Avantguardes

1,714 views

Published on

Comentari de Judit Pagès i Nuri Galí

Published in: Education, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,714
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8
Actions
Shares
0
Downloads
15
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Avantguardes

  1. 1. L’Avantguardisme s’inicià el 1907 i arribà fins al 1940.  Pels avantguardistes l’art era un mètode de recerca i  experimentació de noves formes artístiques. moviments de l’avantguardisme: Principals - Futurisme - Cubisme - Dadaisme - Surrealisme
  2. 2. Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894 – Joan 1924 (tuberculosi). va iniciar el món literari els 17 anys i se sentí a tret És per el socialisme, desprès per l’anarquisme i més tard pel catalanisme. qualificà ell mateix com a poetaavantguardiscatalà Es en la seva obra les tècniques i els recursos del Adoptà cubisme i del futurisme: cal·ligrama, versos trencats... seu millor llibre de poemes és El poema de la rosa als El llavis
  3. 3. El port d’amor de Marsella La nostra senyora de la gar pegra per nosaltres Resa una noia en món batell: Oh vine a prop meu Pot posar amb emoció Els teus llavis sobre la meva boca -Un petó feroç Jo seré tota teva! SOTA LES VELES LA CAPTINDRÉ Com sé que es besa La besaré Marinet que no vigila- corsari ve i li pren l’ànima- Si no li duia cap cançó - corsari ve i li pren l’amor-
  4. 4. Tracte d’un mariner que vol conquistar una noia. TEMA: Si el mariner no ofereix una cançó convincent expressant el seu amor a la dama, li prendran. genère literari és narratiu. El
  5. 5. El poema esta en forma de cal·ligrama  - En la primera i segona estrofa el mariner es troba el port de marsella mostrant-li el seu amor a una dama. “ Oh vine a prop meu Pot posar amb emoció Els teus llavis sobre la meva boca…” continuació de la segona estrofa explica la seducció A del mariner “ SOTA LES VELES LA CAPTINDRÉ”
  6. 6. Seguidament trobem una estrofa de dos versos  expressant la incertesa de besar “ Com sé que es besa la besaré” Finalment si no li demostra el seu amor li pendrà.  “ marinet que no vigila- corsari ve i li pren l’aimia- si no li duia cap cançó – corsari ve i li pren l’amor-” Esquema mètric: no té rima. A8, B15, C9, d5, E8, F11, g5, H7, I9, j5, k4, L17, M16.
  7. 7. Epítet  “ un petó feroç” Anàfora “ marinet que no vigila – corsari ve i li pren l’aimia- si no li duia cap cançó – corsari ve i li pren l’amor-.
  8. 8. Aquest poema esta representat d’una forma molt original, en forma de cal·ligrama. Un altre aspecte que és rellevant es la mescla de llengua del català i el francès perquè abans la llengua francesa era de gran prestigi artístic.
  9. 9. Josep Vicens Foix va néixer a Sarrià el 1893- 1987.  S’interessà per la literatura i les arts plàstiques i  col·laborà en nombroses revistes catalanes. La seva obra poètica més important es va començar a  publicar a partir de l’any 1947, i s’inicià amb el llibre de sonets Sol, i de dol. 1973 li fou concedit el Premi d’Honor de les Lletres El Catalanes. seva obra poètica està escrita en prosa i en La vers, està basicament vinculada a uns dels moviments d’avantguarda més importants, el Surrealisme.
  10. 10. Sol, i de dol, i amb vetusta gonella, Em veig sovint per fosques solituds, En prats ignots i munts de llicorella I gorgs pregons que m’aturen, astuts. I dic: ¿ On só? ¿ Per quina terra vella -Per quin cel mort-, o pasturatges muts, Deleges foll? Vers quina meravella D’astre ignorat m’adreç passos retuts? Sol, sóc etern. M’és present el paisatge De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany: Jo m’hi sent nat; i, en desert sense estany On en tuc de neu, jo retrob el paratge On ja vaguí, i, de Déu, el parany Per heure’m tot. O del diable engany. J. V. Foix, Sol, i de dol
  11. 11. Sol, i de dol, i amb , Em veig sovint per fosques solituds, En prats i munts de I que m’aturen, astuts. I dic: ¿ On ¿ Per quina terra vella -Per quin cel mort-, o pasturatges muts, Vers quina meravella D’astre ignorat passos retuts? Sol, sóc etern. M’és present el paisatge De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany: Jo m’hi i, en desert sense estany neu, jo el On ja i, de Déu, el parany Per heure’m tot. O del diable engany.
  12. 12. Tema: La desorientació del protagonista en la natura  que finalment resulta ser la seva terra innata. literari : Prosa, narrador únic i intern. El punt de Genère vista es subjectiu.
  13. 13. El poema és un sonet format per dos quartets i dos tercets.  El primer paragraf presenta la solitud del protagonista  segona estrofa presenta la desorientació i l’ansietat que La pateix. següent paragraf reconeix el paisatge. Al l’últim paragraf relata el sentiment passiu, i dissolt en Finalment una múltitud de llocs i de moments que pot tenir un record bo o a la vegada dolent. mètric: la rima es consonant i art major Esquema 10 A , 10 B, 10 A, 10 B/ 10 A, 10B, 10 A , 10 B/ 10 C, 10D , 10 D/ 10  C, 10 D,10 D
  14. 14. Interrogacions retòriques  “ ¿On só?” “ ¿ Per quina terra vella- Per quin cel mort-, o pasturatges mut, Deleges foll?” “ Vers quina meravella D’astre ignorat m’adreç passos retuts? “ Al·literacions el so “s” Anafora  “ i” Encavallaments  Antítesis “ Déu i Diable” Contradicció “ l’estrany no n’és estrany”
  15. 15. El punt de vista de Foix és imaginatiu perquè està farcit d’imatges i d’idees. Aquesta obra la podem considerar original degut a l’ús de moltes paraules arcaiques. Foix tenia un gran interès per l’època medieval i això ho podem veure a travès del lèxic que utilitza. La seva poesia està influènciada per les avantguardes sobretot el surrealisme.

×