1. L’HUMANISME, LLAVOR DEL RENAIXEMENT SEGLES XV i XVI

2. l’actitud humanista La Cancelleria es va constuir durant els regnats de Pere el Cerimoniós, Joan I, Martí l’Humà i d’Alfons el Magnànim. Es dissol el 1494. Amb la influència dels clàssics com Lucreci i Ciceró, entra en la nostra cultura la preocupació pels valors intrínsecs dels humans. Per això es parla d’actitud humanista: Bernat Metge

3. Dues mirades antagòniques Bernat metge ● mira cap al futur ● autèntic introductor de Petrarca i Boccaccio. ● Producció pròpia: Llibre de Fortuna e Prudència El sermó Lo Somni ● Traduccions: La Història de Valter e Griselda Conte del Decameró Antoni Canals ● Mira cap a edat mitjana ● Traduccions: Scipió e Aníbal, i Valeri Màxim , de Petrarca, on pretén demostrar la coincidència entre les virtuts dels antics romans i els cristians.

4. Història de la llengua: el segle XVI Amb l’accés al tron de Ferran II el Catòlic, el 1479, s‘uneixen els dos estats més importants de la península Ibèrica: Castella i La Corona d’Aragó Es conserven separades les normes jurídiques i econòmiques. Malgrat això, a la Corona d’Aragó comença un període de subordinació política i d’interferència cultural. Primers episodis de substitució lingüística del català pel castellà. Comença a enterbolir-se la consciència de comunitat lingüística. La llengua es manté viva en la literatura popular, registres col·loquials i en l’ús privat. No és fins el darrer terç del s. XVII que el castellà s’instal·la en l’administració, la universitat i la predicació.

5. Causes de la davallada cultural S’inicia a partir del regnat de Carles I: ● Política basada en la concepció unitarista d’Espanya: ─ trasllat de la cort al centre de la península (castellanització de la noblesa) ─ allunyament dels centres de decisió de les nostres terres (virregnats administrats per alts càrrecs castellans) ● S. XVI Germana de Foix potencia els artistes que treballen en castellà. ● Immigració a causa de les epidèmies i l’expulsió dels moriscos. ● L’església potencia l’ús del castellà.

6. El Renaixement, una primavera de l’esperit ● El pensament renaixentista es basteix sobre tres pilars: Antropocentrisme Classicisme grecollatí Literatura popular tradicional

7. Horaci, Odes Expressa sentiments i ideals elevats sobre temes amorosos oda Renaixement italià Composició poètica breu, amorosa, destinada al cant madrigal Ciceró Epístoles familiars Exposició d’una meditació o reflexió (precedent de l'assaig) epístola Ovidi, Elegies Expressió de sentiments dolorosos elegia Virgili Bucòliques Diàleg lírics entre personatges vinculats a la naturalesa ègloga Plató Diàlegs Ciceró Tuscul·lanes Col·loqui on dos o més personatges exposen el seu criteri en un bescanvi d’idees i opinions diàleg models Gèneres clàssics

8. Poetes en una cruïlla de camins Procés de recerca i de diversificació Escriuen a més del català, en castellà i italià Pere Serafí: ● seguidor de Petrarca i d'Ausiàs March ● conrea estrofes de diversos tipus: decasíl·labs, sonet, madrigal, virolai… ● temes: naturalesa, l’amor i la moral Joan Timoneda: ● editor en les dues llengües ● Cançoner flor de enamorados (280 poesies: 55 en valencià) Joan Ferrandis d’Herèdia: ● popularitza les modes literàries castellanes ● en la línia satírica i costumista: La vesita (farsa teatral bilingüe)

9. Els camins de la prosa Coincidint amb el conflicte de les Germanies -> davallada del conreu de la narrativa de ficció. -> interès per obres d’espiritualitat o de polèmica, dietaris personals, obres historiogràfiques: ● Geroni Pau (que escriu en llatí) ● Pere Antoni Beuter: Història de València ● Cristòfor Despuig: Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.