1. Paisatge de l’Estaque
Documentació general
Catalogació:
Autor: Georges Braque
(1892-1963)
Títol: Paisatge de l’Estaque
Cronologia: 1908
Localització: Kuntmuseum
(Berna)
Estil: cubisme analític
Anàlisi material:
Dimensions. 81 cm x 65 cm
Suport: tela
Tècnica: oli
http://www.xtec.es/~jarrimad/contemp/braque.html
2. Descripció formal
“El verd d’unes petites plantes,
situades a la parta inferior del
quadre, introdueix l’espectador en
………”
(Explica tot el que hi veus i la
manera com està representat allò
que descrius)
3. Anàlisi formal: Elements plàstics
Important línia i Tons més freds a
color definidores la part de dalt.
de les qualitats
permanents dels Traç gruixut,
objectes contorns objectes
ben marcats.
Clarobscur
pràcticament Petites
desaparegut pinzellades: fan
vibrar la
Paleta apagada: superfície.
blau verdós
predomina, L’austeritat dels
accentuant la colors vol centrar
irrealitat l’atenció en la
puresa de les
Marrons i tons formes.
càlids a la part
de baix. Aquesta paleta
apagada
estructura les
formes del
paisatge en cossos
geomètrics.
4. Composició Conserva cert
efecte de
Manca font profunditat.
lluminosa
externa
No a la
perspectiva
Els objectes
tradicional
irradien la
seva pròpia
llum
L'espai se
suggereix amb
una trama de
Quadre tancat plans
en si mateix, perpendiculars
no té horitzó.
Format per un
conjunt
d’objectes,
disposats
ordenadament
5. L’estructura
Barreja de arquitectònica
formes i reduïda a prismes
fons. rectangulars
Cases, Ombrejat per
elements plasmar el volum,
de la donant als
natura... objectes aparença
reduïts a plana i alhora
figures tridimensional
polièdriques
(quadrats,
rectangles, “No n’hi ha prou
prismes, de fer veure el
trapezis...) que s’ha pintat;
s’ha de fer tocar”
Volums com (Braque)
el cristall
de quars, Cada objecte
superposats desplegat
però necessita un
conservant desplaçament, per
l’autonomia tant una seqüència
temporal.
6. Georges Braque (1892-1963)
Pintor i escultor rellevant del segle XX francès que, juntament amb Picasso,
desenvolupà el cubisme. Va créixer a Le Havre i estudià a l’Escola de Belles
Arts d’aquesta ciutat. Va treballar com a decorador, però mai deixà de
pintar. Començà com a impressionista, però aviat adoptaria el fauvisme. Fou
influenciat per Gauguin i per l’exposició del Saló de Tardor de 1905.
Obres fauvistes de Braque, exhibides el
1907, amb èxit, al Saló dels
Independents de París. També començà
a rebre una gran influència de Cézanne.
7. Estil Naixement del Cubisme
Personalitats destacades del
moviment
Paul Cézanne
L'any 1907 es celebra una gran exposició
retrospectiva de l'obra d’aquest artista i causà un
gran impacte en els ambients artístics i en Braque
G. Braque
Paisatges de
l’Estaque
1907
P. Picasso
Les demoselles
d’Avignon
1907
Guillaume Apollinaire
crític, poeta, col·leccionista i
promotor de les avantguardes
Henry Khanweiler
galerista i negociant
que tingué l'astúcia,
arriscada, d’adquirir
les obres, de Braque i
Picasso. Retrat de Picasso, a mesura que
Henry Khanweiler. 1910 s'anaven realitzant
8. Les demoiselles
d'Avignon
Picasso el pintà l’any
1907 i representa una
escena del bordell del
carrer d'Avinyó.
Per alguns suposa el
naixement del cubisme
Abandonà tots els
convencionalismes
pictòrics: el modelat, la
profunditat i l’espai i les
figures s’aplanen,
fonent-se.
Els rostres sintetitzen la
visió frontal i lateral.
El punt de vista ja no és
únic i immòbil, com a la
pintura tradicional, sinó
que els punts de vista es
multipliquen.
9. Interpretació
L’Exposició antològica de Cézanne del 1907 impressionà a
Braque tant com per fer-li canviar el seu concepte sobre la
pintura. Es fascinà per la geometria dels postimpressionistes, i
començà a pintar paisatges a la seva casa de l’Estaque. També
influí en el naixement del cubisme el coneixement de l’art
primitiu africà que arribava a Europa a principis del segle XX.
“A partir de l'any 1909 P. Picasso i G. Braque decidiren
treballar plegats i compartir experiments i troballes. Els
preocupava més arribar a un nou llenguatge pictòric que no pas
el valor estètic dels seus quadres, i això els portà a centrar-
se en motius banals del seu entorn quotidià: bodegons amb
ampolles, gerres, diaris o instruments musicals i retrats
d'amics i coneguts. El seu objectiu era desenvolupar un
mètode pictòric essencialment realista, que prescindís de la
descripció naturalista dels detalls per cercar l'estructura
bàsica dels objectes en l'espai.”
La proposta cubista implica oferir a l'espectador una
composició d'imatges de diferents punts de vista de l'objecte.
http://www.edu365.cat/batxillerat/art/cubisme/el_cubisme.htm
10. Els quadres de Braque del període 1908–1913 començaren a reflectir el seu nou interès
per la geometria i la perspectiva simultània. Va realitzar un estudi intens dels efectes de
la llum i la perspectiva i els mitjans tècnics que els pintors usaven per representar
aquests efectes, posant en qüestió les convencions artístiques establertes. En els seus
paisatges de pobles, per exemple, Braque reduïa sovint una estructura arquitectònica a
una forma geomètrica aproximada a un cub, tot i fent les ombres de forma que semblés
alhora plana i tridimensional. D'aquesta manera Braque atreia l'atenció a la essència de
la il·lusió òptica i la representació artística.
A principis de 1909, Braque començà a treballar al costat de Pablo Picasso que havia
estat desenvolupant una aproximació similar a la pintura. Ambdós artistes produïren obres
de colors neutralitzats i patrons complexos de formes planes, anomenades avui com
Cubisme analític. El 1912, començaren a experimentar amb el collage. La seva producció
en col·laboració continuà fins al 1914 quan Braque s'allistà a l'exèrcit francès, deixant
París per lluitar en la Primera Guerra Mundial.
Natura morta
(1909) Picasso
Fàbrica d'Horta d'Ebre (1909) Picasso
11. Braque presentà al "Salon
d'Automne de 1908" els paisatges
pintats a L'Estaque, el jurat les
rebutjà tot i que Henri Matisse,
considerat l'iniciador del
moviment "fauve", pertanyia a
aquest jurat.
El crític d'art Louis de
Vauxcelles, el 14 de novembre de
1908 en la revista «Gil Blas», les
descrigué com des bizarreries
cubiques (unes coses estranyes de
forma cúbica) i donà així nom al
que seria el moviment "cubista".
El quadre que ens ocupa pertany
per tant al cubisme analític, i es
una de les moltes obres de
recerca experimental de Braque
Braque hagué d'exposar els seus
en els nous caminis pictòrics
paisatges a la galeria del marxant
Henry Khanweiler. moviment.
iniciats per aquest
12. Viaducte de l’Estaque
(1908) Braque
Camí prop de
l’Estaque (1908)
Braque
Cases de l’Estaque
(1908) Braque
Precubisme Al setembre de 1907 Braque s’està una temporada
Cubisme cezannià a l’Estaque (localitat pròxima a Marsella). Les
(1907- 1909) obres d’aquesta moment s’allunya de la brillantor
És caracteritza per la tendència a cromàtica fauve i anuncia una nova concepció
les construccions simplificades i
geomètriques
espacial fonamentada en Cézanne.
13. Noia amb Mandolina
(1910) Picasso
Retrat d’Ambroise Vollard
Cubisme hermètic
(1910) Picasso (1911-1912)
Es la fase més difícil del
cubisme, els colors es limiten
Cubisme analític a la gamma de torrats, grisos
(1910-1912) i negres, i els objectes s'han
l’objecte s’analitza i es desfà i el fragmentat tant que gairebé
color es redueix, s’apaga i s’utilitza queden destruïts
la gamma de grisos, ocres i
verdosos Dona amb guitarra
(1911) Picasso
14. Ampolla i peixos (1910)
Georges Braque
Cubisme analític
(hermètic)
El portuguès 1912. Georges Braque
(1910-1912)
Els personatges retratats es
descomponen en fragments i
Home amb violí (1912) es relacionen amb el fons per
Georges Braque
superposició i transparència
15. El collage s’aplica a partir de 1911 i és una
de les aportacions més importants del
cubisme
Natura morta amb reixa de cadira (1912)
Picasso
16. Cubisme sintètic Violí i pipa "Le
(1913-1914) Quotidien"
El pintor substituïa els (1913) Georges
petits fragments per plans Braque
més amplis i la gamma de
colors es fa més rica
No analitzen tant l’objecte,
sinó que trien el més
significatiu de cadascun
Guitarra
(1913) Picasso
Diari, ampolla i paquet de tabac (1914)
Georges Braque
18. Braque va ser malferit durant la guerra, i quan continuà la
seva carrera artística el 1917, es va apartar de la ruda
abstracció del cubisme. Treballant tot sol, desenvolupà un
estil més personal, caracteritzat per superfícies
texturitzades i de colors brillants, i —tot seguint el seu
trasllat a la costa de Normandia - la reaparició de la
figura humana. Va pintar moltes natures mortes durant
aquest temps, mantenint l'èmfasi en l'estructura. Durant
la seva recuperació va fer una gran amistat amb l'artista
cubista Juan Gris.
El 1947 coneix Nicolàs Staël i mantenen una relació
d'amistat.
Va continuar treballant durant la resta de la seva vida,
produint una quantitat considerable de pintures, gràfica, i
escultures, totes de gran qualitat contemplativa. Va morir
el 31 d‘agost de 1963 a París.
1942.Peix negre
1944. Billard
22. Funció
El cubisme és un corrent que s’allunyà molt de la pintura clàssica, presentant la
realitat no com ho faria un mirall, sinó com el pintor sabia que era aquesta.
Aquesta aportació influí considerablement en les generacions posteriors. Per tant la
funció d’aquesta obra i altres semblants va ser obrir el camí cap a noves formes
d’experimentació i de treball pictòric.
A Braque es deuen alguns descobriments fonamentals de l’art contemporani:
-El plantejament del problema pictòric en termes d’espai.
-Els pigments barrejats amb sorra.
-Les imitacions de fusta i marbre.
-La inserció al quadre de tipus d’impremta, lletres, nombres i signes.
La tècnica del papier collé, que també utilitzà, i que donà lloc als collages, la va
agafar d’una obra de Picasso.
Per un altre costat ja quedà clar que la natura és una cosa, i l’expressió artística
una altra de diferent. L’art ja no tracta de reflectir la realitat des del punt de
vista naturalista, sinó altres coses, diferents segons cada artista i corrent en
particular.
23. Models i influències
L’exposició retrospectiva de Cézanne, del 1907, fou un fet clau en
l’evolució del cubisme. En Braque la influència es nota sobretot en els
paisatges de l’Estaque, on també havia pintat Cézanne en la dècada de
1980, iniciant la seva idea de que a la natura tot podia ser reduït a
formes geomètriques.
Aquests paisatges varen ser la base de l’obra cubista de Braque, pintada
entre 1907 i 1914, i que fou el punt de partida d’altres artistes com
Juan Gri8s, Robert Delaunay o Fernand Léger.
També és clau la influència recíproca produïda aquests anys entre l’obra
de Picasso i Braque.
24. Juan Gris
Juan José Victoriano González
És un altre pintor
cubista del moment
Tauler de dames i cartes (1915)
Fantômas (1915)
Ampolla
d'Anís el Mono
(1914)
