Presentació sobre pintura al Segle XX

1. Pintura s. XX
Carmen Barrero -
2017

2. La càrrega
Ramon Casas. 1899-1903
Modernisme. 298 x 470,5 cm

3. La càrrega
Ramon Casas. 1899-1903
Modernisme Composició oberta
Ambient boirós
Predomini del
Color per sobra
De la línia
Pinzellades soltes
Buit central
Personatges més definits
Interès per l’espai urbà, obrer
Representació
D’un instant

5. La càrrega
Ramon Casas. 1899-1903
Modernisme
Figura en escorç
moviment
Tècnica impressionista

6. Garrot vil. 1894
La sortida de la processó. 1898

7. Ramon Casas
Plein air. 1890
Tàndem

8. Toulouse-lautrec E. Degas

9. La ratlla verda o madame Matisse
Henry Matisse. 1905
Fauvisme. 41x33 cm
Oli . Copenhaguen
Donatello entre les feres

10. La ratlla verda o madame Matisse
Henry Matisse. 1905
Fauvisme. 41x33 cm
Línies compositives diagonals
i verticals
Marca la separació entre l’espai
il.luminat i l’ombra
Eix de simetria
Predomini del color
Color plans i
complementaris. Verd
complementari del
vermell
El color defineix l’espai
Les pinzellades matisen el color
NO profunditat,
no perspectiva Si efecte
Pinzellada gruixuda, ample
molt pastosa
Línia negre-blau
marcant la forma
Colors freds. Part fosca
Colors càlids.
Il·luminació

11. Henry Matisse
La
danza
La taula
vermella
Luxe, silenci i voluptuositat
Tècnica de
découpage

12. Habitació vermella o Harmonia en vermell
H. Matisse
1908. Fauvisme
Oli sobre tela
Museu de l'Ermitatge
Encarregat pel
col.leccionista rus
Sergey Shchkin
“Somnio amb un art equilibrat,
pur, afable, on el tema no sigui
inquientant ni torbador, que
serveixi com a calmant
cerebral “
Los colores y las lineas
constituyen fuerzas, y
en el juego de estas fuerzas,
en su equilibrio, reside
el secreto de la creación

13. Ordre – unitat - disposat de forma ordenada els objectes
Gama reduïda de color
Gran intensitat
cromàtica
Teoria del color.
Colors complementaris
Bidimensionalitat. No perspectiva tradicional
Destacar l’arabest. Sensació de profunditat
No hi ha noció d’espai
Absència de llum,
d’ombres
Importància del dibuix,
de la línia
Decorativisme tapissos orientals
Composició tancada
Colors plans

14. Converscación, 1911

15. Gauguin
Van Gogh
Mondrian

16. Paisatge de l’estaque
George Braque.1908
Cubisme. Oli. 81 x 65
Guillaume Apollinaire: La geometria és a les arts
plàstiques allò que la gramàtica és a l’art d’escriure

17. Paisatge de l’estaque
George Braque.1908
Cubisme. Oli. 81 x 65
Kunstmuseum (Berna)
“Braque maltracta les formes, tot- indrets,
figures i cases- ho redueix a esquemes
geomètrics, a cubs”. Louis Vauxcelles

18. Paisatge de l’estaque
George Braque.1908
Cubisme. 81x65 cm
Composició tancada, geomètrica, racional
Colors poc
intensos,
marrons, ocres,
verds
Manca de perspectiva
tradicional. Repetició d’esquemes
a escala més reduïda
Llum neutra i uniforme
Reducció de les formes a prismes
geomètrics
Línies compositives
diagonals
El paisatge sembla
caòtic, desordenat
Cases esquematitzades

19. George Braque

20. Port en Bassin. G. Seurat
St. Victoria. Cezanne
Sta Victorine
Badia de l’Estaque vista des de el golf de Marsella. 1885
Cezanne

21. P.Picasso

22. Dividit en tres franges
Influència de l’art primitiu
Figura d’esquena i de cara.
Trenca amb el cànon clàssic
de la perspectiva lineal
Figura hieràtiques.
Perfil i rostre molt
geomètric
Més clàssic
Pla, geomètric, lineal
Formes anguloses
Sobreposició en un mateix pla de diverses versions

23. Joaquin Sunyer
Tres nus en el bosc. 1913-1915
Noucentisme
125x151 cm
El Clot dels Frares

24. Joaquin Sunyer
Tres nus en el bosc. 1913-1915
Noucentisme
125x151 cm
Predomini de la
línia per damunt
del color
Colors sobris, blaus,
verds, ocres..
No hi ha horitzò
Dones emmarcades
per la natura.
Mon unitari
Gos en primer pla
Influència clàssica,
Venus púdica
Tendència a la geometrització
Paisatge mediterrani
Línies compositives

25. Mediterrània. 1911
Pastoral. 1911
Maternitat

26. Les banyistes. Cezanne

27. Signorelli.
Capella Orvieto. Renaixement

28. Composició IV
W. Kandisnky.
Composició IV
W. Kandisnky.1911
Abstracte. 160x250 cm. Oli i aquarela
El color es el teclado,
los ojos son los macillos,
el alma es el piano con
muchas cuerdas. El
artista es la mano que
Interpreta...

29. Ciutat antiga, 1902
Tardor a Baviera

30. Parella a cavall, 1906
Grügansse en Murnau, 1909

31. Kandinsky
Der Blaue Reiter
1911 -1914
Tema líric, 1911

32. Kandinsky
Petites alegries. 1915
Composició VIII. 1923
Sobre lo espiritual en el arte, 1912
Punto y línea sobre el plano

33. Primera aquarel·la abstracta, 1910
Estudi per a composició IV
L’observador ha d’aprendre a mirar el quadre com a
representació gràfica d’un estar d’ànim i no pas com
a representació de certs objectes.
Kandisky, Rückblicke. Berlín 1913
Impressions: impressió directa de la natura expresada de forma
gràfica.
Improvisacions: expressió intuitiva i incoscient de processos de
caràcter intern.
Composicions: creació lenta i raonada a partir d'un esboç previ.

34. Composició IV
W. Kandisnky.1911
Abstracte. 160x250 cm
Aquarel·la
Composició tancada
Línies compositives diagonals
Color i línia
mateixa
Importància.
Colors sense
contorn
Estilització de les formes
Abstracció de les figures
Contraposició colors càlids – colors
freds
Groc = vitalitat. trompeta
Blau = Espiritualitat. flauta
Groc = Triangle.
Blau = Cercle
figuració
moviment
Superposició de formes
Composicions, Improvisacions i Impressions

35. Tableau II
Pier Mondrian. 1921 -1925
Neoplasticisme
52x53 cm. Oli
Línies verticals = home = espai = estàtica
Línies horitzontals = dona = temps = dinàmica

36. Theo Van Doesburg

37. Tableau II
Pier Mondrian. 1921 -1925
Neoplasticisme
52x53 cm
Composició tancada i asimètrica
Línies compositives
verticals i horitzontals
Colors primaris, no colors,
Purs, plans
Colors un pes visual diferent
Rectangle més gran per
compensar el costat esquerre
Franja groga serveix com base de tota la composició
Eliminació de línia corba,
de pinzellada emocional,
de referència al moviment
Bidimensionalitat,
no profunditatLa línia negra serveix per
aïllar el color
Blanc, simbolitza la llum

39. La tonalitat d’un color canvia aparentment, segons el color
que té al costat.
La funció de la línia és tancar el color per emfatitzar-lo.

40. Pier Mondrian

41. P. Mondrian
Molin a la llum del sol. 1908
Arbres a la riba del Gein al sortir la lluna. 1908 Natura morta amb pot de jengibre.1911/12
Dècada del 20
Broadway boogie –
Woogie. 1942

42. Le corbusier. Ville savoie

43. Interior Holandès
Joan Mirò. 1928
Surrealisme. 92x73

44. Hendrick Maertensz Sorgh. S. XVII

46. Interior Holandès
Joan Mirò. 1928
Surrealisme. 92x73
LLaüd
Músic
Taula
Finestra
Quadre
gos
dona

47. Interior Holandès
Joan Mirò. 1928
Surrealisme. 92x73 Composició tancada asimètrica
Línies compositives
diagonals
Formes esquematitzades
Colors purs i plans
Predomini de la línia
Escala jerarquitzada,
engrandeix al músic
Pintura descriptiva
Tres bandes de colors
configuren l’habitació

48. Interior Holandès
Joan Mirò. 1928
Surrealisme. 92x73
Detall de la finestra
Detall del terra

50. Lliçó de ball del gat. Jan Steen
Interior holandès II

51. Autoretrat. 1919
Joan Mirò La masia. 1921/22
Carnaval d’arlequí . 1924/25
Signes i constel.lacions
Enamorats d’una dona.
1941

52. Blau, 1961
Dona i ocell, 1982
Miss Chicago.
1981

53. Dona i Ocell
Joan Miró. 1982
Plaça Joan Miró.
22m. Formigó, trencadís ( Joan Gardy Artigas)
Surrealisme

54. Verticalitat
Monumentalitat
Línia horitzontal, discontinuïtat
Moviment ascendent
Textures, matisos, llum
Dinamisme

55. Hespèride. André Masson
MOMA. 1946
Batalla de peixos. 1927

56. Guernica
Pablo R. Picasso. 1937
Cubisme, expressionisme, simbolisme
351x782 cm
Reina Sofía

60. Picasso La primera comunió. 1895/96
La vida. 1903
Ciencia y caridad.
1987

61. Banyista asseguda, 1930
Dues dones corrent per la platja , 1921-22

62. Chicago
Cap de dona .
Mª Thérèse. londres

63. Guernica
Pablo R. Picasso. 1937
Cubisme
351x782 cm
Composició tancada, triangular, quinqué com eix central.
Forma de fris

64. Elements arquitectònics en perspectiva però sense un punt de vista únic

65. Guernica
Pablo R. Picasso. 1937
Cubisme
351x782 cm
Línies compositives diagonals
Pintura en blanc i negre amb tocs de blau - gris
Color aplicat de manera plana
Línia marcant les figures
No perspectiva única , profunditat
La llum fa ressaltar els
Elements principals. Llum
marcada per la geometrització
Personatges molts expressius

66. Guernica
Pablo R. Picasso. 1937
Cubisme
351x782 cm

68. Minotauromaquia 1935
Aguafuerte

69. Somni i mentida de Franco. 1937

70. La mantança de Corea El afusellament de
Maximiliano. Manet
Els afusellaments del 2 i 3 de Maig. Goya

71. Mà dreta aixecada,1941
Conseqüències de la guerra. Rubens

72. La persistència de la memòria
Salvador Dalí. 1931. Oli
Surrealista. MOMA
“...Un somni s'esvaneix i, quan
un es desperta, no produeix
res; amb el meu mètode,
solidifico els somnis”
“M'he fet en aquestes pedres,
aquí he forjat la meva
personalitat, he descobert el
meu amor, he pintat la meva
obra, he construït la meva
casa.
No em puc separar d'aquest
cel, d'aquest mar, d'aquestes
roques estic lligat per sempre
més a Portlligat (...)”.
El mètode "paranoico-crític" de
Dalí deriva directament de les
teories de Freud. La paranoia és
un desordre mental caracteritzat
pel deliri i les manies
persecutòries: porta a interpretar
la informació de manera errònia,
però possible, i s’atribueixen a les
persones o als objectes intencions
o qualitats que no hi són però que serien racionalment possibles.
Dalí l’aplicà a la imaginació creativa. El mètode de Dalí consisteix
a interpretar el món visual com un paranoic, veient dobles
significats en en els objectes més banals.

73. Composició en diagonal, no simètrica
Zona més
il·luminada.
Equilibra la composició
Línia de l'horitzó molt alta,
es confós amb el cel
Dibuix molt
Precís.
Línies pures,
acadèmiques
Hores distintes
Objectes amb molt detall
Però amb dimensions
no real, deformats
Llum: tenebrista, il·lumina suaument els objectes
Llum més forta
Elements durs
Elements tous.
Fluir del temps
Ús de colors freds,
càlids
Mirada reconduïda cap
les roques

74. teoria de la relativitat. A. Einstein

75. https://www.youtube.com/watch?v=23KfoH7dI

76. Desintegració de la persistència de la memòria. 1952- 54
Galatea de les esferes. 1951

77. El gran masturbador.
Salvador Dalí. 1929
Surrealisme.
110x150 cm
Mètode paranoicocrític:
“ un mètode espontani de
coneixement irracional,
basat en l’associació
Interpretativocrítica dels
fenomens delirants”

78. El gran masturbador.
Salvador Dalí. 1929
Surrealisme.
110x150 cm
Composició
tancada, asimètrica
Línies verticals,
corbes,sinuoses
Predomini de la línia sobre el color
Paisatge irreal
Línia de l’ horitzó
molt baixa
Profunditat
Gran domini
del dibuix, molt
detallista
Autoretrat de l’artista
Gala
Pors infantils
Símbol sexual,
figura del pare
Puresa,
penetració sexual,
masturbació
Penetració sexual
Passejades per la platja amb Gala
Estètica modernista

81. Salvador Dalí
Premonició de la guerra
civil.1936
La persistència de la
memòria. 1931
El enigma sin fin. 1938

82. La temptació de
San Antoni. 1946
Leda
Atòmica
1949
Sueño causado por el vuelo de una abeja
alrededor de una granada un segundo
antes del despertar, 1944

83. La cançó d’amor
Piazza d’italia

84. "cadàvers exquisits", que consisteix que unes
quantes persones confeccionin un
dibuix afegint elements sobre una tira de
paper que es va plegant perquè no es pugui
veure la part precedent.
Aquest mètode condueix a l’associació
d’elements diferents, trets del seu context,
que pot produir un sentit nou, inesperat, que
ens pot revelar elements de l’inconscient.

85. Dona II. Willem de Kooning
Expressionisme abstracte.
1954. Oli. MOMA
“Woman va fer alguna
cosa en mi: va eliminar
la composició, l'ordre, la
llum, tota aquesta
xerrada absurda sobre la
líniea, el color i la
forma ... "

86. Pinzellada molt gruixuda
Molta densitat de matèria
Mirada molt fitxa
Línies diagonals
Traç gruixut
Composició oberta,
Plana, caòtica, desordenada
Traç violent
Colors tal com surten del
tub però embrutits
Tractament del rostre en diferents plans. expressivitat
Bolsa vermella
La figura es confós amb el fons
Cap referència espacial

87. Dona de VI
Dona I
Dona V

88. Marilyn Monroe, 1951

89. PinK Angels. 1945. Semifiguració-semiabstracció
Excavation. 1950. Abstracció
1947/48

90. Corps de Dames, 1950.
Jean Dubuffet

91. Radiació ciutadana . Tobey.
1944

92. Número 1.
Jackson Pollock. Expressionisme abstracte
Oli i acrílica. 2,69 x 5,30. MOMA
“ Quan pinto, tinc una idea general d’allò
que faig. Puc controlar el flux de la
pintura: no hi ha res d’accidental “

94. Horror vacui
All over
Dripping: goteig
Actio Painting
Gama de colors reduïda
Línies compositives circulars i
rectes entrecreuades
No perspectiva, si profunditat
Traç gestual
No figuració
Diferents
textures

95. Dripping degoteig
Pourin- vessat
Action painting

97. Número 8
Postes blaus. 1953

98. Llauna de sopa Campbell’s
Andy Warhol. 1965
MOMA. Acrílic i tinta de serigrafia
Pop - Art

99. Composició tancada
Línies compositives verticals
Predomini de la línia per
sobre del color
Color pla
Substitueix a les natures
mortes
Visió frontal

106. Què fa la llar d’avui tant diferent, tant atractiva?
. Hamilton. 1956
Liechtenstein
L’art pop és popular i adreçat a un públic ampli, passatger i efímer,
fàcil de consumir i oblidat r, barat, produït en sèrie, jove i estimat per
la joventut, espiritual, sexy, cridaner, simpàtic, un negoci rodó.
R. Hamilton.

107. Dadà. Duchamp. Ready made
Claes Oldenburg
Mistos. BCN, 1992

108. El marxisme curarà els malats.
Frida Kalho. 1954. Realisme social
Oli sobre tela. 76 x 61

109. El marxisme curarà els malats.
Frida Kalho. 1954. Realisme social
Oli sobre tela. 76 x 61
Museu F. Kalho, Ciutat de Mèxic
F. Com eix compositiu central
K. Marx
Línies diagonals.
Emmarquen la composició
Contorns perfilats amb
una fina línia negra
Colors més clars.
Relacionats amb el marxisme
Colors més foscos.
Relacionats amb el capitalisme
Àliga dels EEUU
Bomba atòmica
Rius més clars
Ulls de la saviesa
Composició dinàmica

110. Mi nacimiento. 1932
Mi nana y yo. 1937
Henry Ford Hospital o la cama volando.1932

111. El abrazo de amor de el Universo, la tierra,
Yo Diego y el señor Xólot. 1949
La columna rota. 1944

112. El corazón, 1937
"Pinto autorretratos porque estoy sola muy a menudo, y
porque soy la persona que mejor conozco. "
Diego y yo, 1949

114. Diego Rivera
Tierra y Libertad

115. Alfaro Siqueiros

116. Creu i R
Antoni Tàpies. 1975
Informalisme.
Tècnica mixta. Sorra,
tela, pedres, pintura
i llapis.
162-162,5 cm
MACBA.
“ El arte es una cosa perturbadora, peligrosa, equivoca, siempre amenazadora; afirma la libertad de creación del hombre,
su capacidad de desear ir siempre más allá de sus posibilidades. 1952. Tàpies

117. Pintura matèrica ( art brut )
Dibuix, linea
Llenguatge matèric, sorra, pedres,tela...
grattage
Colors terrossos, ocre,
marró, vermell, negre
Efectes d’ombra, no hi ha focus de
llum concret
R: Ramon Llull
Creu: món medieval
A – T: Antoni, Teresa
M: mort, línies de la mà
X: misteri, incògnita,
borrar alguna cosa
“Todos tenemos una M dibujada en las líneas de la palma de la
mano, lo cual remite a la muerte, y en el pie hay unas arrugas en
forma de S; todo combinado era Muerte Segura”
Món filosòfic
Efecte de baix relleu
Composició equilibrada,
oberta
Pinzellada ampla, gruixuda

118. Collage d’arròs i cordes,1947

119. Gats i piràmides
Surrealisme: automatisme psíquic
Picasso: primitivisme
Dalí, Miró, Paul Kree
Dau al Set

120. 7 de novembre. Parlament
de Catalunya
(1971, data de l’assemblea
de Catalunya )
Les quatre cròniques.
Sala Tarradellas

122. Sala de reflexió . U. Pompeu Fabra. 1996
Grande esquerre. 1962

123. “ el muro “ és tot això que queda oprimit, reprimit i prohibit

124. Una i tres cadires
Joseph Kosuth
1965
Estil: conceptual
Instal·lació
L’art que jo anomeno ho és
perquè es basa en una
indagació de la pròpia
naturalesa de l’art

125. Idea – realització - imatge
eix
Codi verbal
Paraula que designa
l’objecte
definició
Codi visual
representació
tríptic
Signe lingüístic Descontextualització
objecte

126. He fet servir objectes comuns i funcionals, com una cadira: a l’esquerra de l’objecte hi haurà una
fotografia de mida natural d’aquest, i a la dreta de l’objecte una fotografia de la definició de l’objecte al
diccionari. S’han de veure el mateix a l’objecte i a la fotografia; així, cada vegada que l’obra s’exposa,
per la nova instal·lació, cal una fotografia nova. M’agrada que l’obra sigui una cosa diferent del que
simplement veus. És molt interessant que l’obra sigui la mateixa, tot i canviar el lloc, l’objecte i la
fotografia. Això vol dir que tu tens una obra d’art que és aquesta ”idea” de l’obra d’art, i els seus
components formals no són importants.

128. M. Duchamp
Ready-made

129. Magritte, 1928/9