El fenomen de l’Humanisme a Europa, a la Corona d’Aragó. Bernat Megte, el representant de l’Humanisme català.

1. Bernat MetgeBernat Metge
La literatura humanísticaLa literatura humanística
3r ESO3r ESO

2. IntroduccióIntroducció
 La major part de les manifestacions
literàries medievals reflectien les idees
dels diferents estaments.
 Cap a finals de l’edat mitjana s’accentuen
les contadiccions del feudalisme
 La cultura abandona el redò s de
l’Església

3. Primers simptomesPrimers simptomes
dd’’HumanismeHumanisme
 Els sectors il· lustrats mostren un cert
disgust davant les formes culturals
medievals
 Interès creixent per les manifestacions
artístiques del mó n antic.
 Canvi de mentalitat: superació de l’època
feudal, naixement de l’època moderna

4. LL’’HumanismeHumanisme
 Corrent cultural que posarà en qüestió
tota la mentalitat medieval.
 Origen geogràfic: Florència, segle XIV
 Hi coincideixen 3 figures destacades:
Dante Alighieri, Francesco Petrarca i
Giovanni Boccaccio.

5. Característiques de lCaracterístiques de l’’HumanismeHumanisme
 Inicialment, renovació dels estudis
lingüístics i literaris sobre llatí i grec.
 Llatí i grec comencen a anomenar-se
“llengües clàssiques”: esdevindran model
a imitar.
 Remodelació de tota la cultura, que ara
haurà d’imitar les formes i actituds de
l’antiguitat.

6. Característiques deCaracterístiques de
ll’’HumanismeHumanisme
 Interé s per l’antiga cultura
clàssica: analitzen i avaluen el passat
per seleccionar les societats urbanes de
la polis grega i l’urbs romana com a
etapes esplendoroses i rebutgen el mó n
feudal atorgant-li un nom despectiu “edat
mitjana”, és a dir, edat que hi ha entre
dos classicismes: el greco-romà i el propi,
el renaixement

7. Característiques deCaracterístiques de
ll’’HumanismeHumanisme
 Recuperació del llatí. Tots els humanistes
imitaven el llatí i els més preparats escrivien
únicament en llatí.
 Concepció tendenciosa de la bellesa. La
forma clàssica esdevé cànon, arquetipus de la
perfecció , única bellesa admissible.
 Antropocentrisme.
 Racionalisme. Empirisme. L’escepticisme
edevé el mètode.
 Didactisme. Voluntat de transformar l’home i
la societat. Esforç en la difusió de les idees.

8. LL’’Humanisme a la CoronaHumanisme a la Corona
dd’’AragóAragó
 Actitud humanista en sentit ampli més que no
pas Humanisme.
 J. Fuster: Paleohumanisme: alguns autors dels
s. XIV i XV tenen trets que s’acosten a
l’Humanisme, però no compleixen totes les
característiques esmentades abans.
 Autors: Bernat Metge, Joan Roís de Corella,
Felip de Malla, Antoni Canals, Jeroni Pau.

9. Característiques de lCaracterístiques de l’’Humanisme a laHumanisme a la
literatura catalana dels s. xiv i xvliteratura catalana dels s. xiv i xv
 Imitació del llatí en la prosa: finals
del s. XV, es detecta un estil llatinitzant
en la prosa de la Cancelleria Reial que
s’anirà accentuant. S. XVI: Humanisme:
Joan Lluís Vives.
 Interè s pels clàssics i pels
humanistes italians. A través de la
Cancelleria Reial es difonen obres
d’autors clàssics i italians.

10. Característiques de lCaracterístiques de l’’Humanisme a laHumanisme a la
literatura catalana dels s. xiv i xvliteratura catalana dels s. xiv i xv
 Escepticisme
 Protecció de la Corona als nous
corrents. Difusió a través de la Cancelleria
Reial impulsat per Pere el Cerimonió s, Joan I el
Caç ador, Alfons el Magnànim. La llengua de la
Cancelleria esdevé model i llengua estàndard.
 Influè ncia limitada. Humanisme, minoritari,
no va tenir un gran ressó popular. Actituds
humanistes, escassa continuï tat. Els autors
que escrivien en llatí s’integren en la cultura
europea.

11. Bernat MetgeBernat Metge
La vidaLa vida
 Barcelona (1340/6-1413)
 El seu padastre, Ferran Sayol, funcionari de la
Cancelleria Reial, l’introdueix en la institució .
 Va ser notari de la reina i escrivà del que seria
Joan I el Caç ador.
 Vida funcionarial plena d’entrebancs: amb la
mort de Joan I, va ser empresonat, acusat de
l’assassinat del rei I de fer ús indegut de diners
públics.

12. Bernat MetgeBernat Metge
La vidaLa vida
 1399: Reinstal· lat pel rei Martí l’Humà, que no
podia prescindir dels funcionaris.
 1402-1410: Secretari de Martí l’Humà.
 B.M.: exemple clar de l’ambient que es viuria a
la Cancelleria Reial i a la cort de Joan I.
 Les seves idees coincideixen amb
l’Humanisme: interè s pels clàssics (els
tradueix, els comenta i, de vegades, els
reprodueix); actitud escè ptica i irò nica.

13. Bernat MetgeBernat Metge
LL’’obraobra
 Obres rimades. Llibre de Fortuna e
Prudència (1381): al· legoria de
concepció encara medieval. Noves
rimades octosil· làbiques, llenguatge
occitanitzat. Sermó: parò dia de sermó
moralitzant. Codolades. Lltge.
occitanitzat. Medicina apropiada a tot mal:
parò dia de receptari contra els mals
d’amor.Noves rimades octosil· làbiques.
Pocs occitanismes.

14. Bernat MetgeBernat Metge
LL’’obraobra
 Obres en prosa. Com se comportà
Ovidi enamorat, traducció d’un text llatí.
Vàlter i Griselda (1388), traducció del
Griseldis de Petrarca; imitació sintaxi
llatina. Apologia (1395) primera mostra de
diàleg filosò fic en llengua romànica,
inspirada en el Secretum de Petrarca. Lo
somni (1398).

15. Lo somniLo somni (1398)(1398)
 Llibre molt elaborat que presenta, amb gran
cohesió , elements de diferents procedències.
 Narració en 1a persona: novetat per a l’època.
 Argument: L’autor s’adorm mentre es troba a la
presó i somnia que se li apareix el difunt Joan I,
acompanyat d’Orfeu i de Tirèsies, personatges
mitolò gics relacionats amb la música i amb les
arts endevinatò ries.
 Lo somni es divideix en 4 parts.

16. Lo somniLo somni (1398)(1398)
 Llibre primer. El rei I Bernat Metge
debaten sobre l’existència de l’ànima I la
seva supervivència després de la mort.
L’autor es mostra escèptic, però acaba
acceptant els arguments del rei,
favorables a l’existència de l’ànima. É s
el llibre de continguts més humanístics.

17. Lo somniLo somni (1398)(1398)
 Llibre segon. El rei nega que hagi mort
víctima d’una conjura. El rei és al purgatò ri per
l’afició que té a la caç a, la música i l’astrologia,
i hi romandrà mentre duri el Cisma d’Occident.
É s el llibre que més reflecteix la situació
política del moment.
 Llibre tercer. Orfeu i Tirèsies expliquen les
seves vides. Tirèsies blasma les dones
manllevant fragments del Corbaccio de
Boccaccio

18. Lo somniLo somni (1398)(1398)
 Llibre quart. Bernat Metge desarma una a
una les acusacions de Tirèsies contra les
dones, tot lloant algunes dones de l’Antiguitat,
la Mare de Déu i sis reines de la Corona
d’Aragó , especialment na Violant de Bar i na
Maria de Luna, muller de Martí I. El llibre acaba
amb un atac als homes per tenir vicis molt més
greus que les dones.
 Els llibres tercer i quart só n els que tenen un
regust més medieval.

19. Característiques deCaracterístiques de Lo somniLo somni
 Intencionalitat. Un cop aconseguida la
llibertat, BM “pretén captar per a ell
mateix el perdó del nou rei i aconseguir la
rehabilitació i la restitució dels càrrecs
administratius que li havien tret i que li
havien permès de viure sense problemes
econò mics.” (Giuseppe Grilli)

20. Característiques deCaracterístiques de Lo somniLo somni
 Formalment, té l’estructura d’un diàleg a l’estil
dels de tota tradició clàssica (Plató , Ciceró …)
de fer avanç ar les argumentacions fent alternar
tesis contraposades en boca de diferents
contertulis.
 Ironia. BM desitja l’exculpació . Error:
considerar-lo sincer quan acaba per cedir i
acceptar la concepció cristiana de la
immortalitat de l’ànima. Sembla haver-hi més
ironia i cinisme que no pas una autèntica
retractació .

21. Característiques deCaracterístiques de Lo somniLo somni
 Estil. Prosa elegant, pulcra i flexible,
amb la riquesa de matisos que li confereix
l’ús de complexes oracions subordinades i
d’un lèxic i una sintaxi que imiten el llatí
clàssic.