Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria
mia,
dels núvols e del cel de lluny v...
25 Plau-me encara parlar la llengua
d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs costums e
lleis,
la llengua d’aquells...
 Explicació del vocabulari
 Anàlisi del contingut
- Tema
- Estructura
- Informació de cada estrofa
- To i intenció del p...
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria
mia,
dels núvols e del cel de lluny v...
25 Plau-me encara parlar la llengua
d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs costums e
lleis,
la llengua d’aquells...
 Elogi fonamentat per:
- L’enyorament de la llengua catalana
com a símbol de la pàtria.
- La valoració de la llengua com ...
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria
mia,
dels núvols e del cel de lluny v...
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos
llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no
plora,
que en pensar en sos lla...
45 Ix, e crida pel món que mai mon cor
ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa mem...
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-
siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la
pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny ...
Qué val que m’haja tret una
engayosa sort
a veure de més prop las torres
de Castella,
Si el cant del trobador no sent la
m...
En llemosí sonà lo meu primer
vagit,
quant del mugró matern la
dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava
cada dia,...
 INTENCIÓ
- Enyorar
- Elogiar
 TO
- Nostàlgia
- Sentiment
A la llengua catalana
Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat 12 Q
que puga d’home en cor gravar la mà del cel, 12 R
oh llengua a mos sen...
 Consta de:
- 6 octaves reials
- 8 versos alexandrins (12 síl·labes)
 Rima consonant. Masculina i femenina.
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria
mia,
dels núvols e del cel de lluny v...
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos
llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no
plora,
que en pensar en sos lla...
Ix, doncs, per a expressar l’afecte més
sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del
cel,
oh llengua a mos sentits més d...
 Primer poema culte publicat segons els
nous gustos romàntics.
 Un dels grans exponents de la ideologia
dels poetes rena...
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

Aquest és un power point sobre un dels poemes del llibre d'Antropologia Catalana, aquest es diu La Pàtria i és de l'autor Bonaventura Carles Aribau.
Hi ha tot l'anàlisi del poema ja sigui d'estrutuctura, forma, mètrica, vocabulari i la seva valoració.
Espero que us sigui de gran ajuda!

  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau

  1. 1. Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau. 5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guardia vigilant cobert de boira e neu, Guaites per un forat la tomba del Jueu, e al mig del mar immens la mallorquina nau. Jo ton superbe front coneixia llavors, 10 com conèixer pogués lo front de mos parents. Coneixia també lo so de los torrents com la veu de ma mare, o de mon fill los plors. Mes, arrancat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; 15 així d’arbre migrat a terres apartades, son gust perden los fruits, e son perfum les flors. Qué val que m’haja tret una engayosa sort a veure de més prop las torres de Castella, Si el cant del trobador no sent la mia orella, 20 ni desperta en mon pit un generós record? En va a món dolç país en ales jo em transport, e veig del Llobregat la platja serpentina que fora de cantar en llengua llemosina, no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
  2. 2. 25 Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis, que ompliren l’univers de llurs costums e lleis, la llengua d’aquells forts que acataren los reis, defenguéren llurs drets, venjaren llurs agravis. Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis 30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora, que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora, ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis! En llemosí sonà lo meu primer vagit, quant del mugró matern la dolça llet bevia; 35 en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntincs llemosins somiava cada nit. Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit, en llemosí li parl, que llengua altra no sent, e ma boca llavors no sap mentir ni ment, 40 puix surten mas raons del centre de mon pit. Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat que puga d’home en cor gravar la mà del cel, oh llengua a mos sentits més dolça que la mel, que em tornes les virtuts de ma innocenta edat. 45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat Cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria als propis, als estranys, a la posteritat
  3. 3.  Explicació del vocabulari  Anàlisi del contingut - Tema - Estructura - Informació de cada estrofa - To i intenció del poema  Anàlisi de la forma - Mesura dels versos - Rima - Determinar tipus de composició estròfica - Figures retòriques  Valoració del poema
  4. 4. Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau. 5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guardia vigilant cobert de boira e neu, Guaites per un forat la tomba del Jueu, e al mig del mar immens la mallorquina nau. Jo ton superbe front coneixia llavors, 10 com conèixer pogués lo front de mos parents. Coneixia també lo so de los torrents com la veu de ma mare, o de mon fill los plors. Mes, arrancat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; 15 així d’arbre migrat a terres apartades, son gust perden los fruits, e son perfum les flors. Qué val que m’haja tret una engayosa sort a veure de més prop las torres de Castella, Si el cant del trobador no sent la mia orella, 20 ni desperta en mon pit un generós record? En va a món dolç país en ales jo em transport, e veig del Llobregat la platja serpentina que fora de cantar en llengua llemosina, no em queda més plaer, no tinc altre conhort. Conhort: Animar
  5. 5. 25 Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis, que ompliren l’univers de llurs costums e lleis, la llengua d’aquells forts que acataren los reis, defenguéren llurs drets, venjaren llurs agravis. Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis 30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora, que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora, ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis! En llemosí sonà lo meu primer vagit, quant del mugró matern la dolça llet bevia; 35 en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntincs llemosins somiava cada nit. Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit, en llemosí li parl, que llengua altra no sent, e ma boca llavors no sap mentir ni ment, 40 puix surten mas raons del centre de mon pit. Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat que puga d’home en cor gravar la mà del cel, oh llengua a mos sentits més dolça que la mel, que em tornes les virtuts de ma innocenta edat. 45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat Cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria als propis, als estranys, a la posteritat Acataren: Manifestar Agravis: Venjar Llemosí: Valencià Puix: Doncs Ix: Sortir
  6. 6.  Elogi fonamentat per: - L’enyorament de la llengua catalana com a símbol de la pàtria. - La valoració de la llengua com una forma per expressar els sentiments.
  7. 7. Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau. 5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guardia vigilant cobert de boira e neu, Guaites per un forat la tomba del Jueu, e al mig del mar immens la mallorquina nau Jo ton superbe front coneixia llavors, 10 com conèixer pogués lo front de mos parents. Coneixia també lo so de los torrents com la veu de ma mare, o de mon fill los plors. Mes, arrancat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; 15 així d’arbre migrat a terres apartades, son gust perden los fruits, e son perfum les flors. INTRODUCCIÓ AL TEMA
  8. 8. Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis 30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora, que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora, ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis! En llemosí sonà lo meu primer vagit, quant del mugró matern la dolça llet bevia; 35 en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntincs llemosins somiava cada nit. 25 Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis, que ompliren l’univers de llurs costums e lleis, la llengua d’aquells forts que acataren los reis, defenguéren llurs drets, venjaren llurs agravis. Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis 30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora, que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora, ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis! En llemosí sonà lo meu primer vagit, quant del mugró matern la dolça llet bevia; 35 en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntincs llemosins somiava cada nit. Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit, en llemosí li parl, que llengua altra no sent, e ma boca llavors no sap mentir ni ment, 40 puix surten mas raons del centre de mon pit. ELOGI I CONCLUSIÓ DEL CATALÀ
  9. 9. 45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat Cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria als propis, als estranys, a la posteritat Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat que puga d’home en cor gravar la mà del cel, oh llengua a mos sentits més dolça que la mel, que em tornes les virtuts de ma innocenta edat. ELOGI I CONCLUSIÓ DE LA LLENGUA
  10. 10. Adéu-siau, turons, per sempre adéu- siau, Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau. 5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guardia vigilant cobert de boira e neu, Guaites per un forat la tomba del Jueu, e al mig del mar immens la mallorquina nau Jo ton superbe front coneixia llavors, 10 com conèixer pogués lo front de mos parents Coneixia també lo so de los torrents com la veu de ma mare, o de mon fill los plors. Mes, arrancat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; 15 així d’arbre migrat a terres apartades, son gust perden los fruits, e son perfum les flors. INTRODUCCIÓ RECORD LLENGUA CATALANA
  11. 11. Qué val que m’haja tret una engayosa sort a veure de més prop las torres de Castella, Si el cant del trobador no sent la mia orella, 20 ni desperta en mon pit un generós record? En va a món dolç país en ales jo em transport, e veig del Llobregat la platja serpentina que fora de cantar en llengua llemosina, no em queda més plaer, no tinc altre conhort. 25 Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis, que ompliren l’univers de llurs costums e lleis, la llengua d’aquells forts que acataren los reis, defenguéren llurs drets, venjaren llurs agravis. Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis 30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora, que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora, ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis! ELOGI A LA LLENGUA CATALANA
  12. 12. En llemosí sonà lo meu primer vagit, quant del mugró matern la dolça llet bevia; 35 en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntincs llemosins somiava cada nit. Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit, en llemosí li parl, que llengua altra no sent, e ma boca llavors no sap mentir ni ment, puix surten mas raons del centre de mon pit. Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat que puga d’home en cor gravar la mà del cel, oh llengua a mos sentits més dolça que la mel, que em tornes les virtuts de ma innocenta edat. 45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat Cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria als propis, als estranys, a la posteritat CONCLUSIÓ DE LA LLENGUA
  13. 13.  INTENCIÓ - Enyorar - Elogiar  TO - Nostàlgia - Sentiment A la llengua catalana
  14. 14. Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat 12 Q que puga d’home en cor gravar la mà del cel, 12 R oh llengua a mos sentits més dolça que la mel, 12 R que em tornes les virtuts de ma innocenta edat. 12 Q 45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat 12 Q Cessarà de cantar de mon patró la glòria 12 S e passe per ta veu son nom e sa memòria 12 S als propis, als estranys, a la posteritat. 12 Q
  15. 15.  Consta de: - 6 octaves reials - 8 versos alexandrins (12 síl·labes)  Rima consonant. Masculina i femenina.
  16. 16. Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau. 5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guardia vigilant cobert de boira e neu, Guaites per un forat la tomba del Jueu, e al mig del mar immens la mallorquina nau Jo ton superbe front coneixia llavors, 10 com conèixer pogués lo front de mos parents. Coneixia també lo so de los torrents com la veu de ma mare, o de mon fill los plors. Mes, arrancat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; 15 així d’arbre migrat a terres apartades, son gust perden los fruits, e son perfum les flors. Paral·lelismes Metàfores Anàfores Hipèrbaton
  17. 17. Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis 30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora, que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora, ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis! En llemosí sonà lo meu primer vagit, quant del mugró matern la dolça llet bevia; 35 en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntincs llemosins somiava cada nit. 25 Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis, que ompliren l’univers de llurs costums e lleis, la llengua d’aquells forts que acataren los reis, defenguéren llurs drets, venjaren llurs agravis. Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis 30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora, que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora, ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis! En llemosí sonà lo meu primer vagit, quant del mugró matern la dolça llet bevia; 35 en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntincs llemosins somiava cada nit. Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit, en llemosí li parl, que llengua altra no sent, e ma boca llavors no sap mentir ni ment, 40 puix surten mas raons del centre de mon pit.
  18. 18. Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat que puga d’home en cor gravar la mà del cel, oh llengua a mos sentits més dolça que la mel, que em tornes les virtuts de ma innocenta edat. 45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat Cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria als propis, als estranys, a la posteritat Paral·lelismes Metàfores Anàfores Hipèrbaton
  19. 19.  Primer poema culte publicat segons els nous gustos romàntics.  Un dels grans exponents de la ideologia dels poetes renaixentistes.  La pàtria, la fe, la llengua, l’amor… són els elements que resumeixen, el que tradicionalment ha representat la identitat catalana.

×