Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Bernat Metge

Resum de les característiques de l'humanisme, de quines d'aquestes es donen a la literatura catalana, de la vida i obra de Bernat Metge

  • Login to see the comments

Bernat Metge

  1. 1. Bernat Metge La literatura humanística
  2. 2. Introducció <ul><li>La major part de les manifestacions literàries medievals reflectien les idees dels diferents estaments. </li></ul><ul><li>Cap a finals de l’edat mitjana: </li></ul><ul><li>S’accentuen les contadiccions del feudalisme </li></ul><ul><li>La cultura abandona el redòs de l’Església </li></ul>
  3. 3. Primers simptomes d’Humanisme <ul><li>Els sectors il·lustrats mostren un cert disgust davant les formes culturals medievals </li></ul><ul><li>Interès creixent per les manifestacions artístiques del món antic. </li></ul><ul><li>Canvi de mentalitat: superació de l’època feudal, naixement de l’època moderna </li></ul>
  4. 4. L’Humanisme <ul><li>Corrent cultural que posarà en qüestió tota la mentalitat medieval. </li></ul><ul><li>Origen geogràfic: Toscana italiana </li></ul><ul><li>Florència, segle XIV: hi coincideixen 3 figures destacades: Dante Alighieri , Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio. </li></ul>
  5. 5. Característiques de l’Humanisme <ul><li>Inicialment, renovació dels estudis lingüístics i literaris sobre llatí i grec. </li></ul><ul><li>Llatí i grec comencen a anomenar-se “llengües clàssiques”: esdevindran model a imitar. </li></ul><ul><li>Remodelació de tota la cultura, que ara haurà d’imitar les formes i actituds de l’antiguitat. </li></ul>
  6. 6. Característiques de l’Humanisme <ul><li>Interés per l’antiga cultura clàssica : analitzen i avaluen el passat per seleccionar les societats urbanes de la polis grega i l’ urbs romana com a etapes esplendoroses i rebutgen el món feudal atorgant-li un nom despectiu “edat mitjana”, és a dir, edat que hi ha entre dos classicismes: el greco-romà i el propi, el renaixement </li></ul>
  7. 7. Característiques de l’Humanisme <ul><li>Recuperació del llatí . Tots els humanistes imitaven el llatí i els més preparats escrivien únicament en llatí. </li></ul><ul><li>Concepció tendenciosa de la bellesa . La forma clàssica esdevé cànon , arquetipus de la perfecció, única bellesa admissible. </li></ul><ul><li>Antropocentrisme . </li></ul><ul><li>Racionalisme . Empirisme. L’escepticisme edevé el mètode. </li></ul><ul><li>Didactisme . Voluntat de transformar l’home i la societat. Esforç en la difusió de les idees. </li></ul>
  8. 8. L’Humanisme a la Corona d’Aragó <ul><li>Actitud humanista en sentit ampli més que no pas Humanisme. </li></ul><ul><li>J. Fuster: Paleohumanisme: alguns autors dels s. XIV i XV tenen trets que s’acosten a l’Humanisme, però no compleixen totes les característiques esmentades abans. </li></ul><ul><li>Autors: Bernat Metge, Joan Roís de Corella, Felip de Malla, Antoni Canals, Jeroni Pau. </li></ul>
  9. 9. Característiques de l’Humanisme a la literatura catalana dels s. xiv i xv <ul><li>Imitació del llatí en la prosa : finals del s. XV, es detecta un estil llatinitzant en la prosa de la Cancelleria Reial que s’anirà accentuant. S. XVI: Humanisme: Joan Lluís Vives. </li></ul><ul><li>Interès pels clàssics i pels humanistes italians . A través de la Cancelleria Reial es difonen obres d’autors clàssics i italians. </li></ul>
  10. 10. Característiques de l’Humanisme a la literatura catalana dels s. xiv i xv <ul><li>Escepticisme </li></ul><ul><li>Protecció de la Corona als nous corrents . Difusió a través de la Cancelleria Reial impulsat per Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador, Alfons el Magnànim. La llengua de la Cancelleria esdevé model i koiné . </li></ul><ul><li>Influència limitada . Humanisme, minoritari, no va tenir un gran ressó popular. Actituds humanistes, escassa continuïtat. Els autors que escrivien en llatí s’integren en la cultura europea. </li></ul>
  11. 11. Bernat Metge La vida <ul><li>Barcelona (1340/6-1413) </li></ul><ul><li>Ferran Sayol, funcionari de la Cancelleria Reial, l’introdueix en la institució. </li></ul><ul><li>Va ser notari de la reina i escrivà del que seria Joan I el Caçador. </li></ul><ul><li>Vida funcionarial plena d’entrebancs. </li></ul><ul><li>L’equip de funcionaris de la Cancelleria es van guanyar l’enemistat de la noblesa i dels patricis urbans. </li></ul>
  12. 12. Bernat Metge La vida <ul><li>1388: processat per les pressions de Barcelona i València contra els funcionaris. </li></ul><ul><li>1390: Rehabilitat per la reina na Violant de Bar. </li></ul><ul><li>1396: Els funcionaris tornen a ser processats i empresonats sospitosos de conspirar contra Joan I. </li></ul>
  13. 13. Bernat Metge La vida <ul><li>1399: Reinstal·lat pel rei Martí l’Humà, que no podia prescindir dels funcionaris. </li></ul><ul><li>1402-1410: Secretari de Martí l’Humà. </li></ul><ul><li>B.M.: exemple clar de l’ambient que es viuria a la Cancelleria Reial i a la cort de Joan I. </li></ul><ul><li>Les seves idees coincideixen amb l’Humanisme: interès pels clàssics (els tradueix, els comenta i, de vegades, els reprodueix); actitud escèptica i irònica . </li></ul>
  14. 14. Bernat Metge L’obra <ul><li>Obres rimades . Llibre de Fortuna e Prudència (1381): al·legoria de concepció encara medieval. Noves rimades octosil·làbiques, llenguatge occitanitzat. Sermó: paròdia de sermó moralitzant. Codolades. Lltge. occitanitzat. Medicina apropiada a tot mal: paròdia de receptari contra els mals d’amor.Noves rimades octosil·làbiques. Pocs occitanismes. </li></ul>
  15. 15. Bernat Metge L’obra <ul><li>Obres en prosa . Com se comportà Ovidi enamorat , traducció d’un text llatí. Vàlter i Griselda (1388), traducció del Griseldis de Petrarca; imitació sintaxi llatina. Apologia (1395) primera mostra de diàleg filosòfic en llengua romànica, inspirada en el Secretum de Petrarca. Lo somni (1398). </li></ul>
  16. 16. Lo somni (1398) <ul><li>Llibre molt elaborat que presenta, amb gran cohesió, elements de diferents procedències. </li></ul><ul><li>Narració en 1a persona: novetat per a l’època. </li></ul><ul><li>Argument: L’autor s’adorm mentre es troba a la presó i somnia que se li apareix el difunt Joan I, acompanyat d’Orfeu i de Tirèsies, personatges mitològics relacionats amb la música i amb les arts endevinatòries. </li></ul><ul><li>Lo somni es divideix en 4 parts. </li></ul>
  17. 17. Lo somni (1398) <ul><li>Llibre primer . El rei I Bernat Metge debaten sobre l’existència de l’ànima I la seva supervivència després de la mort. L’autor es mostra escèptic, però acaba acceptant els arguments del rei, favorables a l’existència de l’ànima. És el llibre de continguts més humanístics. </li></ul>
  18. 18. Lo somni (1398) <ul><li>Llibre segon . El rei nega que hagi mort víctima d’una conjura. El rei és al purgatòri per l’afició que té a la caça, la música i l’astrologia, i hi romandrà mentre duri el Cisma d’Occident. És el llibre que més reflecteix la situació política del moment. </li></ul><ul><li>Llibre tercer . Orfeu i Tirèsies expliquen les seves vides. Tirèsies blasma les dones manllevant fragments del Corbaccio de Boccaccio </li></ul>
  19. 19. Lo somni (1398) <ul><li>Llibre quart . Bernat Metge desarma una a una les acusacions de Tirèsies contra les dones, tot lloant algunes dones de l’Antiguitat, la Mare de Déu i sis reines de la Corona d’Aragó, especialment na Violant de Bar i na Maria de Luna, muller de Martí I. El llibre acaba amb un atac als homes per tenir vicis molt més greus que les dones. </li></ul><ul><li>Els llibres tercer i quart són els que tenen un regust més medieval. </li></ul>
  20. 20. Característiques de Lo somni <ul><li>Intencionalitat . Un cop aconseguida la llibertat, BM “pretén captar per a ell mateix el perdó del nou rei i aconseguir la rehabilitació i la restitució dels càrrecs administratius que li havien tret i que li havien permès de viure sense problemes econòmics.” (Giuseppe Grilli) </li></ul>
  21. 21. Característiques de Lo somni <ul><li>Formalment , té l’estructura d’un diàleg a l’estil dels de tota tradició clàssica (Plató, Ciceró…) de fer avançar les argumentacions fent alternar tesis contraposades en boca de diferents contertulis. </li></ul><ul><li>Ironia . BM desitja l’exculpació. Error: considerar-lo sincer quan acaba per cedir i acceptar la concepció cristiana de la immortalitat de l’ànima. Sembla haver-hi més ironia i cinisme que no pas una autèntica retractació. </li></ul>
  22. 22. Característiques de Lo somni <ul><li>Estil . Prosa elegant, pulcra i flexible, amb la riquesa de matisos que li confereix l’ús de complexes oracions subordinades i d’un lèxic i una sintaxi que imiten el llatí clàssic. </li></ul>

×