1. Joan Margarit Sergi Bas Muñoz

2. Índex Dades biogràfiques Obra Els motius del llop, La partida La Partida Edat roja, Amor i temps Amor i temps

3. Dades biogràfiques Joan Margarit neix a Sanaüja, a la comarca de la Segarra el dia 11 de maig de 1938 És poeta, arquitecte i catedràtic( de la Universitat Politècnica de Catalunya) Escriu en castellà i català El juny de 2008 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya per la seva obra Casa de Misericòrdia Encarregat d'inaugurar el curs acàdèmic 2010-2011 de la Universitat Pompeu Fabra

4. Obra: L'ombra de l’altra mar Barcelona: Edicions 62, 1981 Vell malentès València: Eliseu Climent/3i4, 1981 ( Premi Vicent Andrés Estellés de poesia ) El passat i la joia Vic: Eumo, 1982 Cants d'Hekatònim de Tifundis Barcelona: La Gaia Ciència, 1982 Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe Barcelona: Edicions 62, 1983 L'ordre del temps Barcelona: Edicions 62, 1985 Mar d'hivern Barcelona: Proa, 1986 Cantata de Sant Just Alacant: Institut d'Estudis Juan Gil-Albert, 1987 La dona del navegant Barcelona: Edicions La Magrana, 1987 Llum de pluja Barcelona: Península, 1987 Restes d’aquell naufragi (POEMA PER UN FRIS ) Barcelona: Escola d'Arquitectes de Barcelona, 1987 Edat roja Barcelona: Columna Edicions, 1990 Els motius del llop ( LA PARTIDA) Barcelona: Columna, 1993 Aiguaforts Barcelona: Columna, 1995 Remolcadors entre la boira Argentona: L'Aixernador, 1995 Estació de França Madrid: Hiperión, 1999 Poesia amorosa completa (1980-2000) Barcelona: Proa, 2001 Joana Barcelona: Proa, 2002 Els primers freds. Poesia 1975-1995 Barcelona: Proa, 2004 Càlcul d’estructures . Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2005 ( Premi Crítica Serra d'Or 2006 ) Casa de Misericòrdia . Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2007 ( Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles) Barcelona amor final . Barcelona: Proa, 2007. Misteriosament feliç . Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2008

5. Els motius del llop La partida: És la meva tardor, l'edat dels pactes impossibles, el temps roig del perill per a homes grans i noies solitàries. L'edat de l'adulteri i de l'oblit jugats sense esperança, l'edat freda de l'última partida amb un mateix. Cal jugar dur, sense esperar la sort, perquè no es tracta, ja, d'un joc d'atzar. És el temps de fer l'últim solitari amb les cartes marcades pel passat.

6. El poema: La partida és un poema amb 10 versos decasíl·labs lliures( sense rima) Interpretació:Amor/ Vida per Mort Al poema parla el propi Margarit referint-se a ell, a la seva vida. El poema es pot interpretar clarament en 2 temes diferents, i molt contraris alhora. Tema: Vida per Mort : Diu que ja estar als últims anys de la seva vida (v.5 i 6) i la vol viure al màxim sense estar-se de res( v.7), no vol jugar-se-la que a l’edat que té pot perdre la partida( v.8) Ara és l’hora d’acabar de viure la vida amb l’experiència del passat, abans de que li arribi l’hora(v.9 i 10) Amor: S’acosta a la última etapa de la seva vida (v.1 i 2), és la última oportunitat de l’adulteri, de trobar l’amor (v. 4 i 5). Cal buscar el que un sent, sense esperar que l’oportunitat passi, que ara no hi ha temps per malgastar(v.6,7,8). És el temps de buscar l’últim amor marcat per l'experiència del passat. (v.9 i 10)

7. Edat roja Amor i temps Recorda quan encara no sabies que no et tindria pietat la vida. Amor i temps: el temps que és en nosaltres com la sorra del riu que, a poc a poc, va canviant la forma de la costa. L'amor, que ha copiat en els teus ulls la claredat de l'illa del tresor. Sensual, solitària, voltada per la sonora senectut del mar i pels crits militars de les gavines. El somni clandestí d'un home gran.

8. El poema: El poema està format de 11 versos dels quals 9 són decasíl·labs i 2 de nou síl·labes, tots sense rima. 10/9/10/10/10/10/10/9/10/10/10 Interpretació: Amor i temps, un camí paral·lel EL poeta es dirigeix a ell mateix i a la persona en general, mostra els seus pensaments obert a tothom. Tema: Els camins de l’amor i el temps: EL temps passa sense poder-ho evitar, com la sorra del riu deforma la sorra(v.4 i 5) No s’hi pot fer res, sabem que al final allò passarà, arribarà l’amor, tot i que tindrem problemes i la gent parlarà (per la sonora senectut del mar, i pels crits militars de les gavines (v.9 i 10) ). El somni clandestí d’un home gran (v.11) és el somni de viure tota una vida amorosa, viure un temps amb amor.