Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Les llengües romàniques

7,905 views

Published on

Les llengües romàniques. Evolució i el primer romanç català.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Les llengües romàniques

  1. 1. IES JOANOT MARTORELL DE VALÈNCIA I JOAN POL DE MALLORCA
  2. 2. Del 1000 a.C. al 218 a.C. es varen establir diversos pobles que parlaven llengües diferents: sorotaptes, celtes, fenicis, grecs i ibers. Substrats del català
  3. 3. Segle III a.C. (264 a.C.)
  4. 4. Segle I a.C.
  5. 5. Segle I d.C.
  6. 6. Invasions germàniques: aprofitant la decadència de l’imperi romà, els visigots varen començar a ocupar territoris (segles V, VI i VII) Superstrat del català INVASIONS GERMÀNIQUES
  7. 7. Segle IV-V d.C.
  8. 8. Segle VI d.C.
  9. 9. La conquesta àrab (711)
  10. 10. Romània OCCIDENTAL Romània ORIENTAL Gallec-Portuguès castellà català 7 occità francès sard retoromànic italià romanès (dàlmata) 3
  11. 11.  Classifiquem la Romània en dos grups, atenent a dos criteris: a. L’evolució de les consonants oclusives intervocàliques o davant –r b. la formació del plural LA ROMÀNIA OCCIDENTAL ORIENTAL Llengües gal·loromàni ques català sard Llengües iberoromàn iques italià Llengües balcanorom àniques francés occità/prove nçal retoromànic castellà gallec/portu gués romanés dàlmata (extingit)
  12. 12. Romània occidental sonoritzen les consonants oclusives (P,T,K) entre vocals o davant –r: capra > cabra, rota > roda, amica > amiga En la formació del plural, empren el morfema –s dominas > dones, hominus > homes Romània oriental no sonoritzen les consonants oclusives: capra > capra (italià), rota > ruota I en la formació del plural empren els morfemes –i/e: homini > uomini (italià), dominae > donne
  13. 13. el naixement de les llengües romàniques
  14. 14. ESQUEMA Hª LLENGUA -Romanització (218 a.C.-400 d.C.). Concepte de Romània. - Factors diversificació: intensitat i durada substrat procedència dialectal evolució espontània. - Elements constitutius del català: 1.-LLATÍ: -Llatí vulgar: mots evolutius (dit, cavall) -Llatí clàssic -cultismes (constància, bilingüisme) -semicultismes (miracle, regla) -doblets (ignorar, enyorar) -préstecs (júnior, pòdium) -neologismes (examen, radi) fulletó (culebrón), "telesèrie de molts capítols i de to marcadament melodramàtic". xou d'impacte (reality show) "programatelevisiu que presenta com a espectacle aspectes morbosos, escandalosos o marginals de la realitat". cèl·lula mare, capaç d’originar un nombre reduït de les varietats de les cèl·lules d’un organisme; mediambiental Relatiu o pertanyent al medi ambient. minusvàlid Persona que té una deficiència o una discapacitat 2. -SUBSTRAT, ADSTRAT, SUPERSTRAT. -SUBSTRATS: Basc, iber i celta : socarrar, bassa, estalviar, bruixa català: basco-ibèric castellà: basc francès: celta -SUPERSTRATS: Germànic: adobar, esquena, òliba, Albert, Gelabert Àrab: aljub, safareig, magatzem, Mesquida
  15. 15. Naixement de la Marca Hispànica. Invasió musulmana de la península: segle VIII. Posterior reconquesta dels francs de Carlemany: • Any 732, batalla de Poitiers. • Any 759, els francs ocupen el Rosselló. • Any 785, els francs ocupen Girona. • Any 801, els francs ocupen Barcelona; la frontera s’estabilitza 250 anys (Catalunya Vella).
  16. 16. Catal à
  17. 17. 1.-LLATÍ -Llatí vulgar: -mots evolutius -Llatí clàssic -cultismes -semicultismes -doblets -préstecs -neologismes 2.-ALTRES LLENGÜES Substrats -Basc -Iber -Celta Superstrats -Germànic -Àrab Adstrats -Indoamericanismes -Gal·licismes. -Italianismes -Anglicismes -Castellanismes.
  18. 18. 1.-LLATÍ -Llatí vulgar: -Llatí clàssic 2.-ALTRES LLENGÜES Substrats Superstrats Adstrats Mots evolutius Cultismes Basco-ibèric Celta Germànic -Àrab -Indoamericanismes Gal·licismes. Italianismes Anglicismes Castellanismes Tancar trencar sonata pissarra taula hàbit nepotisme pavor gavarra por paràbola tabular entregar coix boda sucre, amo noces nupcial llinatge esquerra bufet sofà saldo casino carnaval barbacoa, mico cocaïna bar patge revòlver Alcúdia Guillem Robert aljub petrificar instal·lació
  19. 19. 11. LLATÍ.-LL -Llatí vulgar: Mots evolutius -Llatí clàssic Cultismes por hàbit nepotisme pavor 2.-ALTRES LLENGÜES Substrats Basco-ibèric Celta Superstrats pissarra taula Tancar trencar Germànic Àrab Adstrats Gal·licismes. Castellanismes Guillem Robert -Indoamericanismes Italianismes Anglicismes sonata gavarra paràbola tabular entregar coix boda sucre amo noces nupcial llinatge esquerra bufet sofà barbacoa mico cocaïna saldo casino carnaval bar patge revòlver Alcúdia aljub petrificar instal·lació
  20. 20. LLATÍ CLÀSSIC MOT EVOLUTIU (LLATÍ VULGAR) CULTISME (LLATÍ CLÀSSIC) OCULUS ocular ARTICULUS Articulació - Article AURICULA auricular FOLIUM foli RADIUS radi STRICTUS estricte CATHEDRA catedral VIATICUS viàtic MIRACULUM Miraculós - miracle LAICUS laic DIRECTUS directe REGULA Regular - regle MON SENIOR monsenyor RADICIS radical BAPTISMUS baptisme
  21. 21. ADSTRATS DEL CATALÀ Indoamericanismes A través del castellà: -Lloro, huracà, xocolata, tomàtiga, cacauet, canoa, piragua. gal·licismes. Antics: arnès, llinatge, jardí, patge, xamfrà, xemeneia, boia Moderns: consomé, hotel, somier, xofer, Italianismes. -Expansió catalana (Nàpols, Sardenya, Sicília) -Segles XIV i XV: Humanisme i Renaixement. Emboscada, artesà, novel·la, saldo -Moderns: batuta, piano, sonet, escopeta, sentinella, escorta, filigrana. Anglicismes. -Menorca, segle XVIII: Xoc (chalk), boínder (bow window), flor (floor), fàitim (fighting) -Moderns: bistec, bar, còrner, sandvitx, eslògan, club -No admesos: mass-media, shorts, cassette, boom... Castellanismes. -Antics (admesos): amo, coça, boda, preguntar, tarda, maco -Moderns (barbarismes no admesos): jefe, barato, disfrutar, buzón
  22. 22. ELS CATALANISMES DEL CASTELLÀ: I. Segons el diccionari de la Real Academia Española esquirol papel (papirum) plantel (planter) capicúa pincel viaje (viatge i biaix) cohete volquete confite envite convite nao seo festejar manjar semblar, semblanza, semblante Prensa (prémer) faena (feina, val.) bergantín armatoste crisol litera retrete quijote (cuixot:arnès) Clavel paella mercader sastre borde (fill il·legítim) molde panoli (pa amb oli) cantimplora(cantiplora) II. Segons Francesc de Borja Moll: betún pasaje follaje cortejar(Italia) imprenta(imprémer) pantalla(ventalla) buque galera bogavante contramaestre timonel antena aferrar tramontana birrete(barret) faja calamar carreta carruaje horchata regatear
  23. 23. Segles XIII-XV: L’expansió de la Corona catalano-aragonesa Catalunya Nova (Tortosa, Lleida, Fraga) 1148 Mallorca 1229 València 1238 Sardenya 1354 Nàpols 1443 Sicília 1282 Atenes 1303-1388

×