3. Introducció
He volgut fer aquest treball perquè he anat molts cops al Museu
d’Història de Barcelona i volia saber més coses sobre l’edifici que
l’alberga.
4. Introducció del palau
Tot i el seu remot origen, se suposa que va poder ser habitat pels reis gots. El palau més antic dels
reis d’Aragó no apareix documentat fins a finals del S.X.
Fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. És al centre del barri gòtic de la ciutat, a la
plaça del rei i rep el nom de Palau Reial Major per diferenciar-lo del Palau Reial Menor, enderrocat
el 1847.
Apart de ser habitat per nobles, també va ser el Tribunal de la Inquisició i actualment és la seu del
Museu d’Història de Barcelona.
5. Arquitectura
El Palau Reial Major és una palau medieval d’estil gòtic que no té res a veure amb les majestuositats de l’Edat
Moderna. És d’arquitectura austera, i és un dels pocs exemples del gòtic civil català, tot i que des de que es va
construir, ha anat canviant de manera constant.
Jaume I va reformar l’antic palau i li va donar la forma que té avui dia. El seu nét Jaume II va construir la capella
de Santa Àgata (aleshores dedicada a santa Maria) i Pere III el Cerimoniós va construir el Saló del Tinell, l’espai
més simbòlic del palau. Al segle XVI es va encarregar a la Generalitat la construcció d’una residència per al
lloctinent del rei a Catalunya, cosa que va suposar el naixement del Palau del Lloctinent, actual seu de l’Arxiu de
la Corona d’Aragó, al mateix temps que es construïa la Torre del Rei Martí, atribuïda a aquest comte, tot i que
feia més de cent anys que havia mort.
L’any 1718, Felip V va cedir el palau a les monges clarisses, després de que el convent de Santa Clara
s’enderroqués per construir la ciutadella militar a l’actual parc de la Ciutadella. Això va provocar que l’edifici
patís noves reformes, com l’edificació de noves plantes, que van esborrar l’empremta comtal. Una restauració
els anys trenta del segle passat van retornar l’esplendor medieval al palau i va esborrar bona part del pas de les
clarisses i el va deixar pràcticament com avui dia.
6. Saló del tinell
Va ser construït entre 1359 i 1370 per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós al mestre d'obres Guillem Carbonell.
Té planta rectangular coberta amb un embigat, sostingut per sis grans arcs diafragmàtics de mig punt, que es
recolzen sobre pilars prismàtics amb capitells esculpits. Transversalment als arcs hi ha unes estretes voltes de
canó al costat dels murs laterals.
La façana exterior que dóna a la plaça del Rei és d'època anterior. Entre els contraforts, que contraresten
l'empenta dels arcs interiors, es poden veure finestres de diferents èpoques: les triforades, del segle XIII, o les
rosasses, del XIV. La façana posterior, que dóna al pati del Museu Marés, és d'origen romànic.
Fou la sala de cerimònies del Palau Reial Major. Fou utilitzada com a sala de reunió dels escrivans del Consell
Criminal del Principat de Catalunya moment del qual sorgeix el nom de sala del Borboll per la remor que
produïen les seves activitats. Després del setge de Barcelona s'hi instal·laren part de les tropes filipistes fins
que el 1720 s'hi instal·laren les monges del Convent de Santa Clara de Barcelona. Durant el segle XVIII, les
monges del Convent de Santa Clara van convertir aquest saló en església. Va ser restaurat als anys trenta del
segle XX.
7. Capella de Santa Àgata
Va ser construïda a partir del 1302. Té nau única coberta amb embigat
de fusta policromada que es recolza sobre arcs diafragmàtics apuntats,
amb contraforts exteriors. L'absis és poligonal, cobert amb volta
d'ogives. Darrere l'absis hi ha la sagristia, ja dins la muralla romana,
damunt la qual descansa la torre octogonal del campanar. El conjunt va
ser restaurat per Elies Rogent el 1856.
La capella és presidida pel magnífic retaule del Contestable, obra de
Jaume Huguet (1464) considerada una de les millors mostres de la
pintura gòtica catalana.
8. Palau del Lloctinent
Edifici construït per Antoni Carbonell entre 1549 i 1557 destinat a ser la
residència del representant del rei a Catalunya, tot i que no va arribar mai a
complir aquesta funció. És un bloc rectangular de quatre plantes més els baixos,
que serveixen per salvar el desnivell existent entre les dues façanes principals.
Edificat tot ell amb pedra de Montjuïc, el seu estil es situa entre el gòtic i el
renaixement. Els portals són adovellats i sense decoració mentre que les
balconeres del primer i segon pis s'embelleixen amb guardapols rectes o
mixtilinis, amb mènsules esculpides i l'escut de la Generalitat amb la creu de
Sant Jordi. Sota la cornisa hi ha gàrgoles encastades i, als angles, torretes de
guaita en voladís i, a mitja altura, uns escuts sostinguts per àngels.
El palau s'articula al voltant d'un pati amb grans arcs escarsers a la planta baixa i
una galeria toscana al primer pis coberta amb voltes d'aresta. L'escala d'honor
és coberta amb un excepcional enteixinat de fusta tallada, del 1553. A la mateixa
escala pot veure's una porta amb relleus de Josep M. Subirachs, del 1975.
Des de fa molts anys és la seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
9. Torre del rei Martí
Està situada al costat del Palau del Lloctinent i de l'antic Palau Reial
Major, va ser enllestida el 1555. No té res a veure, per tant, amb el rei
Martí l'Humà, mort el 1410, però és possible que el nom recordi una
torre més antiga que podia haver existit en aquest mateix lloc.
Té planta rectangular i cinc pisos formats per galeries d'arcs de mig
punt. Originalment acabava amb un teulat a quatre aigües.
10. Conclusió
Estic satisfet amb el que he aprés, ja que ara ja sé que el Palau Reial
Major no està compost només per un palau, sinó que també en formen
part altres construccions com la Capella de Sanat Àgata, el Palau del
Lloctinent o la Torre del Rei Martí. També he descobert que no només
ha servit com a residència senyorial, sinó que també ha servit d’altres
coses. Estic satisfet amb el treball que he fet.
