2. 1. CONTEXT HISTÒRIC I
CULTURAL
Construït entre els anys 1612 i 1708, forma part del Barroc.
Aquest moviment cultural es va iniciar a Itàlia als començaments segle
XVII i es va estendre per Europa fins a mitjans del segle
XVIII, desenvolupant diferents estils a cada país.
És un període de consolidació de les monarquies absolutes i d’una
gran influència del papat de Roma sobre els països catòlics.
L’Imperi espanyol inicia la seva decadència, tant política com
econòmica, que permet que França assoleixi l’hegemonia mundial.
Des de Roma es consolida la Contrareforma, iniciada amb la
convocatòria del Concili de Trento (1545-1563), que determinarà els
models artístics.
Les diferències religioses iniciades al segle XVI provocaran la Guerra
dels Trenta Anys, que involucrarà la majoria de potències europees.
Als països protestants es va desenvolupar un art més burgès.
A nivell filosòfic se senten les bases del racionalisme. A nivell
científic, destaca Newton amb la formulació de la Llei de la gravitació.
3. BIOGRAFIA DELS AUTORS
Louis Le Vau: neix a París l’any
1612. Abans d’aixecar l’edifici
central del palau ja havia projectat
nombroses cases privades i grans
mansions.
Jules Hardouin Mansart: neix a
París l’any 1646. Es va incorporar
al projecte posteriorment i va ser
l’artífex de la famosa Galeria dels
Miralls, de les ales nord i sud i de
la capella reial. Va establir
l’anomenat “ordre francès”.
André Le Nôtre: neix a París l’any
1613. Es va incorporar un any més
tard que Le Vau, i se li va
encarregar el disseny dels
espectaculars jardins del palau.
4. 2. ESTIL I CARACTERÍSTIQUES
Aquesta obra, encara que pertany a l’estil barroc, és un Barroc
francès, que es diferencia lleugerament del Barroc italià.
Intent de suggerir l’infinit. En el cas del Palau de Versalles
trobem un bon exemple en la Galeria dels Miralls.
Importància dels efectes lumínics.
És considerat un Barroc “classicista”, més auster, que recorda
molt més al Renaixement.
Tendència a barrejar les diferents disciplines artístiques.
Els edificis són una eina per demostrar el poder absolut de la
monarquia.
5. 3. ANÀLISI FORMAL I
ESTILÍSTIC
El Palau de Versalles presenta
una façana, d’extrem a
extrem, de més de 600 m de
llarg. Els materials principals
que es van fer servir són
pedra, marbre i miralls. Es
tracta d’un palau obert.
Consta de dues façanes: la
principal està orientada al centre
de la ciutat; la del darrere, està
oberta als majestuosos jardins.
6. La façana està estructurada en tres nivells: l’inferior està constituït per
un encoixinat; el principal presenta finestres en arc de mig punt entre
pilastres, i columnes jòniques d’ordre gegantí; i, finalment, un àtic
amb finestres arquitravades coronat per trofeus. La continuïtat de
l’arquitectura només es trenca per la presència de frontispicis
lleugerament sortints presents al pis principal.
7. A l’interior, trobem el cos central del palau, on se situen les
habitacions del rei i la reina. En aquest cos també hi destaca la
Galeria dels Miralls, que és un espai rectangular de 75 m de
llarg, generosament decorat amb pintures i aranyes. Seguint la
tradició barroca, es posen grans finestrals davant d’un seguit de
miralls que reflecteixen la llum que entra, cosa que dóna una
sensació d’infinitud a la sala.
8. Una sala important és la
cambra del rei. És l’estança
que ocupava el monarca i
que se situava al centre del
palau. Està ricament
decorada amb fusta i
brodats en or. També
presentava una gran
abundància d’obres
pictòriques dels artistes més
destacats de l’època.
9. La capella és obra de
Hardouin Mansart. Està
completament realitzada en
pedra i té una planta
basilical, coronada amb un
absis semicircular.
Es divideix en dos pisos:
l’inferior està constituït per
tres naus, que se separen
mitjançant pilars que acaben
en arcs de mig punt.
El pis superior estava reservat
a la família reial. La sustenten
diverses columnes d’ordre
gegantí.
10. Pel que fa a l’entorn del Palau de Versalles, destaquem els
grandiloqüents jardins, obra del paisatgista Le Nôtre, que es
convertiran en el model dels nous jardins d’estil francès. A la part de
darrera del Palau destaquen els parterres geomètrics, les fonts, els
canals i el llac que arriben fins la línia del bosc.
La decoració escultòrica es basa en temes mitològics, destacant la
presència d’Apol·lo.
11. Al voltant del Palau de
Versalles, trobem una petita vil·la
on la reina Maria Antonieta
descansava de la vida de palau, el
Petit Trianon.
Al mateix temps, existeix un altre
edifici, el Grand Trianon, on
residien les amants de Lluís XIV.
12. 4. FUNCIÓ I SIGNIFICAT
La funció del Palau de Versalles és civil, ja que es tracta
d’un palau.
Aquesta obra va ser encarregada per Lluís XIV, que
volia construir un palau a partir d’un altre que ja havia
manat edificar el seu pare Lluís XIII. Va encarregar el
palau per fer-lo la seva residència i per convertir-lo en
una demostració del seu poder absolut.
13. Aquesta obra és un element més del projecte polític absolutista. S’hi
van abocar enormes quantitats de recursos econòmics i tècnics. De
fet, el Palau de Versalles va ser l’obra civil més gran i costosa des de
l’època romana. Tot això queda demostrat per les seves grans
dimensions, tant pel que fa a l’edifici com als jardins que l’envolten.
14. MODELS I INFLUÈNCIA POSTERIOR
Com ja hem dit, el Palau de Versalles va ser iniciat com una
ampliació d’un antic palau de Lluís XIII. Tot i això, finalment
es va convertir en un nou model urbanístic i arquitectònic i, a
més, en el màxim representant del Grand Siècle francès. En la
seva concepció trobem un interior típicament barroc, amb una
gran riquesa decorativa, mentre que a l’exterior predomina
l’estil classicista del Barroc francès, més harmònic i equilibrat.
Aquesta obra va representar el model a seguir de tots els
palaus absolutistes europeus del segle XVIII. A Espanya
trobem una representació al Palacio de Oriente de Madrid.
