paral·leles a partir d'una estructuració juxtaposada.
INTERPRETACIÓ
Presideix la composició la figura del Pantocràtor, a l'interior de la màndorla o ametlla mística,
assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist pren unes
dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc i beneeix amb la
mà dreta i amb l'esquerra sosté el llibre de les escriptures.
El que més destaca són els ulls penetrants que expressen l'autoritat d'un déu disposat a jutjar. A
més el flanquegen les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi i el fi de totes les coses.
FUNCIÓ
La funció d'aquesta pintura és eminentment didàctica.
22. Frontal de Santa Maria d'Avià
Composició
El frontal de l'altar es divideix en cinc parts ben
diferenciades presidides per la central, en què la
Verge sosté l'Infant a la falda. Al voltant de la part
central hi ha uns compartiments amb escenes de la
vida de la Mare de Déu: l'Anunciació i la Visitació; el
naixement; l'Epifania i la presentació de l‘ infant
Jesús al temple. Les figures de cada parcel·la estan
Disposades enfrontades simètricament entorn d'un
eix central. No hi ha perspectiva.
Les figures són hieràtiques però força humanitzades.
Pintura sobre taula realitzada amb tremp
Element plàstics
d’ou, amb colradures i estucats, aplicació d’un S'hi nota una gran preocupació pel dibuix i per
vernís transparent tenyit de color groguenc. reproduir l'anatomia dels personatges.
L’autor és desconegut i data del segle XIII. Els fons són monocroms (blaus o vermells) als laterals i
Localització actual: Museu Nacional d'Art en el seu moment contrastaven amb la intensitat
de Catalunya. metàl·lica de la colradura.
La composició traspua equilibri i sensació de
moviment.
23. Estil
Les figures allargades, cobertes de riques vestidures típiques d'Orient i
dominades per la frontalitat, continuen la tradició dels mosaics bizantins.
En aquest frontal s'hi observen molts dels trets característics de la pintura
Romànica i destaca per la vivacitat de Jesús infant de la imatge central.
Interpretació
A la part central la Verge i l'Infant presideixen el frontal; presenten una
mida superior a la resta de personatges per establir les jerarquies.
Els laterals es divideixen en dos compartiments cadascun que presenten
escenes relacionades amb la vida de Maria i el naixement de Jesús.
Es tracta de traduir en imatges la vida de Maria seguint sempre la tradició
plàstica relacionada amb cada tema.
Funció
Aquesta obra va ser encarregada i pagada per l'Església amb l’objectiu
de decorar la part frontal de l'altar i també captar irremeiablement
l'atenció dels fidels que anaven a l'església.
24. EL GÒTIC
• Entre els segles XI i XIII, Europa va viure un renaixement de les
ciutats i de la vida urbana. Això va provocar un seguit de
canvis que van influir en l’art i en la cultura.
• El Gòtic és l’art desenvolupat entre el Romànic i el
Renaixement durant els segles XIII-XIV en uns països i XIII-XV
en uns altres.
• Geogràficament ocupà tota l'Europa del nord, la central i
l'occidental. Va arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard,
fins a l'Amèrica hispana.
• La denominació de gòtic fou deguda als acadèmics, com a
sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a
cànons.
25. • El Gòtic, igual que el Romànic, va ser un art religiós, però
també el símbol del poder i de la riquesa de les ciutats.
• El creixement de les ciutats va provocar un veritable furor
arquitectònic. Es necessitaven edificis per antigues i noves
necessitats: esglésies, catedrals, castells, palaus, universitats,
llocs de govern i llotges.
• L’església va deixar de ser l’única institució que encarregava
obres d’art. Molts nobles i alguns burgesos enriquits amb el
comerç van destinar diners a construir palaus per viure-hi i
també van encarregar pintures i escultures per decorar les
seves cases.
• La vida urbana també va generar la creació de convents dins
de les ciutats ja que els monestirs aïllats al camp propis del
Romànic, ja no s’adequaven a la nova realitat.
26. ARQUITECTURA
• L’arquitectura gòtica és l’evolució estructural des del sentit de masses romànic a una visió
etèria de l'espai: es van utilitzar tècniques arquitectòniques noves que van permetre construir
edificis totalment diferents.
• La catedral es va convertir en el centre de la ciutat. A més dels ritus religiosos, s’hi feien
reunions dels gremis i del govern de la ciutat, fins que no es van començar a construir els
ajuntaments. Les grans ciutats rivalitzaven per construir la catedral més gran i més alta.
• Característiques comunes de tots els edificis i noves des del punt de vista tècnic:
- Ús de l’arc ogival, també anomenat apuntat. És un arc en forma de punta de fletxa que, a
causa de l’estructura vertical que presenta, permet elevar l’altura de l’edifici.
- Ús de la volta d’ogiva, també anomenada de creueria, el pes de la qual no descansa sobre el
mur, sinó sobre els pilars a l’interior de l’edifici i els arcbotants i contraforts a l’exterior. Els
arcbotants reben el pes de la volta i, com si fossin un pont, el transmeten als contraforts.
- Els murs ja no han de ser tan gruixuts.
- S’obren enormes finestres per les que entra llum a l’interior.
- Les finestres es tanquen amb vitralls i rosasses molt vistoses i de colors intensos.
- Els edificis són cada vegada més alts i més lluminosos.
- Les plantes també evolucionen. Es conserva la planta de creu llatina però les capçaleres
deixen de ser semicirculars i es fan poligonals. La nau central es construeix molt més alta i
ampla que les laterals.
• Els arquitectes estan orgullosos de la seva obra i la mostren al públic: és la seva manera de
glorificar Déu. En la majoria dels edificis es pot veure l’esquelet de pedra format per arcs,
columnes, pilars, contraforts i arcbotants, on cada part es pot diferenciar i entendre la seva
funció estructural.
33. • La façana i la porta principal donaven al fossar Major
(avui plaça de Santa Maria); té les escultures de Sant
Pere i Sant Pau entre els arcs del portal i, al timpà, el
Salvador entre Maria i Sant Joan.
• La porta principal, amb gablet i escultures, està
flanquejada per dues torres octogonals, enllestides
respectivament el 1496 i el 1902, i té al damunt una gran
rosassa que, destruïda per un terratrèmol el 1428 i
refeta el 1459
• Les altres portes són: una al costat del nord o del carrer
de Sombrerers amb Maria i l'Infant al timpà, esculpits al
segle XV, una altra al costat del sud o fossar de les
Moreres, amb una imatge de Santa Maria i als seus
costats les inscripcions llatina i catalana que recorden la
col·locació de la primera pedra; i una altra a l'absis, que
dóna a la plaça del Born feta el 1549.
34. Planta
• Té tres naus, la central de 13 m d'amplada i les laterals de 6,5 m separades només
per esveltes columnes octagonals, deixant un gran espai o sala per al culte.
• Les tres naus són gairebé iguals en alçada.
• Entre els contraforts de les naus secundàries hi ha les capelles laterals.
• A l'exterior predominen les línies horitzontals i els espais plans, cosa que la fa molt
original
35. • Santa Maria del Mar, fou
començada a construir el 1329 pels
mestres Berenguer Montagut i
Ramon Despuig, i el 1381 consta
Guillem Metge com a mestre major.
• Coneguda també com Santa Maria
de les Arenes o de la Mar; fou
construïda prop de l'antic port, a la
Vilanova de la Mar (barri de la
Ribera); sobre un cementiri
paleocristià.
• La vinculació entre l'església i el
barri, és molt forta, gremis
d'armadors i burdesos del carrer
Montcada van fer front al
presupost. En la seva construcció
col·laboren els bastaixos de ribera.
36. Vistes del deambulatori de l’absis i la façana principal des de l’interior
• L'abundant decoració interior fou malmesa el 1714, durant un
bombardeig que danyà també les voltes, i desaparegué definitivament
amb l'incendi del 1936 que destruí, entre altres obres notables, el retaule
barroc construït entre 1772 i 1783.
• Les tasques de restauració fetes després de la guerra finalitzen l’any 1967,
amb la construcció del nou presbiteri al damunt d'una cripta.
37. ESCULTURA
Continuïtats respecte del Romànic:
- Temes bàsicament religiosos: Crist crucificat i la mare de Déu amb el Nen.
- La funció de l’escultura és educar i decorar.
Canvis respecte del Romànic:
- Progressiu alliberament de l’adaptació a l’arquitectura.
- Les escultures exemptes guanyen en importància.
- Representacions més realistes i naturals.
- Augment del detallisme en robes, actituds i gestos.
- Comencen a fer-se retrats de nobles i burgesos.
- Triomf de la línia corba i de la representació del moviment.
- Voluntat d’expressar sentiments d’alegria: el Crist pateix a la creu i la
Verge està contenta i juga amb el seu fill.
- Augmenta el gust per la decoració en ella mateixa: gàrgoles, cadires del
cor, escultura funerària, portalades...
38. Mare de Déu de Sallent de
Sanaüja
Talla d’alabastre policromat del segle XIV i de procedència desconeguda que
actualment es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
És una de les més belles, elegants equilibrades i harmòniques representacions
de la Verge dempeus amb l’Infant als braços de l’art gòtic català.
La representació de la Mare de Déu que realitza l’art gòtic suposa una
evolució destacada respecte del romànic: de la Verge asseguda amb el Nen a
la falda i amb actitud majestàtica del romànic passem a la representació
idealitzada d’una dona jove d’expressió dolça i acollidora, una Mare de Déu
que se situa dempeus i amb el Nen sobre el braç esquerre.
La Mare de Déu de Sallent té una doble funció: devoció i decoració.
És una figura de lectura fàcil per a la transmissió de la fe i de la relació entre
una mare i un fill.
D’aquesta escultura s’han de destacar la bellesa serena que observem en el
rostre de la Verge, les proporcions harmonioses i el ritme melodiós que li
dóna la curvatura de la imatge. L’ideal cortesà es trasllada a l’escultura
religiosa. El nen Jesús es troba en una posició força elevada, amb el cap a
l’alçada del de la Mare, que inclina el cos cap a la dreta per equilibrar així la
composició. L’Infant té un colom a la mà esquerra, i amaga els dits de la dreta
entre els plecs del mantell de la Verge. La cama dreta del Nen, estirada fins a
tocar la ma de la Verge, que l’acarona, corre en paral·lel al plec del mantell
sobre el pit per trencar la verticalitat dels plecs que cauen en línies amples i
elegants.
39. PINTURA
• La incorporació de finestres i vitralls fa que la pintura
mural perdi superfície i importància a favor de les
miniatures dels llibres i els vitralls.
• La pintura sobre fusta és on més es desenvolupa la
pintura gòtica creant els retaules pictòrics compostos
per diverses peces.
• Els temes més representats segueixen sent els
religiosos però també es fan retrats de nobles i
burgesos.
• Característiques d’estil:
- Riquesa de colors i ús dels daurats.
- Introducció de paisatges de fons.
- Recerca del realisme i del moviment a les figures.
