Historia del arte

1. Sebastià Roglà Recatalà
GHAU4
Món medieval
Història de l´art I aula 2
Catedral de Lleó
Index
1-Documentació i característiques
2-Introducció
3-Anàlisi
4-Imatges
5-Fonts d'informació
-Bibliografia i Webgrafia

2. DOCUMENTACIÓ I CARACTERÍSTIQUES
Documentació
Tipus catedral
Començament 1258
Consagració 1302
Localització Lleó
Estil gòtic
Materials
pedra i formigó
utilitzats
Sistema
arquitravat i voltat
constructiu
Vistes
Planta 108 x 29

3. INTRODUCCIÓ
És una de les realitzacions més notables del gòtic espanyol. Es va començar a mitjans del S.
XIII i a finals del segle ja estava quasi acabada. El traç i les primeres obres s'han atribuït
tradicionalment al mestre Enrique. En qualsevol cas va ser projectada per un arquitecte
perfectament coneixedor de l'arquitectura gòtica francesa. El més notable de l'edifici és la
desmaterialització del mur, substituït, entre finestrals i pilars, per uns estrets forats alancetats. El
volum del conjunt s'escalona en funció de la major altura de la nau central, contrarestant les
bòvedes d'aquesta mitjançant dobles arcbotants.
El seu exterior mostra abundant estatuària del S. XIII en el pòrtic de la façana principal i en
les portalades meridionals i una subtil estructura en l'absis.
L'interior és de tres naus, amb creuer, trifori i girola amb els murs calats per quasi dos
centenars de finestrals, òculs i rosetons amb vidrieres policromades dels segles XIII i XIV i algunes
modernes.
Del seu contingut destaquen: en la capella major, les restes del retaules que va pintar Nicolàs
Francès (1427) i l'arca de les relíquies de Sant Froilà, d'Enrique d'Arfe (1519); en el cor, la silleria
amb tallats de Sant Joan de Malinas ((1467) i de Diego Copín D'Holanda (1475), i el rerecor amb
relleus d'Esteban Jordán (1585). En les capelles sobresurten el Calvari de Juan de Balmaseda (1524)
i els sepulcres, del S. XIII, d'Ordoño I, Rodrigo Álvarez i Martín Rodríguez. Darrere d'un vestíbul
amb portalada gòtica i algunes estructures romàniques s'obri el claustre quadrat (S. XIII-S.XIV),
completat per Juan de Badajoz (S. XVI), en el que són múltiples els detalls escultòrics en capitells,
frisos i lleixes, una altra portalada amb relleus a les portes (1538), restes de pintures murals de Sant
Nicolás Francés (1459), els sepulcres gòtics de Martín Fernández i de Pedro Yáñez i les
dependències que alberguen el ric arxiu, la sala capitular amb una sumptuosa escala i el museu
catedralici, amb el seu gran armari mudèjar, escultures gòtiques, documents i còdex.
La planta de Lleó, pel que fa a l'organització de la capçalera, recorda molt de prop a
Reims, per la seva hipertròfia. Té tres naus en els peus, un transsepte marcat espacialment i girola.
Per a la seu alçat, en canvi, s'ha recorregut a les novetats presents a Amiens, pel que fa al buidatge
del trifori que es converteix per això en una nova entrada de llum. Lleó en aquest sentit és la
catedral espanyola que sintonitza més amb els pressupostos de l'estructura diàfana francesa, al que
contribueixen directament les magnífiques vidrieres conservades en la seva major part.
Cal destacar el fet que les seves torres estan aixecades en ambdós extrems de la façana sense
que englobin en l'estructura, fet que respon més directament a la tradició anglesa. A més del marc
arquitectònic, a Lleó hem de ressaltar la seva excel·lent escultura.
Les obres a la catedral van continuar al llarg dels segles XV, XVI i XVII, realitzant
importants obres de restauració al XIX i primers anys del XX.

4. ANÀLISI
Història
Època Romana
Originàriament, sota l'actual ubicació de la catedral, la Legió VII Gemina havia construït
termes i altres edificis públics. Recentment s'hi han descobert algunes d'aquestes restes romanes,
junt a la façana sud.
La Reconquesta
Amb la reconquesta cristiana, es convertiren en palau reial. L'any 916 el rei Ordoni II, va
vèncer als àrabs en la batalla de Sant Esteve de Gormaz. Com senyal d'agraïment a Déu per la
victòria, cedí el seu palau per construir la primera catedral espanyola. Sota l'episcopat de Fruminio
II, es transformat l'edifici en lloc sagrat.
L'any 924 acull les restes del rei Ordoni II, mort a Zamora. El temple estava custodiat per
monjos de l'ordre de Sant Benet, i és molt probable que l'estructura fos similar a la de tants altres
existents durant l'època mossàrab lleonesa.
Les cròniques ens parlen del pas d'Almansor per aquestes terres a finals del primer mil·lenni,
devastant la ciutat i destruint els seus temples. No obstant això, sembla que els danys ocasionats a
la catedral degueren de ser immediatament reparats, ja que a l'any 999 hi fou coronat, el rei Alfons
V. Després d'una successió de revoltes polítiques i de dures empreses bèl·liques, cap a l'any 1067
l'estat de la Catedral era de molta misèria. Això va moure al rei Ferran I de Castella, qui, després de

5. traslladar les restes de Sant Isidor a Lleó, «es volcà en favors a la catedral». Amb aquest rei s'inicià
una època pacífica, recollint grans triomfs en l'expansió del regne cristià. Era el moment del
romànic d'Isidor.
Època Romànica
Amb l'ajuda de la princesa Urraca, germana del rei, s'inicia la construcció d'una segona
catedral, acord amb les aspiracions religioses d'estil romànic. Ocupava la seu episcopal Pelayo II.
Encara que en el seu inici era romànica, el seu estil fou fonamentalment gòtic, construïda amb totxo
i amb tres naus acabades en àbsides semicirculars, dedicat el central a Santa Maria, com en
l'església anterior. Tot i que estigués feta dins de les corrents internacionals, contemplant el que ha
sobreviscut, podem veure que tenia el seu caràcter autòcton, emprant encara l'arc de farratge, al
menys com a forma decorativa. L'edifici fou consagrat el 10 de novembre de l'any 1073.
Aquesta catedral es mantingué dreta fins a finals del segle següent. Quant accedeix al tron
l'últim rei de Lleó, Alfons IX, en la ciutat i en el regne hi ha un important canvi social, de creativitat
artística i cultural.
Època Gòtica
La construcció de la tercera catedral s'inicia l'any 1205 i la seva estructura principal finalitza
l'any 1301, la torre sud no s'acabaria de construir fins el segle XV. Gran part del solar s'assenta
sobre restes romanes del segle II, el que dificultà la bona cimentació dels pilars. La acumulació de
humitats i la filtració d'aigües provocà greus inconvenients als mestres. Per altre banda, la majoria
dels fonaments de la catedral son de pedra de mala qualitat, de tipus calcari, amb poca resistència
front els agents atmosfèrics. A més, la subtilitat del seu estil és un desafiament a la física; els
nombrosos suports son summament fràgils, de manera que diversos arquitectes de l'època posaren
en dubte que el projecte pogués mantenir-se dret.
L'any 1631 s'enfonsa part de la nau central. Juan Naveda, arquitecte de Felip IV de Castella,
cobrí el creuer amb una gran cúpula, trencant amb l'estil gòtic.
Per Lleó foren desfilant grans arquitectes, com Giacomo de Pavía, mentre els mals seguien
agreujant-se. El terratrèmol de Lisboa de l'any 1755 va fer tremolar tot l'edifici, afectant de manera
especial als vitralls. L'any 1830 augmentaren els despreniments de pedres, i per salvar-lo, Sánchez
Pertejo reforçà als contraforts de tota la façana.
IMATGES
Portalades

6. Interior

7. Vidrieres

8. FONTS D'INFORMACIÓ
-BIBLIOGRAFIA
• La enciclopedia del estudiante.Historia del arte. Santillana, Madrid 2005
• Gran enciclopedia Larousse. Editorial Planeta, S.A. Barcelona 1992
-ENLLAÇOS EXTERNS
• http://ca.wikipedia.org/wiki
• http://es.wikipedia.org
• http://www.xtec.cat
• http://www.uoc.es
• http://www.artehistoria.jcyl.es/